Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Matemáticas I: Diagonalización, ortogonalidad y simetrías. - Prof. Cruells, Exámenes de Matemáticas

Documento que contiene la resolución de dos problemas de matemáticas i relacionados con la diagonalización de matriz endomorfismo, transformaciones ortogonales y simetrías. El primer problema trata sobre el estudio de una matriz endomorfismo y su diagonalización según los valores de a, calculando el polinomi característico para encontrar los valores propios. El segundo problema consiste en encontrar la transformación ortogonal que se obtiene al hacer la composición de un gir de 120º seguido de una simetria respecto al eje ordenadas, y determinar la matriz y elementos característicos de esta transformación.

Tipo: Exámenes

2013/2014

Subido el 30/11/2014

nnnnoa
nnnnoa 🇪🇸

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Matemàtiques I Segon control Grups 11, 12, 13 i 14 19-12-2014
Resolució
1.- Donada la matriu d’un endomorfisme de
3
1
11 1
102
M
aa


−−



=
a) Estudieu-ne la diagonalització segons els valors de
a
.
Calculem el polinomi característic per trobar els valors propis:
() ( ) ( )( ) ( ) ( )
22
1
11 112 1 2 12
1 02
aa
aa a
λ
λ λλ λ λ λλ
λ
−= −− −+ −=
Així, els valors propis, que no depenen de
a
, són
( ) ( )
211
22
12
120 21
m
m
λ
λλ λ
= =
−=
= =
Estudiem el subespai de vectors propis associats a
1
1
λ
=
, ja que és el valor propi de multiplicitat 2.
( ) ( )
000 0
ker , , 1 0 1 0
101 0
x
f id x y z y
z




−= =






Distingim dos casos:
1) Si
0a=
tenim que
( ) ( )
1
1 dimker 2rang M Id f id m= −==
i l’endomorfisme és
diagonalitzable.
2) Si
0a
tenim que
( ) ( )
1
2 dimker 1rang M Id f id m= −=
i l’endomorfisme no és
diagonalitzable.
b) Per
0a=
trobeu una base en la que diagonalitzi i doneu la matriu diagonal.
Calculem els vectors propis de valor propi
1
1
λ
=
:
( ) ( ) ( )
{}
( ) ( )
000 0
ker , , 1 0 1 0 , , 0 1, 0, 1 , 0, 1, 0
101 0
x
f id xyz y xyz x z
z




= = = += =






I els de valor propi
2
2
λ
=
:
( ) ( ) ( )
{ }
( )
10 0 0
ker 2 , , 1 1 1 0 , , 0, 0 0,1, 1
100 0
x
f id xyz y xyz x y z
z
−



= −−− = = = +==






pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Matemáticas I: Diagonalización, ortogonalidad y simetrías. - Prof. Cruells y más Exámenes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

Resolució

1.- Donada la matriu d’un endomorfisme de ^3

1 1 1 1 1 0 2

M

a^ a   (^) − −     

a) Estudieu-ne la diagonalització segons els valors de a.

Calculem el polinomi característic per trobar els valors propis:

( ) (^2 ) ( ) ( ) ( ) (^2 )

a a a a a

Així, els valors propis, que no depenen de a , són ( ) (^2 )^1

2 2

m m

 =^ =

 =^ =

Estudiem el subespai de vectors propis associats a (^) λ = 1 1 , ja que és el valor propi de multiplicitat 2.

ker , , 1 0 1 0 1 0 1 0

x f id x y z y z

− = ^ ^ − − ^ ^ =^ 

1 0 1 1 si^0 2 si 0 1 0 1

a a rang a a

Distingim dos casos:

1) Si a = 0 tenim que rang ( M − Id ) = 1 → dim ker ( f − id ) = 2 = m 1 i l’endomorfisme és

diagonalitzable.

2) Si a ≠ 0 tenim que rang ( M − Id ) = 2 → dim ker ( f − id ) = 1 ≠ m 1 i l’endomorfisme no és

diagonalitzable.

b) Per a = 0 trobeu una base en la que diagonalitzi i doneu la matriu diagonal.

Calculem els vectors propis de valor propi λ = 1 1 :

( ) ( ) {( ) } ( ) ( )

ker , , 1 0 1 0 , , 0 1, 0, 1 , 0,1, 0 1 0 1 0

x f id x y z y x y z x z z

− = ^ ^ − − ^ ^ = ^ = + = = −

I els de valor propi (^) λ 2 = 2 :

( ) ( ) (^) {( ) } ( )

ker 2 , , 1 1 1 0 , , 0, 0 0,1, 1 1 0 0 0

x f id x y z y x y z x y z z

− = ^ ^ − − − ^ ^ = ^ = = + = = −

 ^ ^ ^ ^ 

Així doncs, una base formada per vectors propis, en que la matriu M diagonalitza és

{ ( 1, 0,^ −1 , 0,1, 0 , 0,1,^ ) ( ) ( −^1 )}i la matriu diagonal és

D

= ^ 

(2 punts)

2.-

a) Quina transformació ortogonal de ^2 s’obté al fer la composició d’un gir de 120º seguit d’una simetria respecte l’eix d’ordenades? Doneu-ne la matriu en base canònica i els elements característics.

Mirem gràficament quina és la imatge del primer vector de la base canònica. Si g és el gir de 120º i s la simetria respecte l’eix d’ordenades, és fàcil veure que la imatge per la composició és un vector que forma un angle de 60º amb l’eix d’abscisses. La composició serà una simetria, ja que

det ( s  g ) = det ( ) s ⋅ det ( g ) = ( − 1 ) ( ⋅ + 1 ) = −1.Per tant,

el resultat de la composició és una simetria respecte d’una recta que forma un angle de 30º amb l’eix d’abscisses, és a dir, la recta d’equació

tan 30º 3. 3

y = xy = x La matriu d’aquesta

simetria és: cos 60º^ sin 60º^11 sin 60º cos 60º (^2 3 )

 − ^ ^ 

  =^ ^ 

Una altra manera de fer aquest exercici és a partir de les matrius del gir i de la simetria i fer-ne el producte.

La matriu del gir serà cos120º sin120º 1 1 3 sin120º cos120º (^2 3 )

G

 −^  ^ −^ − 

, mentre que la matriu de la simetria

(es veu a ull) és

S

. Aleshores, la composició demanada té matriu:

M S G

 −^  ^ −^ − ^ ^ 

que correspon a una simetria respecte d’una recta. Aquesta recta es pot trobar de diverses maneres, per exemple, és la recta que té vector director la suma d’un vector qualsevol (diferent del nul) i el seu

simètric. Fem el càlcul amb el vector w^ ^ =( 2, 0). El vector director de l’eix de simetria és:

w^ ^ + f (^) ( w ^ ) = (^) ( 2, 0 (^) ) + (^) (1, 3 ) =( 3, (^3) ),

per tant la recta és (^3). 3 3 3

x (^) = y (^) → y = x

a) A quina cònica correspon l’equació

2 2 1 4 9

y (^) − x =? Doneu-ne tots els seus elements característics

i feu-ne un dibuix aproximat.

Es tracta d’una hipèrbola que té semieix real sobre l’eix d’ordenades a = 2 i semieix imaginari sobre l’eix d’abscisses b = 3. Així, la semidistància

focal és c = 22 + 32 = 13 i l’excentricitat 13 2 e c a

Els focus són els punts (^) ( 0, ± (^13) )i els vèrtexs són (^) ( 0, ± (^2) ).

Les seves asímptotes són les rectes d’equacions 2 3 y = ± x.

b) Definiu la paràbola com a lloc geomètric de punts.

Feu servir aquesta definició per a calcular l’equació i el vèrtex de la paràbola de focus F =(1,1 )

i directriu x =2.

La paràbola es pot definir com el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’un punt, anomenat focus, i d’una recta, anomenada directriu.

Busquem els punts del pla ( x y , )que equidisten del punt (1,1 ) i de la recta x = 2 :

( ( ) ( )) ( ( ) ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( )

( ) (^) ( ) ( ) ( )

2 2 2 2 2

2 2 2 2 2

d x y d x y x x y x x y x

y x x x x y x y x

→ − = − + − − + → − = − + → − = − ^ − 

Així veiem que el vèrtex d’aquesta paràbola és en el punt de coordenades 3 , 2

  i la seva equació és:

(^ y^ −^1 )^2 = −^2 ^ x −^32 

(2 punts)