L’alegria que passa
Preguntes per respondre durant la lectura
Escena I
- Què espera en Tòfol de la vida?
Diu que està amb el “con qué” que la vida té de ser una cosa reposada i el món
és un catre a la vora d’una taula: ara puges i ara baixes. Obrir la boca per
badallar o ficar-hi menjar a dintre.
- Quin problema té en Joanet amb la seva família?
És el fill de l’arcalde, el seu pare diu que amb els diners no s’ha de saber res,
sinó estar atent a què no t’estafin i que amb els diners s’aconsegueix tot. Va
contractar a una noia perquè estigui amb en Joanot. En Joanot no està molt
d’acord amb els consells que li dóna i el que fa amb la seva vida.
Escena III
- Quan en Joanet li diu a l’Agneta que pensa en ella, és veritat o és una
mentida? Justifica la teva resposta.
És mentida, perquè ell estava pensant que està malgastant la seva joventut,
s’estava preguntant si feia el correcte o no i no sabia perquè es casava. Estava
veient la seva vida com un desert.
Escena IV
- Explica el sentit del que diu l’Arcalde: «Deixa’t de llibres. Llegeix les lletres
dels duros. Totes diuen lo mateix, però sempre alegren la vista».
Jo crec que li està reclamant que pari de llegir els seus llibres i que faci una
altra cosa o que llegeixi una altra cosa, ja que potser veu inútil l’art. Amb això li
està dient que està perdent el temps.
Escena V
- De quina manera presenta el Clown els tres artistes del circ: el Mico, la Zaira i
el Cop-de-puny? Resumeix-ho.
El Mico: “Tal com el veuen amb aquest vestit de «conde», no han vist més
bestiola més modesta. Sap de llegir, però no sap de parlar. Menja avellanes,
escudella o tomàquets. Ell i jo ens hem criat amics de l’edat de deu anys i el
nostre ofici és fer riure.”
La Zaira: “És la filla del portento. La seva força és la veu. Ha cantat per tots els
camins d’Europa i mai ha cantat en bardissa. És cantant de carretera, lo mateix
que les cigales. Canta vint-i-cinc quilòmetres quan convé i porta cançons de
banda a banda de terra. És l‘aucell que alegra la nostra gàbia.”
El Cop-de-puny: “Al senyor diguem l’Hèrcules, el nom solament expressa.
Quan ell dóna un cop de puny, comptin que fa trencadissa. Li queden forces
