Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


modalitzacio dun comentari de text, Apuntes de Valenciano

apuntes para entender la modalitzacion en valenciano

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 24/04/2022

aless_ortizz
aless_ortizz 🇪🇸

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LA MODALITZACIÓ
Definició
Entenem per modalització el conjunt de recursos (lingüístics i no lingüístics) que
manifesten l’actitud de l’emissor respecte d’allò que diu o a qui li ho diu. És un fenomen que
explicita la presència de l’emissor en el enunciat i, per tant, remet a la subjectivitat.
Exemples:
(1) Aquella pel·lícula tracta sobre el conflicte armat a Vietnam.
(2) Aquella pel·lícula tracta meravellosament les relacions humanes i resulta
imprescindible en la filmografia de la directora.
En el primer exemple no hi ha marques de modalització, mentre que en la segona
queda clara l’opinió de l’emissor (“meravellosament” i “imprescindible”).
Cal tenir en compte que tots els textos presenten algun grau de subjectivitat, però
parlem d’un text objectiu o poc modalitzat quan l’emissor es distancia molt del que diu.
Evidentment, la diferència entre objectivitat i subjectivitat no és absoluta, sinó que és una
qüestió de grau. Així, un text que dispose d’abundants marques modalitzadores serà
proporcionalment més subjectiu; i, al contrari, una menor quantitat de marques
modalitzadores farà que el text siga més objectiu.
Marques de modalització
1. Ús de la primera persona.
És la marca modalitzadora més evident per manifestar l’opinió de l’emissor sobre
algun tema.
Exemple: Crec que açò ho has de fer tu.
2. Fenòmens d’èmfasi tonal propis de la llengua oral que es representen en la llengua
escrita a través de recursos tipogràfics com:
- Representar en majúscules una paraula o un conjunt de paraules com si
n’elevàrem el to.
- Escriure la paraula que volem destacar separant-la en síl·labes. ( “No pense
repertir-ho més, és la vostra O-BLI-GA-CI-Ó”.)
3. Les modalitats oracionals no enunciatives, és a dir, la interrogativa, l’exclamativa, la
imperativa, la dubitativa i la desiderativa tenen una funció modalitzadora.
Exemples:
- Què vols que faça?
- Vine immediatament!
- Has d’ordenar l’habitació.
- Deu ser difícil.
- Espere que ho faces bé.
4. Alguns sufixos i prefixos expressen valoracions subjectives d’afecte, menyspreu, etc.
- Diminutius: homenet, pobrissó, pradell, pardaliu, bestiola, plugim, ramellet,
etc.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga modalitzacio dun comentari de text y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

LA MODALITZACIÓ

Definició Entenem per modalització el conjunt de recursos (lingüístics i no lingüístics) que manifesten l’actitud de l’emissor respecte d’allò que diu o a qui li ho diu. És un fenomen que explicita la presència de l’emissor en el enunciat i, per tant, remet a la subjectivitat. Exemples: (1) Aquella pel·lícula tracta sobre el conflicte armat a Vietnam. (2) Aquella pel·lícula tracta meravellosament les relacions humanes i resulta imprescindible en la filmografia de la directora. En el primer exemple no hi ha marques de modalització, mentre que en la segona queda clara l’opinió de l’emissor (“meravellosament” i “imprescindible”). Cal tenir en compte que tots els textos presenten algun grau de subjectivitat, però parlem d’un text objectiu o poc modalitzat quan l’emissor es distancia molt del que diu. Evidentment, la diferència entre objectivitat i subjectivitat no és absoluta, sinó que és una qüestió de grau. Així, un text que dispose d’abundants marques modalitzadores serà proporcionalment més subjectiu; i, al contrari, una menor quantitat de marques modalitzadores farà que el text siga més objectiu. Marques de modalització

  1. Ús de la primera persona. És la marca modalitzadora més evident per manifestar l’opinió de l’emissor sobre algun tema. Exemple: Crec que açò ho has de fer tu.
  2. Fenòmens d’èmfasi tonal propis de la llengua oral que es representen en la llengua escrita a través de recursos tipogràfics com: - Representar en majúscules una paraula o un conjunt de paraules com si n’elevàrem el to. - Escriure la paraula que volem destacar separant-la en síl·labes. ( “No pense repertir-ho més, és la vostra O-BLI-GA-CI-Ó”.)
  3. Les modalitats oracionals no enunciatives, és a dir, la interrogativa, l’exclamativa, la imperativa, la dubitativa i la desiderativa tenen una funció modalitzadora. Exemples: - Què vols que faça? - Vine immediatament! - Has d’ordenar l’habitació. - Deu ser difícil. - Espere que ho faces bé.
  4. Alguns sufixos i prefixos expressen valoracions subjectives d’afecte, menyspreu, etc.
    • Diminutius: homenet, pobrissó, pradell, pardaliu, bestiola, plugim, ramellet, etc.
  • Augmentatius i pejoratius: manassa, peuàs, homenot, poetastre, gentussa, etc.
  • Superlatius: senzillíssim, celebèrrim, rebò, arxienemic, superbò, hipercrític, etc.
  1. Lèxic valoratiu.
  • Verbs performatius (són aquells que en ser enunciats, es realitza l’acció que expressen): felicitar, criticar, odiar, opinar, lamentar, estimar, admetre, etc.
  • Verbs volitius (aquells que expressen la voluntat de l’emissor): desitjar, esperar, animar, etc.
  • Verbs valoratius: enganyar, responsabilitzar, pretendre, solidaritzar, criminalitzar, etc.
  • Substantius valoratius: llàstima, crítica, lleialtat, noblesa, desig, esperança, tristesa, rancúnia, etc.
  • Adjectius valoratius: innoble, magnífic, majestuós, excel·lent, sincer, perfecte, etc.
  • Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: amb menyspreu, desesperadament, feliçment, tristament, etc.
  • Quantificadors: força, massa, molt, poc, etc.
  1. Interjeccions. Es pronuncien amb una entonació emfàtica de caràcter exclamatiu o interrogatiu.
  • Interjeccions pròpies: ah!, oh!, au!, xe!, hurra!
  • Interjeccions impròpies (no són interjeccions, però s’utilitzen com si ho foren): mare meua!, home!, compte!, vinga!, silenci!
  1. Locucions i proverbis. Aigua en cistella (inútil); vaques flaques (escassesa); mala llet (mal caràcter); sa i estalvi (il·lés); zero a l’esquerra (persona gens valorada), etc.
  2. Figures retòriques. No són exclusives de l’àmbit literari, sinó que apareixen també en la parla quotidiana. Destaquem: la interrogació retòrica i l’ exclamació retòrica , la metàfora , la hipèrbole (exageració) i la ironia (s’expressa el contrari del que es pensa, com una mena d’humor). Exemples: Aquest home és un ase (metàfora). Aquest home és com un ase (comparació). Només li falta la cua per a ser un ase (hipèrbole). Aquest home sí, el conec, és molt intel·ligent… Podria ser ministre. (es considera ironia si la realitat és totalment contrària).
  3. Canvis de codi lingüístic o de registre lingüístic. Poden manifestar l’actitud de l’emissor en un acte comunicatiu.
  4. Recursos tipogràfics. Ús de la cursiva, la negreta o les cometes per tal de destacar alguna paraula sobre la resta del discurs, amb voluntat de destacar-ne la importància. Parèntesis explicatius i guions on l’emissor incorpora comentaris que expliciten la seua opinió sobre el que acaba d’esmentar.