¡Descarga Estructura de la comunicacio y más Apuntes en PDF de Estructura y Organización Social solo en Docsity!
1. Objecte i perspectives d’anàlisi de l’Estructura de la
Comunicació
Una estructura es troba formada per elements materials, elements immaterials (lleis, normes, valors…) i per elements humans.
1.1. Objecte d'estudi de l'Estructura de la Comunicació
El primer objecte d’estudi és la COMUNICACIÓ.
Definim la comunicació de tres maneres:
- Qui comunica (emissor i receptor)à no pensem necessàriament en un qui personalitzat/humà, sinó en la qualitat d’emissor i receptor. El més important és enviar i rebre missatges. Poden ser ordinadors, senyals, institucions...
- Què comunica (s’emet un missatge)
- Com comunica (per un canal i un codi comú).
Quines formes de comunicació podem trobar segons la relació entre emissor i receptor?
Intrapersonal. Es tracta d’una comunicació en que el emissor som nosaltres i el receptor també. Seria pensar per un mateix, o per exemple escriure en un diari.
Interpersonal. L’emissor és diferent al receptor. Es una comunicació de caràcter bidireccional, i pot ser diferida o en el moment. Dos o més persones. Pot haver-hi tecnologies incloses.
De grup. Es tracta d’una comunicació amb membres d’un mateix grup (mateixa família, grup classe…). consciència de grup, comunicació que es fa dins d’un grup membres d’un col·lectiu determinat (ex. una classe de Publicitat)
Organitzacional o institucional. Qui emet el missatge no està especialitzat en l’activitat de fer-ho. La UAB s’encarrega d’investigar però després necessita comunicar les accions que fa. Pot ser interna/externa. és una comunicació jerarquitzada (gent que mana i que no en unaempresa, nivells) i es realitza entre organitzacions externes per difondre activitats o productes.
De masses o social Es tracta de la comunicació que protagonitzen els mitjans de comunicació. es duu a terme amb els mitjans de comunicació, ells són els emissors i busquen impactar el màxim numero de persones possible.
El segón objecte d’estudi és La comunicació de masses. Amb l’aparició de l’internet, cada cop són menys clares les seves característiques.
Unidireccional. Es tracta d’una comunicació amb poc nivell de resposta. l’emissor té el paper principal cap a un receptor, ell és qui pren el paper de la comunicació.
Pública. No és privada, tothom pot accedir a elles, tot i que poden tenir barreres d’accés (pagament), de vegades et demanen subscripcions per accedir-hi.
Mediada (a través d’un mitjà tecnològic) Mitjans com la ràdio, televisió, etc.
Emissor institucionalitzat, especialitzat en produir i difondre missatges públics (mitjans de comunicació). És la seva funció. Aquesta és la diferència amb altres tipus d’emissor. Especialitzat en produir i difondre missatges (mitjans de comunicació) : la seva missió és fer de mitjà de comunicació comunicar
Receptor massiu (gran públic), heterogeni (tot i que cada cop els mitjans segmenten més el seu públic per gustos, edat, etc), anònim (en principi, però amb les tecnologies ja no tant) i dispers geogràficament.
Tot i això, avui dia els receptors ja no som tant massius, cada cop som més segmentats. Els públics han canviat i hi ha entorns amb audiències massives i altres atomitzades (ex. canals de tv). Cada cop som menys anònims (es sap més del consumidor). A més, l’àmbit geogràfic ja ha perdut sentit, podem consumir un producte local a l’altra punta del món.
El tercer objecte d’estudi són els Mitjans de comunicació i les indústries comunicatives i culturals. i el seu paper que compleixen com a indústria (cinema, publicitat, edició, música, videojocs...) S’ha d’entendre l’estructura de la comunicació com un conjunt d’elements interrelacionats. Quins elements hi ha dins d’un sistema comunicatiu i quina relació tenen entre ells. Aquests elements són:
Identifica els elements d’un sistema comunicatiu i estudia les seves relacions (amb les seves estratègies, etc)
Atenció als actors econòmics, polítics i socials que amb el seu comportament i estratègies configuren els sistemes de mitjans i les indústries de la comunicació i la cultura.
Exemple: Depenent de si el sistema polític és poc autoritari o no, els mitjans actuaran d’una forma o altra.
● Des de l’estructura de la comunicació, s’identifiquen els elements d’un sistema comunicatiu i s’estudien les seues relacions. Es realitzen estudis de les indústries comunicatives i culturals, especialment dels mitjans de comunicació i els sistemes que conformen. Es fan en dos passos:
Descriptiva : com s’estructuren ( com? s’organitzen i funcionen)les indústries de la comunicació i la cultura.
Analítica : marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es produeixen i es distribueixen els continguts de caràcter simbòlic (informatius, publicitaris, propagandístics, culturals o d’entreteniment). ( per què? )
A banda de les lleis, les condicions econòmiques, industrials, culturals... determina una indústria de masses i per tant un sistema de comunicació diferent.
Abordatge
Disciplines: economia, dret, politologia, sociologia…
Podem parlar de la comunicació de vàries disciplines
Àmbits: espacials, sectorials, empresarial, polítics, regulatoris…
Espacials (àmbit català, espanyol…), sector (la ràdio, la tv…), empresarial (grups empresarials en concret...)
Eixos: (temes)
Estructura del sistema de mitjans i les indústries culturals.
Principals actors polítics, econòmics i socials i tipus de participació dins del sistema de mitjans.
Regulació legal.
Incidència del canvi tecnològic.
Autors, com Daniel Jones i Josep Gifreu, consideren que aquest concepte ‘’de masses’’ no és prou clar, ja que no semblen ser ‘’de masses’’. Es proposen altres denominacions properes com comunicació pública, col·lectiva o social (Jones).
- Comunicació de masses i indústries culturals (FUNCIÓ): Theodor Adorno, Max Horkheimer → consideren els mitjans de comunicació com indústries culturals: instruments de reproducció de la lògica del poder, com a elements de manipulació. La crítica ve principalment de l’escola de Frankfurt. Van fer una reflexió sobre quina mena de cultura transmetien els mitjans: -la cultura era comercialitzada, volia produir bens amb un valor econòmic. -Consumisme: els mitjans creaven uns estímuls i satisfacció immediata dels desitjos -Les classes treballadores van prendre consciència i tenir una sensació d’un nivell d’estatus superior: classe mitjana
Aquests autors pensaven que estava creant una cultura mercantil sense capacitat crítica que fomentava el consumisme. A l’actualitat: Indústries culturals Produeixen béns o serveis que expressen les formes de vida d’una societat, estableixen els símbols amb què ens reconeixem i identifiquem i són transmissores de valors socials i patrimonials. Posa l’èmfasi en valors col·lectius i no en el valor econòmic (tot i que també).
- Concepte vigent, però amb noves connotacions a conseqüència dels processos de concentració i internacionalització de l’economia.
- És molt diferent a les indústries que criticaven des de l’escola de Frankfurt.
Indústries de l’entreteniment: No posen tant en relleu el valor identitari i patrimonial, si no, el econòmic. Aquesta manera d’entendre la producció cultural determinarà a cada país la legislació dels mitjans de comunicació.
A Europa, Canadà i Amèrica Llatina hi ha una tendència a la utilització del concepte d’ indústries culturals i les protegeixen, en contraposició a la visió nord-americana de la mass communication, on es tendeix a parlar d’indústries de l’entreteniment.
- De la societat de masses a la societat de la informació (VIGÈNCIA) Transformació de les societats de masses → Evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació
-Predomina el sector terciari, ja que es dona molta importància als treballs que tracten amb la informació i gestió d’aquesta (advocats, publicistes,etc.) Aquests oficis aumenten després de la 2 Guerra Mundial, ja que trobem una evolució de la tecnologia i la informàtica que permet canvis important al treballar, comunicar-nos…
-Determinisme tecnològic: Actualment parlem d’una societat que basa la seva evolució en els avenços tecnològics (determinisme tecnològic). Són forces externes que no es poden aturar. És important saber que les tecnologies no és l’únic factor que fa canviar la societat de masses.
Es plantegen entre els 60-70 noves idees sobre com ha de ser la societat: Fritz Machlup Introdueix el concepte indústria del coneixement. Parla d’una economia que es basa en el coneixement i que generen riquesa al PIB.
Daniel Bell Introdueix el concepte economía post-industrial. Diu que s’ha superat l’etapa industrial. Marc Uri Porat Introdueix el concepte economia del coneixement. Feia esment que els treballadors de la informació eren molt importants. Tremblay Parlava que no només hi havien canvis en la forma de produir, si no també en la forma de consumir. Feia referència a que pasavem d’un Fordisme (economia industrial) a un Gatecisme (Post-industrial). Cada cop consumim més experiències i menys bens materials. No hi ha una superació del capitalisme, si no que és una intensificació de la lògica industrial capitalista.
Repercusions de la digitalització: processos d’integració
Les tecnologies són molt importants tot i haver esmentat el determinisme tecnològic.
1ra fase) Integració del tractament de la informació mitjançant la seva digitalització: El pas de l’analògic al digital. La informació es codifica en un codi binari (informàtica) → tota la informació es tracta igual.
2na fase) Integració dels canals de transmissió de la informació (xarxes de telecomunicacions): Quan tota la informació és igual (es tracta igual), també es transmet de la mateixa forma, amb la mateixa xarxa, no és necessari una xarxa per cada cas (RDSI → Xarxa digital de serveis integrats)
3ra fase) Integració dels serveis: Si tota la informació es codifica igual i passa per la mateixa xarxa, sorgeixen els serveis multimèdia (integració dels serveis i aparició del multimèdia). Això fa que les empreses ja no estiguin especialitzades en un sol servei (ex. no només al servei de telefonia, ara també a TV com el cas de Telefònica).
Transformacions en els mitjans de comunicació
- Passem d’uns mitjans que transmeten informació de manera unidireccional a un públic passiu a una bidireccionalitat on la interactivitat va guanyant força.
- Ens encaminem a un futur de transmissió selectiva: BROADCASTING → Transmissió d’informació a un gran conjunt de públic general sense cap distinció NARROWCASTING → Transmissió d’informació a un grup escollit de la audiencia BITCASTING → Transmissió personalitzada
L’autocomunicació de masses (Manuel Castells → link) Castells parla de l’autocomunicació de masses, una comunicació que seleccionem nosaltres mateixos però que té el potencial d’arribar a masses: grups de persones que seleccionem en les nostres xarxes socials.
3. Els estudis sobre sistemes de mitjans
3.1 Sistema de mitjans
Els mitjans de comunicació de masses són el nucli d’un sistema de mitjans.
El concepte comença a utilitzar-se després de la IIGM, quan els estats aborden la regulació dels serveis de radiodifusió (d’abast estatal).
Mitjans impresos i serveis de radiodifusió (ràdio i TV). En alguns casos també la cinematografia i altres indústries, com la publicitària (Hardy, 2008:5).
- Control de la producció i l’emissió.
- Codis de conducta coercitius.
- Impostos o sancions econòmiques.
● Formes de control ● Contingut ○ Censura (prèvia o posterior). ○ Versió única/oficial. → RNE ○ Prohibició a la circulació d’informació exterior (limitacions importacions, per exemple). ● Emissor ○ Limitacions al dret d’opinió (amenaça de sancions). ○ Gestió de les concessions: ■ Arbitrària: sense criteris clars ■ Amb directrius clares, però que limiten la pluralitat dels emissors (nega alguns emissors) ● Receptor ○ Bloqueig o prohibició d’aparells i sistemes de recepció
Teoria autoritaria: Sistema comunicatiu altament controlat. Els professionals no tenen independència. No ha de promoure la discussió pública. Subordinació a l’autoritat establerta (no ha de debilitar-la ni pertorbar l’ordre públic). Evitar ofendre la majoria (valors morals o polítics). Els atacs a l’autoritat es consideren ofenses criminals. Es justifica el recurs a la censura
3.5 Teoria comunista ● Vigència
- Històrica: especialment influent durant la Guerra Freda en els països de l’àrea comunista.
- La transició política i econòmica dels 80 i 90 tendeix a la transformació dels sistemes comunicatius.
- Actual: Cuba, la Xina, Corea del Nord i Vietnam, però progressivament en transformació.
● Funcions dels mitjans
- Agitació i mobilització social per a que segueixin certes pautes
- Educació col·lectiva i masses i cultural. Tenen un pes més important que a l’autoritari.
- Propaganda - publicitat d’idees Es duen a terme per tal de mantenir els principis de l’ideari comunista.
● Control del sistema mediàtic
- Essencial per mantenir el poder.
- S’exerceix mitjançant:
- la propietat estatal dels mitjans - publica
- la presència de comissaris polítics (empleats governamentals o militants
del partit) dins dels mitjans. Persones que controlen i vigilen el contingut que estigui en consonància amb la política.
No s’espera que els mitjans siguin vehicles d’expressió de la pluralitat i de la confrontació d’idees, sinó que exposin un punt de vista únic. Justificació: el sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en la classe única. ● Control de continguts
- Versions úniques/oficials
- Autoregulació dels mitjans, autolimitacions. Límits imposats
- Censura
- Sancions contra els infractors
- Impossibilitat d’accedir a continguts forans
● Relació amb l’autoritària Coincidència : ● Èmfasi en el suport a l’ordre social. Han de mantenir l’ordre social. Diferències ● Econòmica (propietat privada o no) ● Funció dels mitjans (prohibició de continguts/educació de les masses) ● Tipus de control (arbitrari / límits coneguts i autoimposats)
3.6 Teoria liberal
- També anomenada de llibertat de premsa. Algunes de les idees que intenten reflexar son els inicis del parlamentarisme.
- Origen: aparició de la premsa lliure del control oficial (s. XVII).
- Context sociopolític: parlamentarisme (el poder resideix en el poble). Es centra en que la llibertat és un valor fonamental: - De l’individu : la llibertat de pensament és la base del parlamentarisme. Hi ha dos tipus de llibertat: o D’opinió: pertany a l’àmbit individual. o D’expressió: pertany a l’àmbit públic.
En el s. XVIII es definia l’opinió pública com el procés de raonament mitjançant el qual els individus poden decidir que és el millor per la societat.
- De premsa o d’empresa (propietat): la premsa lliure és essencial per una societat lliure i racional. Té independència del poder polític encara que té:
● Llibertat amb límits (legislació). Límit dels drets fonamentals: altres drets fonamentals. Conflictes arbitrats pel poder judicial. ● Funció social de la crítica política: vigilància de l’actuació pública. D’observar si les autoritats tenen un comportament que beneficia la societat o no. Impossible en l’autoritari o comunista ● Contrària a la censura d’opinions polítiques, excepte en cas d’amenaça contra la democràcia. No es justifica l’ús de la censura, pero hi han alguns casos en que si es justifica per exemple situació d’assetge. ●Dependencia de recursos de financament, necessiten recursos economics, dependents d’aquests recursos i dels poders economics. Els mitjans privats
CRÍTIQUES FOUR THEORIES OF THE PRESS
-Els mitjans de comunicació afecten a la organització social i política. (No estudiaven aquesta interacció) -Es van fixar en el marc ideològic occidental -Visió de pocs paisos. Limitada anàlisi empírica -La intenció era explicar els fonaments i es basen en poques dades NOVES PROPOSTES
- Escassa tradició en estudis comparatius (a partir dels 70). Reformulacions de les teories de Siebert, Peterson i Schramm:
- Autoritari + comunista = autoritària. Liveral + RSC = Liberal
- De mercat (liberal) , marxista (comunista) i en progrés (els que s’estan desenvolupant) ● Nous models. Reflecteixen algunes realitats que les altres no ho van fer. _- Desenvolupista
- Democràtico-participatiu_
3.9 Teoria desenvolupista Aquells països que estan en vies de desenvolupament econòmic o són independents recentment. La base del sistema de comunicació en aquests països té moltes carències. Problemes econòmics, de sanitat, de centres de formació per professionals, d’audiències (gran index d’analfabetisme)...
- Reconeix les dificultats per crear indústries mediàtiques semblants a les dels països més avançats (manca d’infraestructures, finançament, capacitació professional, audiències...). Dependència d’altres paisos.
- Mitjans sotmesos a la dependència econòmica o a l’autoritarisme polític.
● Objectius prioritaris:
● Crítica a la teoria liberal: Ha estat subvertida per les forces del capitalisme (restricció de continguts com a conseqüència de la lògica mercantilista, restricció d’emissors per processos de concentració...).
● Crítica a la teoria de la responsabilitat social: No és suficient:
- No permeten la veritable participació ciutadana.
- O bé responen als interessos del govern o els professionals que gestionen el mitjà. Critiquen tant mitjans públics com privats perque no connecten amb els interessos dels ciutadans i no permeten la veritable participació ciutadana, sinó la dels governs que creen aquests mitjans.
● Proposta clau
- Dret a comunicar
- A crear mitjans alternatius o comunitaris (ni institucionals ni comercials –tercer sector-) → que atenguin els interessos dels ciutadans.
- Superació del dret d’accés (dret de representació, també dret d’antena) dret d’accés: manera d’estar presents els individus en els mitjans dret d’antena: dret dels col.lectius per tenir programes públics Pero no són suficients. s’han de crear mitjans nous i propis.
● Característiques dels mitjans
- Diversificats → han d’existir mitjans comunitaris, privats i públics.
- No institucionalitzats.
- Propers, preferentment formes de comunicació a petita escala (mitjans locals o de proximitat).
- Faciliten la participació i la interacció horitzontal (entre emissors) i també entre emissors i receptors (importància dels nous mitjans per facilitar la interacció i les relacions socials en comunitats o grups d’interès).
- Compromesos amb la comunitat a què es vinculen, que tinguin en compte les necessitats dels ciutadans (que els propis ciutadans hauran determinat) i que en funció d’això aportin una informació pertinent. No només són mitjans vinculats a una comunitat, sinó que a més poden ser gestionats per aquesta (mitjans comunitaris).
4. Els estudis sobre sistemes de mitjans II Hallin i Mancini
COMPARING MEDIA SISTEMS (3 models de sistemes) Realitzat per Daniel Hallin (U. Califòrnia) i Paolo Mancini (U. Perugia) (2004).
- Tenen una premissa de partida similar a Siebert, Peterson i Schramm: els mitjans informatius no es poden entendre sense comprendre com és l’Estat, com és el sistema de partits polítics, com són les relacions entre interessos econòmics i polítics i el desenvolupament de la societat civil. Són característiques que influeixen a com seran els sistemes de comunicació.
La diferència principal és que, mentre que The four teories of the press diu que els mitjans només reflecteixen l’estructura social i política, Hallin i Macini parlen també de que els mitjans també influeixen en la política i la societat.
Hallin i Mancini únicament es centren en les relacions entre sistemes de mitjans i sistemes polítics de 18 països occidentals, es tracten de democràcies i estats capitalistes. Són sistemes amb similituds (desenvolupats, capitalistes i democràtics)
o La relació entre els sistemes de mitjans de comunicació i els sistemes polítics. o El periodisme i els mitjans informatius. Es centren en la premsa escrita i no audiovisuals o Les polítiques i les legislacions sobre mitjans de comunicació. Quines polítiques hi ha sobre els mitjans i com?
● 3 Models
- Pluralista polaritzat (Europa mediterrània: França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya).
- Democràtic corporatiu (centre i nord d’Europa: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Holanda, Noruega, Suècia i Suïssa).
- Liberal (Atlàntic Nord: Canadà, Estats Units, Regne Unit, Irlanda).
Paral ・ lelisme politic → coses que van alineades, en paral・lel, de quina forma els mitjans de comunicacio reflecteixen → Identificacio gran de certes ideologies politiques. Professionalitzacio → grau d’estudis dels seus professionals. Paper de l’estat → com es comporta l’estat en vers als mitjans de comunicacio Pluralistes interns i externs
Temes:
- Pluralista polaritzat: plural i per tant divers (partits tant de dretes com d’esquerres) lo qual dificulta a l’hora de fer politica i arribar a un acord mig.
- Democratic corporatiu: societats molt organitzades a tots els nivells (politic, social..) i tambe societats molt diverses (pensaments politics, religiosos..). Pero, aquesta bona organitzacio porta a que puguin arribar normalment a un consens mutu, es governa tenint en compte l’existencia dels altres.
- Liberal: poca diversitat politica, societat molt individualista. Tot aixo queda molt reflexat en els mitjans de comunicacio.
- Paral ・ lelisme politic: coses que van alineades, en paral・lel, de quina forma els mitjans de comunicacio reflecteixen els pensaments politics. → Identificacio gran de certes ideologies politiques = REFLEX. Indicadors: continguts que exposen, audiencies tipus de public, propietat dels mitjans, professionals que formen part dels mitjans de comunicacio en vers a pertinenca a partits politics.
- Pluralisme: com es el sistema de mitjans:
- intern : quan trobem molt pluralisme unicament dintre d’una empresa.
- extern : ens fixem en el conjunt del sistema de mitjans. molts tipus de mitjans? (publics, comercials, privats) i molta orientacio cap a tipologia politica diversa? → molt plural. pocs tipus de mitjans i a mes tendeix a ser un mercat concentrat amb mateixa ideologia → poc plural.
- Professionalitzacio: grau de formacio dels professionals del sector.
- Autoregulacio institucionalitzada: institucio/col・legi professional que regula aquell sector en concret, segons les seves propies normes. Ex: El Col ・ legi de Publicistes.
Es fixen en:
1. Com es la premsa a. En els paisos Mediterranis: poques tirades, molt febles les audiencies. b. Paisos liberals: grans tirades c. Atlantic nord: tirades mitjanes. Es fixen en el comportament de la premsa: a. Mediterranis: orientat a les elits b. Liberal: no tant a les elits sino a la poblacio. Comercial, de masses. c. Atlantics: hibrida, premsa comercial i de masses amb premsa de elits. {I aixo es deu basicament les tasses d’alfabetitzacio} 2. Paral ・ lelisme politic: a. Mediterranis: alt. b. Liberal: premsa comercial que per a atreure a al publicitat s’ha de allunyar dels ideals politics, ha de ser mes neutral i objectiva c. Atlantics: 3. Professionalisme:
a. Mediterranis: menor nivell, perque els professionals apareixen en el moment en que hi ha industries que necessiten contractar-los, com anteriorment (tradicionalment) hi havia poca premsa i amb molt de paral・lelisme feia que hi hagues poca demanda de professionals en el sector. La professio de periodista no era vista com actualment ho es. b. Liberal: Autoregulacio. c. Atlantics: busquen les seves propies normes i sistemes d’organitzacio.
4. Paper de l’estat: a. Mediterranis: Forta intervencio, creant mitjans o donant ajudes a traves de la publicitat institucional. Utilitzar per als interessos del govern. b. Liberals: logica del lliure mercat pero en excepcions: i. Regne Unit→ fortes tv publiques ii. Irlanda → fortes tv publiques c. Atlantics: Tambe hi ha ajudes als mitjans pero des d’un punt de vista mes organitzat.
5. Actors públics
Trobem els actors públics, privats i socials. Els privats són empreses de comunicació que funcionen per interessos de caràcter econòmic, els socials per interessos com a col.lectiu. Els públics són institucions que conformen el 3 poders dels estats. 4.1 ACTORS PÚBLICS. Funcionen per uns interessos de caràcter polític. Institucions que conformen els tres poders dels estats:
- Legislatiu , elabora i aprova les lleis (parlaments). Aproven les lleis → regulen els mitjans S’aproven els pressupostos → on posarem la prioritat? Controlen els executius (govern), a través de comissions, etc.
- Executiu , aplica les lleis i dirigeix l’Administració (governs)
- Judicial , interpreta les lleis i penalitza qui les infringeix (tribunals)
POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ. Accions que fa la política en relacions amb els mitjans de comunicació Accions de:
- Parlaments
- Governs
- Autoritats reguladores independents → actors que poden intervenir sobre el sistema de mitjans. *Poden afectar a un gran sector o algun sector en conrect. *Caràcter ideològic dels partits dels parlaments. En funció del caràcter la política, tindrem unes polítiques de comunicació o unes altres *Trobem estils de baixa intervenció i més intervencionistes. Malgrat això, en governs liberals com EEUU també existeixen polítiques de comunicació
● Principals formes d’intervenció
- Regulació. Normes.
- Propietat. Creant mitjans públics.
- Finançament (ajuts i publicitat institucional→ estl polític de parlar bé de la política o ser més transparent)
Institucions públiques com a font d’informació.
QUÈ ÉS UNA AUTORITAT REGULADORA INDEPENDENT?
○ Comunicacio politica (especialment en epoca electoral) ○ Pluralisme (politic, social, linguistic) ○ Procedencia de produccio de la programacio (nacional o supranacional). ● Control del funcionament dels mitjans de comunicació El control el poden fer:
- Institucions públiques: regulació ○ Organismes governamentals: pot controlar el comportament dels mitjans de comunicació, si s’ajusten o no a les normes que els afecten. ○ Autoritats reguladores independents: són organismes que tenen un cert nivell d’independencia del que és l’estructura de l’administració d’un estat. No estan dins d’un ministeri. ○ Parlaments: es centra en els mitjans públics (radios i televisions públiques).
- Institucions públiques amb altres actors (socials, empresarials i professionals): coregulació. Actors socials com associacions de consumidors, espectadors, empresarials, col·legi de publicitaris, etc.
- Actors empresarials i professionals: autoregulació, quan les associacions empresarials dels mitjans de comunicació creen normes per a ells mateixos.
● Control per part d’organismes governamentals Ministeri/conselleria o agència governamental Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital / Conselleria de Presidència
Repartiment competencial Constitució espanyola → marca les competències de l’estat i les comunitats autònomes. Art. 149. Exclusives de l’Estat: règim general de comunicacions. Té com a competència exclusiva el règim general. Les telecomunicacions i les normes bàsiques. Radiodifusió OM, llicències TV estatal, planificació general espectre radioelèctric (nombre de freqüències).
Comunitats autònomes: A partir el que l’estat → poden dir a quines empreses li donen aquestes competències Llicències d’àmbit local i autonòmic *Espectre radiofònic → les freqüències en les que s’emet la radio, la tele i la telefonia mòbil.
● Control per part dels organismes governamentals (estatal) Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital -Llicències per les emissores de ràdio i TV. -Control concentracions. La tendència cap a la concentració de les empreses per evitar el seu excés → No monopoli!
- Continguts, entre altres: Drets dels menors → horaris de protecció. No continguts agressius. Accessibilitat (subtitulació, llengua de signes...) Publicitat ● Transparència (informació prèvia sobre programació) ● Promoció de la producció audiovisual europea i contribuir al seu finançament (finançament i emissió) ● Missió servei públic mitjans estatals i finançament (no imparcialitat). Mitjans públics amb obligacions -> tenen els nostres diners dels impostos!
El ministeri d’indústria, A partir de l’Octubre de 2013 → comisión de los mercados y la competencia (CNMC)
Autoritats reguladores independents (audiovisual)
Designació parlamentària / independència
Ràdio i televisió / nous serveis
Possibles funcions:
Vetllar per l’adequació dels continguts a normativa (publicitat, protecció dels menors, pluralisme...). Títols habilitants. Responsabilitats gestió de l’espectre
Autoritats reguladores independents Enfocaments: EUA: Federal Communications Comission (1934)
Competència
Europa, anys 80, perspectiva de servei públic.
França: audiovisual Regne Unit: audiovisual-telecomunicacions Itàlia: audiovisual-telecomunicacions-premsa
European Platform of Regulatory Authorities (EPRA), 1995
Fòrum informal de relació entre autoritats reguladores.
Presents: Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Consejo del Audiovisual de Andalucía (CAA) i Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (anteriorment la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones).
Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA) Espanya es una situacio excepcional. A causa de l’obertura de mercats (ruptura dels monopolis publics, privatitzacio d’empreses estatals, etc.) L’any 2014 Europa crea ERGA, anteriorment al 2000 el Consell Europeu recomana la creacio d’aquests organismes independents a tots els paisos que encara no en disposessin. El debat a Espanya sobre la creacio d’un organisme independent s’inicia al 1993. El govern d’Aznar aposta per la creacio d’un organisme regulador del mercat i no per una autoritat independent (CMT, amb membres nombrats pel govern), es crea, pero com aquesta no controlava la gestio i regulacio dels continguts es torna a obrir el debat (5 propostes, discrepancia entre el PP i les altres 4 forces). Pero, a Catalunya es crea el CAC (adscrit a la Generalitat) i al 2000 es configura com a autoritat independent. En la seguent investidura al 2000-2004 Aznar fa “caso omiso” al reclam de la creacio d’una autoritat independent. 2004 → Zapatero, i fa la promesa de crear: Consejo Superior de Medios Audiovisuales (membres escollits per majoria parlamentaria qualificada). Aquest, encarrega la creacio d’un comite per a fer un diagnostic de la situacio actual de la comunicació espanyola. El comite posa de manifest la necessitat de crear organisme independent, 14 mesos despres amb la publicacio de l’informe del “Comite de los Sabios”. Espanya, l’any 2010 amb Zapatero al capdavant preveu la seva creacio en la llei 7/ General de la Comunicacio Audiovisual.
- Missio fonamental: garantir els drets del public.
- Funcions i objectius: lliure exercici de la comunicacio audiovisual, garantir els drets contemplats a la llei, transparencia, pluralisme, independencia i imparcialitat.
- Eleccio de membres: (7) → majoria de ⅗ parts del Congres, mandat de 6 anys sense renovacio. Pero, amb un canvi de govern (2011) i la posterior entrada del PP (Aznar) aquest proces es paralitza i no arriba a crear-se mai, tot i que la llei es va aprovar. Aquest anuncia que amb la seva arribada al poder suprimira l’organisme.
