¡Descarga T1. La Comunicació Humana y más Apuntes en PDF de Comunicación Profesional para Farmacéuticos solo en Docsity!
T1. La Comunicació Humana
Som éssers socials per tan ens relacionem amb grup. Dins d’aquest grup hi ha relacions interpersonals. Dins de les relacions interpersonals hi ha el tracte, que esta relacionat amb els valors i els aspectes morals. La comunicació es una necessita bàsica per les persones. És un procés rellevant per la integració i l’existència. Està plena de símbols que nosaltres interpretem perquè ja ho tenim integrat. Prové del llatí “communis” que significa comú. La comunicació té diversos elements, com el tracte, les persones, la seguretat, el codi,...
Funcions de la Comunicació
Funció informativa
Hi ha una construcció transmissió i recepció d’informació. Transmet cultura, història. Aquesta funció inclou el contingut, la varietat, riquesa, apertura comunicativa,...
Funció evocadora
És la que transmet i acull les emocions, el sentiments i desitjos. Permet opinar i conversar. Dins d’aquesta hi ha el conscient i inconscient i el llenguatge potser verbal o no verbal.
Funció promotora
Promou l’activitat, la reacció i els comportaments. És un exemple un partit de basquet quan l’entrenador explica als jugadors que han de fer. Inclou el foment d’activitats el suport, el guiatge,...
Funció reguladora
Estableix les normes i valors de la societat i de les organitzacions. Inclou el guiatge i orientació. Segons Zayas es produeix un procés sistemàtic en la comunicació:
Barreres
Una barrera és qualsevol obstacle que impedeix que el missatge arribi. Poden ser:
- Físiques: interferències ambientals.
- Biològiques: interferències corporals.
- Culturals: diferències llenguatge i símbols.
- Psicològics: característiques o estats mentals. Pot haver-hi una barrera en qualsevol lloc del procés comunicatiu.
- Actituds i comportaments que fan de barreres: impetuositat al parlar, la obstinació i rigidesa, si hi ha un excés de competitivitat.
Tipus de Comunicació
Segons sistemes:
- Verbal : llenguatge oral.
- No verbal : llenguatge mut o corporal:
- Cinètica : corporal, els gestos, la postura la posició i les expressions facials.
- (^) Paralingüística : la vocalització, to i volum de veu, pauses, ritme.
- Proxèmica : té a veure amb les distàncies, amb el territori o l’àrea on s’estableix la comunicació (si estàs molt a prop, lluny,...). Hi ha gent que s’apropa molt al parlar algú.
- Visual: el moviment i la mirada. Altres classificacions:
- (^) Privada o Pública.
- Intrapersonal: amb nosaltres mateixos.
- Interpersonal.
- Grupal.
- Escrit.
Nivells de la comuniació
- Nivell racional : contingut del missatge. El que es diu.
- (^) Nivell afectiu : com es diu. Si no hi ha un ambient favorable, la eficàcia del contingut pot quedar afectada.
Axioma
És una frase, argument, que o bé és totalment cert o que pels coneixements actuals és pot donar per innegable. L'axioma es diferencia del dogma en el sentit que, el primer es basa en premisses lògiques i científiques, mentre que el segon es basa en una autoritat i/o uns arguments morals, freqüentment religiosos. Axiomes:
- Les persones no podem viure sense comunicació perquè som éssers socials, és un procés inherent. F.M Zayas.
- La comunicació té dos nivells:
Entre el que un diu i el que rep l’altre poden haver significat diferent. S’ha de tenir en compte els valors, els perjudicis, l’educació, la formació o la cultura de l’altre persona. Hem de tenir en compte també les barreres les quals pot tenir el receptor. S’ha de verificar com ha arribat el missatge al receptor.
Persuasió
Hem de ser crítics i saber argumentar. Ha d’haver un plantejament ordenat, del més general al més específic. La victòria dialèctica vol dir que hi ha un joc de intercanvi d’informació que arribes al que vols. Factors que afavoreixen la persuasió:
- Prestigi: amb la biografia de la persona que està parlant. Que tingui experiència sobre el que passa
- Credibilitat, confiança.
- Coneixement del tema que s’explica.
- Simpatia
- Control emocional
- Interès sobre el tema: que sigui interessant per la persona receptora.
Escolta activa
La escolta activa vol dir donar o veure senyals que ens indiqui que aquella persona està escoltant. Es pot veure amb els ulls, la cara, les orelles, les mans, com estem posicionats corporalment. Tipus:
- Empàtica: posant-se al lloc de l’altre
- Selectiva: posar atenció a una informació en concret
- Discernativa: s’escolta el missatge i es determina el més important. Et fixes en el fondo i no en la forma.
- Analítica: escoltem l’ordre i el sentit de la informació.
- Sintetitzada: prenem la iniciativa cap els nostres objectius.
- Apreciativa: escoltem per entreteniment.
- Activa: ens esforcem per captar i amb intencionalitat. Les habilitat de l’escolta activa son: mirar els ulls, donar temps, no interrompre, tenir paciència, atenció al que es diu i el que fa i com ho fa, que vol dir, a que vol a arribar, oblidar-se d’un mateix i donar el temps de l’altre, capturar el que diu i el com ho diu, tenir respecte. Etapes: percepció, interpretació, avaluació i resposta. L’escolta activa es composa de diferents tècniques: empatia, parafrasejar, reforç, resum Si som competents en aquests 4 punts serem capaços de tenir una escolta activa.
Empatia
- Un es empàtic quan recull l’emoció de l’altre.
- S’ha de mirar més enllà del missatge. Que vol dir aquella persona per fer això s’ha de prestar atenció l’altre persona
- Hem d’entendre els motius de la altre persona, però no cal sempre està d’acord. (posar-se ala pell de l’altre)
- Mostrar que estàs pendent de l’altre (comprenc el que sent..., noto que..., entenc el que diu...)
- No confondre amb:
- Simpatia: l’empatia no busca donar resposta sinó entendre l’altre, la simpatia es pròpia de la comunicació social i la empatia la comunicació professional
- Alegria
- Estar-hi d’acord
- La persona receptora s’hauria de sentir compresa i important.
Parafrasejar
- Verificar amb les nostres paraules el que hem entès. (Aleshores, segons entenc, el que passava era...)
- Evita malentesos.
- Repetició paraules o frases. (hem sento deprimidaet sents trista?) NO ÉS: repetició sistemàtica, ni resumir. Reforç
- Afalagament del discurs.
- Reforç del contingut
- Aprovació
- Demostració de que seguim el discurs (ummm, has de ser molt bon jugador,...) NO ÉS: quedar bé, simpatia, donar pressa Resum
- En situacions professionals
- Resumir petites idees
- El receptor informa de l’emissor de la comprensió
- Permet identificar necessitat d’aclariment NO ÉS: Lluir-nos, donar pressa.
Assertivitat
Requisit de la comunicació interpersonal vinculat amb l’autoestima. Permet actuar segons com es pensa i en defensa dels seus drets/interessos sense ser manipulats ni manipular al interlocutor. Basat en el respecte cap a un mateix i cap els altres conservant els límits i els valors. Una relació és assertiva si es transparent, ferma, sense agressivitat, si s’accepta els propis errors i els dels altres i si no hi ha superioritat ni prepotència. Una persona assertiva s‘accepta a un mateix, somriu , no discuteix inútilment, no imita conductes d’altes, és congruent, expressa les seves opinions, no es queixa de tot, no es justifica davant error, no és agressiva. Tendències alhora de comunicar-se:
El silenci Hi ha molts tipus de silenci: pot ser un símbol de inseguretat, de ressentiment, de temor a la reacció de l’interlocutor...
el bon comunicador Característiques del bon comunicador:
El Tracte
Manera de relacionar-se, comunicar-se i establir un vincle. La filosofia estableix uns valors ètics i morals (que està be i malament) basats en les normes i els valors que posen les persones d’una societat. La societat estem condicionats a reaccionar segons conductes morals o ètiques. Elements del tracte humà: Valors : confiança, comunicació, reconeixement, amor, solidaritat,... Configuren el bon tracte. Ètic-moral : té a veure amb la moral de les persones. Acceptació, autonomia, llibertat, responsabilitat, respecte,... El bon tracta és una relació ètica. Drets humans : són universals i indispensable per viure, són inherents en el ésser humà. Són obligatori i s’han de respectar i complir per les persones i els estats. Llibertat : possibilitat d’escollir i actuar en diferents situacions. Prendre decisions amb responsabilitat. Justícia: reconèixer, respectar i fer valer els drets de les persones per una vida digna. La igualtat no sempre és el mateix que la justícia.
Respecte: reconeixement d’un valor, persona o cosa. Relacionat amb els drets fonamentals de cada persona. Responsabilitat: Hem de tenir conseqüència de tot el que fem o deixem de fer. Solidaritat: valor a través del qual les persones ens sentim i reconeixem unides, compartint les mateixes obligacions, interessos o ideals, sentiment de pertinença. Tolerància: respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres tot i ser diferents als nostres.
Accions del Bon tracte: Saludar, anomenar pel nom, mostrar interès per l’altre, demostrar competències comunicat8ives,... Accions de mal tracte: mostrar indiferència cap a l’altre, incompetència comunicativa, jutjar, desconfiar, no donar resposta,...
