¡Descarga La frescoreta y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
7. LA FRESCORETA
Heus aquí la frescoreta. Les pluges han rentat polidament el cel, que sembla més pregon ; la llum del sol ara és finament argentada. Les acàcies, la copa de les quals encara és verda, comencen, però, de mostrar en llur tofa algunes fulles seques, llàgrimes d’un or molt dolç. Hem anat a parlar sobre aquest tema sensacional: la primera exquisida esgarrifança, amb alguns coneguts, per deure periodístic, i ens plau de traspassar llurs dites als nostres amables lectors:
Parer d’una casada jove — ...? — És el temps més deliciós de l’any: el de comprar-se pells. Les “pells” vesteixen. Són l’única cosa que vesteix, fora de l’escot. A més, enguany , la moda de les pells és tan perfecta, que podrem fer accionats i posats meravellosos amb cos, braços i flancs. Quan ve la primavera, poden donar-se les pells per una almosta de diamants, però quan ve la frescoreta poden donar-nos tots els diamants per una gran penjarella peluda, damunt la qual les espatlles, el coll, la faç , s’inunden divinament del tint rosa de la felicitat.
D’un col.legial — ...? — Ara, a tornar a estudi! Anar en rengle , explicant mentides boniques de l’estiu als altres nois; veient les botigues totes plenes de coses noves i portant uns llibres nous, que encara fan una olor tota crua. Menjarem castanyes i, petant la guardiola, comprarem un ganivetet per fer tallades al pupitre de la classe nova.
D’un pollanc — ...? — Vaig quedant-me calb; però ningú no pot negar-me que continuo tan ben plantat com sempre. La frescoreta m’inspira idees ascètiques, en les quals sóc més sincer que no pas el xiprer, perquè jo em despullo de tot abillament i de tota murmuració. A més, ara que hi ha aquests nuvolets prims i llargs, moltes vegades puc fer-hi una creu perfecta, en reflectir-me damunt l’ aiguadís que tinc als meus peus.
D’uns rovellons — ...? — Per ara no ens podem queixar d’aquest temps. Descolgats de la molsa, al so d’una riallada, hem estat precipitats dins una cistella; hem baixat precipitadament, per dreceres, d’una muntanya moradenca. Hem perdut d’ albir els pins, per on salta l’esquirol. Ens han tapat amb un drap blanc. Hem passat temps, temps, i, finalment, després de molts xiulets i olor de fum i volves de carbó que ens ofenien, sembla que hem arribat en algun indret: una dona frescassa ens traginava ; un home tot pelut amb una gorra del govern ha alçat el drap blanc. Ens han deixat passar. Hem arribat en una casa. La dona frescassa ha exclamat: “Rovellons, rovellons!”. Ens ha mostrat, rogencs, terrosos i encara embrinats de molsa, a un manyà, a un carter, a un forner i a una portera. Hem tingut un èxit extraordinari. Després ens han pujat escales amunt. La dona frescassa ens ha deixat en una bella cambra amb rajoles de València, aigüera i escudeller. (...) Després ens ha rentat: la impressió és una mica sobtada, però hem quedat com una patena. Ara, aquesta dona extraordinària agafa un ganivet tot ample. Quan anava a servir-se’n, no sabem contra quin invisible enemic, han entrat uns nens que semblaven fills de la dona frescassa, i s’han posat a cridar: “Rovellons, rovellons!” I el més petit ha fet: “Mare, deixeu.me’n guardar un per al pessebre!”.
CARNER, Josep, dins La creació d’Eva i altres contes , Barcelona, Laia, 1980, pp. 57-
- Justifiqueu si als entrevistats següents els agrada o no la frescoreta:
a) La casada jove:
b) El col·legial:
c) El pollanc:
- Redacteu el parer d’un animal sobre l’arribada de la frescoreta.
ASPECTES TEXUALS
A. La cohesió: els connectors
- Poseu aquests connectors on hi ha els espais buits sense repetir-ne cap: Malgrat que, o sigui que, d’una banda... de l’altra, malgrat, això sí, però, llevat que, malgrat, en cas de, si no, per tant, en acabat
- ....................., els diners fan molt de servei; ........................., també fan fer moltes coses mal fetes.
- ........................... la pluja, vam anar d’excursió, ................................... vam tornar xops com unes gallines.
- ........................... estimar-se molt, sovint es barallen; ............., ............................... sempre fan les paus.
- (^) ................. ............... plogui, anirem d’excursió, ......................... ja us podeu començar a fer la motxilla.
- .................................... plogui, anirem d’excursió; ................................., val més que agafeu els cangurs.
- ..................... plou, anirem al concert; ........................... pluja, ens el mirarem des de la finestra de casa.
- Partint de les frases que hi ha a continuació, feu aquests dos exercicis: 2..aSubratlleu tots els connectors que hi ha; 2..b Canvieu el connector sense que la frase canviï de sentit (pot ser que calgui fer-hi algun altre canvi):
a) Si, malgrat que us faci mandra, us lleveu ben d’hora, us adonareu que, des que el món és món, sempre hi ha algú que s’ha llevat abans. b) Vist que plou, val més que agafeu el paraigua; altrament, us mullareu. c) Tan bon punt tingueu la feina llesta, cosa que hauria de ser abans de les vuit, podreu plegar; tanmateix, recordeu que la feina ha de ser ben feta i que, altrament, l’haureu de refer. d) Pot ser que faci macarrons per dinar, perquè la canalla se’n llepi els dits;
- Finalment me’n vaig sortir, però vaig haver de ................................, perquè era una feina molt complicada. (tenir el fetge com una rajada/posar-hi el coll)
- Aparelleu les frases i expressions següents segons el significat:
A B
- Tenir entravessat a) Enfilar-se per les parets
- Fer l’orni b) Pertot arreu, sense rumiar-s’hi
- Veure’s les orelles c) Tornar-se vermell
- Perdre l’esma d) Esforçar-se molt
- Tenir el fetge com una rajada e) Acabar els torrons
- No estar fi f) Sentir-se fort, haver superat una dificultat
- A tort i adret g) Deixar parat
- A empentes i rodolons h) No passar del coll
- Pujar els colors a la cara i) Fer com qui sent ploure
- Posar-hi el coll j) No saber on ficar-se
- Deixar d’una peça k) Caure l’ànima als peus
- Voler-se fondre l) Amb penes i treballs
- Sortir de polleguera m) Tenir barra
- Acabar els calés n) No estar catòlic
