¡Descarga Llenguatge complet y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Daniel Sánchez
I N T R O D U C C I Ó
DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
Origen filogenètic (evolució de l’espècie):
- Continuïtat (des d’un llenguatge primitiu fins al nostre llenguatge elaborat) / Discontinuïtat (va aparèixer exclusivament de l’espècie humana i és qualitativament diferent al dels animals).
- Comunicació animal; llenguatge i primats.
Origen ontogènic (adquisició del llenguatge dins de cada individu):
- Descripció del curs del desenvolupament del llenguatge en els infants.
- Com s’aprèn el llenguatge? Teories innatistes, cognitivistes, funcionalistes,...
RELACIÓ DEL LLENGUATGE AMB ALTRES CAPACITATS
COGNITIVES
Relacions proposades entre llenguatge i cognició:
- El llenguatge és relativament independent de la cognició (ex: afàsies).
- Llenguatge i cognició interactuen.
- El llenguatge determina o condiciona la cognició.
La llengua que parlem influeix en el nostre pensament?
- Lèxic – categories perceptives (lèxic pels colors).
- Gramàtica – categories “cognitives” (llengua sense subjuntiu [no poden fer raonament contrafactual]).
COMPONENTS DEL LLENGUATGE
Fonologia:
- Sons, fonemes, regles fonotàctiques, estructura rítmica, entonació...
- Errors en la percepció de fonemes: o ... Una noia que és d’Igualada... o ... Un noia que es diu Alada?...
- Errors de segmentació: o Hem d’agafar “la utubús”?
Lèxic i semàntic:
- Forma i significat de les paraules.
- Dificultats: o Aquest edifici té moltes plantes. o Aquest jardí té moltes plantes.
Daniel Sánchez
Morfosintaxi (o gramàtica):
- La totalitat dels mecanismes que poden emprar-se per expressar relacions gramaticals: l’ordre, l’agrupació i la jerarquització de les paraules (sintaxi) i també tots els morfemes gramaticals d’una llengua, tant partícules aïllades com morfologia lligada.
- Ambigüitats: o Mentre els atletes entrenaven el nen va caure al riu. (Potser el nen no estava entrenant amb els atletes).
Pragmàtica:
- El llenguatge en els seus contextos d’ús. L’ús del llenguatge per a expressar intencions i aconseguir que les coses es facin “en el món”.
- Exemple: o Està la mare? o Sí (silenci). o Val, me la pots passar?
(Discurs):
- Unitat supraoracional que necessita dels recursos lingüístics per a construir discursos (auto- sostinguts) coherents i cohesionats. (ex: narracions).
Daniel Sánchez
Transmissió cultural: es transmet de generació en generació, necessitem aprenentatge. Sense un entorn que parli els nens no aprenen a parlar. Ús espontani (independència respecte l’estímul): no és una resposta apresa, fem servir espontàniament, no necessitem estímul per poder parlar. Ús de torns al parlar Desplaçament Dualitat: tenim diferents nivells de representació Unitat bàsica = fonema, i combinant això es forma un altre nivell = paraules. D’un nivell inferior en formem un superior. Dependència de l’estructura: sintaxis depèn com combinen estructura tindrem un significat o un altre. Ordre en les frases. Creativitat: a l’hora de crear frases, estem creant el llenguatge constantment. No tenim frases apreses.
Dualitat i dependència de l’estructura és el que defineix el llenguatge com a humà.
Característiques del llenguatge humà que no es troben en els animals (García – Albea, 1992).
- Arbitrarietat.
- Funció simbòlica (semanticitat hi ha significat associat).
- Compositivitat (dualitat).
- Sistematicitat (dependència de l’estructura). Ho fem de forma sistemàtica.
- Productivitat / Creativitat.
MARCS TEÒRICS
FORMALISME/INNATISME
El llenguatge és un sistema formal. Per a que es consideri un llenguatge és que sigui un sistema de representació de la realitat que ens envolta, no té tant en compte la funció comunicativa.
OBJECTE D’ESTUDI
Descriure quins paràmetres són importants i quines regles governen el seu funcionament.
Les regles determinen quins sistemes de comunicació són llenguatge i quins no. El formalisme que estructura, organitza i caracteritza el llenguatge és la sintaxis L’estructura sintàctica o la seva manca determina si un sistema de comunicació és un llenguatge o no.
DISCONTINUÏTAT EVOLUTIVA / PARADOXA DE LA CONTINUÏTAT
El llenguatge és fruit d’una mutació genètica: permet canviar estructures i això permet l’aparició del llenguatge. Caràcter innat del llenguatge: hi ha una dotació específica pel llenguatge. Els nens neixen amb un dispositiu al cervell que permet que es desenvolupi el llenguatge. La ment humana ha evolucionat gràcies a l’aparició del llenguatge: va permetre augmentar la capacitat de representació (a partir d’aquí es van crear eines...)
FUNCIONALISME
El llenguatge és un sistema comunicatiu. La seva funció principal és la comunicació, ja que sorgeix el llenguatge per la necessitat d’interacció amb l’entorn físic i cultural.
Daniel Sánchez
A més, també es produeix una interacció de les capacitats cognitives en el desenvolupament del infant (capacitats cognitives fan que es desenvolupi el llenguatge, i a l’inversa).
- Arrels en les teories de Vigotsky: aprenentatge es pot explicar a partir de l’assimilació de la cultura.
- En la seva base hi ha la idea de la interacció: entre ésser humà i món (cultura) i entre les diferents capacitats cognitives (que afavoreixen el desenvolupament cognitiu i del llenguatge).
OBJECTE D’ESTUDI
Es genera dinàmicament mitjançant l’ús del llenguatge. Importància de l’element referencial en la comunicació.
El funcionalisme es basa en el significat.
CONTINUÏTAT EVOLUTIVA
El llenguatge va evolucionar filogenèticament (evolució de l’espècie) per afavorir a la comunicació i s’aprèn ontogenèticament (evolució de cada individu) per afavorir a la comunicació. La diferència amb els altres sistemes de comunicació animal és quantitativa : té més complexitat, més nivells de comunicació... El llenguatge és complex perquè la ment ho és: els formalistes creuen que el llenguatge permet el desenvolupament de la ment. En canvi, els funcionalistes creuen que el llenguatge és complex perquè la ment també ho és.
Els funcionalistes defensen que pot haver llenguatge sense funció simbòlica, i els formalistes defensen que ha d’haver funció simbòlica.
Questió Formalisme Funcionalisme Focus llenguatge Forma Funció Definició llenguatge Trets formals Funció: comunicació Objecte d’estudi Sintaxi Significat Exclusivitat humana Sí No Filogènesi Discontinuïtat evolutiva Continuïtat evolutiva Ontogènesi Innatisme Empirisme/Après Modularitat (especificitat de domini)
Si No
Autors Chomsky, Pinker Piaget, Vigotsky, Tomasello, Karmiloff-Smith
EL LLENGUATGE COM UNA CAPACITAT DE DOMINI ESPECÍFIC
El llenguatge és una capacitat específica (no es relaciona amb altres capacitat, i no està influïda ni influeix les altres capacitats), segons Chomsky.
Què vol dir capacitat de domini específic? L’arquitectura modular de la ment (Fodor, 1983).
Segons Fodor, la ment està dividida en mòduls.
Daniel Sánchez
A P R O X I M A C I O N S T E Ò R I Q U E S A L A
P S I C O L I N G Ü Í S T I C A
ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE HUMÀ: INNATISME VS
APRENENTATGE
TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE
Abans de cordar-se les sabates o fer operacions matemàtiques, els nens fan servir quasi igual de bé el llenguatge que els adults. – Karmiloff – Smith, 1992
Perspectiva innatista:
Chomsky: L’aprenentatge del llenguatge no és realment una cosa que el nen fa; és quelcom que li passa al nen que es troba en un ambient adequat, així com el cos del nen creix i madura d’una manera predeterminada quan se li proporciona una nutrició i estimulació ambiental adequades. Això no vol dir que la naturalesa de l’entorn sigui irrellevant. L’entorn determina la forma en què els paràmetres de la gramàtica universal s’estableixen, produint diferents llengües.
Perspectives funcionalistes:
Enfront de les perspectives innatistes hi ha les teories de l’aprenentatge, empiristes o funcionalistes, que defensen que el llenguatge s’adquireix de forma inductiva (es construeix per l’experiència directa) (Lust, 2006).
Es concep que l’ individu contribueix activament al coneixement que està adquirint.
Allò que aglutina els diversos corrents teòrics sota el paraigua de l’empirisme és la negació de l’existència d’un contingut sintàctic innat.
TEORIA DE L’APRENENTATGE (CONDUCTISTA)
Skinner.
L’aprenentatge del llenguatge es fa amb els mecanismes d’imitació, associació i condicionament.
TEORIA LINGÜÍSTICA - INNATISTA
Pinker, Chomsky.
Segons Chomsky, el llenguatge és com un òrgan especialitzat com la trompa dels elefants.
Segons Pinker, el llenguatge és un instint.
TEORIA COGNITIVA
Piaget, Sinclair de Zwart, Karmiloff-Smith.
El llenguatge s’aprèn mitjançant mecanismes cognitius de tipus general. Les fites lingüístiques tenen pre-requisits cognitius.
Daniel Sánchez
Segons Piaget, sinó hi ha la funció simbòlica, no es pot desenvolupar el llenguatge.
TEORIA DE LA INTERACCIÓ SOCIAL
Vygostky, Bruner, Snow.
Èmfasi en el paper de l’adult com a mitjancer. Aprenentatge a partir de rutines participatives (interacció adult / infant).
FUNCIONALISME COGNITIU
Tomassello.
Integració del llenguatge en les habilitats cognitives.
La concepció innatista sobre l’adquisició del llenguatge sol anar lligada la postura que defensa l’especificitat de domini del llenguatge: Chomsky, Pinker...
Les concepcions empirístes solen ser contràries a aquesta postura innatista i especifista. Creuen que hi ha factors innats que predisposen a l’adquisició del llenguatge, però són cognitius generals. Dèficits cognitius necessàriament impliquen dèficits lingüístics.
ARGUMENTS INNATISTES: LA POBRESA DE L’ESTÍMUL
Primer argument per l’innatisme de Chomsky.
L’estímul que reben els nens del llenguatge és molt pobre.
- Pobresa quantitativa: Els nens no reben exemples de tots els tipus d’oracions. o Contraargument: el sistema cognitiu empra mecanismes de generalització, inferència,...
- Pobresa qualitativa: els nens i les nenes reben una informació dolenta (frases inacabades, massa simples...). o Contraargument: Motherese. Rèplica: el motherese, en ser un input simplificat, només empitjoraria el problema. Contraargument: El motherese canvia al llarg del desenvolupament del infant.
ALTRES ARGUMENTS INNATISTES
- Caràcter universal del llenguatge. o O necessitats comunicatives pròpies de l’espècie?
- Existència d’universal lingüístics. o O són universals cognitius?
- Patrons d’adquisició similars en diferents llengües i diferents nens. o S’han trobat diversos estils d’aprenentatge (diferències individuals)
- Manca d’instrucció explícita i ineficàcia de les correccions. Generalment no ensenyem a parlar com ensenyem a escriure, sinó que corregim i els nens agafen el llenguatge de l’entorn. o Però i instrucció implícita?
- Període crític. Moment en que el nen aprèn el llenguatge, ha d’estar amb contacte amb el llenguatge.
Daniel Sánchez
Experiments duts a terme amb nadons mostren una especialització pels aprenentatges primerencs relacionats amb el desenvolupament del llenguatge.
No hi ha acords sobre com interpretar els resultats d’aquests experiments: recolzen l’especificitat de domini del llenguatge o es poden explicar per habilitats de domini general?
L’ARGUMENT DE LA “CREACIÓ” DEL LLENGUATGE
CONTEXTUALITZACIÓ
Teoria innatista/especifista:
Els infants venen equipats de forma innata amb un dispositiu d’adquisició del llenguatge i un coneixement abstracte sobre l’estructura (gramàtica) del llenguatge. Aquest equipament innat només es posa en funcionament si el nen té accés a input lingüístic. Hipòtesi del període crític: aquest dispositiu innat té un funcionament òptim i es posa en funcionament només durant un període de temps després del naixement.
Tenim estudis naturals sobre això com l’estudi de la llengua criolla Hawaià.
ELS SISTEMES PIDGIN
Definició d’un sistema “Pidgin” (Bickerton). Una llengua pidgin és una llengua simplificada que es desenvolupa com a mitjà de comunicació entre dos o més grups que no tenen una llengua comuna (la manera en que m’intentaria comunicar amb un rus).
Exemple: Mañana yo comer aquí.
LES LLENGÜES CRIOLLES
Els pidgins esdevenen llengües criolles quan una generació de nens aprenen un pidgin com a llengua materna.
És un procés que regularitza la variació dependent del parlant en la gramàtica.
Les llengües criolles poden substituir la barreja de llengües existent per convertir-se en la llengua nativa d’una comunitat.
El chavacano de Filipines, el krio de Sierra Leone, el papiamento de Curaçao i el tok pisin de Papua Nova Guinea en són alguns exemples.
Però no tots els pidgins esdevenen llengües criolles.
EL CAS DE LA LLENGUA DE SIGNES DE NICARAGUA
La llengua de signes de Nicaragua (LSN).
Els nens creen una llengua a partir d’un pidgin. És un cas extrem de pobresa de l’estímul.
El govern, després de la revolució, va crear escoles per a que els nens amb problemes auditius poguessin aprendre el llenguatge mitjançant símbols. Els nens que havien nascut sords es
Daniel Sánchez
comunicaven amb els seus pares mitjançant gestos, però això significava que cada família, cada regió podia tenir diferents maneres de comunicar-se amb signes amb els seus fills.
Un cop van entrar a aquestes escoles, per a comunicar-se entre ells, aquests nens van crear una llengua pidgin de símbols.
Els professors que van anar allà a ensenyar la llengua de signes van trobar-se amb uns nens que parlaven una llengua criolla creada per ells mateixos amb sintaxis, gramàtica...
Els nens tenien el seu propi llenguatge de signes casolà. Els nens, en trobar-se, van establir una llengua de signes “Pidgin”, posant en comú les seves llengües. Llavors, va passar una nativitització : els nens que eren petits i estaven dins del període crític van incorporar les seves capacitats innates per produir un nova llengua, i que es va convertir en la Llengua de Signes Nicaragüenca (LSN).
EXPLICACIONS TEÒRIQUES
Què ens pot ensenyar l’estudi d’aquesta llengua sobre les facultats amb les què naixem i les que es desenvolupen a partir de la interacció amb l’entorn?
Innatista (formalista): Dispositiu d’adquisició del llenguatge (LAD):
- Els infants estan preparats per a (i necessitem) què el llenguatge tingui estructura. Si no la troben en l’input que reben, la creen (gràcies al LAD i gramàtica universal).
- Això només passa en els infants (no en els adolescents), ja que són els que encara estan dins el període crític.
Interaccionista (funcionalista): Sistema de suport per a l’adquisició del llenguatge (LASS):
- Els infants sords van estar en contacte per primer cop amb un gran nombre d’altres infants, alguns molt petits i en fase d’adquisició, la qual cosa va proporcionar un entorn propici.
LLENGUATGE I COGNICIÓ: ÉS EL LLENGUATGE UNA
CAPACITAT COGNITIVA INDEPENDENT DE LA RESTA?
DOBLES DISSOCIACIONS ENTRE LLENGUATGE I COGNICIÓ DURANT EL
DESENVOLUPAMENT
Síndrome de Willians:
Característiques: Patologia d’origen genètic que és un problema de desenvolupament. Dificultats cognitives de caràcter generals, però es preserva el llenguatge, parlem d’un QI (50) similar als nens amb Síndrome de Down. El número de paraules és molt similar, però la complexitat gramatical en Síndrome de Williams és molt major al de Down. Tenen moltes dificultats en tasques de representació espaio-visual EXCEPTE en el reconeixement de cares (dissociació entre llenguatge i capacitat visio-espaial). Dues hipòtesi des dels dos marcs teòrics: o Formalisme: la síndrome de Williams aporta proves empíriques per la independència i la modularitat dels aspectes computacionals del llenguatge. o Funcionalisme: els afectats per la síndrome de Williams mostren una adquisició atípica del llenguatge, amb produccions heterogènies dels individus. Les conclusions de diversos estudis són:
Daniel Sánchez
CATEGORIES LÈXIQUES
Color (Eleanor Rosch).
Participants: parlants de Dani (Papua Nova Guinea) i parlant d’anglès.
Resultats: sense diferències significatives.
Tots els subjectes recorden millor els colors focals.
La percepció del color reflecteix propietats del sistema visual humà, i no està influïda pels termes que descriuen els colors.
Kay i Kempton (1984) – Experiment 1
Procediment: proporcionaven als subjectes triades de colors preses del continu blau verd.
La tasca consistia indicar quina de les tres mostres era diferent a la resta (identificar quins dos colors són més semblants).
Participants: anglès (que identificaven els extrem en Blau i Verd) i una tribu, els Tarahumara només identifiquen aquest continu com Siyóname.
Malgrat que el llenguatge afecta la percepció del color quan és rellevant per a la tasca, no l’afecta quan és irrellevant.
El lèxic dels nombres
Les llengües xineses, la coreana i la japonesa segueixen un sistema de numeració que explicita la base 10:
- 12: deu dos.
- 40: quatre deus.
- 46: quatre deu sis.
Estudis de Miura (1987):
Infants americans i infants japonesos (tots residents a EUA).
Tasca: representar nombres emprant cubs de joguina.
Estratègies emprades:
- Canònica: emprar cubs d’un color per a les desenes i d’un altre color per a les unitats.
- No canònica: emprar cubs d’un color per a les desenes però no sempre.
Daniel Sánchez
- Un a un: emprar 36 cubs per a representar 36 unitats.
Els japonesos empren l’estratègia canònica i els americans l’estratègia un a un.
Els infants parlants de llengües asiàtiques comprenen millor el valor numèrica com a resultat de la manera amb la qual les seves llengües representen els nombres.
Categories gramaticals
Els parlants de llengües que tenen formes estructurals de marcar el futur (temps verbals) mostren menys conductes estalviadores que els parlants de llengües que marquen menys el futur.
Estalvien ja que no fumen tant i no tendeixen a l’obesitat quan es jubilen per exemple.
Raonament contrafàctic (Bloom)
Capacitat de raonar sobre uns fets que sabem que no es corresponen amb la realitat, en parlants d’anglès i de xinès:
- Anglès: mode subjuntiu ens permet parlar de fets que no han passat “Si hagués plogut, hauria agafat el paraigües”.
- Xinès: no hi ha forma lingüística específica per fer raonaments contrafàctics.
Hipòtesis: Si la llengua influeix el pensament, els xinesos haurien de mostrar dificultats per expressar raonaments contrafàctics
Tasca : Va presentar a parlants de xinès i d’anglès històries que es podien interpretar o no de manera contrafàctica
Resultats : Els parlants d’anglès van fer un major número d’interpretacions contrafàctiques.
Conclusions: Els estudis per provar les hipòtesis whorfianes han estudiat sobretot el lèxic del color i alguns aspectes gramaticals
Versió forta : no s'ha pogut demostrar, i de fet sembla incoherent, perquè estrictament no permetria fer comparacions entre llengües. Versió dèbil: no sembla incoherent, però resulta difícil de demostrar és molt difícil separar les diferències lingüístiques de les diferències culturals.
Indicis que afavoreixen la idea de la separació entre llenguatge i pensament:
Llenguatge: estructura sintàctica que no es correspon sempre amb el pensament Frases gramaticalment correctes i conceptualment incorrectes, i viceversa Formes de pensament complex no lingüístic (afàsics, sords que no han adquirit llenguatge, infants prelingüístics...) En l’entorn social i cultural, llenguatge i cognició interactuen i s’influeixen mútuament Certes maneres de pensar poden resultar més naturals per als parlants d’una llengua determinada, però de cap manera són impossibles per als parlants d’altres.
Daniel Sánchez
o Senyals a llarga distància (udols): contacte amb membres llunyans, evitació d’altres manades, de solitaris per l’aparellament. Elefants: Femelles i joves viuen junts, mascles en solitari. Comunicació vocal: crits estridents, roncs, xiscles, grunys, rugits... Infrasons: sons entre 1 i 20 Hz que es transmeten a Km amb funcions de localització mascle/femella; individu/grup. Primats: Mones verdes: crits d’alerta específics. Micos campbell: proto-sintaxi? La combinació dels elements genera un nou significat. És una sintaxi molt elemental. Proves que els micos modifiquen els seus crits en funció de qui hi ha aprop per sentir-los. Mamífers marins: dofins i balenes
Malgrat això, no s’ha pogut establir de manera clara que aquests senyals tinguin els trets de compositivitat i sistematicitat.
Si no l’empren, els hi podem ensenyar? Què aprenen? o Paraules. o Regles sistàctiques (aquest nivell és el que s’hauria d’assumir per a considerar-se llenguatge). Què aprenen els animals del llenguatge humà? o Lloro Àlex: Va aprendre 80 paraules en 13 anys. Podria produir i entendre frases curtes. Podia classificar objectes segons color i altres conceptes. Comptava fins a 8. Capacitats sintàctiques reduïdes: no combinava les categories sintàctiques segons les regles. Coneixia poques paraules-funció. Coneixia pocs verbs. o Les dofines Phoenix i Akeakamai Aprenen un llenguatge artificial (gestos). Es valora la comprensió, no es pot avaluar la producció. Els autors defensen que hi ha comprensió semàntica i sintàctica. o Primeres experiències amb primats: Viki: Problemes amb el tracte vocal dels ximpanzès. Washoe: llengua de signes. 200 signes. Podia combinar signes i emprar-los correctament. Generalitzava Podia contestar preguntes què, qui, quan, com. Sarah: Sistema de fitxes. Nim Chimpsky: Llengua de signes. Koko: goril·la (estudi encara en curs). Crítiques metodològiques rebudes per aquests estudis
- La llengua de signes no es simbòlica
- Els ximpanzés no fan preguntes
- Els enunciats es refereixen a aquí i ara
Daniel Sánchez
- No hi ha proves clares que els ximpanzés emprin el llenguatge per ajudar-se a pensar
- La comprensió sempre és millor que la producció
- Manca d’estructura sintàctica i ordre de paraules inconsistent
- No rebutgen oracions gramaticalment incorrectes
- Els gestos són sobre-interpretats pels investigadors
- De vegades els investigadors fan la producció abans que els simis, que només imiten
- Els informes científics no segueixen estàndards, són selectius i ometen fets o Kanzi: Bonobo o ximpanzé pigmeu. Taula de símbols. Aprenentatge espontani. Als 36 mesos havia après unes 50 paraules i unes 800 combinacions. Es mostra sensible a l’ordre de les paraules, entén bé els verbs i el 80% dels seus enunciats són espontanis. Entén l’anglès.
La seva comprensió era bona, no només paraules aïllades, sinó també d’oracions, frases i verbs. El llenguatge que aprèn en Kanzi té les mateixes característiques (trets) que el llenguatge que fem servir nosaltres? Utilitza llenguatge de signes. Té la capacitat d’arbitrarietat Té semanticitat , ja que cada símbol parla d’un concepte. Manté les porpietats del concepte. Té compositivitat en la comprensió, en la producció no està tant clar. Si que hi ha transmissió cultural, ja que li ensenya al seu germà. Ús espontani. En algun moment ha parlat d’alguna cosa que no tingui a veure amb el context referit. Ús de torns de parlar. Desplaçament (parlar d’una cosa que no està present). Hi ha un moment en el que parla per telèfon i demana coses que no estan presents, que havia vist en el passat. No es pot valorar si hi ha dualitat (que operi a dos nivells: fonemes que formen paraules que s’organitzen en oracions). Dependència de l’estructura: com s’estructuren les paraules. Si que comprèn l’estructura ja que sap la relació entre dins-fora, aquí-allà... És sensible a l’ordre de les paraules per a entendre el significat. No sabem si té creativitat. o Les preguntes sobre el llenguatge humà que aprenen els primats: Té les mateixes característiques (trets) que el llenguatge que fem servir nosaltres? Sí que te la majoria de les característiques, i les fan servir amb les mateixes funcions. La riquesa gramatical no ha estat demostrada en els ximpanzés, les regles si (a un nivell d’un nen de 2 a 3 anys respecte a riquesa gramatical). Existeix un efecte sostre, no van més enllà d’unes regles gramaticals simples que aprèn un nen de 2 o 3 anys. Les seves estructures són molt estereotipades i la riquesa creativa, no la tenen Si, ja que serveix per comunicar-se, aconseguir coses. No hi ha tant la funció afiliativa i de solidaritat. No es pot valorar la subfunció de metallenguatge. Però la majoria de les funcions del llenguatge si que les té. No està clar que el fan servir com ha vehicle del pensament. Tenen la característica d’aprenentatge espontani com els nens, però no hi ha el període “d’explosió lèxica”, on als 18 mesos aprenen moltes noves paraules.
Daniel Sánchez
o Segons els trets distintius: a partir de diferents trets podem classificar els fonemes. Són els que processen quan som nadons per a poder diferenciar i produir una major quantitat de fonemes.
Característiques de la parla: o Variabilitat (absència d’invariància): Fonts de variació Individuals: característiques anatòmiques de les cavitats subglòtiques, la laringe i el tracte vocal (edat, sexe, estat psicològic...). Relacionades amb el propi procés de producció de la parla : velocitat de locució, el timbre de la veu, el mode de fonació i el hàbits articulatoris. Factors contextuals: l’entorn fonètic immediat, l’accentuació, la posició d’un so en la síl·laba, la paraula i l’enunciat. Factors sociolingüístics i culturals. o Problema de la linealitat (problema de la segmentació): quan produïm els diferents fonemes, els hem de produir en funció dels altres que van abans i després. Els nens, quan comencen a parlar, tenen el problema de que per entendre’l han de segmentar les paraules, i sempre es solapen la informació dels fonemes ( fonemes per segon: coarticulació).
ASPECTES PERCEPTIUS DE BAIX NIVELL: CATEGORITZACIÓ
(Estadi fonètic).
Resolució de la variabilitat: els fonemes no es perceben individualment, sinó com a membres d’una categoria. El “ba” perfecte i el “pa” perfecte els escoltem sense cap problema i els classifiquem sense error. Conforme s’aproximen els sons i s’assemblen més, ja no hi ha tanta discriminació.
Exemple: Consonants sordes/sonores:
- La sonoritat d’una consonant no es percep com a un continu.
- Però la sonoritat depèn d’una variable contínua. VOT (Voice Onset Time – Temps d’Inici de la Veu). VOT: temps que triga a sonar la veu des de que hem començat a articular la paraula.
El 0 ens indica que la veu comença a sonar just en el moment que s’articula. El 50 significa que la veu comença a sonar 50 milisegons després d’articular la paraula.
Daniel Sánchez
Quan la veu sona 50 milisegons abans de que s’hagi articulat el “pa”, la gent percep “ba”. Quan la veu sona 20 milisegons després de que s’hagi articulat “pa”, la gent percep “pa”.
Nosaltres creem les nostres categories (e oberta, e tancada en català). Per tant, segons la llengua distingirem uns fonemes o uns altres.
Per tant, el nostre llenguatge és categòric, s’interpreten com a un so o com a l’altre.
Quan es produeix l’establiment de les categories fonètiques?
Proves amb nadons: paradigma metodològic
- Succió no nutritiva
- L’amplitud de succió varia amb l’atenció
- Permet establir que els nadons discriminen tots els contrastos fonètics.
- Amplitud de la succió al llarg del temps.
Sempre que un nen discrimina un estímul nou, augmenta l’amplitud de succió. Sabem que el nadó discrimina fonemes perquè comencem amb “ba” i al cap d’un temps s’habitua. Després diu “pa”, aleshores es torna a disparar la taxa de succió. Això vol dir que està interpretant l’estímul com a diferent, que l’està discriminant.
Experiment de categorització fonètica en infants mostra com comencen a mostrar categories: pèrdua de l'adaptabilitat universal.
Resolució de problema de linealitat (estadi fonològic): quins indicadors es fan servir en llengües sil·làbiques?
- Experiment de Mehler, Dommengues, Fraunfelder, Seguí (en francès). S’agafava a població adulta i havien de donar resposta quan alguna de les paraules trobessin uns fragments determinats (un grup PA i un altre grup PAL. Exemple: Pa-lais, Pal-mier). o Resultats: quan el segment era en el grup PA correspon a la síl·laba consonant- vocal, el temps de reacció era menor que no quan el segment era consonant-vocal- consonant. Quan el segment era en el grup PAL correspon a la síl·laba consonant- vocal-consonant, el temps de reacció era menor que no quan el segment era consonant-vocal. o Grup havia d’identificar PA: Paleta pa/le/ta Paté pa/té Palmera Pal/me/ra
