¡Descarga apunts immuno y más Apuntes en PDF de Inmunología solo en Docsity!
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
En aquest tema ens centrarem en la branca limfoide, i parlarem sobre els limfòcits B, T i NK. Els limfòcits B i T formen part del sistema immunitari adaptatiu, en canvi les cèl·lules NK formen part del sistema immunitari innat.
Els limfòcits B madurs es distingeixen de manera definitiva d’altres limfòcits i de totes les altres cèl·lules per la seva síntesi i exhibició de molècules d’immunoglobulina (anticòs) unides a membrana, que serveixen com receptors d’antigen. Aquest receptor s’anomena BCR, que quan aquestes cèl·lules reconeguin alguna cosa estranya a través d’aquest receptor, s’activaran i es dividiran ràpidament; la seva progiene es diferenciarà en cèl·lules efectores anomenades cèl·lules plasmàtiques i en limfòcits B de memòria. Aquests últims tenen un temps de vida major que el dels limfòcits B verges, i expressen el mateix anticòs unit a membrana que la seva cèl·lula B progenitora. Les cèl·lules plasmàtiques, per altra banda, produeixen l’anticòs d’una manera que pot ser secretat i posseeixen poc o res d’anticòs unit a membrana.
Limfòcits T: els limfòcits T deriven el seu nom del seu lloc de maduració en el “timo”. Durant aquest procés, la cèl·lula T adquireix la capacitat d’expressar en la seva membrana una molècula única d’unió a antigen anomenada receptor de cèl·lula T. A diferència dels anticossos units a membrana dels limfòcits B, que poden reconèixer antigen lliure, els receptors de limfòcits T només reconeixen antigen unit a proteïnes de membrana anomenades molècules del complex major d’histocompatibilitat. Se’n distingeixen 3 grans grups:
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
1. T colaboradors o helpers(Th1, Th2...Thn) Per activar-se necessiten reconèixer algun
pèptid estrany presentat per MHC II. Quan ho reconeixen, s’activen i adquireixen un fenotip activat, per exemple, els Th1 produiran citoquines pro-inflamatories com l’interferó gamma. També hi haurà limfòcits que es convertiran en Th2, i produiran citoquines d'activació alternativa, com per exemple interleukina-4 o interleukina-13. Quin fenotip ens activaran aquestes citokines? El fenotip M2 dels macròfags. La manera com reconeixen la presentació d’antigen és el que farà que s’activin en forma Th1 o Th2.
2. Limfòcit T citolític (CTL) La presentació d’antigen necessita que sigui per MHC I , quan
s’activen el que fan és dirigir una activitat citolítica d’inducció de mort cap a la cèl·lula que li ha presentat l’antigen, com és el cas de cèl·lules infectades per virus, cèl·lules tumorals i cèl·lules d’un empelt (injerto en españó) de teixit no propi.
- Limfòcit T regulador En aquest cas aquest limfòcit adquireix funcions supressores quan reconeix algun antigen. Aquestes accions estan destinades a bloquejar la resposta immunitària. En quin context és beneficiós l’activació d’aquest tipus de cèl·lules? En l’activació dels macròfags, i per evitar l’autoimmunitat. Quan aquests limfòcits T estiguin reaccionant contra antígens propis, ens interessarà l’activació d’aquestes cèl·lules.
4. Natural Killer són un tipus de cèl·lula limfoide que pertany al sistema innat.
Comparteix característiques de funcions efectores amb els limfòcits T citolítics, però els mecanismes de reconeixement són diferents.
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
Els limfòcits per simple microscopia no els podem distingir, però el que podem fer és immunodetectar marcadors de superfície que ens permeti la distinció entre ells.
Partim d’una mostra de sang, la sotmetrem a un gradient de Ficoll amb densitat específica, posarem la mostra a sobre (les cèl·lules sanguinies no es barrejen), ho posem a centrifugar i les cèl·lules que pesin més formaran un precipitat i les altres es quedaran en suspensió.
D’aquí podrem treure cèl·lules mononuclears fagocits mononuclears i limfòcits. En la superfície trobarem marcadors específics, alguns d’aquests els denominem CD+ un número (Cluster of differentiation).
Per exemple, tenim un CD8, CD4 i CD3. Utilitzarem anticossos anti-CD8 amb un marcador fluorescent, de manera que podrem recuperar les cèl·lules que tinguin CD8 en la superfície
Quan volem utilitzar limfòcits B o T, tenim un grup d’anticossos contra CD. És habitual utilizar anticossos CD3 per aïllar limfòcits T en general. Aqui us deixo una taula amb els CD característics de cada tipus de limfòcits.
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
Evolució del SIDA en relació a CD4+
El virus VIH infecta cèl·lules limfocitàries Th. Per saber l’estat de l’enfermetat observem el nivell de CD4 que hi ha en circulació. En el cas que la proporció d’aquestes cèl·lules disminuís enormement, veurem que el pacient està en immunodeficiència.
Molècules distintives de membrana en limfòcits
Limfòcit B En la seva superfície té una molècula de membrana BCR, o també anomenada
immunoglobulina (Ig). Reconeix antígens de manera tridimensional i lliure, no ha d’estar acoblat a res en particular. També pot estar associat a la superfície d’una cèl·lula, però no necessàriament. Normalment podran reconèixer fragments proteics perquè d’aquesta manera és més probable que tingui epítops exposats.
Limfòcit T El receptor s’anomena TCR, que actua combinat amb una molècula CD3, per això CD3 és un marcador de limfòcits T, perquè tots l’expressen juntament amb TCR. El complex TCR+CD3 reconeix antígens en dos dimensions (2D), i han de correspondre’s a pèptids acoblats a una cavitat que es troba en una molècula de MHC (II per Th, I per Tc). En els Th, en la seva superfície expressen CD4 , i els Tc expressen CD8. Perquè Th s’activi per reconeixement d’un pèptid presentat per MHC II, farà falta la col·laboració de CD4, i perquè Tc s’activi farà falta MHC I i CD8.
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
Imatge de la interacció entre un limfòcit T amb una cèl·lula dendrítica la zona de contacte s’anomena sinapsis immunològica.
Fases d’activació de limfòcits
El limfòcit B que ha sortit de la medul·la òssia (naive B o immadur), si reconeix un antigen s’activarà. No només falta l’antigen, sinó també senyals secundaries. Com a conseqüència d’aquesta activació, experimentarà una expansió clonal, que donarà lloc a múltiples cèl·lules idèntiques a ella mateixa. A partir d’aquí algunes d’aquestes cèl·lules que s’han generat es diferenciaran cap a cèl·lules plasmàtiques que el que faran serà alliberar anticossos, i un petit percentatge es quedaran com cèl·lules de memòria.
A mesura que vagin desapareixent les senyals secundàries i antígens, la població de limfòcits B anirà disminuint.
Diferència entre NAIVE i cèl·lules plasmàtiques la cèl·lula està polaritzada, el nucli es troba en un extrem i la resta de citoplasma a l’altre. Té un reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi molt desenvolupat ja que sintetitza grans quantitats d’anticossos.
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
En el cas de la maduració dels limfòcits T, els naive, en el moment que reconegui antígens i senyals secundàries, s’activarà i experimentarà expansió clonal. Una població es diferenciarà en cèl·lules efectores i les altres en limfòcits T de memòria. En aquest cas no hi haurà producció d’anticossos, sinó de citoquines. Quan s’acabi el senyal apoptosi.
En resum el procés seria: la maduració es dóna en absència d’antigen, i es produeixen cèl·lules B compromeses antigènicament. Cada una expressa anticossos amb una sola especificitat antigènica. La selecció clonal es dóna quan un antigen s’uneix a una cèl·lula B on la seva membrana hi ha un anticòs específic per l’epítop d’aquell antigen. Al final de la selecció clonal, tenim un ampli ventall de molècules amb la mateixa especificitat que reconeixen un mateix gent infecciós. L’expressió del factor característic es donarà en el procés de maduració, a l’atzar, independent a la presència de l’antigen. A partir d’aquí es multipliquen i circulen. Quan s’uneixi a un antigen específic, es donarà expansió clonal i tindrem molts anticossos específics per aquell antigen, llavors l’alliberació dels anticossos si que és depenent d’antigen.
Tema 4. Cèl·lules sistema immunitari.
Limfòcits
Un altre experiment la primera vegada que tractem amb l’animal amb l’antigen, es farà amb la forma nativa de la proteïna. Deixem que l’animal resolgui aquesta subministració, i al cap d’un temps li fem una segona immunització.
A un grup d’animals els hi donarem la proteïna nativa, i a un altre grup la proteïna desnaturalitzada. Ens esperem uns dies més i analitzem una mostra de sang del ratolí i veurem la resposta immunitària.
Determinarem la producció d’anticossos, i mesurarem també la capacitat d’activació dels limfòcits T mitjançant l’activació de citoquines. Quan en la segona immunització utilitzem la proteïna nativa, veurem una producció d’anticossos i limfòcits T. En canvi amb la proteïna desnaturalitzada, tenim resposta adequada de limfòcits T, però no de limfòcits B, perquè les cèl·lules de memòria no reconeixeran ara a les proteïnes desnaturalitzades. Pel que fa a la resposta adequada de limfòcits T, és perquè quan es van presentar els fragments de proteïna, el reconeixement és independent de la seva estructura dimensional, simplement reconeix fragments, els limfòcits B no. La maquinària de MHC ll no distingeix una proteïna tallada d’una no tallada, les parts petites de les proteïnes (epítops) segueixen sent els mateixos.
Diferències entre limfòcits verges i de memòria
