¡Descarga Filaments intermedis y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!
1r Grau en Biologia
1. Filaments intermedis
Els filaments intermedis tenen un diàmetre de 10 nanòmetres. Els agrupem en 5 classes: Les dues primeres corresponen a queratines La tercera correspon a cèl·lules musculars. Mateixa classe que la desmina i la vimentina. Els neurofilaments quarta classe, trobats a les neurones Les quatre primeres classes de filaments intermedis són citosòlics. Totes les cèl·lules, excepte els eritròcits, expressen la cinquena classe, les lamines: una làmina nuclear, una estructura que presenten TOTES les cèl·lules nucleades.
No presenten cicles de formació destrucció, excepte la cinquena classe, que presenta aquest cicle en la divisió cel·lular, i es dóna al mateix temps que aquesta divisió. Tenen una estructura hèlix alfa en les regions centrals, presenten estructures hèlix alfa
interrompudes(regions blaves).
1r Grau en Biologia
1.1. Polimerització dels FI
Una cadena polipeptídica s’associa amb una altra de forma paral·lela per formar un
dímer. Dos dímers s’associen entre sí de forma antiparal·lela (on un té l’extrem N
terminal l’altre té l’extrem C terminal) una mica correguda per formar un tetràmer. El
tetràmer és l’estructura bàsica dels filaments intermedis, ja que és l’única estructura capaç de sintetitzar filaments intermedis. Un tetràmer rere un altre formen un protofilament. 8 protofilaments enrotllats en forma de soga formen els filaments intermedis.
L’estructura té pocs punts febles degut a que estan desplaçats pels extrems una mica. Aquestes estructures tenen una gran capacitat de resistència. No tenen polaritat, els dos extrems dels filaments intermedis són exactament iguals. No hi ha proteïnes motores capaces de fer que unint-se a ells es pugui desplaçar. Són
menys dinàmics, no pateixen cicles de formació destrucció(excepte les lamines).
En general, quan les proteïnes estan fosforilades, la capacitat d’incorporar-se a un filament és bastant baixa. Se sap que en alguns casos de queratines cal alguna N- acetilglucosamina O-lligada; les queratines només formen filaments intermedis amb altres queratines, en canvi, altre proteïnes com la vimentina o la desmina poden formar dímers de vimentina o no, tant és
(heterodímers).
1r Grau en Biologia
Durant la mitosi, el nucli desapareix perquè cromosomes es condensen i s’han d’unir als microtúbuls del fus mitòtic. La força que fa desaparèixer l’embolcall nuclear és la làmina nuclear. La làmina a la prometafase es fosforila i fa que s’activi la ciclina B o
MPF(factor promotor de la maduració o factor promotor de la mitosi). Això fa que la
làmina es fosforili(perquè és una kinasa, que fosforila). El fet que es fosforili fa que es
desestructuri la làmina nuclear i que desaparegui l’embolcall nuclear.
La fosforilació fa que les lamines A i C queden lliures al citoplasma i les lamines B queden unides a vesícules que porten filaments intermedis i que intervindran en la formació del nou embolcall nuclear. Les membranes del nucli NO es dissolen, formen petites vesícules. Embolcall nuclear envoltat amb la doble membrana fosforilació lamines estructura es desfà final de la telofase re-unió de les lamines per tornar a formar l’embolcall nuclear sobre els nuclis
(condensats en cromatina).
1r Grau en Biologia Els FI de la làmina nuclear estan adossats als porus i això els permet unir-se a altres
molècules(actina, plectina...) .Totes les fibres del citoesquelet estan relacionades entre
si i conjuntament són les que fan que la cèl·lula tingui una forma determinada i que faci unes funcions determinades.
1.4. Malalties associades als filaments intermedis
Epidermosi bullosa simple. Hi ha persones que han de viure embolcades perquè els petits fregaments de la pell fan que a la epidermis li surtin butllofes degut a que els filaments de queratines no resisteixen i aleshores les cèl·lules epitelials es trenquen. Mutacions en gens de queratines en cèl·lules epidèrmiques de la capa basal. Miopatia relacionada amb desmina. Debilitat del múscul esquelètic, mal format, fa tenir arítmies cardíaques. Distròfia muscular Emery-Dreifuss. Mutacions en el gen de la lamina A causa cardiomiopaties probablement relacionades amb nuclis cel·lulars fràgils incapaços de aguantar l'estrès de cèl·lules musculars. Altres malalties.
