1
LLIÇÓ 7. EL DRET DE LLIBERTAT RELIGIOSA (II): TITULARITAT
92. Quins són els titulars o subjectes del Dret de Libertat religiosa?
El Dret de llibertat religiosa té un subjecte actiu (que són els seus titulars), i passiu
(Estat, els poders públics). Segons l’art. 16.1º de la Constitució, el subjecte actiu és doble:
els individus i les comunitats religioses. Els individus són el subjecte primari del dret de
llibertat religiosa, amb una projecció interna, referent a les conviccions o creències de
l’individu, i una projecció externa, que reflexa la necessitat dels individus de manifestar
les seues conviccions i viure conforme a elles. L’altre subjecte actiu són les comunitats
religioses, són la dimensió social del dret de llibertat religiosa, que també té una projecció
interna, que implica el reconeixement per l’Estat de l’autonomia de cada entitat per a
organitzar-se d’acord amb la seua idiosincràsia sense ingerències dels poders públics, i
una projecció externa, que suposa les facultats de divulgació de les seues creències,
d’expressar-les o de fer prosel·litisme per mitjans lícits. El subjete passiu, l’Estat, ha de
crear les condicions per a que la llibertat religiosa dels individus i les comunitats siga real
i efectiva. En un sentit possitiu, els poders públics han de garantitzar els drets individuals
i comunitaris de contingut religiós i la possiblitat de exercir-los externament; en sentit
negatiu, l’Estat no pot intervindre en l’exercici d’eixe dret, prohibint-lo ni restringint-lo.
93. Quin és el contingut del Dret de Llibertat religiosa de titularitat
individual?
Estàn enumerats, sense exhaustivitat, a l’art 2.1º de la Llei Orgànica: “La llibertat
religiosa i de culte garantida per la Constitució comprén, amb la consegüent immunitat
de coacció, el dret de tota persona a: a) Professar les creències religioses que trie
lliurement o no professarne cap; canviar de confessió o abandonar la que tenia; manifestar
lliurement les seues pròpies creències religioses o l’absència d’elles, o abstindre’s de
declarar sobre elles. b) Practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa de la seua
pròpia confessió; conmemorar les seues festivitats; cel·lebrar els seus ritus matrimonials;
rebre sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos i no ser obligat a practicar
actes de culte o a rebre assistència religiosa contrària a les seues conviccions personals.
c) Rebre i impartir ensenyament i informació religiosa de tota mena, siga oralment, per
escrit o per qualsevol altre procediment; triar per a sí, i per als menors no emancipats i
incapacitats, baix la seua dependencia, dins i fòra de l’àmbit escolar, l’educació religiosa
i moral que estiga d’acord amb les seues pròpies conviccions. d) Reunir-se o manifestarse
públicament amb fins religiosos i associar-se per a realitzar comunitàriament les seues
activitats religioses conforme a l’ordenament jurídic general i a la present Llei Orgànica”.
94. Cóm es protegeix a Espanya la llibertat religiosa dels menors?
L’art. 6 de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor diu que els menors
d’edat són subjectes titulars del Dret de llibertat religiosa, com ho són les demés persones
físiques o individuals. Art. 6: “1º. El menor té dret a la llibertat d’ideologia, conciència i
religió. 2º. L’exercici dels drets dimanants d’aquesta llibertat té únicament les limitacions
prescrites per la Llei i el respecte dels drets i llibertats fonamentals dels demés. 3. Els
pares i tutors tenen el dret i el deure de coopera per a que el menor exercisca aquesta
