¡Descarga Senyalització cel·lular y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!
1r Grau en Biologia
1. Senyalització cel·lular
1.1. Introducció a la senyalització cel·lular
La major part de receptors són receptors de membrana però també poden haver receptors interns per a les molècules hidrofòbiques.
Un exemple de senyalització són els FDC.
1.2. Tipus de senyalització
Cèl·lula cèl·lula. Només la cèl·lula a la qual li arriba el nervi té receptors cel·lulars. Es poden donar reconeixements entre cèl·lules. Poden haver sistemes de senyalització i reconeixement per dues proteïnes transmembranals, per exemple, el de l’acció de les neurones sobre diferents tipus cel·lulars, que actuen en aquests si tenen receptors per als seus neurotransmisssors. Senyalització autòcrina. Es dóna quan una cèl·lula produeix molècules senyalitzadores que actuen sobre ella. Senyalització paràcrina. Es dóna quan una cèl·lula produeix senyals que no actuen sobre ella sinó que actuen en cèl·lules del voltant. Senyalització endòcrina: La cèl·lula produeix una senyal que enlloc de quedar-se en un teixit, a través de la sang són transportades a altres teixits on hi hauran receptors i seran reconegudes i activades.
1r Grau en Biologia
1.3. Principals tipus de receptors
Hi ha receptors que són canals iònics .(regulats per lligand)
Altres receptors acoblats a proteïnes G. Quan la molècula senyal arriba sobre el receptor, el receptor és capaç d’unir-se a proteïnes G inactives i activar-les, ja que les proteïnes G són capaces d’activar un enzim concret per tal de que faci una funció.
Hi ha receptors acoblats a enzims o ells mateixos s’activen quan arriba una molècula senyal i es converteixen en enzims. Parlem d’un receptor associat amb un enzim o que té activitat enzimàtica pròpia.
1.3.1. La senyalització és selectiva i d’intensitat variable La senyalització actua sobre les cèl·lules adequades que reconeixen un tipus de molècules que s’uneixen a un determinat receptor. Els diferents tipus de senyals causen respostes específiques en les cèl·lules receptores. Pot haver-hi senyalitzacions molt potents o senyalitzacions molt febles, la diferencia de potència ve donada en funció de l’estat fisiològic.
1r Grau en Biologia
la relaxació de vasos sanguinis(aquest és el cas de tenir un infart i es pren una pastilla
de nitroglicerina que es degrada a òxid nítric).
1.4. Algunes molècules i vies de senyalització
1.4.1. Proteïnes G No són com la quinasa G, no tenen res a veure. Són proteïnes que depenen de nucleòtids de guanina, és a dir, de GTP.
Estan a prop de la membrana plasmàtica unides a receptors. Un cop arriba una senyal
al receptor, aquest activa a la proteïna G (formada per 3 subunitats, una d’elles s’uneix
a GTP i queda activada). La subunitat activada busca una proteïna diana que realitza
una funció. 2 exemples: a) Proteïna activa la adenilat ciclasa, forma AMP cíclic. L’adenilat agafa ATP i el transforma en AMP cíclic, un segon missatger. L’AMP s’uneix a proteïnes diana i les activa fent començar una cascada de reaccions. b) Proteïna activada actua sobre la fosfolipasa C, que agafa un fosfolípid i el
trenca en dos parts un inositol trifosfat(uneix a canals de calci regulats per
Exemple de l’oxid nítric
1r Grau en Biologia
lligand del RER que en activar-se produeix calci, un altre missatger) i un
glicerol, totes dues parts o molècules són segons missatgers. Les proteïnes G actuen sobre la formació de AMP cíclic o l’alliberació de calci.
1.4.1.1. Via del cAMP (cAMP = AMP cíclic) Una senyal unida a un receptor fa que s’uneixi GTP a la proteïna G, que busca una proteïna diana que s’uneix a adenilat ciclasa. L’AMP es forma i actua sobre un inhibidor
de laprotein kinase A ( PKA ), que activades entren en el nucli a través dels porus
nuclears i un cop a dintre fosforilen factors de transcripció que actuen sobre la transcripció de determinats gens activats per un senyal que ha arribat a la cèl·lula. Els gens són transcrits i traduïts per formar proteïnes que intervenen en processos biològics. Algunes respostes metabòliques:
- Senyal a cèl·lules del fetge activació de les proteïnes G activació adenilat ciclasa formant cAMP activació de la PKA que provoca augment de la conversió de glucogen en glicogen
- En les tiroides secreció de tiroxina
- Al ronyó reabsorció d’aigua
És a dir, a cada teixit, l’activació de les PKA (protein kinasa A) actua d’una forma
diferent. La majoria dels efectes de l’AMPc en les cèl·lules animals estan mediats per
lesProtein kinasese dependents de l’AMPc ( PKA ):
1.4.1.2. Via dels fosfolípids de inositol i Ca2+ S’allibera inositol trifosfat i diacilglicerol. El diacilglicerol es troba inactivat fins que
s’activa la protein kinasa C. L’inositol actua sobre canals de calci del RER i provoca que
s’alliberi calci i que s’activi la proteïnaprotein kinasa C.
1r Grau en Biologia 1.4.2.1. Exemple: via Ras/Raf/MAP Quinasa Arriba factor de creixement sobre receptor i es produeix la dimerització. Es produeix la
unió de proteïnes(permetran que la Ras canviï GDP per GTP i s’activi) després de la
dimerització sobre la proteïna Ras(Ras = família de proteïnes oncogèniques que quan
s’activen de forma anòmala estan implicades en la formació de tumors d’origen
epitelial). La unió sobre Ras provoca el canvi de GDP a GTP. Un cop la Ras està unida a
GTP, es troba activada, actua sobre una quinasa que fosforila la RK i que provoca la transcripció de gens que són reguladors. En aquests gens, hi ha l’activació dels complexes cdk ciclina de G 1. Per a que la Ras pari d’enviar senyals, s’hidrolitza el GTP i per tant s’inactiva tornant al seu estat basal per tal de que no es produeixin divisions sense control. La proteïna Ras és considerada oncogènica perquè quan té una mutació en un nucleòtid d’un codó, provoca la codificació d’un aminoàcids diferent que fa que la proteïna Ras que s’activa i s’uneix a GTP no sigui capaç de desactivar-se i no sigui capaç d’hidrolitzar GTP, per tant, es dóna una divisió cel·lular sense control ja que la via de senyalització es troba permanentment activada.
1.4.3. Les vies de transmissió de senyals són complexes Les vies de transmissió presenten moltes interrelacions que permeten a la cèl·lula adaptar-se a estímuls externs. Moltes de les vies estan relacionades. Exemple de la Ras que provoca que s’activin les
Raf(que activen les MAPK) sobre la qual poden actuar altres vies(interrelacions amb
altres vies).
1r Grau en Biologia
Les vies són complexes…
…i poden estar relacionades
