¡Descarga Història de la Comunicació y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Història de la Comunicació Mar Quintanilla LA HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ:
CONCEPTE I DEFINICIÓ D’HISTÒRIA Parla preferentment de fets passats, quan ho expliquem, ho fem interpretant allò que ens sembla rellevant, significatiu i que ens ajuda a entendre d’on venim i quina és la lògica dels canvis i les transformacions del funcionament de la societat actual. Per això, cal que aquella persona que intenta explicar-ho cal que compti amb unes eines , teories, procediments i cultura de cada societat, de la producció simbòlica per a entendre com funciona la relació entre els diversos àmbits que engloben cada societat. Explicar el que ha passat ens fa arribar a entendre que ens ha portat fins aquí,de quina manera i com hi hem arribat. En resum: és explicar el perquè de les coses. Totes les societats han construït relats del passat, aquests, normalment han sigut relats màgics (tribu,animals mitològics) o religiosos (històries sagrades,deus,etc) desenvolupant aquesta explicació la qual ha servit per a justificar l’ordre existent de poder. No hi ha hagut cap societat que no hagi fet cap explicació dels orígens, i com més controlem els orígens, més fàcil és controlar una societat.. És una funció legitimadora del poder existent, una palanca de poder. És un fonament crític o legitimador (com més poder en el passat, més poder en el futur). Aquestes narracions són una palanca del propi poder que permet conduir el futur. Un coneixement crític del passat ens proporciona eines per entendre millor el present, una vegada entenem millor el present estem més predisposats a entendre el que passa en un futur. En definitiva, la història és l’anàlisi de la societat en moviment , analitza la relació entre el present i el futur. Aquests discursos hegemònics són discursos que han patit la presencia de 3 prejudicis:
1. Qui escrivia la història? Normalment, la història ha sigut escrita per homes, ha sigut una història explicada de manera egocentrica carregada de ideologia per homes rics blancs (elits,militars,eclesiàstics). La història sempre parlava dels reis, d’homes il·lustres que sempre eren els protagonistes del seu relat i allò que donava sentit a les interpretacions del passat, eren les inquietuds d’aquests homes.
Avui dia vivim en una societat on els homes rics blancs tenen més importància com a conseqüència d’aquesta palanca de poder ja que la història sempre ha estat escrita per ells i no de manera global i col.lectiva. És Eurocèntrica (descobriment d’Amèrica es una palanca de poder i sotmetiment si la historia no engloba tota la societat).
2. Religió: La història també s’explicava com una història sagrada, amb relats bíblics que va alimentar la consciència històrica de la gent i l’ús social que se'ls hi ha donat amb una interpretació del món conformant la mentalitat de la civilització, i donant sentit a les discriminacions entre homes i dones. (sexualitat i treball ens fa diferents de la resta d’animals, la clau és el coneixement) - (Ex: Mite paradís perdut i Mite Torre de Babel) Mite del paradís perdut: (Adán i Eva). Demonitza la dona i el treball. Déu crea el món en 7 dies, l’última creació és Adam a imatge i semblança seva. Situa a Adam al paradís però ell s’avorreix (tot i que està molt bé). Déu veient el problema, li agafa una costella a Adam i surt una dona anomenada Eva. Els àngels i el àngels caiguts també parlen. El dimoni agafa la forma d’una serp que parla amb Eva perquè considera que és més voluble (cap dels dos pot menjar el fruit de l’arbre prohibit). La serp li diu que és l’arbre del coneixement i que Déu els enganya. Els dos mosseguen la poma i Déu els castiga dient que els expulsa del paradís i que s’havien de guanyar la vida treballant. No tenien cap mena de desig ni malícia, però amb el càstig apareix el pecat (la sexualitat, el desig), ara també hauran d’anar vestits i s’hauran de reproduir. Déu li diu a Eva que parirà amb dolor també com a càstig. Les dones són les portadores del mal i la sexualitat és un càstig. Mite Torre de Babel: Demonitza la diversitat lingüística i cultural Quan ja estan fora del paradís i ja s’han reproduït (són molta gent) construeixen un símbol que és una torre que havia de ser molt alta. Soberbia dels humans i Déu els va tornar a castigar perquè estaven cooperant per construir una torre que arribava al cel. símbol de poder (formes faliques). Aquesta vegada els va castigar fent-los parlar llengües diferents de manera que no poguessin entendre’s entre ells i com no es van entendre no van poder acabar la terra. Per això, existeixen tantes llengües actualment. L’origen de la diversitat és un càstig de Déu. Aquests mites ens ajuden a entendre perquè ha sigut tan difícil entendre. En el moment que es va fer aquest mite tenia un sentit, però al cap dels anys encara s’aplica aquesta història. Ha conformat la mortalitat d’homes i dones (portadores de la temptació, sexualitat = càstig). Capacitat de treballar. Ens fan diferents de la resta d’animals. El que ha sigut un recurs bàsic per tenir èxit en una espècie, en aquesta història s'explica com una condemna, algo negatiu.
Tots els animals menys els humans, s’adapten al medi mitjançant l’herència biològica, en canvi, els humans ho fem a partir de l'herència cultural. Per tant, allò que permet als humans fer aquesta adaptació al medi es l’acumulació de coneixement sobre experiències passades. EL LLENGUATGE ÉS NATURAL O UNA CONSTRUCCIÓ HUMANA? El llenguatge, no és natural en un sentit estricte, sinó que és una construcció social. Els llenguatges no estan predeterminats. La natura no ens proporciona recursos que ens permeten comunicar-nos, per tant, el llenguatge és el recurs més important amb el que contem els humans per adaptar-nos al medi. Durant milers d'anys, per adaptar-nos al medi, el llenguatge ens habilitava però la manipulació d'objectes era una eina que gràcies a la visió binocular amb la que comptem podiem manipular objectes (visió amb profunditat). Però la clau de tot es el sistema nerviós central. Els humans, tenim una capacitat i potencial constructor de llenguatges que ens permet compartir experiències i desenvolupar cultura (herència cultural) cada llengua és un producte de la societat que la fa possible. El llenguatge verbal articular no es neutre sino que els valors que dominen cada societat acaben impregnant les formes que ens inventem per explicar el món. Si entenem per natural que la natura ens brinda recursos per crear un llenguatge, la resposta és que sí ho és. El llenguatge és un producte social, construcció social. Cada llengua és un producte de la societat que el fa possible. El llenguatge està impregnat dels valors d’aquella societat (llenguatge masclista, elitista, sexista, etc). Per exemple, patrimoni ve del llatí i el pater era el pare de família que era propietari de tot, la dona, els fills i els béns. El matrimoni ve de mater que vol dir que la dona passa del vincle de depèndencia del pare al del marit. Igual passa amb els mots de dona pública i home públic que reflecteix els valors de la societat. LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE NO VERBAL Estudis demostren que en una situació de comunicació interpersonal, el 50% de la informació és corporal o no verbal, gestual (marcada per la mirada) , pel tacte, per la distància, etc. Normalment, la part més important acaba sent la comunicació no verbal perquè no es pot dissimular, no menteix. Els humans, no podem viure dient sempre tot el que pensem, la vida social seria impossible si no fóssim hipòcrites els uns amb els altres. Naturalment necessitem dir mentides per conviure en la societat, aquestes les hem d’acompanyar amb la nostre expressió corporal. Situacions on ens trobem casos de convenció social.
La comunicació i llenguatges son un producte social. Al llarg de la historia han sigut molt diferent segons temps i espai.
- Segons l’espai: Fa 1 milió d'anys que existeix la vida a la terra, l'última espècie la nostre (homosapiens). Abans van existir els homo neandertals que es guanyaven la vida fent de caçadors i recol.lectors, les consequencies d’aquestes accions, van ser el nombre d’humans condicionats pels recursos que oferien la natura de manera que es veien obligats a ser nòmades aplicant una lògica expansiva buscant nous territoris d’on extreure recursos. Tots vam sortir de l'àfrica i ens vam anar expandint per la resta de territoris. Per tal de diferenciar allò que menjaven i recol.lectaven es van veure obligats a catalogar la natura, fet que els hi permetia moure’s i aconseguir els seus objectius. - Segons el temps: En un principi es feia ús de llengües molt més concrets i no tant extracte. Això, es denomina pensament màgic que centralitza i no distingeix entre la realitat i la representació (Les coves d’Altamira: representacions simbòliques ) Fa 10000 anys, al pròxim Orient es va produir la revolució agrària o neolitica, la qual va permetre que els humans deixessin de ser nòmades desenvolupant la tècnica de plantar llavors i forçar a la natura a produir coses que no estan causades per aquesta, es van fer pagesos i agricultors, van començar a treballar la terra. L’activitat agrària comporta fer càlculs matemàtics, observar les estrelles i fins i tot, gestionar les estacions per garantir que tindran una collita per a l’any que ve, de manera que cultivaven més per assegurar-se de no passar fam calculant quant necessitaven. No hi ha llenguatge més extracte que el càlcul matemàtic. Durant la revolució agrària, no només van passar a ser sedentaris sinó que també van domesticar animals i bèsties (selecció). Arrel de la revolució agrària, 'habilitat d’aquests homos ja no es la del paleolític, sino que passa a ser una altre forma de llenguatge més abstracte i desenvolupada, d’on apareixerà l’escriptura (Fa 5000 anys) Ideogrames → representació d’idees en dibuixos. Llenguatge alfabètic → els símbols representen sons.
Per tant, no és només la CODIFICACIÓ (codi social a partir dels quals es construeix sentit, a partir dels quals es comunica). CODIFICACIÓ DE VALORS: CODIFICACIÓ DEL TEMPS: Sino que el temps social també és de caràcter religiós, aquest s’organitza marca per un fet de caràcter religiós (Ex: Solstici d’hivern: Nadal. Solstici d'estiu: Sant Joan) Totes les etapes de l’any estan marcades per sants. Pas del temps col·lectiu marcat per un sentit religiós. CODIFICACIÓ DE L’ESPAI: L’espai també està codificat, on els espais més importants sempre son els espais sagrats (església o catedral. Acostuma a ser l’edifici més important o més alt) Gremis vinculats a figures sagrades. La propia activitat econòmica acaba tenint també un sentit religiós A l'església s’administra la paraula sagrada i a més, és l’espai on s’explica la concepció de la historia (antic testament) durant bona part del temps. L'església té el control del llenguatge, qui codifica la llengua son els sacerdots son qui injecten sentit a les paraules. Qui codifica el sentit son ells, l'església com a l'institut ha tingut el poder de la comunicació durant molts anys perquè tenen el codi de la comunicació ( Peli: Nombre de la Rosa ). LA INVENCIÓ DE L'IMPREMTA: Cap a Mitjans del S. XV (1450), existeix un cert acord on la invenció de la imprenta es produeix en un espai germanic on Gutenberg va perfeccionar aquesta. Al S.XV la Xina, era la primera potencia mundial. La imprenta es un invent artesanal on es posa en narració uns quants avenços tècnics com: el paper i la tinta. El resultat d'un llibre manuscrit: A la Xina, hi havia dues tècniques de tipus mobil que combinaven coure i zinc i que servien per a fabricar Llibres (xilografia). Aquestes tècniques permetien anar construint pàgines de llibres. Quan aquesta està construïda, s’ha d'imprimir i per fer-ho s’agafa una premsa de vi i es posen els papers en la part superior, i l'inferior el relleu i vas imprimint. Un cop es fabrica la pàgina i tens la tinta, el paper i la premsa de vi pots anar fabricant pàgines fins a crear un llibre.
La producció massiva de Llibres, provocava que es puguessin publicar més llibres que persones alfabetitzades a tot el món. Això planteja la qüestió de: per a qui es fabriquen els Llibres? El primer llibre que es va fabricar va ser la Biblia. Per què? El fet que la lectura estigués a l’abast de més gent i especificament la biblia, va tenir una càrrega històricament disruptiva ja que els únics que tenien accés al coneixement directe de la biblia eren els sacerdots i a partir d'aquell moment la biblia va passar a estar disponible per a més individus que no fossin els monjos. Cada vegada, la gent es va anar alfabetitzant més, responent a una economia de cultura social que ho requeria. En la mesura que es normalitzava l’objecte llibre. Quan l’objecte llibre surt del monestir i del clergat i deixen que entrin a cases de burgesia i d’alguns menestrals, l’objecte llibre impulsa coneixements i alfabetització. MOVIMENT PROTESTANT (LUTERANISME): A mitjans del S.XVI es crea un conflicte entre el Sud d’europa (area mediterranea) i el Nord-centre d'europa: Reacció dura per part de l’esglèsia, es van dibuixar 2 bandes:
- Sud d’europa (àrea mediterranea): on l'església catòlica imposa restriccions per la lectura.
- Nord-centre d’europa: protestants → La crítica fonamental del luteranisme era reivindicar que un bon cristià no només té el dret d'accedir a la paraula de Déu, sinó que també ha de ser un bon lector de la biblia i l’ha de portar a sobre (té el dret i el deure). Aquest fet desencadena una nova fractura del cristianisme entre el sud d’europa catòlic i el nord-centre protestant, això, s’accentua més quan a Anglaterra esdevé la nova església anglicana. Al centre d’europa es va iniciar un moviment catòlic anomenat la CONTRAREFORMA : Aquest moviment anava en contra dels nous pensaments sorgits al nord d’europa amb l’objectiu de separar-se dels principis del protestantisme i defensar l'església catòlica: Apareix companyia de jesús (propagandistas + importants). *De propaganda Fide és una expressió del llatí que vol dir: “la propagació de la fe”. És el nom de l'articulació de la campanya que defensava les posicions de l'església per combatre el protestantisme. El concepte de propaganda neix d’aquí. Quijote → primera novel·la moderna. Fer embogir al personatge per criticar la societat. Elogi dels llibres, de la literatura. Altres conseqüències de la invenció de la imprenta a la societat, van ser: ● Guerres de religio ● Guerra dels 30 anys S.XVII ● Sorgiment de dues europes és una conseqüència de que les zones estan més alfabetitzada, una més que l’altre i aquest fet afecta a les relacions socials i a la cultura.
CULTURA ECONÒMICA:
Des d’un punt de vista econòmic hi ha una transformació important ja que es tracta d'una societat agrària on el capitalisme mercantil es cada vegada més important i es forma una economia capitalista internacionalitzada des del moment que colon conquereix America. Polarització molt forta entre el sud d’Europa i el nord d’Europa. Sobretot entre Castella (potència decaient)i Anglaterra (potència emergent). En termes polítics al segle 17 era molt contradictori perquè holanda i anglaterra fan la rev burgesa i frança instaura el model més absolut de monarquia (absolutisme). CANVIS POLÍTICS: Anglaterra, Països Baixos i Alemanya en un àmbit econòmic busquen la transformació, producció i intercanvi. En termes polítics, als Països Baixos i a Anglaterra fan la revolució burgesa. D’altre banda, a França es consolida el model més Absolut de monarquia (absolutisme). TIPUS DE COMUNICACIÓ S.XVII: És una època contradictòria perquè és l’inici de la modernitat però també és la consolidació de les grans monarquies absolutes. Societat dividida entre pagesos i burgesos, la major part d’ells eren alfabets ja que no tenien accés al coneixement. El s.XVII es un segle en que les concepcions tradicionals s’acaben imposant. Es el segle en el que la societat i les classes populars es fan cristianes amb moltes varietats (catòliques, protestants, anglicanes...) Aquest procés va del S.XI (reforma eclesiástica) fins al S.XVII. Encara que a cada zona hi ha un tipus de cristianisme diferent:
- Al Centre: Religió cristiana hegemónica = cristianisme.
- Al Nord: Anglicisme. La cultura pagana que s’incorpora a la cristiana fa que les classes baixes s’incorporin amb més facilitat al cristianisme i el cristianisme esdevé una religió popular (va del S.XI fins al S.XVII). Encara que a cada zona hi ha un tipus de cristianisme diferent (Al sud d’Europa: cristianisme, a Anglaterra: anglicisme…), el cristianisme està estès per tot arreu. Aquesta transició no es va poder fer sense el processos de sincretisme popular/cultural:
- Sincretisme cultural: Creences que representaven figures femenines (bruixes) i que donaven caràcter sagrat a espais i llocs. Moltes de les verges son la reconversió de figures paganes primitives.
Al segle 17 comença la modernitat: Ho veiem amb la ciència, la literatura, l’art, la música moderna, etc. ● Concepció musical disruptiva: Música barroca (Ex: J. Sebastian Bach). ● Literatura:
- La primera novel.la moderna é El Quijote.
- Teatre Modern: Shakespeare, Molière, Cervantes. (Temes eterns en un Concepció radical moderna). ● Ciència moderna: Ciència que permet les vacunes (es complementen física i matemàtiques). Primer físic que ens permet entendre els fonaments de la ciència moderna de l’univers —> Newton ● Política Moderna: Neix al S.XVII. La política moderna s’inaugura amb la guerra dels 30 anys. És quan apareix la primera gran activitat comunicativa concebuda amb criteris economics comercials: Neix la premsa i periodisme artesanal com a sector econòmic a l’europa més capitalista, mercantilitzada i alfabetitzada. La història del periodisme té **3 ETAPES:
- Periodisme artesanal:** (S.XVII-XVIII i principis del XIX). Imprenta tradicional. És un altre signe de radical 2. Periodisme Industrials de masses: Neix als anys 30 als EUA (New York). 3. Periodisme digital. Des de finals del S.XVIII fins a finals del S.XX Juan Antonio Maravall “La cultura del Barroc”, (llibre destinat al barroc castellà del S.XVII). Va establir 4 categories: EL BARROC: ● És una cultura urbana : Per primera vegada el centre de producció cultural ja no es el medi rural, és la ciutat. A la ciutat, trobem la catedral, les escoles, el bisbat, universitat. Allà hi trobem les processons i palaus més importants. És on hi ha les manifestacions col.lectives d’art. Segon Maravall el S.XVII marca finalment que la ciutat sigui el centre de gravetat prioritari pel que fa a les propostes culturals. Cultura innovadora → On les Iniciatives i propostes culturals passen a la ciutat. La cultura serveix d’escenari → Representació artística de la cultura del barroc. ● Cultura de masses: (massiva) → ús inadequat del concepte. Però sí que es una cultura multitudinaria on la ciutat serveix d’escenari d’actes culturals. Cultura multitudinària = TEATRE.
Com tot això demostra, hi ha un ordre natural de les coses, aquests ordre respon la voluntat divina fomentada en una concessió geogràficament que reforça aquest fet. Quan apareix la nova burgesia intentarà seguir el model de referència intentant assimilar-se i desenvolupant-ho. A final de S.XVIII, neix el comerç més important, el de la modernitat. Tràfic i comerç d’esclaus. El fonament de l’actual racisme té a veure amb aquell aspecte de la distinció. A conseqüència d'aquest desenvolupament de l'estètica de la distinció, la societat americana es construeix sobre dues exclusions racistes:
- Exclusió indígenes
- Exclusió negres esclaus. La modernitat, entra en crisis amb el S.XVII a Anglaterra i sobretot amb Nord-America dins la segona meitat del S.XVIII. A finals del S.XVIII hi ha 2 grans revolucions:
- Revolució americana: revolució que té dues dimensions: És republicana, les colònies americanes no fan una revolució per crear una monarquía sinó per crear una república, ja que es volen independitzar de gran Bretanya, per tant es una revolució republicana i d’independència. Aquest procés revolucionari comença amb la guerra d'independència i acaba el 1800 quan ja són una república. Nord-America es converteix en la 1a república que no posa cap impediment al desenvolupament de la llibertat d’impressió, la qual era reivindicada a europea des del S.XVII, però no s’aconsegueix de veritat fins al 1800 (quan entrem al s.XIX). Aquest procés, és imprescindible per a que el sistema polític i econòmic pugui funcionar. Progressió constant que defineix el sistema fins a l’actualitat.
- Revolució francesa: Segueix un procés accelerat de radicalització fins a derivar a noves formes autoritaries i hi ha un retorn a la monarquia absoluta. La rev. francesa comença més tard i segueix un procés molt ràpid de radicalització. Quan el bonapartisme fracassa al 1815 es torna a la monarquia absoluta, fins que al 1830 eliminen un altre cop la monarquia absoluta. Al anys 30 s’implementa la idea de sufragi universal. Al segle XX les dones accedeixen al dret a vot. Les bases del sistema americà estan presents des del
En paral·lel a aquestes dues revolucions hi ha la il·lustració.
LA IL.LUSTRACIÓ S.XIX:
Hereus del pensament racional crític, pensar de forma contrastada. És un moviment que intenta que la modernitat del S.XVII tingui una repercussió en els esquemes polítics. La figura que va expressar d’una manera entenedora, més resumida el concepte d’il·lustració va ser el filòsof: Immanuel Kant. Ho va explicar a partir d’un article. Es resumeix amb un concepte llatí: “Sapere Aude” —> Atreveix-te a conèixer, atreveix-te a saber. Rehivindicació saber: Som el que val la nostra intel.ligencia, som el que val la nostra capacitat per entendre com funciona el món i en aquesta mesura tenim drets a governar la nostra pròpia vida. No deixis que ni el monarca ni el bisbe pensin ni decideixin per tu ni tu per ells. Sigues tu mateix —> Pensament d'autonomia i criteri propi del món. Aquest concepte es va concentrar en una concentració política. Cultura impresa en aquesta palanca de coneixement, aquesta llibertat significa que el coneixement pogués ser imprès,difós en excés per al conjunt de la població. Els moviments progressistes del S.XIX fossin del tipus que fossin en contrast per l’antic règim, controlat per l'aristocràcia i concepció burocratica, totes les lluites socials tenien en comú tres coses:
- Volem un accés digne al treball o en el cas dels camperols a la terra. NO TREBALLAR 14 HORES I COBRAR SALARIS DIGNES. Salari i jornades laborals dignes. Millors condicions laborals.
- Accés lliure a la política. (participar i votar democràticament, no volen que decideixin per ells- només homes).
- Accés digne a la cultura. A través de la alfabetització, accés a la cultura escrita. Alfabetització INTERPRETACIÓ DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES: Sense la tercera no hi ha possibilitat de que les dues primeres es puguin consolidar. El més conservador és la cultura. La cultura i la comunicació de masses es considera un càstig que han imposat les classes dirigent, un cop es transformen i passen a compartir-se amb les masses alfabetitzades hi ha lluites pel poder: la cultura i comunicació de masses és el resultat d’una conquesta social. Si les classes populars no haguessin pogut accedir a la cultura impresa ara seriem analfabets. Sense aquestes lluites per el dret a l’accés no viuriem com vivim avui dia. No hi ha cap conquesta social que sigui irreversible, tot allò que es conquereix es pot perdre.
TRANSFORMACIONS SOCIALS ASSOCIADES A LA REVOLUCIÓ SOCIAL
Les formes anteriors de comunicació ja no funcionen, hi han noves maneres de produir, de circulació, d’esdeveniments comunicatius, socials, etc. El temps i l’espai són les dues variables en les quals organitzem la vida. L’espai urbà industrial i postindustrial és molt diferent de l’espai rural. Espai: ● Paisatge urbà: Paisatge marcat per la superposició d’edificis i carrers. En el medi urbà tradicional la distancia de la visió és curta: Espai urbà horitzó proper, curt, pròxim. ● Espai semirural / espai rural-industrial: espai categoritzat, espai codificat amb categories sagrades o religioses. Edificis més importants: catedral,església,cementiri. Carrers amb nom de gremis. ● Paisatge rural: En el medi rural tradicional la distancia de la visió és llarga: horitzó ample. Codificació del temps té a veure amb les activitats que es desenvolupen. ● Amb el vapor es fan llançadores de producció tèxtil,locomotores de ferrocarril —> canvien la concepció de l’espai. Amb els ferrocarrils, a mida que es generalitza la seva construcció fa que les distàncies es facin més curtes. s'escurcen els trajectes. Tot va acompanyat de la construcció de ponts i de túnels. El món es fa “més petit” a mesura que les distàncies es fan més curtes. ● La comunicació en la mobilitat terrestre era: lenta, insegura i cara. Era molt insegur anar per terra amb mercancies i a sobre cara, en canvi la marítima era més ràpida i segura i econòmica. ● Amb vaixell: ràpida, còmode i segura. Quan s’aplica el vapor a la navegació marítima el món es fa més petit, és més abastable i podem arribar amb més facilitat. Transformació del concepte de l’espai reforçada per l’aviació.
Temps : ● Societats agràries i rurals: és un temps cícli c. En aquestes societats s’organitza el temps amb els cicles de les llunes: Calendaris lunars. Tot es mou al voltant de les estacions, relacionat amb l’alternança de llum i foscor. Organitzen la producció agrària. Connexió entre la fertilitat de la terra i la dona. ● Societat industrial: fa que el cicle cíclic es trenqui i passi a una concepció lineal en que la producció agrària està vinculada amb aquesta concepció del temps. El rellotge passa a ser el qui marca el temps a l’entorn urbà marcat per les hores i controlar la jornada laboral. L’obrer lloga el seu temps a l’empresari. Qui organitza la producció passa a ser el rellotge, un concepte abstracte lineal del temps. No és només un canvi per la concepció i experiència del temps sinó que també ho fa pel temps. Passem a “llogar” el nostre temps. A les societats agràries la gent vivia menys que nosaltres però el seu temps també passava més lent. (percepció subjectiva del pas del temps era molt més lenta.) El temps lineal fa que tot s’acceleri, com més responsabilitats, va més ràpid. Canvi de paradigma: Hi ha nous actors socials, el grup social més nombrós son obrers industrials o treballadors urbans. Cada cop es torna més important aquest grup, el 90% de la població. Els grups més rellevants passen a ser els propietaris industrials i els burgesos. La Nova burgesia s’emmiralla amb la aristocracia tradicional, intentant desenvolupar el paper de l'estètica de la distinció en un nou espai (espai urbà) amb nous actors (burgesos) i nou context. En conseqüència els pagesos tenen un paper social més limitat i l'aristocràcia també. Aquest fet afecta les condicions de les relacions de poder en tots els àmbits: polítics,econòmics,socials. Pel que apareixen nous conflictes, contradiccions socials i noves formes culturals: Nova cultura popular = trobada dues tradicions populars( rural + urbà). La forma d’entendre la vida canvia i hi ha un procés de síntesis cultural. Neix la cultura de comunicació de masses que caracteritza la modernitat. Els obres veuen que les formes d’entendre el món que funcionaven al poble, a la ciutat ja no funcionen. Per tant, veuen que han de reinventar-se i crear nous objectius a partir de 3 reivindicacions:
- Accés digne al treball: horaris laborals raonables i sous dignes = volen treballar i viure dignament
- Accés a la política (poder votar). Volen acabar amb el monopoli de la política per part de la plutocràcia. Sufragi universal (masculí), decidir tot entre tots.
- Accés digne a la cultura alfabetitzada. MÉS IMPORTANT! la palanca d’emancipació és la cultura. Allò que ens farà lliures si som individus cultes.
MOLT IMPORTANT EXAMEN
CONSOLIDACIÓ DE LA LLIBERTAT D’IMPRESSIÓ:
Guerra de la revolució americana (1755- 1883): Independència i pacte republicà A nord amèrica esdevé una guerra republicana i d’independència. Volen crear una República. L’únic país que fa una revolució republicana al segle XVIII i es conserva actualment és els EUA. El sistema republicà que es crea requereix de la creació d'opinió pública. Es fundamental que hi hagi un mecanisme obert. Estats Units mai imposarà taxes sobre el coneixement ni el lliure desenvolupament de la cultura impresa a diferència d’Europa. Això suposarà una gran avantatge. Capitalisme dual: Nord-America pren forma a partir d’una guerra republicana, trencant amb el rei d’anglaterra, independitzant-se com a una república. Creant en conseqüència una construcció d’un nou estat amb un sistema capitalista dual , amb un nord capitalista industrial i un sud capitalista agrari (basat en esclaus, mà d’obra barata). Les contradiccions entre les colònies sud-americanes i la monopoli nord-americana es fa evident. Tensió entre el nord i el sud d'amèrica. El nord es defineix com a republicans (Progressistes) i el sud com a federalistes (conservadors) → nord industrial, i sud agrari (esclavista). Guerra de la rev. americana Hi ha tensió entre l’expressió política del nord, al nord republicans i al sud federalistes (exportació d’esclaus). El parlament liderat pels federals creen la llei d’alien act i de sedition act. ● Alien act (1788) : LLei estranger. → Fa que tothom pugui tenir capacitat editora menys els que porten menys de 5 anys de residència. Si tens + de 5 anys vivint a EUA poden ser editors. ● Sedition Act (1788): Llei sedició → Segons el contingut publicat als diaris podran ser acusats de sedició per decisions que atenten contra la seguretat de l’estat, depenent de quines pràctiques periodistiques es posin en pràctica. Han d’anar en compte amb criticar al govern ja que sinó poden tenir repressions molt dures. (Governat pels conservadors en aquell moment).
Declaració d'independència Thomas Jefferson un dels importants en la declaració d'independència. L’any 1800 Thomas jefferson arriba a la presidència i suprimeix la llei d’Alien act i Sedition Act: NO hi ha restricció per la llibertat d’expressió. Creació d’opinió pública: 3 principis que tallen amb la concepció absolutista:
- El dret de la informació pertany a la societat
- El que legitima el govern es el consentiments dels governats.
- Es demana un desenvolupament lliure de la cultura impresa. Hi ha una reacció liberal: Primera esmena de la constitució americana. Primer document que reconeix una llibertat religiosa i després llibertat d’expressió i de premsa (cultura impresa) també dóna llibertat de reunió i associació. CAP A LA PRIMERA ONADA DE LA PREMSA DE MASSES: Primera meitat del S.XIX S.XIX. Situació on la premsa és molt important. Nova york es converteix en la capital periodística del món. NY centre de producció periodística superant a Londres. Port d’entrada de les migracions massives que arriben d’europa. Es en conseqüència la ciutat d’acollida, més liberal i que dona més cabuda al periodisme més important. Alexis de Tocqueville (periodista francès) en un viatge a els EUA va veure que el que més els diferenciava de la resta d’Europa era un periodisme amb més difusió i més informatiu i un nivell d’alfabetització més alt. Presidencia d’Andrew Jackson: Va ser el primer president escollit per sufragi universal i el primer d’origen humil, no procedía de cap familia adinerada. Es tracta d’un president molt contradictori ja que va implantar una concepció de la politica on ell era el portaveu dels treballadors humils però al mateix temps era el president que va fer que les campanyes sistemàtiques de genocidi als indis fossin més intenses (Ell creia que els blancs cristians tenien el dret natural de matar als indis perquè Déu els hi havia atorgat aquest dret). Als anys 30/40 Es consolida la primera onada de la premsa de masses.
