¡Descarga Esquema de comentari de text y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
COMENTARI DE TEXT
1r Batxillerat
1. LECTURA COMPRENSIVA
Lectura detallada i comprensiva del text. Convé prendre notes en un esborrany o sobre el text mateix. Cal llegir-lo diverses vegades fins que arribem a estar segurs d’haver-ne comprès el sentit literal i el connotatiu.
2. CONTEXTUALITZACIÓ
Cal relacionar l’autor amb la seva vida i la seva obra.
Cal situar el text dins del context històric i ideològic del seu temps. S’ha de relacionar l’obra amb el context literari (època o moviment literari) i amb les característiques del gènere a què pertany. Només cal esmentar les que influeixen directament en el text o obra que comentem.
Si el que analitzem és un fragment, cal situar-lo dins de l’obra a què pertany i relacionar aquesta obra amb la resta d’obra de l’autor. Cal indicar-ne també data, època, corrent literari o influències.
3. TEMA
Determina el tema o temes presents. Si apareixen tòpics literaris caldrà esmentar-los i explicar-los. (La formulació dels temes ha de ser breu i concreta).
S’ha de relacionar el/s tema/es amb el període literari i amb la producció de l’autor.
Resum breu de l’argument.
4. ESTRUCTURA
4.1. ESTRUCTURA EXTERNA
Si es tracta d’un text poètic, cal fer-ne l’anàlisi mètrica: rima, estrofa, poema… Si és un text narratiu, se n’ha d’indicar el nombre de paràgrafs o capítols que el formen. Si és un text teatral indica’n els canvis d’escena o d’acte i els diferents plans que apareguin: apartats, converses creuades...
4.2. ESTRUCTURA INTERNA
Divideix el text en parts tenint en compte el desenvolupament lògic del contingut i l’evolució del tema.
5. ANÀLISI DE LA FORMA PARTINT DEL CONTINGUT
Seguint els apartats que has proposat en l’estructura interna, comenta el desenvolupament dels temes que hi ha a les diferents parts, tot explicant no solament què s’hi diu , sinó també com es diu. És la part més extensa del comentari.
Poesia : descriu la relació entre el contingut del poema i els recursos estilístics que hi ha al text. Cal analitzar la llengua del text, els recursos fònics, morfosintàctics, semàntics i estilístics i relacionar-los amb el desenvolupament del tema i amb la intencionalitat de l’autor, a més de fer referència a l’emissor i al receptor poètics.
Text narratiu : hem d’analitzar els elements constituents d’aquesta mena de text: punt de vista (narrador), personatges, espai i temps.
Text teatral: caldrà fer esment de l’espai, temps, les acotacions (si n’hi ha) i els personatges que hi intervenen. Cal fer esment també del tipus de diàleg que mantenen: respostes ràpides, lentes, monòlegs, aparts…
5.1 QÜESTIONS LINGÜÍSTIQUES I ESTILÍSTIQUES QUE CAL TENIR PRESENTS
Aspectes fònics: modalitats oracionals, mètrica i peculiaritats fonètiques.
Aspectes morfosintàctics: persones i temps verbals, estructuració sintàctica (connectors), abundància d’adjectius, substantius o verbs.
Anàlisi dels substantius, adjectius, pronoms, determinants i verbs.
Estudi de la sintaxi (per exemple, en una descripció impressionista hi predominen les oracions breus, simples. juxtaposades; en una argumentació retòrica, els períodes són llargs i subordinats.)
Aspectes lèxics i semàntics : camps semàntics predominants, tecnicismes, neologismes, cultismes, presència de mites o tòpics, connotació o denotació.
Aspectes estilístics: figures retòriques
Aspectes textuals: les formes d’elocució (narració, descripció, diàleg, argumentació...)
Tipus de llenguatge: culte, comú, col·loquial…
6. CONCLUSIÓ I SÍNTESI
Cal valorar el text tenint en compte els aspectes més rellevants que hem comentat més amunt. Caldrà fer un breu text amb les qüestions que més ens hagin cridat l’atenció per la seva força expressiva, per la seva originalitat i representativitat.
C. ESTROFES I COMPOSICIONS
Apariat: Combinació de dos versos seguits que rimen en assonant o en consonant.
Tercet: Combinació de tres versos.
Quarteta i quartet: La combinació de quatre versos d’art menor s’anomena quarteta, i la d’art major, quartet.
Quintet: Combinació mètrica de cinc versos, llargs o curts.
Octava: Estrofa de vuit versos, generalment d’art menor.
Dècima: estrofa de deu versos isosil·làbics, habitualment heptasíl·labs.
Sonet: Combinació mètrica de catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets.
D. TÒPICS LITERARIS
VITA FLUMEN, “la vida com un riu” que flueix constantment i que mena fins al mar, que representa la mort.
HOMO VIATOR , “l’home, un caminant”; la vida vista com un viatge, un pelegrinatge que aporta saviesa i experiència.
TEMPUS FUGIT, “El temps fuig”, VOLAT AETAS, “El temps vola” irremeiablement: tot és passatger, destinat a la destrucció.
UBI SUNT? , “ON SÓN, QUÈ SE N’HA FET?”, interrogació retòrica que pregunta sobre persones o coses que ja no existeixen, de les quals només queda el record.
CARPE DIEM , “aprofita el moment”; invitació a gaudir del present, l’únic valor segur en la incertesa i fugacitat de la vida.
VANITAS VANITATUM , “vanitat de vanitats”, caràcter il·lusori de la vida humana, en què tota ambició és vana i només comporta angoixa i sofriment.
MEMENTO MORI , “recorda que has de morir”; la certesa de la mort esdevé una reflexió alliçonadora.
FUROR AMORIS ,”la bogeria de l’amor”; la passió amorosa vista com una malaltia mental que obnubila l’enteniment, i també com una malaltia física que trasbalsa el cos i l’ànima
DONNA ANGELICATA , “dona de naturalesa angèlica”; l’estimada és vista com un ésser superior, gairebé diví, que exerceix una influència benèfica en l’amant.
LOCUS AMOENUS , “lloc agradable”. Paisatge bell i harmoniós, en què mai no falten un prat i una font o un rierol, i on bufa una brisa refrescant que difon el perfum de les flors.
BEATUS ILLE , “feliç aquell” que viu en contacte amb la natura, lluny dels neguits que provoquen els negocis i les guerres.ç
E. FIGURES RETÒRIQUES
Consultar les pàgines del llibre 286,287,288 i 289.
