CONCLUSIONS / ANÁLISI ENTREVISTA AUDIO
En aquesta família disposen d'una gran varietat d'aparells tecnològics, com pot ser
l'ordinador, una tablet, quatre televisors, telèfons mòbils (nomès els pares) i dues
videoconsoles. La conclusió dels pares en relació a l'ús que la seva filla en fa de les
TICS és que en fa més ús per a oci que no pas a nivell didàctic, és a dir, s'està més
estona jugant a videojocs o altres tasques d'oci que no per fer activitats didàctiques. De
totes maneres, procuren fer ús mesurat de les TICS perquè no li afecti negativament en
les seves notes.
Els pares tenen en compte que hi ha una evolució a la tecnologia i que l'ús de les TICS
és necessari per promoure l'aprenentatge de la seva filla, és per això que consideren que
s'han de familiaritzar cada cop més amb l'ús d'aquestes eines. Però són conscients que
hi han determinades TICS que s'han de controlar en qüestions d'horari i contingut, ja que
també tenen desavantatges i per això han considerat que per fer ús de xarxes com
Facebook han d'estar ells davant de la seva filla.
Per poder controlar l'accés de la seva filla a jocs o altres formes d'entreteniment, la seva
filla tampoc disposa d'un ordinador propi a la seva habitació. Com exposa
Bronfenbrenner els nens aprenen un tipus de conducta amb adults pròxims, és a dir,
l'aprenentatge que realitza s’estableix mitjançant l'escola i en el context familiar.
Mitjançant la participació guiada poden aprendre a fer ús adequadament de les TICS i
d'aquesta manera comprendre l'ús i la finalitat d'aquestes eines. En definitiva, els pares
són permissius i autoritaris segons l'ús i contingut de les TICS per donar a la seva filla
una bona educació i per tant, intenten controlar i guiar el comportament de la seva filla
perquè aprengui a regular la seva conducta a ser responsable i autònoma.
També són conscients de la importància que té compartir activitats amb els fills (per
exemple ajudar en els deures de l'escola o simplement activitats conjuntes d'oci com
anar a patinar). D'aquesta manera es contribueix en l'educació de la seva filla, tot i que
de vegades el pare no disposa de tot el temps que voldria. En aquest cas, la mare com
és ama de casa, disposa de més temps per fer tant tasques d'oci com didàctiques amb la
seva filla. El grau de control que utilitzen els seus pares es de control amb fermesa i
raonament ja que accepten que la seva filla ha d'explorar i provar però que posen unes
normes així com els límits considerats per l'educació de la seva filla. No volen educar
mitjançant càstigs, sinó en un ambient comunicatiu i afectiu donant les explicacions
corresponents perquè la seva filla pugui comprendre el motiu de la pràctica educativa
que proposen els seus pares i d'aquesta manera arribar a ser autosuficient en les seves
tasques d'una manera responsable.
D'altra banda, és necessari compartir criteris educatius entre l'escola i la família. La
família considera que ha d'existir comunicació entre els professors de la seva filla i la
família per contribuir conjuntament amb l’èxit escolar de la seva filla. Per aquest motiu,
també considera que es necessari realitzar activitats o tasques de manera conjunta per
promoure el desenvolupament d'algunes competències ja que tenen un paper
fonamental en el desenvolupament i l'aprenentatge de la seva filla.