Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Practica 2 llenguatge, Ejercicios de Psicología

Asignatura: llenguatge i pensament, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

2013/2014

Subido el 03/03/2014

mar_sole-25
mar_sole-25 🇪🇸

4.4

(53)

7 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÀCTICA 2: TASCA DE DECISIÓ
LÈXICA
La tasca de decisió lèxica és un paradigma experimental que ens permet
investigar com està organitzat el xic mental i ens dóna informació sobre el
processament d’accés al lèxic i el reconeixement de paraules. Es tracta
simplement de demanar al subjecte que respongui armativament si
considera que la seqüència visual de lletres que se li presenta conformen
una paraula i que respongui negativament, si considera que la seqüència de
lletres no forma una paraula. Una resposta positiva, indica que aquesta
seqüència de lletres ha activat en el subjecte la corresponent representació
de la paraula en la seva memòria lèxica.
La TDL també s\'ha utilitzat com mitjà indirecte per a estudiar el
processament lingüístic normal, tant sintàctic com semàntic, a través de la
incorporació d'elements de priming (facilitatori o inhibitori). Inversament,
també es pot estudiar el reconeixement lèxic dintre el context oracional.
En aquesta pràctica, nosaltres veurem els efectes de freqüència
(reconeixem més ràpidament una paraula d'alta freqüència que una de
baixa freqüència) i de lexicalitat (decidim més ràpidament que es tracta
d'una paraula que d'una pseudoparaula). És a dir, veurem que, en aquest
experiment, és més ràpid respondre “sí” que respondre “no".
Model de cerca serial de Forster (1976): el nostre lèxic mental esta
organitzat en forma d’arxivadors. És a dir, que per saber si una paraula es
troba entre el nostre lèxic l’hem de buscar. Les paraules d’alta freqüència les
tenim al principi dels arxivadors, de manera que la trobarem de forma més
ràpida i les de baixa freqüència al nal. Amb les pseudoparaules tardem
encara més, ja que hem de buscar per tot arreu abans d’arribar a la
conclusió que no la tenim dins del nostre lèxic.
TREBALL SOBRE L’EXPERIMENT
Quina és la hipòtesi de l’experiment?
1. Reconeixem més ràpidament una paraula d'alta freqüència que una de
baixa freqüència.
2. Decidim més ràpidament que es tracta d'una paraula que d'una
pseudoparaula.
Quines són les Variables independent i dependent? Creieu que hi ha
altres variables que s’haurien de controlar? Què penseu dels
estímuls emprats?
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Practica 2 llenguatge y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

PRÀCTICA 2: TASCA DE DECISIÓ

LÈXICA

La tasca de decisió lèxica és un paradigma experimental que ens permet investigar com està organitzat el lèxic mental i ens dóna informació sobre el processament d’accés al lèxic i el reconeixement de paraules. Es tracta simplement de demanar al subjecte que respongui afirmativament si considera que la seqüència visual de lletres que se li presenta conformen una paraula i que respongui negativament, si considera que la seqüència de lletres no forma una paraula. Una resposta positiva, indica que aquesta seqüència de lletres ha activat en el subjecte la corresponent representació de la paraula en la seva memòria lèxica.

La TDL també s'ha utilitzat com mitjà indirecte per a estudiar el processament lingüístic normal, tant sintàctic com semàntic, a través de la incorporació d'elements de priming (facilitatori o inhibitori). Inversament, també es pot estudiar el reconeixement lèxic dintre el context oracional.

En aquesta pràctica, nosaltres veurem els efectes de freqüència (reconeixem més ràpidament una paraula d'alta freqüència que una de baixa freqüència) i de lexicalitat (decidim més ràpidament que es tracta d'una paraula que d'una pseudoparaula). És a dir, veurem que, en aquest experiment, és més ràpid respondre “sí” que respondre “no".

Model de cerca serial de Forster (1976): el nostre lèxic mental esta organitzat en forma d’arxivadors. És a dir, que per saber si una paraula es troba entre el nostre lèxic l’hem de buscar. Les paraules d’alta freqüència les tenim al principi dels arxivadors, de manera que la trobarem de forma més ràpida i les de baixa freqüència al final. Amb les pseudoparaules tardem encara més, ja que hem de buscar per tot arreu abans d’arribar a la conclusió que no la tenim dins del nostre lèxic.

TREBALL SOBRE L’EXPERIMENT

Quina és la hipòtesi de l’experiment?

  1. Reconeixem més ràpidament una paraula d'alta freqüència que una de baixa freqüència.
  2. Decidim més ràpidament que es tracta d'una paraula que d'una pseudoparaula.

Quines són les Variables independent i dependent? Creieu que hi ha altres variables que s’haurien de controlar? Què penseu dels estímuls emprats?

VD: Temps de reacció

VI: Seqüència de les lletres que poden generar diferents tipus de paraula (alta freqüència, baixa freqüència o pseudoparaula)

S’haurien de controlar variables com la llengua materna, nivell lingüístic de la persona, el context, variables personals (grau d’activació), mida de la lletra, el veïnatge (si les pseudoparaules s’assemblen a paraules o no)...

Els estímuls emprats són correctes tot i que considerem que podrien ser més grans.

S’han obtingut els resultats esperats tant individualment com pel grup classe? Individualment s’han obtingut els resultats esperats, ja que el temps de reacció més elevat correspon a les pseudoparaules (1486.1), seguit de les paraules de baixa freqüència (1221.9) i finalment, amb el temps de reacció més baix trobem les paraules d’alta freqüència (1004.5). Quant als resultats grupals també s’han obtingut els resultats esperats.

VARIABLES ASSOCIADES AL RECONEIXEMENT DEL

LÈXIC

Variables de Freqüència:

  • Freqüència d’ús: Paraules més freqüents dintre d’una llengua determinada.
  • Familiaritat: Paraules més habituals en un àmbit o col·lectiu específic.
  • Edat d’adquisició: Paraules apreses de més petits, es reconeixen més ràpidament.
  • Freqüència Acumulativa: Relacionada amb l’experiència lèxica que té cada individu (quantes vegades has sentit/llegit la paraula en la teva vida).

Variables de significat:

  • Imaginabilitat: Aquelles paraules que es poden visualitzar.
  • Facilitació Semàntica: Efecte de priming provocat per la paraula precedent, que activaria el camp semàntic. (ex: si primer dius musica després et costa menys reconèixer la paraula piano).