PRACTICA 1 – PERCEPCIÓ DE LA
PARLA EN NADONS
1. EXPERIMENT: DISTINCIÓ ENTRE LLENGÜES EN
NADONS (BOSCH & SEBASTIÁN,1998)
1.1.VÍDEO:
Quin és l’objectiu de la investigació? Intentar esbrinar si als 4 mesos
d’edat es discrimina entre la llengua materna i altres llengües de la mateixa
arrel.
Quin mètode empren per assolir-lo? Miren si els nens reaccionen de la
mateixa manera al sentir parlar a algú amb la seva llengua materna i en una
llengua diferent. Posen al nen davant d’una pantalla (al mig), on hi surten
figures que fan servir d’estímul per cridar l’atenció del nen i que a l’inici de
l’assaig estigui mirant cap al mig; i dos focus sonors (un a cada banda) on hi
ha fotos d’una dona, perquè el nen pugui interpretar que algú esta parlant.
Observen les seves reaccions facials i calculen la velocitat de reacció
(latència) mirant quan tarden en orientar la seva mirada cap al focus sonor.
Quins són els resultats? Els nadons reaccionen amb més rapidesa davant
la llengua que els hi és familiar.
• En monolingües: S’orienten més ràpid amb la seva llengua que cap
altres llengües de la mateixa arrel (el temps de reacció cap a la
llengua materna és menor), fet que fa pensar que són capaços de
discriminar-les.
• En bilingües: S’ha vist que no reaccionen de forma més rapida cap a
una de les dues llengües. Això passa perquè els nens bilingües el fet
d’haver sentit les dues llengües fa que a l’hora de discriminar els
fonemes s’hagi quedat amb els de les dues llengües, ja que totes
dues són rellevants des d’un punt de vista adaptatiu.
Des de quin marc teòric s’explicarien millor? Aquest experiment
defensa que els nadons distingeixen la seva llengua materna gràcies al to,
la melodia i el ritme, fet que correspon a l’adaptabilitat universal, que diu
que tots els nadons poden distingir entre tots els contrastos fonètics de
totes les llengües. A més, la capacitat discriminativa des d’una edat tan
petita posa de manifest l’existència del Language Adqusition Device. Per
tant, s’explicaria millor d’es d’un marc teòric FORMALISTA.
D’altra banda, des d’un punt de vista FUNCIONALISTA es podria defensar
que aquesta discriminació des de tant petits es deguda a la necessitat de
comunicació social i d’adaptabilitat al medi.
1.2.MÈTODES EXPERIMENTALS D’INVESTIGACIÓ AMB INFANTS:
