TEMA III: SISTEMA DEL COMPLEMENT. C’
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Són enzims proteolítics inactius (zimògens) que es troben en el plasma. La seva activació Quan s’activen
donen cascada que acaben en opsonització, lisi del patogen, inflamació. Són proteïnes que en suspensió
són no funcionals, necessiten unir-se a superfícies de patògens o a cèl·lules que hagin de ser eliminades.
Sintetitzades sobretot per hepatòcits i també monòcits, macròfags tissulars i cèl·lules epitelials dels
aparells digestiu i genitourinari.
La IL-6 circula, és sistèmica, és el senyal que fa que el fetge faci les proteïnes del complement i les
proteïnes de la fase aguda.
Les cèl·lules tenen proteïnes que inhibeixen les proteïnes del sistema del complement. Per exemple, l’àcid
siàlic inhibeix la C3b a concentracions elevades. En el patogen l’àcid siàlic es troba a concentracions
baixes.
Hi ha tres vies d’activació del sistema del complement: la clàssica, la de les lectines i l’alternativa. L’inici
del procés és diferent però els 3 convergeixen en la síntesi de la C3 convertasa. A partir d’aquí les vies
són comunes.
VIA CLÀSSICA D’ACTIVACIÓ:
Aquesta via requereix la presència d’anticossos, és a dir, requereix de la presència de la immunitat
adaptativa. Només s’activa quan hi ha hagut un trobada prèvia amb l’antigen.
Comença amb el complex C1 (C = complement, 1 = ordre de descripció). Aquest complex està format
per 3 proteïnes: la C1q, la C1r i la C1s. La C1q està formada per 6 cadenes disposades com un ram de
flors de cap per avall. Cada una d’aquestes cadenes està formada per 3 cadenes que formen una triple
hèlix similar a la cadena del col·lagen. Aquests trímers s’uneixen per formar dímers, i els 3 trímers
formen la C1q.
La C1q s’uneix a dos proteïnes C1r i a 2 C1s i formen el que s’anomena complex C1. Aquest és el que
inicia la via d’activació clàssica.
La C1q interacciona amb l’anticòs per la part comuna (Fc) realitzant la funció efectora. Quan C1 s’uneix
als anticossos s’activa. Té 6 llocs d’unió a anticossos però per activar-se només ha d’unir 2 llocs. Per
exemple només li cal una IgM (pentamèrica) per activar-se però necessita dues IgG. La IgM té una
estructura plana, només quan està unida al patogen, deixa el lloc d’unió a la C1q al descobert. Així
s’activa la via clàssica.
Quan C1q s’uneix a una immunoglobulina, pateix un canvi de conformació permeten que C1r deixi al
descobert el seu domini proteolític. Ara C1r actuarà sobre C1s i l’activarà. C1s tallarà a C4 donant dos
parts: una gran (C4b) que es fixa sobre la paret bacteriana i una petita (C4a) que queda lliure al medi. C4b
s’uneix a C2 i queda sotmès a l’acció proteolítica de C1s que l’escindeix en dos parts: C2b (soluble) que
es perd i C2a que queda unit a C4b.
C2a i C4b és el que s’anomena C3 convertasa que trencarà C3 en dues parts: C3b que es queda a la paret
i C3a soluble. D’aquesta manera s’ha recobert tota la superfície del patogen de C3b. Hem opsonitzat. El
complex C4b2a3b s’anomena C5 convertasa.
VIA DE LES LECTINES
En aquesta via intervenen les lectines. En aquesta via intervé la proteïna d’unió a manosa (MBL) que
s’unia a 6 carbohidrats a una distància concreta. Quan la MBL està unida als sucres s’hi uneixen la
MASP-1 i la MASP-2 (equivalents a C1r i C1s). Un cop la MBL estigui unida als sucres, fent que la
MASP-1 pugui actuar sobre la MASP-2 activant-la. La MASP-2 actuarà sobre C2 i C4 i tornarem a
obtenir la C3 convertasa.
VIA ALTERNATIVA
Aquesta via comença amb el C3b unit a la membrana. En aquest s’hi uneix el factor B que és proteolitzat
donant Ba (soluble) i Bb que queda unit a la membrana juntament amb C3b. La C3b amb la Bb formen la
C3 convertasa. Aquesta no és molt estable i necessita de la proteïna properdina per estabilitzar-se.
Aquesta C3 convertasa trencarà la C3 en dos parts. Quan la C3b s’uneixi un altre cop al complex C3b +
Bb tindrem la C5 convertasa.
Les tres vies han convergit en la C3 convertasa que trencarà la C3 donant lloc a C3b i C3a. La C3b
s’unirà al complex que forma la C3 convertasa donant lloc a la C5 convertasa. Aquesta trencarà la C5
donant lloc a C5a (soluble) i C5b (gran). C5b serà el responsable d’iniciar la fase final de l’activació del
complement.
