¡Descarga Gestió de lainformació y más Ejercicios en PDF de Historia del Cine solo en Docsity!
fweb: factiva
Dades: Representació simbòlica (numèrica, espacial, alfabètica…)d’un atribut o variable quantitativa o qualitativa. Les dades descriuen fets empírics,, successos i entitats.
Informació: Idees, fets i treballs de la ment que han estat comunicats, publicitats i/o propagandes. Conjunt organitzat de dades organitzades que constitueixen un missatge sobre un determinat ens o fenomen. Dades que s’han organitzat i comunicat. Aquesta informació es condueix cap el coneixement, que és una activitat generadora d’altres dades, de manera que el cicle s’autoalimenta.
Convertim la informació en coneixement.
Coneixement: Quan la informació es converteix en estructures mentals, generalment, implica la creació de coneixement.
La transmissió de dades és fàcil. La transmissió d’informació és més complexa, requereix algun tipus d’acord mutu entre emissor i receptor sobre el significat de que s’ha de transmetre (un codi comú de significat). La transmissió de coneixement és molt complexa, i tradicionalment s’ha fet mitjançant el contacte, , el treball en conjunt, de les persones.
Societat de la informació
Nova estructura social que ha aparegut com a conseqüència de la implantació de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, on la informació i el coneixement són el motor de la societat.
Canvia la nostra manera de pensar?
Tots junts creem més informació que els experts. Aportem més punts de vista. Creadors d’informació. No cal buscar la informació, és ella la que ens troba a nosaltres. I ens troba a través de diversos canals. Encara que, hi ha problemes d’autenticitat de la informació.
Sense llenguatge no hagués sigut possible tota aquesta evolució. Permet articular idees i coneixement complex.
5 grans camins per arribar fins aquí:
Digital Divide: entre els que tenen accés a Internet, als coneixements… i els que no tenen aquest tipus d’accés.
Afecta a la nostra vida privada i profesional.
Una cosa és l’interés públic (el que interessa el periodista) i l’interés del públic (el que interessa a la societat).
Un dels problemes que tenen els periodistes es la falta de credibilitat, la gent ja no confia en els periodistes, consideren que no diuen la veritat. Un altre problema es que la robòtica avui dia pot fer un article, per tant, conseqüències negatives pels periodistes perquè els hi treuen la feina. En l’àmbit de publicitat passa el mateix, es substitueix a la gent per robots. En l’àmbit de la comunicació audiovisual esta més lliure.
Estem exposats a la manipulació. Coses que estem acostumats a veure ens condiciona a tot el que fem. Hem de conèixer el context i saber com accedir a la informació creïble, saber gestionar-la i utilitzar-la.
Qualsevol de nosaltres pot crear contingut informatiu i ho poden difondre tan com vulguin. Per tant, tots som periodistes. Ja no tenim un sol creador, tots som creadors d’informació. Amb les xarxes socials podem distribuir-la amb un click.
TEMA 2. Funcions de la informació/documentació
- La documentació forma part del treball dels professionals de la informació.
● De forma més o menys intensa. En funció de la seva importància. ● De forma més o menys visible. Hi ha a vegades que no la veiem i a vegades es molt visible. Per exemple, en periodisme:
Les claus:
- Tenir accés a les fonts periodístiques, conèixer les fonts al nostre abast.
● Fonts de premsa i mitjans de comunicació. ● Vases de dades de premsa. ● Bases de dades d’organismes oficials. ● Fonts temàtiques especialitzades. ● Motor de cerca (google).
Per aconseguir complementarietat etc. necessito accedir a aquestes fonts.
Informació en publicitat. Funcions
● Administració (departament de comptes: equip de gent que esta dintre de l’agència de publicitat, vetlla que la resta de departament de l’empresa, faci el que el client vol).
● Creativitat: la imatge que veiem de la solució de l’anunci que veiem després a la tele.
● Mitjans: s’encarreguen de veure on posem la publicitat i el que surti més econòmic.
● Recerca: dona suport als altres departaments. Recaptar dades i informació per a fer un anunci, una campanya… Proporciona dades quantitatives o qualitatives sobre el comportament dels consumidors. Com es comporta el consumidor, a partir d’aquí, miraré quina estratègia seguiré.
Funcions
- Complementar : (brífing: document que recull informació del mercat o del producte. Es presenta a l’agència de publicitat per posar en marxa la campanya de màrqueting). Ho proporciona l’anunciant. Com més informació tinguis, millor serà la campanya. Això ho fa recerca.
- Comprovar : mirar si el que ens diuen es veritat. Permet prendre decisions.
- Rendabilitzar. La menys habitual.
També es podria posar la creativitat. Utilitzar material d’arxiu i que necessito buscar-ho prèviament per un anunci.
(gettyimages: permet buscar fotografies específiques)
Documentació en l’audiovisual. Funcions
- Qualitat: ambientació (vestuari, atrezzo, perruqueria…), interpretció i guinistes (ex: trames).
- Context polític, social, econòmic, cultural…
- Context ambiental, vida i costums de l’època
- Localitzacions
- Localització de materials audiovisuals històrics per incorporar en el meu producte.
- Gestió de drets audiovisuals.
Claus:
- Conèixer les fonts al nostre abast
En resum:
Un procés de documentació adequat:
TEMA 4 Gestió de la informació: el procés documental
Caràcter cíclic de la informació
- Creació
- Disseminació
- Assimilació
- Ús
Hi han algunes parts del procés que han desaparegut. En el fons aquest procés té les mateixes característiques que el procés informatiu.
El procés documental
- Llistat de descriptors lliures (Google, Factiva) A google no hi ha un control del vocabulari
- Llistat de paraules clau (Imdb)
Llenguatges controlats/documentals
- Thesaurus (catàlegs, bases de dades)
- Llistes d’encapçalaments (catàlegs, BBDD)
- Classificacions
Llenguatges controlats
Tenim un terme per definir un concepte. Poden sortir varies definicions d’un concepte. Ex: Mercuri pot sortir que es un déu, un metall o un planeta.
- Codi unívoc: un concepte un terme.
- Codi controlat
- Codi normalitzat i no arbitrari
anna gil pedir
Tema 5. La cerca d’informació
Les estratègies de recuperació d’informació
El punt de partida: la necessitat d’informació
Segons l’objectiu de la cerca, el tipus d’informació i els criteris temporals condiciona com busquem.
Operadors booleans o lògics: AND,Y,I,*,OR,O,+,NOT…
AND
AND: augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen resultats.
AND no es, I gramatical.
OR
Augmenta resultats, però es perd precisió Operador incloent.
Per temes sinònims.
NOT
Augmenta la precisió, però es perd exhaustivitat, es redueixen els resultats. Pot eliminar informació rellevant. La major part de les vegades funcionarà d’aquesta manera.
Or: sinonimos. = y entre parentesis AND:
si todo es lo mismo no hace falta parentesi.
Quina equació usaries per localitzar informació sobre la política comunitària en matèria de pesca i aqüicultura?
“Política comunitària” AND (Pesca OR Aqüicultura)
Quina equació usaries per localitzar sobre la televisió i la publicitat als països de la Península Ibèrica?
(Televisió OR Publicitat) AND “Península Ibèrica” es correcte però no és útil.
(Televisió OR Publicitat) AND “Península Ibèrica” OR Espanya OR Portugal OR Andorra
Quina equació usaries per trobar informació sobre la SIDA i la febre A a Portugal i a Mèxic?
(SIDA OR “Febre A”) AND (Portugal OR Mèxic)
Dades de natalitat i mortalitat infantil a Gran Bretanya i França?
(“Natalitat” AND “Mortalitat infantil”)
Operadors posicionals
- Absoluts: IN
- Relatius o de proximitat: NEAR, ADJ, W…
Amb els operadors relatius (NEAR) em recuperarà només aquells documents en els quals les paraules estiguin aprop i, per tant, tinguin més relació.
NEAR, ADJ, W, N..: Recupera els documents que continguin els dos termes l’un al costat de l’altre. P.ex. Desert NEAR Sahara
NEARn, ADJn, Wn, W/n, Nn…
Factiva
Adjn. Recupera documents que continguin les dues paraules indicades, en el mateix ordre que han estat indtroduïdes, amb una distància màxima entre cada mot determinada per n. P.ex. “universitat Adj3 Oberta” (màxim 3 paraules entre universitat i Oberta)
W/n. Funciona igual que l’anterior.
Nearn. El mateix que els dos anteriors, però l’ordre no afecta.
(no son tant importants les de sota)
/nn/. Igual que el near
/f50/. Recupera els documents que tenen aquella paraula entre les 50 primeres del text. P.ex. “Difusió de les innovacions/f50/
Same. Paraules que es trobin al mateix paràgraf. P.ex. “Ràdio Same local”
Atleastn. Permet expecificar el nombre mínim de vegades que el terme buscat ha d’aparèixer en un document perquè aquest sigui recuperat.
Per entrar a Factiva no ho posem a google. Entrem a la web de la biblioteca de Blanquerna i allà busquem a bases de dades Factiva.
A Factiva no cal posar cometes per les expressions, a google si.
- Penetració de les tablets a Espanya Paraules clau: Tablets, Espanya, penetració (vol dir quanta gent…)
Els operadors de truncament o màscares: ?, *
: Amb una única paraula puc recuperar tots els documents que tenen la mateixa arrel. P.ex. Feminis (Trobariem feminisme, feminista, feminismo…)
?: Diferentes terminacions d’una sola lletra P.ex. Feminism? (Feminisme, feminismo…)
Google
Booleans: AND, -, OR Op. per defecte: AND Truncament: No (*En frase) Proximitat: No (En frase “ “) Camps: intitle, inurl, link, site... A Google le da igual si escribes con o sin acento, però hi ha sistemes que només et busquen les paraules tal com les escrius. En google el NOT es un menys -.
altavista: un dels millors buscadors abans de google.
Google compara cadena de caràcters. La web sintàctica. Busco una cadena de caràcters i busca en la base de dades la mateixa cadena de caràcters. Es un dels problemes que tenim. La web sintàctica hi ha buscadors amb una tecnologia més avançada. No busca els caràcters sinó el significat de les paraules. Aquest tipus de buscadors son prou intel·ligents com per entendre que per exemple península ibèrica comprèn les illes, Gibraltar… i google això no ho sap fer.
Qualsevol motor de cerca (Google) està format per 3 elements:
- base de dades (SGBD)
- programa informàtic (robot, aranya, spider...) (recopila la informació de Internet a la seva base de dades per poder buscar més ràpid. Per recopilar-la fa servir enllaços de pàgines web a d’altres, si una pàgina web no té cap enllaç extern el motor de cerca no la trobarà mai)
- Interfície d’informació (lloc de la búsqueda)
A nivell tècnic quan ens connectem a google i busquem algo busca a la base de dades tots els documents on surten les paraules que hem ficat i ens les mostra. Google a vegades té una opció que posa surt en caché: el caché es la seva base de dades.
- Etiqueta META
- Text dels enllaços
- Text ALT de les imatges.
Exemple a classe. Un polític diu “el 80% de la población lo apoya”. (Tema de la prisión permanente del 16 de marzo). On s’ha dit això? Quina és la font d’aquesta informació? És molt complicat trobar-ho perquè Google va molt bé per buscar informació general però per centrar-nos en un element és molt difícil.
Google Labs
Google com a diccionari, com a calculadora, Google Earth, Google Maps, Google News…
Al seu voltant ha construit un munt d’eines molt útils i que es retroalimenten.
Google No utilitzar un terme únic perquè hi haurà massa soroll, hem d’evitar l’ús de termes únics.
Termes compostos:
- Ex. Comunicació audiovisual, Charlie Hebdo
- Problema: falses coordinacions
- Solució: ús de cometes. “Comunicació audiovisual”
Llenguatge natural
- Ex. Tendències en publicitat digital
- Pot ser útil per trobar documents molt específics i rellevants, si existeixen
- …
Búsqueda avançada de Google
Et guia amb totes aquestes eines
Pràctica: Quantes actrius diferents van interpretar el paper de Desdèmona a l’Otel·lo d’Orson Welles?
actresses desdèmona othello "Orson Welles"
CORRECCIÓ EXERCICI DE CLASSE
1. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre tesis doctorals sobre la geomorfologia dels jaciments del paleolitic superior, excepte dels de la zona de França.
“Tesis doctorals” AND geomorfologia AND “jaciments” AND “paleolític superior” NOT França
(Lo normal seria anar a bases de dades de tesis doctorals)
2. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre el temps que fa als països escandinaus durant els mesos d’estiu?
Temps AND (“Països escandinaus” OR Noruega OR Suècia OR Findlandia) AND (Estiu OR juny OR juliol OR agost)
3. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre la publicitat en català excepte durant la transició?
“Publicitat en català” NOT transició Publicitat AND “llengua catalana” NOT Transició
4. Quina equació de cerca hauries d’usar per trobar informació sobre la SIDA a Catalunya i a França, excepte des del punt de vista de l’epidemologia?
Font d’informació: qualsevol element material o personal que ens pugui proporcionar una resposta a una necessitat informàtica.
És el mateix una font d’informació i un document? No es el mateix, tots els documents són fonts d’informació però no totes les fonts d’informació són documents.
Des d’un punt de vista periodístic, les fonts d’informació es poden classificar a partir de múltiples criteris.
Segons el suport:
Segons la freqüència:
- Accidentals
- Esporàdiques: es poden consultar esporàdicament quan es vol consultar un tema en concret.
- Habituals
Segons l’ orígen :
Segons l’origen (des de el punt de vista del mitjà):
- Fonts internes: agenda, centre de documentació del mitjà, corresponsals, enviats especials, col·laboradors.
- Fonts externes: gabinets de comunicació (el departament d’una empresa o institució que proporciona informació sobre aquesta als mitjans i a l’entorn), agències de notícies (periodistes que cobreixen molts esdeveniment i que venen als mitjans), bases de dades comercials.
Funcions bàsiques de les fonts periodístiques:
- Subministrar background
- Aportar el context (resta d’elements que complementen la noticía).
Funcioncs de les fonts publicitàries:
- Aportar dades als publicitaris.
- Verificar dades
- Aportar informació sobre altres campanyes
Des del punts de vista de la documentació un document:
cal que aporti informació , ha de comunicar un missatge a través de qualsevol mitjà (textual, sonor o gràfic…)
Aquest missatge ha de ser creat amb la voluntat de ser transmès. La informació a més, haurà d’estar subjecte a un suport que perduri en el temps i que pugui ser utilitzat per a la seva difusió.
Documents primaris
Documents originals, subministren informació directa, de primera mà.
Documents secundari
Conté dades i informació referents a documents primaris. (Google, el catàleg de la biblioteca…)
Documents terciaris
Contenen dades referents als documents secundaris.
Tipologies documentals
- Publicació periòdica (un diari, revista…) Tota publicació periòdica, impresa o no, que aparegui per entregues successives, seguint un ordre numèric o cronològic durant un període de temps sense límit fixat.
- Diario de sesiones (del Congreso de los Diputados, del Senado, de las Cortes Generales…)
- Parlament de Catalunya (Diari Oficial del Parlament de Catalunya, Diari de Sessions - Ple, Diari de sessions - Comissions) (tot està a la web del parlament)
- Boletín oficial de Registro Mercantil (qui hi ha darrere d’una empresa, identificar empreses amb poca relació entre capacitat i guanys…)
- Recopilacions legislatives (Aranzadi - Westlaw, la Ley, Colex)
- Informe
- Acte
- Tesi: treball presentat en una universitat per tal d’obtenir el grau de doctor.
- Obres de referència
Fonts d’informació contretes
Fonts secundàries(on podem trobar la resposta)
- Catàleg. Principals catàlegs: Catàleg de la biblioteca de la Facultat CUC (Cataleg col·lectiu d’universitats catalanes) Biblioteca de Catalunya: té tots els llibres publicats a Catalunya. Biblioteca Nacional de Espanya
Bases de dades: conjunt d’informació que pertany a un mateix context i està emmagatzemada de manera sistemàtica per al seu ús posterior. Cada unitat d’informació d’una base de dades s’anomena registre.
-Monografies: ISBN (base de dades on hi ha tots els llibres publicats a Espanya)
- Tesis doctorals: Teseo (base de dades de tesis doctorals a nivell espanyol des de l’any 76), TDX
- Articles de revistes:
- Multidisciplinàries
● ISOC
● Web Of Knowledge
- Especialitzades ● Business Source Elite (EBSCOHOST): base de dades acadèmica però esta més centrada en temes d’economia. Enfocada a facultats d’empresa. ● Communications & Mass Media Complete: base de dades de referéncia en comunicació. ● PSICINFO ● Medline ● ERIC: temes d’educació.
Per accedir a les bases de dades de pagament (Factiva…) es pot fer des del catàleg de la web de la biblioteca de Blanquerna.
Communications & Mass Media Complete: els elements de búsqueda estan en anglès i per tant hauriem de buscar en anglès.
Busquem aqui el discurs d’odi a les xarxes socials. Paraules claus: hate, speech, Social Media o Social Networks.
Hate speech AND Social Media (podem seleccionar un camp de búsqueda)
s1: “Hate speech” AND “Social media”: 15 resultats s2: Hate speech AND social media: 19 resultats
Quina és la diferència? Les cometes. Segurament en el segon hi poden haber les paraules “hate” i “speech” o “social” i “media” amb altres paraules al mig.
Quina equació de cerca fariem per trobar els 4 documents de diferència?
S2 NOT S1: (Hate speech AND Social media) NOT (“hate speech” AND “Social media”)
Discurs d’odi a les xarxes socials dirigits als periodistes?
