Los dialectos Los dialectos Los dialectos, Apuntes de Catalán

¡Descarga Los dialectos Los dialectos Los dialectos y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

ELS DIALECTES

DE LA LLENGUA

CATALANA

ÍNDEX

1. El català oriental i el català occidental

2. Els dialectes constitutius i els dialectes consecutius

3. Mapa dels dialectes del català

4. Els dialectes orientals

4.1. El català central

4.2. El balear

4.3. El rossellonès o català septentrional

4.4. L’alguerès

5. Els dialectes occidentals

5.1. El català nord-occidental

5.2. El valencià

3. Mapa dels dialectes de la llengua catalana

▪ Característiques més rellevants del català central ▪Fonètica a) vocalisme .Set vocals tòniques: [a], [e], [ɛ], [o], [ᴐ], [i], [u]. .Tres vocals àtones: [i], [u], [ə]. b) consonantisme .Emmudiment de la t dels grups finals –nt, -lt... (exemple: conten t → conten ). ▪Morfologia i sintaxi .Desinència –o , pronunciada [u], en la primera persona del present d’indicatiu (exemple: estudi o → estudi [u]). .Ús de l’article derivat del llatí: el/la/els/les. ▪ Lèxic .Força interferències del castellà en els usos informals de la llengua.

4.2. El balear La procedència majoritàriament oriental dels colonitzadors instal·lats a Mallorca (època de l’expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa) explica la filiació oriental del balear. Subdialectes: mallorquí , menorquí i eivissenc. ▪Característiques més rellevants ▪Fonètica a) vocalisme .La vocal neutra [ə], en posició tònica (exemple: cad e na → cad [ə] na ). A l’illa de Mallorca predomina la no neutralització en (u ) de la o àtona. .Caiguda de la [ə] en les paraules esdrúixoles acabades en - ia (exemple: històri a→ histori ). b) consonantisme .Distinció entre la [v] labiodental i la [b] bilabial. .Emmudiment de la r en posició final, també en els monosíl·labs (exemple: co r → co [ᴓ]). ▪Morfologia i sintaxi

. Ús de l’article salat es/sa/es/ses ( exemple : ses dones ).

4.3. El rossellonès o català septentrional El rossellonès (parlat a les terres de la Catalunya Nord: Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) és un dialecte molt influït històricament per l’occità i, més recentment, pel francès. ▪Característiques més rellevants ▪Fonètica a) vocalisme .Cinc vocals tòniques: [a], [e], [i], [o], [u]. .Tres vocals àtones: [i], [u], [ə]. .La vocal o tònica pronunciada [u] (exemple: f o sc → fusc ). b) consonantisme .Desaparició de la d dels grups - ndr - i - ldr - (exemple: moldre → molre ). .Emmudiment de la grafia x del grup -ix a final de paraula (exemple: peix → pei ).

▪ Morfologia i sintaxi .Canvis de gènere en moltes paraules (exemple: el sang). .La 1a persona del singular del present d’indicatiu, en i (exemple: jo cant i ). .Ús de la forma pas en les oracions negatives, sense l’adverbi no (exemple: Ho sé pas ). .Utilització del verb ser com a auxiliar (exemple: Ets arribat ). ▪Lèxic .Arcaismes: eixir ( sortir )... .Occitanismes: veire ( go t)... .Gal·licismes: votura ( cotxe ), gara ( estació )...

5. Els dialectes occidentals El bloc occidental comprèn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d’Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d’Andorra. 5.1. El català nord-occidental Aquesta varietat geogràfica es parla a l’oest i al sud de Catalunya, Andorra i la Franja d’Aragó. Subdialectes: ribagorçà , pallarès i * tortos í (*parlar de transició entre el nord- occidental i el valencià). ▪Característiques més rellevants ▪Fonètica a) vocalisme .Set vocals tòniques, però amb una distribució diferent de [e] i [ɛ]: [a], [e], [ɛ], [i], [o], [ᴐ], [u]. .Cinc vocals en posició àtona (sense vocal neutra): [a], [e], [i], [o], [u]. .La o àtona inicial→ au (exemple: o cell → au cell ). b) consonantisme .Pronúncia de la vocal i del grup – ix (exemple: ca i xa ).

.En posició inicial, africació de les palatals fricatives (exemple: x oc →[tʃ] oc ). ▪Morfologia i sintaxi .Ús de l’article masculí arcaic lo/los (exemple: lo llibre , lo Carles ). .Desinència - o , pronunciada [o], en la 1a persona del singular del present d’indicatiu (exemple: estudi o ). .Terminacions del subjuntiu en - e , majoritàriament (exemple: que ell cante ). .Plurals en - ns (exemple: joves → j óvens ). .Ús de les formes plenes dels pronoms personals febles davant del verb (exemple: me diu ). ▪Lèxic .Moltes coincidències amb el vocabulari específic del valencià; també, amb el balear i el rossellonès: moixó ( ocell ), mançan a ( poma ), granera ( escombra )...

5.2. El valencià El valencià és el dialecte parlat, principalment, a la franja costera del País Valencià (Vinaròs, Castelló de la Plana, València...). Subdialectes: el valencià septentrional , l’ apitxat (els sons fricatius es pronuncien africats) i el valencià meridional. ▪Característiques més rellevants ▪Fonètica a) vocalisme .Set vocals tòniques: [a], [e], [ɛ], [i], [o], [ᴐ], [u]. .Cinc vocals en posició àtona: [a], [e], [i], [o], [u]. b) consonantisme

. Pronunciació de la - r final (exemple: canta r , ferre r ). .Pronunciació de totes dues consonants en els mots acabats en -nt, -lt... (exemple: sa lt ). ▪ Morfologia i sintaxi . Ús de l’article determinat el/la/els/les. .Els noms de persona, sense article personal (exemple: Ha vingut Joan ). .Desinència - e en la 1a persona del singular del present d’indicatiu (exemple: jo treball e ).

Terminacions verbals en - ara , - era o - ira en l’imperfet de subjuntiu (exemple: jo perdera ). .Ús del passat simple d’indicatiu (exemple: cantí ).

. Ús de formes específiques: uit ( vuit ), désse t ( disset )... .Forma femenina del possessiu afegint a (exemple: la teua mare ). .Combinacions específiques dels pronoms febles (exemple: li’l portaré , en comptes de l’hi portaré ). .Ús dels demostratius este/esta/eixe/eixa/aquell/aquella. ▪Lèxic .Presència de molts arabismes en el lèxic comú: vesprada ( tard a), hui ( avui ), vore ( veure )..., i també en la toponímia: Benicarló , per exemple.