LA MODALITZACIÓ
Definició
Entenem per modalització el conjunt de recursos (lingüístics i no lingüístics) que
manifesten l’actitud de l’emissor respecte d’allò que diu o a qui li ho diu. És un fenomen que
explicita la presència de l’emissor en el enunciat i, per tant, remet a la subjectivitat.
Exemples:
(1) Aquella pel·lícula tracta sobre el conflicte armat a Vietnam.
(2) Aquella pel·lícula tracta meravellosament les relacions humanes i resulta
imprescindible en la filmografia de la directora.
En el primer exemple no hi ha marques de modalització, mentre que en la segona
queda clara l’opinió de l’emissor (“meravellosament” i “imprescindible”).
Cal tenir en compte que tots els textos presenten algun grau de subjectivitat, però
parlem d’un text objectiu o poc modalitzat quan l’emissor es distancia molt del que diu.
Evidentment, la diferència entre objectivitat i subjectivitat no és absoluta, sinó que és una
qüestió de grau. Així, un text que dispose d’abundants marques modalitzadores serà
proporcionalment més subjectiu; i, al contrari, una menor quantitat de marques
modalitzadores farà que el text siga més objectiu.
Marques de modalització
1. Ús de la primera persona.
És la marca modalitzadora més evident per manifestar l’opinió de l’emissor sobre
algun tema.
Exemple: Crec que açò ho has de fer tu.
2. Fenòmens d’èmfasi tonal propis de la llengua oral que es representen en la llengua
escrita a través de recursos tipogràfics com:
- Representar en majúscules una paraula o un conjunt de paraules com si
n’elevàrem el to.
- Escriure la paraula que volem destacar separant-la en síl·labes. ( “No pense
repertir-ho més, és la vostra O-BLI-GA-CI-Ó”.)
3. Les modalitats oracionals no enunciatives, és a dir, la interrogativa, l’exclamativa, la
imperativa, la dubitativa i la desiderativa tenen una funció modalitzadora.
Exemples:
- Què vols que faça?
- Vine immediatament!
- Has d’ordenar l’habitació.
- Deu ser difícil.
- Espere que ho faces bé.
4. Alguns sufixos i prefixos expressen valoracions subjectives d’afecte, menyspreu, etc.
- Diminutius: homenet, pobrissó, pradell, pardaliu, bestiola, plugim, ramellet,
etc.
