¡Descarga Comentari de Locke P204 y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
COMENTARI DE LOCKE P
1. Idees principals del text i com estan relacionades: La primera idea d’aquest text és que els homes s’agrupen formant una societat civil per evitar l’aparició de l’estat de guerra, que s’origina a la mínima que algú tempti en contra d’algú altre. A partir d’aquesta idea, indica la necessitat de la creació d’una autoritat o poder per tal que algú extern jutgi els nostres actes per tal de preservar els nostres drets naturals (vida, salut i possessions). Finalment, indica la necessitat d’uns mecanismes en aquesta societat civil per tal d’aplicar la llei natural amb equitat i justícia, com un jutge qui farà funció de tribunal dins de la societat civil. I aquest jutge no és ni més ni menys que la nostra pròpia consciència (donada per Déu). (com en l’estat de naturalesa no existeix cap autoritat per fer complir la llei moral natural, el respecte a aquesta llei dependrà de cadascú, que serà jutge de si mateix depenent de la seva consciència pròpia.) 2. Definició:
- Estat de guerra: Situació quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra d’un altre, i el temptador abandona l’estat de natura, qui se sent amenaçat s’haurà de defensar-se, fins i tot, té dret de matar a l’agressor. Cal que l’home es defensi tant com sigui possible perquè la defensa i protecció dels innocents és prioritària.
- Estat de naturalesa: Situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. En aquest, els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quan obeeix la llei natural. Fa que els homes siguin iguals, lliures i racionals. 3. Comentari de text:
Aquest text pertany al Segon tractat sobre el govern civil, un dels tractats dels Dos tractats sobre el govern civil, escrit i publicat per John Locke a l’any 1690. Locke és un filòsof nascut al 1632 a Wrington i mort al 1704 a High Laver, Regne Unit. L’any 1640 va tenir lloc la Guerra Civil anglesa entre la burgesia partidària del Parlament i lidera per Oliver Cromwell, i la noblesa, liderada per Carles I, partidari d’implantar una monarquia absoluta. A partir de 1653, guanya Cromwell i la seva República passarà a ser una dictadura personal. Amb la seva mort, l’any 1660 es restaura la monarquia, i tornen a aparèixer les tensions i reivindicacions parlamentàries. A l’any 1680 sorgeixen dos partits, els Tories (defensors de la monarquia absoluta) i els Whigs (defensors d’una monarquia del Parlament). Els seus enfrontaments deriven a la Revolució Gloriosa l’any 1688, que acaba amb la coronació de Guillem III d’Orange com a nou rei. L’obra fou publicada un any després de la Revolució Gloriosa i de la proclamació de la Bill of Rights (1690), el primer dels documents jurídics sobre la ideologia liberal típica de la Modernitat, que el Parlament anglès imposava a Guillem III d’Orange i amb què Locke basarà els seus dos tractats, en els que planteja la manera com s’havia d’organitzar la societat. En el segon tractat, Locke es dedica a mostrar el veritable origen, abast i finalitat del govern civil: contra l’absolutisme del monarca, la llibertat i els drets de l’individu. Dos són els precedents més directes de Locke: Descartes i Bacon. D’aquest últim recull l’experiència com a font del coneixement humà. De Descartes, Locke criticarà el seu innatisme. El seu pensament polític ve influenciat pel naturalisme, fet que el porta a la crítica a la idea de la monarquia com una institució de dret diví. En aquest segon tractat, cal remarcar influències del pensament de Hobbes. El concepte de propietat de Locke va sancionar el dret a la propietat privada de la burgesia anglesa que va protagonitzar la revolució de 1688, en què ell mateix hi va participar. Així doncs, era un impulsor de la sobirania nacional, a la vegada que un opositor de la dinastia dels Estuard. El projecte filosòfic de Locke es basava en el consentiment lliure i voluntari dels individus que per lliure decisió cedeixen els seus poders naturals a la comunitat per formar part de la comunitat política. A més, se’l considera com el pare del liberalisme polític, del criticisme i fou un filòsof de la burgesia anglesa. El seu pensament empíric britànic influirà posteriorment
Per tant, en cas que algú tendeix cap a l'egoisme, la venjança o la injustícia, és a dir, amb tendències irracionals i atempten contra els drets naturals d’altres, passaríem de parlar d’un estat de naturalesa a un estat de guerra, precisament per l’incompliment d’aquesta llei natural. Així la situació pot derivar a un càstig més enllà del que exigeix la reparació del dany causat per l’agressor. En aquest cas, les persones, al disposar de poders naturals, és primordial que es defensin en contra de l’agressor. Per últim, com en l’estat de naturalesa no existeix cap autoritat per fer complir la llei moral natural, el respecte a aquesta llei dependrà de cadascú, que serà jutge de si mateix depenent de la seva consciència pròpia. D’acord amb aquestes causes, és relativament fàcil passar de l’estat de naturalesa a l’estat de guerra. Per tant, Locke proposa la constitució d’una societat civil, que reflecteix la primera idea citada del text. Així doncs, la societat civil es forma quan les persones renuncien els seus poders naturals per entregar-los a una societat civil que defensi la llei natural, aquestes quedaran sotmeses a una autoritat política. Però resulta contradictori que mentre s’afirma que les persones són lliures, iguals i independents per naturalesa, resulta que al final queden sotmeses a un poder polític. És per això que Locke estableix que només amb el consentiment lliure i voluntari pot originar una societat civil, rebutjant qualsevol altre govern absolut (que és la falta de consentiment per part dels governats). Aquest serà el poder i autoritat a què es refereix en el text, i que posi pau en el conjunt de la comunitat. “On hi hagi un poder i una autoritat terrenals dels quals es pugui obtenir reparació mitjançant recurs, la continuïtat de l’estat de guerra hi restarà exclosa i serà aquell poder qui resoldrà la controvèrsia.” A través del contracte social, les persones consenten lliure i voluntàriament a renunciar el seu poder natural de l’estat de naturalesa, però no els drets naturals, ja que l’objectiu i la finalitat
de la societat és la defensa dels drets naturals. Un cop amb el consentiment, aconseguirà resoldre la controvèrsia amb la divisió de poders. Locke proposa tres poders, el legislatiu (elaborar la llei positiva, que obeeix límits), l’executiu (aplicació de la llei positiva i el càstig) i el federatiu (de declarar pau i guerra). Per últim cal constituir un govern, basat en el criteri de la majoria. Si uns individus abusen del poder i són incapaços de complir amb el contracte social, aleshores el poble té dret a la rebel·lió. Així doncs, com en l’estat de naturalesa només l’individu pot ser jutge de la seva consciència, significa que podria ser perfectament generador de conflictes i de atemptar contra la vida, la salut o les possessions d’algú altre, i aquest és un fet que fàcilment deriva a l’estat de guerra. I és per aquesta raó que cal acudir al consentiment de tots per tal de constituir un govern civil i d’escollir, per sobirania del poble, autoritats competents que respectin les lleis i els drets naturals. És a dir, els individus renuncien part de les seves llibertats a la comunitat a favor d’un poder executiu, legislatiu i federatiu, amb la finalitat de constituir una societat civil que vol el bé del poble i de preservar els seus drets naturals (vida, salut i propietat).
