¡Descarga Llenguatge (Sonia) y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Guia de Lectura. Tema 1: LA PSICOLINGÜÍSTICA
Presentació
Aquest primer tema es un tema introductori a la Psicologia del Llenguatge. Com s’explica més detalladament a Continguts, veurem en els diferents apartats la descripció dels principals corrents teòrics en aquesta disciplina, una breu revisió de la història recent de la psicolingüística, i, per acabar, la descripció de la metodologia emprada en la recerca en psicologia del llenguatge.
Es tracta d'un tema molt curt, que de ben segur no us durà cap problema de comprensió. Us aconsellem llegir-lo detalladament, una lectura acurada i la realització dels exercicis proposats hauria de ser suficient per copsar-ne els conceptes clau.
Objectius
1- Entendre que la definició dels fenòmens psicològics depèn de la perspectiva teòrica que es prengui.
García-Albea
“En psicología, como en las demás ciencias, la definición de los términos corre pareja al desarrollo mismo de la investigación empírica y la construcción de teorías.”
Des d’aquest punt de vista, la definició de llenguatge que adoptem dependrà en gran part del marc teòric des del qual emprenguem el seu estudi (p. 18).
2- Conèixer els dos marcs teòrics dominants en la psicologia del llenguatge:
3- Conèixer com s'ha desenvolupat la psicologia del llenguatge dins del marc de la psicologia cognitiva a partir de la darrera meitat de segle XX.
4- Distingir la seqüenciació d'etapes que ha caracteritzat el desenvolupament de les línies teòriques esbossades en la unitat anterior.
- L’etapa lingüística (finals dels ’50)
- L’etapa de la psicologia cognitiva (’70)
- L’etapa de la ciència cognitiva (’80)
- L’etapa dels anys ‘
- El moment actual
5- Conèixer les diferents tècniques emprades en l'estudi del llenguatge des de la psicologia.
- Mètodes a posteriori
- Mètodes cronomètrics
- Mètodes en curs ( on line )
- Tasques de decisió F 0 E 0El paradigma de priming o facilitació (!) COMPRENSIÓ
- Tasques de decisió lèxica
- Tasques de detecció
- El paradigma de priming o facilitació PRODUCCIÓ
- Tècnica d’anomenament o naming
- Anomenament d’imatges o picture naming
- Mètodes observacionals i descriptius
- Descriptius
- Mètodes observacionals
- Errors espontanis, pauses...
- (^) Estudis de cas únic
- Simulacions computacionals
Continguts
1- MARCS TEÒRICS EN PSICOLOGIA DEL LLENGUATGE
En aquest apartat s'expliquen les dues tendències teòriques fonamentals en l'estudi de la psicologia del llenguatge.
Cal entendre que hem dut a terme una simplificació dels marcs teòrics per tal de facilitar-ne la seva comprensió, i que de vegades, entre autors classificables dins d’una mateixa tendència, com a Formalistes o com a Funcionalistes, podem trobar diferències importants pel què fa a la seva concepció del llenguatge. A més a més, també és possible trobar investigadors i investigadores que no poden encaixar només en un o altre corrent.
Feta aquesta precisió, us recomanem que llegiu amb atenció els trets diferencials d'ambdós corrents.
- Els marcs teòrics predominants s’anomenen formalisme i funcionalisme. Principals trets:
A) (^) FORMALISME El va assumir i estendre Noam Chomsky: L’èmfasi de la seva definició es troba en les propietats estructurals del llenguatge, és a dir, en els seus aspectes formals.
“Un llenguatge és un conjunt finit o infinit d’oracions, cadascuna d’aquestes de longitud finita o construïda a partir d’un conjunt finit d’elements”.
- Si el llenguatge és un sistema formal, cal descriure quins paràmetres són importants i quins regles governen el seu funcionament.
- Nivells d’anàlisi : Discurs F 0 E 0Oració F 0 E 0Sintagma F 0 E 0Paraula F 0 E 0Morfema F 0 E 0Fonema
- El formalisme que estructura, organitza i caracteritza el llenguatge és la SINTAXI F 0 E 0És la que determina si un sistema de comunicació és un llenguatge o no ho és. Es podria arribar a la conclusió que el llenguatge és una característica específicament humana. Des del punt de vista del formalisme, el llenguatge humà apareix gràcies a una mutació en l’evolució, una discontinuïtat evolutiva.
La paradoxa de la continuïtat : o separació entre els sistemes de comunicació animals i el llenguatge humà F 0 E 0El llenguatge humà ha d’haver evolucionat d’un sistema menys desenvolupat. Però, de quin sistema pot haver evolucionat el llenguatge si és essencialment diferent dels altres sistemes de comunicació?
- Llenguatge, no com a sistema de comunicació sinó com a sistema de representació secundari que permet l’abstracció de l’entorn i la creació de models mentals més elaborats que els d’altres espècies (BICKERTON).
- Hipòtesi de la mutació genètica vinculada a l’aparició del llenguatge en l’espècie humana: postura innatista respecte a l’adquisició del llenguatge en l’ontogènesi.
- CAUSA : Llenguatge F 0 E 0E: desenvolupament extraordinari de la ment humana (i de la nostra tecnologia)
B) FUNCIONALISME La perspectiva cognitivofuncionalista emfasitza la funció del llenguatge com el seu aspecte principal.
- El llenguatge és essencialment un sistema de comunicació.
- Arrels històriques: Lev Vigotski F 0 E 0L’aprenentatge del llenguatge es pot explicar a partir de l’assimilació de la cultura. Interaccions: - Amb l’entorn cultural.
B) ETAPA DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA (’70)
- A partir del ’70, el llenguatge es va conceptualitzar com un procés cognitiu més. Es van estudiar les relacions entre el llenguatge i la cognició.
- Les propostes de Chomsky no es van verificar experimentalment F 0 E 0 divorci entre la lingüística i la psicolingüística: llenguatge com un seguit d’estratègies perceptives i heurístiques.
- Apareixen d’altres corrents crítics que emfasitzen aspectes contextuals i de significat, que s’havien deixat de banda durant l’etapa anterior: aquests corrents fan del discurs la unitat d’anàlisi de l’estudi del llenguatge, per això el context en què el discurs es produeix té una importància cabdal. Sorgeixen teories alternatives a la chomskyana.
- COMPRENSIÓ: Teories basades en la semàntica , que s’inspiren en estudis sobre l’adquisició del llenguatge, en els quals prèviament hi havia una línia molt centrada en la pragmàtica.
- PRODUCCIÓ: S’inicia l’estudi de la producció del llenguatge mitjançant errors de parla.
- Diversificació de mètodes d’estudi del llenguatge, amb el desenvolupament de paradigmes experimentals, observacionals i clínics.
- El període de la psicolingüística dominat per la psicologia cognitiva es va caracteritzar per dos elements principals: - Per la separació d’aquesta disciplina de la lingüística - Pel naixement de la dicotomia dels marcs teòrics des dels quals s’estudia el processament del llenguatge: - Distingim els postulats defensats per Chomsky: - Especificitat de domini - Modularitat - Innatisme - I punts de vista alternatius: funcionalistes, principalment.
C) ETAPA DE LA CIÈNCIA COGNITIVA (’80)
Kess anomena la dècada dels ’80 com el període de la ciència cognitiva, atès que va ser una etapa dominada per la interdisciplinarietat.
- Gran varietat d’enfocaments i de models proposats.
- En lingüística es va qüestionar la nova Teoria de Principis i Paràmetres, de Noam Chomsky. Però potser com a conseqüència de la seva complexitat formal, els nous enfocaments no van tenir una gran repercussió en el desenvolupament de la Psicologia del Llenguatge.
- En la Psicologia del Llenguatge es van desenvolupar moltes investigacions que reprenien les propostes de l’etapa anterior. Abundor de treballs F 0 E 0Naixement de revistes especialitzades.
- L’aparició i consolidació del connexionisme és un fet destacable que va implicar tant a la psicologia en general com a la psicolingüística. Característiques dels models connexionistes o xarxes neurals: - La seva arquitectura, d’inspiració neuronal. Una xarxa neural es compon d’unitats de processament interconnectades. - La representació del coneixement no s’ubica en les unitats de processament, sinó en les connexions entre aquestes. D’aquesta manera, les representacions que aquests models fan servir són subsimbòliques. - L’aprenentatge es produeix de manera implícita. El coneixement s’estructura en el mateix processador mentre es duu a terme el procés, de manera que al processador no li calen regles explícites ni prèviament establertes.
Dures crítiques al connexionisme en els seus orígens (Fodor i Pylyshyn, 1988). Però el connexionisme ha obert noves perspectives en el camp de la cognició humana i de la psicologia del llenguatge, i ha proposat models aplicables a tots els nivells de processament del llenguatge.
D) ETAPA DELS ANYS NORANTA (’90)
- Expansió d’Internet , que afavoreix l’intercanvi d’informació científica:
- En l’àmbit de la psicologia del llenguatge aquests intercanvis es concreten en l’aparició de molts estudis sobre llengües diferents a l’anglès, que permeten una revisió de principis i estratègies específiques que, fins fa relativament poc, s’havien tingut com a universals.
Els paradigmes experimentals han millorat amb l’ús de tècniques de programació en els ordinadors , fet que afavoreix la recerca en els diferents nivells de processament del llenguatge. El desenvolupament de noves tècniques de neuroimatge aporten nova informació sobre les bases neurològiques del llenguatge.
- S’obre un nou període d’expansió dels experiments en què s’intenta ensenyar el llenguatge humà a altres espècies de primats , que s’havien iniciat al final dels anys ’60. Aquests estudis aporten noves visions a l’interessant debat sobre l’ especificitat humana del llenguatge.
- L’expansió i la popularització de la paleoantropologia , deguda sobretot a la descoberta de noves espècies d’homínids en l’antiguitat, ha aportat noves dades sobre els orígens del llenguatge en l’espècie humana i ha revifat antigues polèmiques.
E) EL M OMENT ACTUAL
Línies de recerca actuals:
- La consolidació dels enfocaments teòrics que emfasitzen els aspectes comunicacionals del llenguatge, alternatius al formalisme, pot aportar nous models explicatius del processament del llenguatge.
- S’ha consolidat el connexionisme com a metodologia útil per a l’estudi d’aquest processament.
- Adequació de les noves propostes.
- En els darrers 2 ó 3 anys, la polèmica sobre l’innatisme ha reaparegut amb força, especialment a partir del que s’ha anomenat la descoberta del gen del llenguatge. Cal esperar més proves científiques. - Per ara, el fet que hi hagi una determinada dotació genètica que es relacioni amb una alteració del llenguatge no confirma que el llenguatge tingui una dotació genètica específica.
- Els fenòmens lligats a la globalització fan que calqui dedicar més atenció i esforços a l’estudi del bilingüisme i del multilingüisme en tots els seus vessants.
- L’evolució de la Psicologia del Llenguatge ha estat marcada de manera fonamental pel desenvolupament tecnològic que ha permès d’avançar en la investigació del processament del llenguatge. Les hipòtesis fonamentals en aquesta disciplina no s’han pogut sostreure de la influència de la metàfora de l’ordinador.
3- METODOLOGIA
No cal dir que només la comprensió de la metodologia us permetrà d'entendre millor els experiments que trobareu en els propers temes. És per això que aquest petit apartat és potser el més important de tot el tema.
Mètodes a posteriori
Són tècniques que avaluen l’efecte produït per una o més variables un cop feta la tasca experimental. Exemples:
- Proves de record lliure
- Proves de reconeixement
- Qüestionaris Sobretot en estudis relacionats amb la comprensió del discurs. També en d’altres nivells de processament (judicis de gramaticalitat...)
- Els mètodes a posteriori s’utilitzen sobretot en estudis sobre nivells superiors del processament del llenguatge, en què el control de les variables és més difícil.
Mètodes cronomètrics
Són els mètodes més emprats en Psicologia del Llenguatge. Per tal d’arribar a conclusions sobre la càrrega cognitiva de les variables objecte d’estudi, aquests mètodes prenen com a VD la mesura del temps.
- Els mètodes cronomètrics són els més adequats quan l’estudi que es vol dur a terme requereix un control estricte de les variables que cal avaluar.
Aquest paradigma consisteix en presentar un E ( prime o E facilitador) previ a la presentació del target o E experimental.
El facilitador pot variar segons la variable objecte d’estudi (com ara la relació semàntica entre paraules), i la finalitat és veure quin efecte té la presentació d’aquest.
Mètodes observacionals i descriptius
TREBALLS OBSERVACIONALS
En els estudis de producció s’empren sobretot els mètodes observacionals, com ara els que estudien els errors espontanis de la parla i les pauses durant el discurs.
TREBALLS DESCRIPTIUS
També són freqüents els treballs de tipus descriptiu, com ara les compilacions de corpus lingüístic , que recullen informació sobre diferents variables (F de les diferents formes lèxiques, els contextos en què s’hi troben, el nombre de síl·labes de cada entrada, la transcripció fonètica, etc.): aquests corpus permeten la selecció acurada del EE en l’experimentació.
TÈCNIQUES NO EXPERIMENTALS QUE PROVENEN DE DISCIPLINES AFINS
Estudis de cas únic
Són el mètode fonamental d’estudi d’una disciplina com la neuropsicologia cognitiva del llenguatge (casos de pacients amb algun tipus de dany cerebral que presenten alteracions com l’afàsia o la dislèxia adquirida). Les noves tècniques de neuroimatge permeten avaluar persones sense lesions i estudiar quina és la intervenció de les diferents àrees cerebrals en el processament del llenguatge.
Simulacions computacionals
Parteixen de la idea que si un model computacional pot simular el comportament dels éssers humans en una determinada tasca experimental, és força probable que el sistema humà de processament del llenguatge funcioni de manera similar a aquest.
- Com que és necessari comparar els resultats dels models de simulació amb les dades comportamentals obtingudes amb humans, aquest mètodes s’empra sovint conjuntament amb l’experimentació.
Guia de Lectura. Tema 2: LA PERCEPCIÓ DEL LLENGUATGE
Presentació
El mòdul 2 és el Mòdul central d’aquests materials, car s’hi exposen els processos clau en la percepció del llenguatge. Per aquesta raó, també és el mòdul més extens.
Com veureu, el temps més llarg està dedicat a la primera Unitat, Percepció de la Parla. Aquesta unitat és plena d’exemples sonors que podeu escoltar amb el programa PRAAT. Trobareu la informació sobre com descarregar el programa i fer-lo funcionar a l’Annex 1 (als materials apareix com Mòdul 7). Iniciar-vos en l’ús del programa no és complicat (en les seves funcions més bàsiques), però demana un temps addicional. De tota manera cal que tingueu en compte que per la comprensió d’aquesta unitat no és imprescindible l’ús del PRAAT.
La unitat de Reconeixement de Paraules no és complicada, però l’apartat de Sintaxi conté una forta càrrega teòrica que us cal entendre correctament. Aquests dos nuclis també us proposen activitats pràctiques a tall d’exemple, feu-les si en teniu oportunitat.
Objectius
Els objectius per aquest tema són els següents:
PERCEPCIÓ DE LA PARLA
Conèixer els problemes bàsics en la percepció de la parla:
El procés de descodificació (d’extracció d’informació lingüísticament significativa) presenta dos problemes:
Problema de la segmentació i la linealització
- Contràriament el que ocorre en la llengua escrita, en la parla no hi ha separacions entre els sons ni entre les paraules: ni entre paraules ni entre sons no es donen interrupcions. Tot i que la parla és un continu sonor , una de les operacions que ha de fer el receptor per a descodificar el missatge és la segmentació : ha de descompondre aquest continu en unitats lingüístiques més petites, tant si són paraules, com síl·labes o fonemes, per tal d’extreure’n la informació rellevant per la comprensió del missatge.
- Problema de la segmentació****. El fet que no hi hagi separacions entre les unitats lingüístiques que configuren el senyal sonor portador d’un missatge.
- Els òrgans de la producció de la parla es mouen de manera contínua, passant gradualment de la posició necessària per a produir un so a la pròpia del que ve a continuació. La influència mútua entre sons es coneix com a coarticulació , que es manifesta també en el senyal sonor com a conseqüència dels moviments del tracte vocal F 0 E 0en un mateix instant hi ha informació corresponent a més d’una unitat lingüística. Aquest fet planteja una nova dificultat a l’hora de descodificar el missatge, ja que la informació que necessitem no apareix de manera seqüencial o lineal, sinó que podríem dir que es troba superposada: aquest fenomen es coneix com el problema de la linealització.
- Problema de la linealització****. La superposició d’informació sobre més d’una unitat en un determinat punt del senyal.
Problema de la invariància i de la variació
Variació fonètica
Un mateix so es pot pronunciar de manera diferent i, per tant, tindrà propietats acústiques diferents quan...:
- Es troba al principi o al final d’un enunciat.
- Si està accentuat o no.
- Si es parla més ràpid o més lentament.
- Si és pronunciat per parlants de les diferents variants geogràfiques d’una mateixa llengua.
- Segons la veu: d’homes, de dones i de nens.
Distinció:
Variació interlocutor F 0 E 0es dóna entre diferents parlants.
Distinció:
La fonètica és una disciplina que descriu les propietats generals dels sons de la parla i la manera com canvien segons el context, el parlant i d’altres factors. Se sol distingir entre:
Variació interlocutor F 0 E 0es dóna entre diferents parlants.
Variació intralocutor F 0 E 0es troba en el mateix so emès pel mateix parlant en contextos o en moments diferents.
Problema de la invariància
- En el procés de percepció de la parla identifiquem com a elements invariants /fonemes/ fragments del senyal que articulatòriament i acústicament són diferents [al·lòfons].
Conèixer els estadis principals en la percepció de la parla i per tant, fer el següent:
- Identificar els principals indicis acústics que caracteritzen els elements segmentals i suprasegmentals de la parla i conèixer el seu paper en la percepció.
Indicis acústics dels elements segmentals i suprasegmentals F 0 E 0Cada classe de sons de la parla es caracteritza per un conjunt d’indicis acústics que permeten d’identificar-lo en el senyal sonor i distingir-lo d’altres sons. Els indicis acústics es representen als espectogrames.
- Sonoritat.
- És la vibració de les cordes vocals mentre s’articula el so: [d] F 0 E 0 Barra de sonoritat: representació acústica de l’energia sonora.
- L’energia sonora és un indici acústic que fem servir en la percepció per a distingir les consonants sonores –les que es produeixen amb la vibració de les cordes vocals- de les sordes –aquelles en què no vibren les cordes vocals.
- Explosió de la consonant.
- Moment en què l’aire surt dels llavis en obrir-se el canal bucal [sons oclusius sords i sonors].
- Transició dels formants:
- Moviment dels formants, que corresponen als del tracte vocal per passar de la configuració articulatòria de [d] F 0 E 0[a]
- La transició dels formants és un segon indici acústic està relacionat amb el punt d’articulació de les consonants. En combinació amb d’altres indicis, ens permeten de recuperar en el senyal sonor informació sobre el lloc d’articulació de la consonant.
Exemple
Les transicions o moviments dels formants d’una consonant oclusiva sorda: [p], [t] o [k] F 0 E 0a la vocal. Els moviments dels formants que cal fer per arribar fins a la posició necessària per a l’articulació de la [a] són diferents per a cadascuna de les tres consonants i també ho sónles transicions que s’observen en l’espectograma.
La configuració del tracte vocal canvia en moure’s des de la posició pròpia de cada consonant a la de la vocal: [p] F 0 E 0el tancament del pas de l’aire propi dels oclusius es produeix en els llavis; [t] F 0 E 0amb el contacte de la part anterior de la llengua darrere les dents incisives; [k] F 0 E 0amb la part posterior de la llengua tocant el vel del paladar.
- Formants.
- Els corresponents a la vocal [a]
Funció dels indicis acústics
Els indicis acústics que es troben en el senyal sonor són elements que ens permeten d’identificar i discriminar els diferents sons de la parla.
- Conèixer les implicacions de la percepció categòrica en la percepció de la parla.
Implicacions
- La percepció categòrica en la percepció de la parla permet agrupar en una única categoria –fonemes- sons que acústicament poden ser diferents.
- El fenomen de la percepció categòrica implica que en la nostra llengua distingim millor les diferències entre els sons que pertanyen a categories diferents que no pas les que es donen entre els sons d’una mateixa categoria (al·lòfons d’un fonema). És a dir, percebem més fàcilment les diferències fonològiques que les fonètiques.
La percepció categòrica de la parla en adults:
Estudis intralingüístics
Els adults percebem categòricament els contrastos en el lloc d’articulació i en la sonoritat. Aquest fenomen també es dóna entre vocals, especialment si es presenten en síl·labes senceres formades per CVC
Estudis interlingüístics
La manera com categoritzem els sons d’una llengua estrangera depèn molt de la nostra primera llengua. Un mateix continu acústic pot ser segmentat en categories diferents per parlants de llengües diferents, segons l’estructura fonològica de cada llengua.
- (^) El sistema fonològic de la nostra primera llengua fa de “filtre” perceptiu que ens fa interpretar els sons d’una llengua estrangera emprant les categories de la llengua materna que hem adquirit.
- La producció també es veu afectada, ja que, pel que sembla, és relativament difícil produir diferències que no percebem.
La percepció categòrica de la parla en infants:
- Els infants neixen amb una gran capacitat de discriminació, que progressivament es va limitant segons les categories de la llengua que escolten al seu entorn.
- (^) El sistema perceptiu es configura al llarg dels 8 ó 10 mesos de vida, de manera que es perd la capacitat de distinció entre categories fonològiques que no es donen en la primera llengua que s’adquireix i s’augmenta la sensibilitat envers aquestes.
- Efecte imant en la percepció: la vocal més prototípica atreu perceptivament d’altres vocals similars, que es confonen amb la prototípica, mentre que les realitzacions més allunyades del prototip es confonen menys entre sí.
- Dels estudis experimentals es desprèn, per tant, que els infants menors de 10 – 12 mesos poden percebre categòricament contrastos fonològics que no són propis de la llengua del seu entorn. Més endavant, aquesta capacitat es restringeix segons la llengua que s’adquireix. KUHL F 0 E 0Als 6 mesos s’ha perdut en certa manera la capacitat de discriminar entre sons fonèticament diferents que s’apropen molt al representant prototípic d’una categoria fonològica.
Processament auditiu i processament fonètic
- Però el paper de la síl·laba en la percepció podria variar segons la llengua i les seves característiques rítmiques.
RECONEIXEMENT DE PARAULES
Conèixer una paraula implica tenir una representació mental de la informació vinculada a aquesta. Anomenarem aquesta representació mental entrada lèxica. Una entrada lèxica és la representació mental del conjunt d’informacions que tenim sobre una paraula. El conjunt d’entrades lèxiques que cada parlant té és el que anomenem el lèxic mental.
Descriure els tipus d'informació que s'emmagatzemen en el lèxic mental i conèixer les variables que intervenen en l'accés al lèxic.
El lèxic mental és el magatzem del nostre coneixement sobre les paraules. En què consisteix aquest coneixement? Podem distingir dos tipus d’informació associada a les entrades lèxiques:
- La informació formal o lexema
- (^) La informació de contingut o lemma
- La informació formal o lexema és la forma que té la paraula. El lexema ens informa de com es representa una entrada lèxica. Així, formaran part de la informació associada a l’entrada lèxica una representació fonològica que especifica l’estructura segmental de la paraula i el seu patró d’accentuació, i una representació ortogràfica, és a dir, una seqüència de lletres amb els corresponents trets visuals.
- La informació de contingut o lemma es compon de diferents tipus d’informació: a) Representació morfològica F 0 E 0que especifica l’estructura derivativa de l’entrada lèxica. b) Representació sintàctica F 0 E 0que estableix la categoria sintàctica d’aquesta entrada lèxica. c) Representació del significat de la paraula F 0 E 0i la vinculació d’aquesta entrada lèxica a d’altres entrades a causa de la seva relació semàntica.
La informació associada a les entrades lèxiques consisteix en representacions formals, morfològiques, sintàctiques i semàntiques de la paraula.
Per a estudiar el procés d’accés al lèxic s’han emprat majoritàriament mètodes cronomètrics, com ara les tasques de decisió lèxica. Algunes de les variables que intervenen en el procés d’accés al lèxic, segons s’han descrit a partir dels resultats empírics:
- Freqüència
És un efecte molt robust. Els temps de reconeixement de les paraules més freqüents són més breus i la taxa d’errors més baixa.
La freqüència té efecte en les paraules contingut , no en les paraules funció.
- Familiaritat
Aquesta variable és similar a la freqüència però en una escala individual o de grup.
- Edat d’adquisició
Les paraules apreses més aviat es reconeixen més de pressa i amb menys errors que les paraules adquirides més tard.
L’efecte de l’edat d’adquisició sembla independent de l’efecte de freqüència, però alguns investigadors atribueixen els efectes d’aquesta variable i de les anteriors a la variable freqüència acumulativa.
- Freqüència acumulativa
Ha estat proposada per explicar els efectes de les tres variables anteriors.
Es refereix a les vegades que una persona ha estat exposada a una determinada paraula: més freqüència acumulativa, menys temps de reacció i menys errors.
Igual que la familiaritat i l’edat d’adquisició, és una variable difícil de mesurar.
- Longitud
A igual valor de freqüència, les paraules més curtes es reconeixen més de pressa que les paraules més llargues.
En el reconeixement auditiu comptem la longitud per síl·labes. En el reconeixement visual, per lletres.
Alguns autors no han trobat aquest efecte en les tasques de decisió lèxica.
- Lexicalitat
També es coneix com l’efecte paraula versus no paraula.
En tasques de decisió lèxica, el temps que es triga a respondre positivament a una paraula és sempre més breu que el temps que es triga a respondre negativament a una no-paraula.
- Veïnatge
Es refereix normalment al reconeixement de paraula escrita.
Són veïns d’una paraula tots aquells altres mots que comparteixen totes les lletres menys una.
Sembla que el reconeixement d’una paraula poc freqüent s’alenteix si en el seu veïnatge hi ha una paraula més freqüent.
- Imaginabilitat
També s’ha estudiat sota el nom de correcció/abstracció.
Si una paraula està relacionada amb una representació conceptual fàcilment imaginable, aquesta paraula es reconeixerà més de pressa que una que tingui un contingut abstracte.
- Facilitació semàntica
Un dels efectes més importants en reconeixement de paraules, descrit ja el 1971.
El reconeixement d’una paraula és més fàcil si va precedida d’una altra paraula que hi té una relació semàntica.
Conèixer els models clàssics en reconeixement de paraules.
Aquests dos models es van desenvolupar entorn de 1970 i estan dissenyats per a descriure l’accés al lèxic tant pel canal auditiu com pel canal visual. Ambdós van intentar recollir l’efecte de les variables comentades a la pregunta anterior.
Reconèixer i classificar els models de reconeixement de paraules auditiu i visual.
- Reconeixement auditiu de paraules
La parla té uns trets específics que fan difícil tant el seu estudi com la proposta de models de processament. El tret més evident de la parla és el seu caràcter evanescent, que fa que el sistema de reconeixement actuï sota la pressió de la temporalitat.
Els models proposats per a descriure el procés del reconeixement auditiu de paraules han provat d’incloure aquesta característica.
1)..a Un model d’accés directe: el model de cohort
Model de cohort (WILLIAM MARSLEN-WILSON, 1980)
Segons aquest model d’accés directe, cada representació lèxica serveix com a unitat de reconeixement de la parla. El model funciona en tres fases.
- Les unitats de reconeixement s’activen amb la informació que arriba des del senyal de la parla. En sentir el segment inicial d’un mot (els primers 100 o 150 ms), totes les entrades lèxiques que comencen pel mateix segment s’activen. El conjunt d’entrades lèxiques activades és el que s’anomena cohort.
- A mesura que arriba més informació al sistema, és a dir, a mesura que sentim un segment més llarg de la paraula, la cohort de paraules candidates es va reduint, fins que només una entrada lèxica està activada.
- O fase d’integració, en què les propietats sintàctiques i semàntiques de la paraula permeten de validar aquesta selecció.
- Experiments amb la tècnica del gating o obertura successiva. Aquesta tècnica consisteix a presentar al subjecte fragments cada vegada més llargs de la paraula. Generalment, els subjectes no necessiten sentir la paraula sencera per a descobrir de quina paraula es tracta, perquè totes les paraules tenen un punt d’unicitat : el moment a partir del qual una paraula és inconfusible amb una altra.
El model de Marslen-Wilson es va desenvolupar en dues etapes diferents:
- La primera versió proposava que en la primera cohort hi podien ser presents paraules que fossin adients al context oracionals.
- En la segona versió, la selecció de la cohort es feia només a partir de la informació acústica, i el context era important només en la fase d’integració.
.a Un model de representacions prelèxiques: el model TRACE
Els investigadors que proposen models de representacions prelèxiques donen suport a la idea que entre els trets acusticofonètics del senyal de la parla i les entrades lèxiques intervé algun tipus de representació que fa de mitjancera.
Model TRACE (McClelland i Elman, 1986)
Aquest model és connexionista. Una característica d’aquests models és que són altament interactius: la informació dels nivells superiors del processament intervé en el processament a nivells inferiors.
La xarxa de TRACE va ser implementada i els seus autors van fer diferents simulacions per tal d’ajustar els seus paràmetres als resultats obtinguts en la recerca empírica sobre percepció de la parla.
La xarxa té 3 nivells d’unitats de processament: en el nivell inferior, actuant com unitats d’entrada d’informació, hi ha les unitats que detecten els trets acusticofonètics. En el model dissenyat per McClelland i Elman, es van implementar set trets diferents. En el segon nivell, les unitats són detectores de
fonemes. Segons els trets acusticofonètics detectats en el nivell inferior, les unitats que representen aquests fonemes s’activaran. Finalment, el nivell més alt correspon als detectors de paraules.
Les connexions entre els nivells d’unitats són excitadores , mentre que en el mateix nivell d’unitats són inhibitòries. Aquesta característica possibilita que les unitats del mateix nivell competeixin per la seva identificació, i també que des del nivell més alt , el de representació lèxica, es contribueixi al reconeixement de fonemes.
Per a resoldre el problema de la representació de la temporalitat , es proposa duplicar el model al llarg del temps. De manera que les unitats puguin variar la seva activació segons la presentació de l’entrada acústica. Aquesta característica és poc plausible psicològicament i molt costosa cognitivament (constitueix una de les principals crítiques del model).
El model TRACE va ser un dels primers models connexionistes dissenyats per a descriure el reconeixement auditiu de les paraules. Els models connexionistes són òptims per a descriure com diferents tipus d’informació intervinents en el processament del llenguatge poden actuar conjuntament. I per tant, trobem que en els darrers anys la majoria de models proposats són xarxes neurals.
- Reconeixement visual de paraules
La lectura és un procés que, des del punt de vista cognitiu, implica la participació de processos perceptius i destreses que originàriament no tenen relació amb el llenguatge en la modalitat oral.
El llenguatge escrit, a diferència de la parla, es caracteritza pel seu caràcter permanent, de manera que el seu senyal és accessible per un temps, en principi, il·limitat. Tampoc no presenta els problemes de segmentació que té la parla, atès que sempre hi ha entre dues paraules un espai en blanc que les separa.
A causa d’aquests trets, el seu estudi en el processament del llenguatge ha resultat més senzill de dur a terme (des del s. XIX). Una de les controvèrsies originades des de l’inici és si la lectura es fa de manera global o analítica (global: per l’efecte de la freqüència o l’efecte de la superioritat de la paraula; analítica: pel reconeixement de cada lletra).
CATTELL, ERDMANN i DODGE
- (^) Efecte de la superioritat de la paraula
El temps de reconeixement d’una paraula és més breu que la suma dels temps de reconeixement de les lletres que la componen F 0 E 0Troballa que els va convèncer de que les paraules tenen una unitat de reconeixement pròpia.
Estudis combinats sobre visió i lectura va provar que el reconeixement de lletres es pot dur a terme en paral·lel (no seqüencialment lletra per lletra, sinó simultàniament ).
ADAMS
El reconeixement de paraules, no-paraules i pseudoparaules s’altera de manera semblant quan es barregen lletres majúscules i minúscules en un mateix mot.
HUMPHREYS
paral·lelament (simultàniament) en processar la xarxa d’informació d’entrada F 0 E 0Característica que permet explicar els efectes de veïnatge.
Conèixer les interrelacions proposades entre les modalitats auditiva i visual durant la lectura.
La modalitat bàsica del llenguatge és auditivooral. Per tant, l’aprenentatge de la lectoescriptura requereix d’instrucció específica i comporta algunes dificultats. En aprendre a llegir, cal que els infants associïn uns sons a unes grafies.
- Reconeixement de paraules i lectura
- Model de doble ruta
MAX COLTHEART et al
Aquest model descriu el mecanisme per a la lectura en veu alta (il·lustració: veure figura 2.23 , pg. 82), per tal d’arribar a la informació semàntica de la paraula i també de pronunciar les paraules en la lectura en veu alta. Les primeres rutes descrites pel model són dues:
- La primera és la ruta lèxica o directa (camí en vertical): l’accés a la informació de significat de la paraula es fa directament des de la representació ortogràfica, és a dir, visual.
- La segona és la que, a la figura 2.23 , s’anomena ortografia a fonologia (ruta no lèxica) , en què l’accés al significat es faria exclusivament mitjançant la traducció dels codis ortogràfics als codis fonològics. Aquesta traducció estaria governada per les normes de traducció grafema-fonema.
L’ actuació d’aquestes dues rutes no és simultània , sinó alternativa. Alguns mots es processen directament per la ruta lèxica , especialment els més freqüents. En canvi, els mots poc freqüents o desconeguts es llegirien per la ruta no lèxica.
- La tercera ruta és ortografia a fonologia (ruta lèxica) , una ruta lèxica però que no passa per la representació de significat (pacients amb dislèxies adquirides per lesió al cervell que són capaços de llegir algunes paraules malgrat desconèixer el seu significat, però que no són capaços de llegir pseudoparaules, la qual cosa indica que tampoc no fan servir la ruta no lèxica).
- Un inconvenient en el model de doble ruta és la definició de les condicions en què cada una de les vies entra en joc. Per exemple, la lectura per la via no lèxica d’una paraula desconeguda irregular duria certament a una pronúncia errònia.
- Models de ruta única
PERFETTI, VAN ORDEN, GRAINGER i FERRAND, LUKATELA i COLTHEART
Aquests autors opinen que els codis fonològics s’activen de manera automàtica durant la lectura, fins i tot en la lectura silenciosa.
- S’han proposat diversos models per explicar aquesta activació fonològica, automàtica. Potser el més interessant és el model de reconeixement i denominació de paraules.
- Aquest model abandona la noció de representacions lèxiques com a unitats de reconeixement i proposa en el seu lloc la noció de representacions distribuïdes.
- Les representacions distribuïdes són aquelles que es fan mitjançant el patró d’activació d’un conjunt d’unitats.
- El nivell de representació lèxica correspon al conjunt d’unitats del tercer cercle , aquell que està connectat tant a les unitats d’entrada ortogràfiques com a les unitats d’entrada fonològiques. Per tant, podem veure com la
representació de nivell lèxic serà una representació que uneix trets auditius i gràfics en un mateix nivell d’unitats. Consegüentment, l’entrada d’informació de totes dues modalitats , auditiva o visual, fa que el nivell lèxic rebi activació i els dos tipus de representació s’activin.
- Els models serials i connexionistes tenen diferents assumpcions pel que fa a la representació i al processament del coneixement.
- En els models d’accés serial la informació està associada a les unitats de representació.
- En els models connexionistes, la informació està associada a les connexions entre les diferents unitats.
- La síl·laba com a unitat d’accés al lèxic en el reconeixement visual de la paraula
Tornant altre cop a la hipòtesi de les representacions lèxiques locals (no distribuïdes), alguns autors han estudiat la possibilitat que, per a reconèixer visualment una paraula , utilitzem com a representació mitjancera unes representacions prelèxiques de tipus fonològic.
La possibilitat que la síl·laba sigui la unitat d’accés al lèxic per a la modalitat visual del llenguatge ha estat estudiada amb profunditat per psicolingüistes de llengües d’estructura rítmica sil·làbica, com el castellà.
Els seus treballs parteixen del càlcul de la freqüència sil·làbica posicional (FSP) , que indica la freqüència amb què una determinada síl·laba es troba en una posició determinada.
DE VEGA i CARREIRAS (1989)
El temps de reconeixement de les paraules que tenen una síl·laba inicial molt freqüent és més gran que el que tenen paraules amb una síl·laba inicial poc freqüent. Una proposta d’aquests autors per a descriure aquest efecte és un model d’accés al lèxic semblant a l’IAM F 0 E 0 “Model d’Activació Interactiu” (McCLELLAND i RUMELHART, 1981) que té un nivell de representació sil·làbic entre el nivell de lletres i el nivell de paraules.
- Calen més proves empíriques de la importància de la síl·laba en el reconeixement visual de paraules en llengües d’estructura rítmica sil·làbica, però sembla que diferents estudis abonen aquesta hipòtesi.
SINTAXI
Entendre la necessitat de postular un nivell d'anàlisi sintàctica en el processament del llenguatge i identificar les dificultats i els principals efectes que es troben en l'estudi experimental del processament sintàctic.
Durant la comprensió del llenguatge es construeix un model mental o model del discurs, després d’haver reconegut cada una de les paraules de la frase i determinar, mitjançant la gramàtica, les relacions sintàctiques i semàntiques que es donen entre aquestes paraules.
- El procés d’assignar les relacions sintàctiques es coneix generalment amb el nom d’ anàlisi sintàctica.
- Com a resultat de l’anàlisi sintàctica de la frase, es pot determinar el contingut proposicional o missatge expressat per la frase, això és, qui va fer què a qui.
