¡Descarga Estructura de la comunicació y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ
1. Objecte i perspectives d’anàlisi de l’Estructura de la Comunicació En una estructura hi ha uns elements materials, immaterials (lleis, normes, valors interioritzats implícits o explícits), humans… Formes de comunicació: oral o escrit (codi), col·loquial o formal 1r nivell de comunicació: comunicació intrapersonal Pensar un mateix, parlar amb un mateix, emissor i receptor és el mateix, diari personal 2n nivell de comunicació: comunicació interpersonal Emissor i receptor són diferents persones, és d’un caràcter bidireccional (hi poden haver dues persones o més), pot haver-hi tecnologies implicades, pot ser de resposta immediata o no immediata, quan les persones que parlen formen part d’una mateixa família/grup/club s’anomena comunicació de grup. ● De grup ● Organitzacional ● (^) De masses o social→Estructura de la comunicació Canal formal/Informal Comunicació que protagonitzen els mitjans de comunicació: comunicació de masses o comunicació social (Amb la irrupció de les xarxes socials és més difícil parlar de comunicació de masses)
- Unidireccional
- Comunicació pública (no vol dir que no tingui barreres a l’accés, de vegades hi ha algun tipus de peatge com una subscripció)
- Va a través d’un mitjà tecnològic (televisió, ràdio)
- Emissor institucionalitzat especialitzat en produir i difondre missatges
- Receptor massiu, heterogeni (divers: diversitat de gènere, edat…), anònim (a través de la petjada cibernètica cada cop som menys anònims) i dispers geogràficament. (La tendència a la homogeneïtzació depèn de com s’organitzi el sistema de comunicació) Objecte d’estudi: Mitjans de comunicació i les indústries comunicatives i industrials: cine, televisió, sector publicitari, radio… Intenta identificar els elements que donen forma a un sistema de mitjans comunicatius Un sistema comunicatiu sempre està vinculat a una idea És fixe en sectors econòmics divers que amb les seves ideologies i maneres de fer varien les maneres de fer. Descriptiva: com s’estructuren (com s’organitzen i funcionen)les indústries de la comunicació i la cultura.
Analítica : marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es produeixen i es distribueixen els continguts de caràcter simbòlic (informatius, publicitaris, propagandístics, culturals o d’entreteniment). A banda de la regulació, importància dels condicionaments econòmics i socials que configuren l’estructuració dels sistemes de mitjan de comunicació. 1.3. El qüestionament de la comunicació de masses Transformacions societat moderna (XIX): ● Industrialització (estandardització, producció en massa). Aquestes transformacions es remunten al segle XVIII (industrialització al Regne Unit) al segle XIX a Espanya. Canvi en les maneres de produir, tipus de producció estandarditzada, amb unes formes de produir que progressivament adopten el treball en cadena, treball cronometrat per temps, etc. La industrialització obre la porta a una forma de produir , ja no artesanal i peces úniques, si no a la producció en massa i en cadena. ● Canvis en la població (creixement demogràfic, urbanització, extensió de l’educació...). Mobilitat física (del camp a la ciutat) i social (capacitat d’ascendir socialment a partir de noves expectatives de vida). ● Extensió de la democràcia (importància creixent de l’opinió pública). Concepte propi del segle XIX, l’ascensió de la democràcia no és fa sense lluita social, primer per l’intent d’estendre el dret de vot universal. ↓ Massificació Comunicació de masses→ Origen : Vinculació als conceptes de societat de masses, mitjans de comunicació de masses i cultura de masses.La cultura de masses, a través de la propaganda, a través de la publicitat intenta promoure una comercialització de béns. Per tant els conceptes de consumisme, satisfacció immediata dels desitjos. Tres qüestionaments al concepte comunicació de masses 1) Comunicació social (concepte). 2) Comunicació de masses i indústries culturals (funció). 3) De la societat de masses a la societat de la informació (vigència).
Crítica de l’Escola de Frankfurt a les indústries culturals:
- Cultura de masses (universal i comercialitzada) com un instrument capitalista. “Falsa consciència” entre les classes treballadores. Mite de l’absència de classes (classe mitjana).
- Consumisme,^ satisfacció immediata.
- Crítica: mercantilització de la cultura.^ Supressió del seu potencial crític. Indústries culturals → tenen un valor que no es nomes econòmic, sinó que a més es patrimonial.
- Concepte vigent , però amb noves connotacions a conseqüència dels processos de concentració i internacionalització de l’economia.
- Produeixen béns o serveis que expressen les formes de vida d’una societat, estableixen els símbols amb què ens reconeixem i identifiquem i són portadores de valors socials. Les industries culturals també poden ser vehicles de la riquesa cultural. A Europa, Canadà i Amèrica Llatina tendència a la utilització del concepte indústries culturals, en contraposició a la visió nord-americana de la mass communication, on es tendeix a parlar d’indústries de l’entreteniment.
- Indústries de l’entreteniment: Atenció al valor econòmic dels intercanvis de béns i serveis culturals. Aquest concepte, no li posen tant de relleu, es centren sobretot en el valor econòmic d’aquest tipus de contingut.
- Indústries culturals: crític amb la mercantilització de la cultura. Atenció al valor patrimonial no únicament l’ econòmic. De la societat de masses a la societat d’informació Comunicació de masses → societat de masses Transformació de les societats contemporànies, importància del sector secundari. Evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació. A partir de la dècada especialment dels anys 70, els avenços tecnològics porten amb ells mateixos facilitats per al treball, estudis i per a l’establiment de relacions. (Determinisme tecnològic / no únic factor) La tecnologia ha canviat la societat, però a la mateixa vegada neix de la societat, de la necessitat per a poder produir. Les tecnologies per tant no son l’únic factor que ha canviat la societat i que ha sigut producte de les lògiques existents a la societat, com la industrial, la qual consisteix en reprendre i extreure nous beneficis. Societat de la informació, predomina en el sector terciari o de serveis, té preeminència el sector de la gestió i creació de informació. Aquest ascens de la informació comença a veure’s a partir
de la segona guerra mundial. A partir de l’anys 70, evolució de la tecnologia va començar a canviar la manera de comunicar-nos La tecnologia ha canviat la societat, però hem d’entendre que la tecnologia sorgeix de la societat, sorteig de necessitats de l’àmbit industrial, de necessitats empresàries. Les tecnologies no es l’únic factor que ha canviat la societat però és un punt important. La lògica industrial, la lògica de treure nous beneficis, la lògica de usos socials, fa que ens apropiem algunes tecnologies Era industrial : petroli com a recurs estratègic, economia basada en la fabricació mitjançant mètodes uniformes i repetitius (producció en cadena), en un espai (fàbrica) i un temps concret. Producció en massa (estímul del consum, rellevància de la publicitat). Era post-industrial, de la informació : Tractament de la informació com element clau de la producció, amb una menor dependència de l’espai (deslocalització, teletreball) i el temps. Anys 60- Fritz Machlup. Indústria del coneixement Marc Uri Porat. Economia de la informació Daniel Bell. Societat Postindustrial → Societat de la informació, postcapitalista o de capitalisme avançat? Gaëtan Tremblay. →Canvis en el model de producció i de consum: del fordisme al gatesisme. →Intensificació de la lògica industrial capitalista. Hi ha alguns autors, Gaëtan Tremblay diu que la manera que s’ha produït i consumir ha canviat. Diu que s’ha passat d’un model de producció de fordisme (el model de ford cotxe, la producció en cadena dels materials) al gatisme (de bill gates, programar els productes, ja no es un model de producció que ven un producte sinó que ven un programa que et serveix per treballar, estudiar, per consumir oci, per comunicar-te…). Noves maneres de produir i noves maneres de consumir, cada cop consumim més béns immaterials i d’experiències, consumim de maneres diferents. Seguim en un model capitalista. No podem caure en el determinisme tecnològic (“Les tecnologies ho són tot”)
El sistema de mitjans no és una cosa estàtica sinó que esta constantment canviant, de caràcter polític, caràcter econòmic… Per exemple, un canvi polític trencador (mort d’un dictador per exemple) el sistema mediàtic canvia totalment. Canvis influenciats per diversos factors Sistema de mitjans
- El^ concepte^ comença^ a^ utilitzar-se^ després^ de^ la^ IIGM ,^ quan^ els^ estats^ aborden^ la regulació dels serveis de radiodifusió (d’abast estatal).
- Mitjans^ impresos^ i^ serveis^ de^ radiodifusió^ (ràdio^ i^ TV).^ En^ alguns^ casos^ també^ la cinematografia i altres indústries, com la publicitària, el videojoc o la musica (Hardy, 2008:5).
- Vinculat a un determinat sistema polític i social determinat.
- No l’hem d’entendre com una cosa estàtica, si no canviant, transformacions constants.
- Habitualment ens referim a estats, però no únicament. En tot cas, marcat caràcter nacional.
- Varia segons el moment històric (transformació continuada en funció dels canvis polítics, socials, tecnològics, jurídics, econòmics o culturals). TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES DE LA PREMSA Sovint han tingut un caràcter normatiu: com s’espera que actuïn els mitjans (expectatives sobre el sistema de mitjans). Més que preocupar-se per estudiar de manera empírica com funcionen aquests mitjans, es centren en els valors dels mitjans, com s’espera que la societat respongui a com funcionin els mitjans, no es comportaran igual un sistema dins duna democràcia que dins duna dictadura. Observa principis generals comuns en diferents sistemes de mitjans. Reflexió sobre la posició dels mitjans a la societat, especialment en relació amb el sistema polític. Amb tot, els sistemes de mitjans no són necessàriament homogenis. Els sistemes de mitjans no son homogenis, no són tots iguals. Tenim The times (diari serio) però a la vegada conviu amb una industria de la premsa sensacionalista com The Sun o Hola (Aixecar escàndols, cotilleos de famosos). Empreses amb valors i funcionaments diversos Es centren en:
- Estructura:^ Com s’organitza el sistema mediàtic (independència en relació al Govern, formes de control jurídic o administratiu...).
- Actuació:^ Com els mitjans fan la seva tasca (convencions professionals, normes ètiques professionals...) Siebert, Peterson i Schramm: Four Theories of the Press (Universitat d’Illinois, 1956). Primer intent d’analitzar la relació entre sistemes socials, polítics i mediàtics. Moment posterior de la IIGM i és un gran moment per la premsa Tesi: la premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions (variable depenent). La premsa depén del context social o polític. La societat determina com serà la premsa. La premsa es el producte i el reflex de com és la societat i com és la política. TEORIA AUTORITÀRIA Règim social mancat de llibertats, dictadura, no democràtic…
- Sistema mediàtic i sistema polític de caràcter autoritari: està controlat pel govern. l’objectiu és que donin seguretat a l’estat, que recolzin les idees del estat i no les posi en perill. Es troba en dictadures, però per exemple també es pot trobar en un estat democràtic en estat de sanció (guerra o similar) on es limiten les llibertats.
- El sistema mediàtic no té independència del poder polític (alt nivell de control).
- S’orienta a garantir la seguretat de l’Estat. Vigència contemporània: Estats amb règims autoritaris Estats formalment democràtics (situacions d’excepció). Expectatives sobre la premsa: Absència de crítica o suport al Govern i les institucions de l’Estat, o bé instrument del poder repressiu. De quina manera es controlen els mitjans? A través de: Legislació: lleis que limiten les llibertats de publicació Control de la producció i l’emissió: es controla què es produeix, què es publica Codis de conducta coercitius: (coercitiu, que controla de manera excessiva) Impostos o sancions econòmiques: a traves de multes o sancions per l’incompliment d’aquestes lleis
Funcions dels mitjans:
- Agitació i mobilització social: s’espera que els mitjans de comunicació creïn certa agitació i mobilització social
- Educació col·lectiva: preus més barats en els esdeveniments culturals
- Propaganda: divulgació de la cultura, (Es duen a terme per tal de mantenir els principis de l’ideari comunista. ) Control del sistema mediàtic: Essencial per mantenir el poder. S’exerceix mitjançant:
- la propietat estatal dels mitjans
- la presència de comissaris polítics (empleats governamentals o militants del partit) dins dels mitjans. No s’espera que els mitjans siguin vehicles d’expressió de la pluralitat i de la confrontació d’idees, sinó que exposin un punt de vista únic. Justificació: el sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en la classe única. La base proletària ha ascendit al poder i hi ha una classe social única. Hi ha una sola idea d’entendre la situació i és la de la classe baixa ascendint al poder. Control de continguts: ● Versions úniques/oficials ● Autoregulació dels mitjans, autolimitacions ● Censura ● Sancions contra els infractors ● Impossibilitat d’accedir a continguts forans ● No afavoreixen la llibertat d’expressió FUNCIONS DELS MITJANS ● Instruments de: ● Difusió de cultura i informació
● Desenvolupament social i econòmic RELACIÓ AMB LA TEORIA AUTORITÀRIA Coincidència: ● Èmfasi en el suport a l’ordre social Diferències ● Econòmica (propietat privada o no) ● Funció dels mitjans (prohibició de continguts/educació de les masses) ● Tipus de control (arbitrari / límits coneguts i autoimposats) TEORIA LIBERAL: apareix en els primers moments de la premsa. Els inicis del parlamentarisme, per trencar amb les lògiques dels sistemes autoritaris que governaven en aquell moment i aquesta premsa era una manera de participació política, de parlamentarisme.
- També anomenada de llibertat de premsa.
- Origen: aparició de la premsa lliure del control oficial (s. XVII).
- (^) Context sociopolític: parlamentarisme (el poder resideix en el poble). Llibertat com a valor fonamental a) De l’individu. Llibertat de pensament com a base del parlamentarisme Hi ha llibertat d’opinió en àmbit individual i llibertat d’expressió en l’àmbit públic Traslladar aquesta opinió al terreny public, com dues condicions necessàries per poder (…) Opinió pública (XVIII): els individus poden decidir què és el millor per a la societat per mitjà de la raó. b) Llibertat de premsa -> d’empresa (propietat) (tenir la capacitat de crear empreses) La premsa lliure és la base essencial per una societat lliure i racional Una de les condicions importants per a que es doni aquesta premsa lliure, és la independència del poder polític governant, de poder criticar, proposar noves idees. Problema: Dependència de recursos de finançament (dependència econòmica). No tothom té disponibilitat de crear mitjans, ja que no tothom té recursos econòmics. (Mitjans privats) Premsa molt vinculada a la burgesia. Premsa que reclama que la seva veu sigui escoltada, no sols per l’aristocràcia ● Llibertat amb límits (legislació) (no és llibertat absoluta): Límit dels drets fonamentals: altres drets fonamentals. (dret d’honor, a la pròpia imatge…)
- És important la llibertat dels mitjans, però s’ha de tenir en compte també que està en relació a les seves responsabilitats socials.
- Funció bàsica: garantir la pluralitat: mitjans amb ideologies diverses polítiques, religioses…
- Autoregulació: és important que ells mateixos es posin límits, per exemple amb la publicitat. Es justifica la intervenció de l’Estat:
- Econòmica: donant ajudes als mitjans de comunicació
- Mesures anticoncentració: que els mitjans quedin reduïts en poques mants
- Proteccions davant certs tipus de continguts: protecció dels menors davant de continguts sexistes Vigència: el sistema de responsabilitat social es troba especialment Europa CRÍTIQUES DE “THE FOUR THEORIES OF THE PRESS”
- No s’analitzen les interaccions entre els mitjans (sistema mediàtic) i els sistemes socials (influència en les relacions socials i les institucions polítiques). Els mitjans de comunicació també afecten a la societat i a la política, no son només un reflex.
- Perspectiva etnocèntrica (marc ideològic occidental): estudi de molts pocs països, està centrat en un model occidental
- (^) Limitada anàlisi empírica (EUA, Regne Unit, França, Alemanya i Unió Soviètica): no es van centrar en dades numèrics sinó en caràcter normatius. Volien endinsar-se en els fonaments dels mitjans, basant-se en poques dades reals, poques dades empíriques.
- (^) Perspectiva normativa (interès en els fonaments o teories en què es basaven els sistemes per legitimar-se.) NOVES PROPOSTES Escassa tradició en estudis comparatius (a partir dels 70). Reformulacions de les teories de Siebert, Peterson i Schramm: ● Autoritari i liberal: ajuntar el autoritari amb el comunista i el liberal amb el de responsabilitat social. ● De mercat, marxista i en progrés. Nous models proposats: Desenvolupista : - Societats en desenvolupament o recentment independents.
- Reconeix les dificultats per crear indústries mediàtiques semblants a les dels països més avançats (manca d’infraestructures, finançament, capacitació professional, audiències, educatives, de formació del personal, carències d’audiència (si hi ha analfabetisme no es pot fer una premsa escrita)…).
Mitjans sotmesos a la dependència (paraula clau) econòmica (es necessiten ajudes econòmiques, tècniques), són països que normalment han estat colonitzats i certs desenvolupaments culturals no han tingut lloc en els mitjans de comunicació. Països que han estat sotmesos a l’autoritarisme polític. Objectius prioritaris:
- Els mitjans de comunicació volen atribuir en el desenvolupament nacional a tots els nivells (de manera integral) (econòmic, social, polític, cultural).
- Suport a la democràcia.
- Solidaritat amb altres països en vies de desenvolupament: per crear infraestructures comunicatives per poder ajudar de manera solidaria al desenvolupament dels països.
- A partir dels objectius prioritaris es justifica: ● Que els governs (paper actiu) assignin recursos als mitjans, malgrat siguin molt limitats (subvencions, creació de mitjans públics...). ● Llibertats dels mitjans supeditades (pesa menys) als objectius de desenvolupament (prioritaris), el pes de la responsabilitat social és més gran que el de la llibertat de mitjans Les responsabilitats socials dels mitjans per sobre dels seus drets o llibertats. Importància a partir processos de descolonització: els països comencen a irrompre en internacionals i comencen a tenir veu dins dels consells:
- (^) opinen que s’han de canviar les regles del joc a nivell econòmic (cal que hi hagi un nou ordre internacional, posar una relació de independència amb els països que els estaven colonitzant)
- (^) Comerç internacional: els productes que poden Especialment rellevant a les dècades dels 70 i 80 (debats NOMIC: Nou ordre mundial de la Informació i la comunicació). Moviment de països no alineats: no son ni comunistes (unió soviètica) ni dels (…) Apareix la UNESCO: United Nations for Education in Science and Comunication Organization Fins a mitjans dels anys 80 hi va haver una necessitat molt gran de crear un nou element per la comunicació, i Regne unit i Estats units van sortir de la UNESCO. Reclamaven que els estats poguessin regular les lleis del païs en el camp de la comunicació.
amplia. O bé responen els interessos dels governs de qui depenen, de les classes polítiques que governen o dels propis professionals. Proposta clau ● A crear mitjans alternatius (ni institucionals ni comercials –tercer sector-): no son mitjans públics ni mitjans comercials, se’l coneix com a tercer sector: aquesta capacitat de poder crear mitjans propis es el que s’anomena DRET a COMUNICAR. ● Superació del dret d’accés (dret de representació, també dret d’antena) Dret d’accés o de representació: de quina manera poden estar present els col·lectius en els mitjans de comunicació públics. Per una banda poden estar representats com a fonts d’informació (en la vaga de taxis, els taxistes poden ser fonts d’informació, que es pot contraposar amb els comentaris dels usuaris). és el dret de representació Dret d’antena: com els mitjans públics els paguem entre tots, els col·lectius socials poden tenir espais en els programes públics (entitats socials, religioses… ) Característiques dels mitjans ● Diversificats. ● No institucionalitzats. ● Propers, preferentment formes de comunicació a petita escala (mitjans locals o de proximitat). ● Faciliten la participació i la interacció horitzontal (entre emissors) i també entre emissors i receptors (importància dels nous mitjans per facilitar la interacció i les relacions socials en comunitats o grups d’interès). ● Compromesos^ amb^ la^ comunitat^ a^ què^ es^ vinculen,^ que^ tinguin^ en^ compte^ les necessitats dels ciutadans (que els propis ciutadans hauran determinat) i que en funció d’això aportin una informació pertinent. No només són mitjans vinculats a una comunitat, sinó que a més poden ser gestionats per aquesta (mitjans comunitaris). No es mouen per anim de lucre És un model no professionalitzador (no son professionals) Mitjans vinculats amb els interessos dels col·lectius
1.4. Perspectives d’anàlisi. Els estudis sobre sistemes de mitjans II (Hallin i Mancini) Comparing media systems Premissa de partida similar a Siebert, Peterson i Schramm: els mitjans informatius no es poden entendre sense comprendre com és l’Estat, el sistema de partits polítics, les relacions entre interessos econòmics i polítics o el desenvolupament de la societat civil. Quines relacions es fan entre mitjans i polítics, relació de favors, de clientelisme Com es la societat civil, si té un bon múscul de associacions o més individualitzada Diferència: els mitjans no només reflecteixen l’estructura social i política, també hi exerceixen influència. Els mitjans també influeixen el la escena política i social. També determina com és la política Únicament es centren en les relacions entre sistemes de mitjans i sistemes polítics de 18 països d’Europa Occidental i Amèrica del Nord. Sistemes amb similituds (desenvolupats, capitalistes i democràtics), democràcies, països benestants amb sistema capitalista. Anàlisi comparativa sobre: ● La relació entre els sistemes de mitjans de comunicació i els sistemes polítics. ● Es centren molt en el periodisme i els mitjans informatius. ● Les polítiques i les legislacions sobre mitjans de comunicació.
Paral·lelisme polític: hi ha una identificació gran en certes ideologies polítiques Profesionalització: se centra en estudiar en com s'organitzen els periodistes Paper del estat en el sistema de mitjans de comunicació: com es comporta l’estat en els mitjans de comunicació Autoregulació institucionalitzada o no institucionalitzada: es regulen a traves de sindicats, de manera ordenada col·legiada. Als països liberals aquests sindicats no existeixen, la regulació es fa des dels mitjans de comunicació, es una autoregulació no institucionalitzada
2. ACTORS 2.1. PÚBLICS→ ACTORS PÚBLICS SOBRE EL SISTEMA DE MITJANS Qui intervé: Actors públics: institucions que conformen els tres poders dels estats. Poden funcionar a través d’unes intencions de caràcter polític o pel bé de la societat. Els actors privats funcionaran per unes lògiques per treure un màxim de benefici econòmic. Es mouen per unes lògiques i interessos pel benefici del seu col·lectiu. -Legislatiu (parlament): Elabora i aprova les lleis, inclosos els pressupostos generals. Les lleis és el primer mitjà que regula els mitjans de comunicacions. és important perquè quan aproves un pressupost dius en què li poses prioritat, en el disseny del pressupost també és política. Controla l’actuació de l’executiu. A través de sessions de control especial, de comissions de control específiques… - Executiu (governs): Aplica i desenvolupa les lleis, dirigeix l’Administració. Una llei que surt del parlament, un govern les ha de dur a terme. Les lleis són molt generals, el govern crea reglaments per especificar les lleis. Desplega normes sobre els mitjans de comunicació. - Judicial (tribunals): interpreta les lleis i penalitza qui les infringeix. Si hi ha alguna controvèrsia per veure si s’ha complert una llei o no, té el poder de posar una multa, veure quin dret a de prevaldre, si és de caràcter penal posar-los a la presó… Polítiques de comunicació (no podem confondre-ho amb comunicació política com actes de campanya, publicitat que poden fer els partits polítics) Accions que fan els organismes polítics sobre el sector de la informació: ●Parlaments ●Governs → Autoritats reguladores independents
- Poden afectar al conjunt del sector comunicatiu o algun dels seus components.
- L’organitzen segons unes directrius polítiques i ideològiques (uns valors que justifiquen les accions). En funció dels partits que hi hagi en aquell moment al govern, hi haurà més èmfasi en un camp o un altre.
- Incidència en llibertat d’expressió, interès privatiu-públic, protecció audiències… (depèn de les empreses si són privades o públiques)
- Diferent grau d’intervenció (liberals-intervencionistes).
Principals formes d’intervenció
- Regulació: regulació de lleis, normes
- Propietat (mitjans públics): creant mitjans públics
- Finançament (ajuts i publicitat institucional): caràcter econòmic. Hi ha dues vies: a través d’ajuts a través dels mitjans de la comunicació o a través de la publicitat institucional (anuncis sobre la violència de gènere). Depèn del context sociopolític del territori. Institucions públiques com a font d’informació dels mitjans 2.1.1. REGULACIÓ Arguments que justifiquen la intervenció reguladora a) Incidència social: els continguts són molt importants per la creació de la opinió publica. b) Raons tècniques : quan parlem de mitjans audiovisuals, que necessiten que se'ls hi assignin unes freqüències, unes intervencions… Limitació de freqüències de l’espectre radioelèctric (consideració com a bé públic), Interferències..
- Important paper dels estats en l’ordenació de la radiodifusió (diferència amb el sector de la premsa escrita).
- Primeres intervencions estatals als anys 20. Regulació radiodifusió.
- (^) Primer tipus d’intervenció dels estats en el sector de la comunicació va ser la reserva en exclusiva (estatal) de l’espectre radioelèctric. La gestió de l’espectre radioelèctric és una competència dels estats (estatal) Activitats: a) Desenvolupament normatiu (lleis, reglaments, codis…): la regulació com a lleis b) Control del funcionament dels mitjans de comunicació: controlant el funcionament si està d’acord amb les normes que s’han establert prèviament. Vigilar si els mitjans de comunicació tenen un comportament ajustat a la llei o no DESENVOLUPAMENT NORMATIU ● Concessió de llicències (determina el model d’explotació —públic, privat, comunitari— i també aspectes tècnics) ● Propietat, concentració i competència dels mitjans de comunicació: limitacions a la concentracions de mitjans entre d’altres ● Accés a la informació governamental: grau de transparència en informació governamental ● Secret professional dels periodistes (protecció de fonts confidencials) i sobre la “consciència” (protecció quan canvia la línia editorial del mitjà): afecten sobretot als periodistes. ● Relatives a continguts:
