1. Contigüitat EC-EI: variables temporals en el condicionament 1
Pavlov va descobrir en el seu laboratori el fenomen que dóna nom a esta disciplina i va desenvolupar
el seu estudi empíric sistematitzant les condicions experimentals sota les quals podia observar-se. Va
utilitzar com a estímuls neutres la llum d'una bombeta o el soroll que produïa un metrònom i com a
Estímul Incondicionat un estímul apetitiu: menjar en pols. Va iniciar els seus treballs utilitzant una
disposició EC-EI proactiva amb emparellaments contigus i repetits. Poden distingir-se dos conceptes
bàsics sobre la relació temporal entre l'EC i l'EI. L'interval entre estímuls i l'interval entre assajos.
L'interval entre estímuls és el temps que transcorre entre el començament de l'EC i el començament
de l'EI. Una sessió experimental integra diversos assajos de condicionament temporalment aïllats per
l'interval entre assajos. Un error prou freqüent entre els estudiants consistix a confondre l'interval
entre estímuls amb l'interval d'empremta.
Exercici 1
En la Figura 1 es troben representats els tres conceptes que apareixen en negreta en el paràgraf
anterior. Assigne la denominació correcta a l'interval farcit de color negre, a l'interval ombreig en
gris amb línies obliqües, i a l'interval inclòs entre les dos línies verticals grosses.
Figura 1. Diagrama de l'exercici 1.
Exercici 2
En el condicionament excitatori l'EC prediu l'aparició de l'EI i la disposició EC-EI és proactiva; és
a dir, l'EC precedix cronològicament a l'EI.
Figura 2. Gràfic de l'exercici 2 (adaptat de Plotkin i Oakley, 1975).
1 Exercicis presos de: Sánchez, P., Sansa, J. i García, A. (2008). Reflejos condicionados: el legado de Pavlov. Madrid: UNED
EC
EI
EC
EI
