¡Descarga GOVERN LOCAL (apuntes) y más Apuntes en PDF de Estudios del Gobierno Local solo en Docsity!
TEMA 1. QUÈ ENTENEM PER GOVERN LOCAL?
Article 137 CE Concepte d’autonomia local.
Article 140 CE Garantia d’autonomia del municipi. L’autonomia local és una autonomia subordinada a l’autonomia política, només tenen autonomia administrativa, un poder executiu. Només pot aprovar ordenances, reglaments; no pot dictar lleis, només aprovar reglaments dins del marc d’aquestes lleis. Té únicament potestat reglamentària, autonomia administrativa.
Els ens locals poden defensar la seva autonomia local davant del TC? Sí que la pot interposar, per mitjà del recurs del conflicte en defensa de l’autonomia local (Art. 75 LOTC).
El principi de proximitat té un vincle amb el de la subsidiarietat, però aquest es basa en l’actuació o gestió per part del govern local de la manera més pròxima davant d’una acció que fa requerir l’acció de l’Administració més pròxima. En canvi, el principi de subsidiarietat ve donat per les administracions superiors a les més inferiors.
STC 107/2017 El TC resol el conflicte en defensa de l’autonomia local plantejat pels més de 2000 municipis que interposaren recurs respecte diversos preceptes de la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració (LRSAL).
El Ple del Tribunal avala la constitucionalitat de la Llei de l’abast de l’exercici per les entitats locals de competències impròpies i del pla econòmico-financer que han de presentar les entitats que no satisfacin diversos objectius d’estabilitat pressupostària.
TEMA 2. NORMATIVA SOBRE RÈGIM LOCAL
Marc legal bàsica on trobem el règim local:
Constitució espanyola Estatut d’Autonomia de Catalunya (aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol) Legislació bàsica estatal: Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (Preceptes bàsics i supletoris) Llei 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el Règim Especial del municipi de Barcelona
Legislació autonòmica fonamental: Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya Llei 5/1987, de 4 d’abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran
TEMA 3. LES COMPETÈNCIES DE LES ENTITATS LOCALS
Els ens locals tenen atribuïdes les seves competències per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local , modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
Potestats de les entitats locals Es troben a l’article 4 de la LRBRL o LBRL
a) Les potestats reglamentària i d’autoorganització b) Potestats tributària i financera c) Potestats de programació o planificació d) Potestats expropiatòria i d’investigació, delimitació i recuperació d’ofici dels seus béns e) La presumpció de legitimitat i l’execució dels seus actes f) Potestats d’execució forçosa i sancionadora g) La potestat de revisió d’ofici dels seus actes i acords h) Les prelacions i preferències i demés prerrogatives reconegudes a la Hisenda Pública per als crèdits de la mateixa, sense perjudici de les que corresponguin a les Hisendes de l’Estat i de les comunitats autònomes; així com la inembargabilitat dels seus béns i drets.
Les entitats locals tenen 3 tipus de competències Les pròpies, les atribuïdes per delegació (delegades) i les que no són ni pròpies ni delegades (Art. 7 LBRL, modificada per la LRSAL).
Competències pròpies (Art. 7.2 LBRL) S’exerceixen sota règim d’autonomia pròpia de les entitats locals i sota la seva pròpia responsabilitat. Es caracteritzen perquè es delimiten a l’espai urbà concret.
Competències delegades o per delegació (Art. 7.3 LBRL) Són competències de l’Estat o de la comunitat autònoma, susceptibles de ser atribuïdes per delegació a les entitats municipals. És un acte de delegació o de cessió de l’Administració competent per mitjà de lleis sectorials.
S’han d’acceptar per l’ens local interessat (que pot ser un municipi o una comarca o una altra entitat local); és a dir, no es poden imposar. S’han de justificar finalitat d’evitar duplicitats, millorar la transparència dels serveis públics i l’atenció a la ciutadania. S’han d’acompanyar del finançament corresponent i, en qualsevol cas, han de contribuir a generar un estalvi net de recursos.
Competències ni pròpies ni delegades (Art. 7.4 LBRL) Es poden exercir només quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal, d’acord amb el principi legislatiu d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. No es pot incórrer en un suposat d’execució simultània del mateix servei amb una altra Administració.
LLISTAT DE COMPETÈNCIES PRÒPIES DELS MUNICIPIS (Article 25.2 LBRL):
a) Urbanisme b) medi ambient urbà c) infraestructura viària
a) recollida i tractament de residus b) subministrament domiciliari d’aigua i evacuació i tractament d’aigües residuals c) neteja viària d) accés als nuclis de població e) pavimentació de vies urbanes f) enllumenat públic.
TEMES 4 i 5. L’ADMINISTRACIÓ LOCAL: ELS GOVERNS MUNICIPAL I SUPRAMUNICIPAL
El municipi
Article 140 CE La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis.
El govern i l’Administració del municipi correspon als ajuntaments, integrats pels alcaldes i regidors. Els regidors seran elegits pels veïns (sufragi universal). Els alcaldes seran elegits pels regidors o bé pels propis veïns (en el cas del concejo abierto ).
Elements del municipi:
El terme municipal. És el territori sobre el que exerceix les seves competències l’ajuntament. Només pot pertànyer a una província. La seva creació, modificació o supressió es regula per les CC.AA.
La organització municipal (govern local) Formada pels òrgans de govern municipals.
La població municipal persones que es troben al municipi. Hi ha els residents (empadronats nacionals i estrangers) i els no residents (temporals)
La organització municipal
Es divideix en els òrgans necessaris i els òrgans complementaris.
Òrgans necessaris Alcalde, Tinents d’alcalde, Ple i Junta de Govern local. Òrgans complementaris Els estableixen els propis municipis. Un exemple proper són les juntes veïnals.
I. L’alcalde
És l’òrgan unipersonal que presideix la corporació.
D’acord amb l’article 196 de la LOREG, l’alcalde és elegit pels regidors d’acord amb el següent procediment:
a) Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes. b) És proclamat alcalde qui obtingui la majoria absoluta dels vots dels regidors. c) Si cap regidor obté la majoria necessària, serà proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots populars. En cas de empat, però, es resoldrà per sorteig.
En els municipis entre 100 i 250 habitants poden ser candidats a alcalde tots els regidors.
Principals funcions de l’Alcalde (Art. 21 LRBRL) Dirigir el govern i l’administració municipal, representar l’Ajuntament, convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern, exercir la direcció superior de la policia municipal, etc.
Mecanismes de destitució de l’Alcalde Moció de censura adoptada per la majoria absoluta del Ple (art. 197 LOREG) i qüestió de confiança (art. 197 bis LOREG).
II. Els tinents d’alcalde
Article 23.3 LBRL Són els regidors, nomenats per l’Alcalde, de entre els seus membres de la Junta de Govern, als que correspon substituir-lo per l’ordre del seu nomenament, en casos d’absència, malaltia o altre impediment que impossibilitin aquest per a l’exercici de les seves atribucions.
III. El Ple municipal
És l’òrgan municipal integrat per tots els regidors i presidit per l’Alcalde.
Principals atribucions del Ple (Art. 22 LBRL):
Elegir i destituir l’alcalde (investidura, moció de censura i qüestió de confiança) Controlar i fiscalitzar els òrgans de Govern municipals. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals. Aprovar i modificar els pressupostos municipals La creació d’entitats locals menors
L’article 179.1 LOREG estableix una escala per a determinar el nombre de regidors a elegir en funció de la població del municipi.
NOMBRE DE RESIDENTS NOMBRE DE REGIDORS
Fins a 100 3 De 101 a 250 5 De 251 a 1,000 7 De 1,001 a 2,000 9 De 2,001 a 5,000 11 De 5,001 a 10,000 13 De 10,001 a 20,000 17 De 20,001 a 50,000 21 De 50,001 a 100,000 25 A partir de 100,001 + 1 cada 100,000 residents o fracció, afegint-ne un més quan el resultat sigui un número par
IV. La Junta de Govern local
Només existeix en municipis de més de 5000 habitants o de menys, si així ho contempla el seu reglament o ho decideix el Ple (Art. 20.1b LBRL).
Regulada a l’article 23.1 LBRL Està integrada per l’Alcalde i un nombre de regidors no superior a 1/3 del nombre legal dels mateixos, nomenats i separats lliurement per l’Alcalde donant compte al Ple.
coordinació de l’Administració local amb la de la Comunitat Autònoma i la de l’Estat. Són les principals funcions.
Òrgans de govern necessaris President, Vicepresidents, Ple i Junta de Govern. Així mateix, existeixen òrgans complementaris al servei dels òrgans necessaris.
Competències de l’Administració provincial Són les facultats atribuïdes a l’Administració provincial per les lleis de l’Estat i de les CC.AA. (Art. 36.1 LBRL).
Règims provincials especials
A la Llei de Bases es contempla el supòsit d’aquelles províncies que tenen règims especials. Aquest règim especial es troba regulat al Capítol III del Títol III de la Llei.
Comunitats Autònomes uniprovincials, excepte les Illes Balears (Madrid, Cantàbria, Astúries, Múrcia, La Rioja i Navarra) Els seus òrgans de govern autonòmics assumeixen les competències, els mitjans i recursos que corresponen a les diputacions provincials. No existeixen com a diputacions. (Article 40 LBRL). Comunitat Foral de Navarra Comunitat autònoma uniprovincial, amb règim de foralitat.
Àlaba, Biscaia i Guipúscoa com a províncies amb òrgans forals Diputacions forals. Els territoris conserven el seu règim peculiar en el marc del l’Estatut d’Autonomia del País Basc. (Article 39 LBRL).
Illes Balears i Canàries Article 41 LBRL Regulació del règim especial de les comunitats insulars, en el que es contempla la figura del cabildo i el consells insular, l’equivalent a les diputacions provincials.
Illes Canàries Els cabildos insulars com a òrgans de govern, administració i representació de cada illa 7 Cabildos insulars. Es regeixen per les normes contemplades en la disposició catorzena de la Llei. Òrgans necessaris dels Cabildos Ple, Presidència i el Consell de Govern Insular. (Article 41.1 LBRL). A més, a l’arxipèlag subsisteixen les dues províncies interinsulars, conformades pels presidents dels cabildos de les província corresponent.
Illes Balears Els consells insulars, als que són d’aplicació les normes d’aquesta llei que regulen l’organització i el funcionament de les diputacions provincials. (Article 41.3 LBRL)
Altres entitats locals
Es troben regulades al Títol IV de la Llei de Bases.
Entitats locals supramunicipals
Comarques Agrupacions de municipis amb una base històrica, geogràfica i econòmica comuna, que gestionen interessos comuns. Article 42 LBRL
Àrees metropolitanes Entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes, els nuclis de població entre els quals existeixin vinculacions econòmiques i socials
que facin necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveix i obres. Article 43 LBRL.
Mancomunitats de municipis Associacions voluntàries de diversos municipis per a l'execució en comú d'obres i serveis de competència municipal com, per exemple, recollides d'escombraries, bombers, neteja, portades d'aigua, etc. Article 44 LBRL.
Entitats locals inframunicipals
Vilatge Llogaret (aldea) Barris Parròquies Consells Pedanies
