Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Processos Psicologics: Memoria, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 34
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Transparència 1
NIVELLS D’ANÀLISI DE LA MEMÒRIA
Transparència 2
MEMÒRIA UNITÀRIA / SISTEMES DE MEMÒRIA
La idea de “formes” o tipus múltiples de memòria no ha de ser considerada com la defensa de l’existència de “caixes separades” en el nostre cervell per explicar l’execució de la memòria, ni tampoc contraria a una explicació processual o de processos de la memòria. Aquesta concepció de “tipus de memòria” cal entendre-la com una hipòtesi que distingeix els diferents tipus de memòria o grups de processos que poden ser identificats.
Aquestes diferents classes de processos de la memòria comparteixen, sens dubte, moltes característiques i freqüentment interactuen entre sí durant l’execució de les tasques de memòria, però a la vegada cada una d’elles disposa de característiques pròpies.
Transparència 3
CLASSES DE MEMÒRIA
Transparència 6
EVIDÈNCIES NEUROPSICOLÒGIQUES
Transparència 7
Corva de posició serial
Transparència 9
ALTRES DISTINCIONS EN ELS TIPUS DE MEMORIA SEGONS DIFERENTS AUTORS:
Dos tipus de memòria Declarativa Explícita Saber què Episòdica
Procedimental Implícita Saber com Semàntica
Transparència 10
Article: “El màgic nombre set, més menys dos: límits sobre la nostra capacitat de processar la informació”.
Llibre: “Percepció i comunicació”.
Transparència 11
La noció de l’organisme com a processador de la informació, amb una capacitat limitada però que pot ser superada mitjançant la codificació i recodificació.
Miller posa en evidència que la limitació no és la quantitat d’informació sinó el nombre d’elements.
Va introduir el terme “chunk” (agrupació) que pot ser considerat com una unitat de retenció.
Transparència 12
CONCLUSIONS DE G.A. MILLER (1956) SOBRE LA MEMÒRIA
Transparència 13
CARACTERÍSTIQUES DEL MODEL DE BROADBENT (1958)
Transparència 15
MODELS MULTIMAGATZEM
Transparència 16
NOVETATS DEL MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN
** Incorpora un magatzem previ (el registre sensorial) fruit de les investigacions de Sperling.
** Introdueix la idea dels processos conscients de control dins del model.
Transparència 17
CARACTERISTIQUES BASIQUES DEL MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN (1968)
Aquest model enquadra el sistema de memòria al llarg de dues grans dimensions:
a) els components o característiques estructurals, que són els aspectes fixes i immutables del sistema de memòria. Inclouen
els magatzems bàsics de la memòria (registre sensorial, magatzem a curt termini i magatzem a llarg termini).
b) els processos de control que representen els elements dinàmics del sistema. Són processos transitoris que estan sota control del subjecte, que depenen de factors com ara les instruccions i característiques de la tasca o del subjecte i que consisteixen en processos o procediments de codificació, operacions de repàs i estratègies, que són construïts i utilitzats opcionalment pel subjecte i que poden variar d’una tasca a l’altra.
Transparència 18
CARACTERISTIQUES ESTRUCTURALS DEL MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN (1968)
El model va ser desenvolupat principalment en relació als seus components estructurals i descrivia clarament l’hipotètic flux de la informació al llarg de les diverses estructures.
a. Quan es presenta un estímul, aquest entra en primer lloc al registre sensorial, on es codifica i es manté d’acord amb les dimensions sensorials apropiades. Roman en aquest registre sensorial durant poquíssim temps i després es perd la informació.
Transparència 19
b. El magatzem a curt termini es considera la memòria de treball del subjecte. És el nucli central del sistema i és el responsable de dirigir el flux d’informació. Aquest magatzem rep la informació seleccionada pel registre sensorial i també la que prové del magatzem a llarg termini. De fet sense aquest magatzem la informació no podria entrar i sortir del magatzem a llarg termini – encara que de fet el model també contempla la possibilitat
Transparència 21
Model Atkinson i Shiffrin (1968)
Transparència 22
SUMARI SOBRE EL MODEL D’ATKINSON I SHIFFRIN (1968)
Aquest model diferencia clarament entre les estructures i els processos:
Tipus de codificació Capacitat d’emmagatzemament Persistència o durada temporal
De totes maneres, encara que el model d’Atkinson i Shiffrin (1968) es referia als processos de control, continuava essent un model bàsicament estructural.
Transparència 23
CRÍTIQUES ALS MODELS MULTIMAGATZEM
Els models multimagatzem han estat criticats, en general, per:
a) Utilització de la hipòtesi d’unes estructures inexistents. b) Inadequada concepció d’un processament serial o seqüencial, basat en el símil de l’ordinador però que no s’adequa del tot al funcionament de la memòria humana ja que aquesta té en determinades situacions un caràcter més interactiu que seqüencial. c) L’abandonament que es va produir en la investigació sobre la memòria a llarg termini, malgrat que formés part del model.
En conseqüència, poc a poc, l’interès dels investigadors va anar passant d’un plantejament estructural cap a un plantejament més processual.
Malgrat tot, els models multimagatzem van deixar la seva empremta i ha continuat persistint la idea de diferents tipus de memòria, encara que s’ha perdut la concepció estructural fonamentada en uns hipotètics magatzems que no tenen una localització física real en el cervell.
Transparència 26 Experiments Sperling: Informe Parcial
Transparència 27 Experiments Sperling: Informe Parcial
Transparència 28
RÍTIQUES A LA TÈCNICA DE L’INFORME PARCIAL
om un
rítiques importants (Ruiz-Vargas, 1991). Les principals són:
a.
Tot i que la tècnica de l’informe parcial ja està considerada c procediment clàssic, no per això ha deixat de rebre algunes c
Subestima l’execució del subjecte, ja que la persona abans d’informar ha d’identificar l’estímul que se li presenta (ja sigui visual o auditiv) per tal de saber què ha de contestar. Es pot suposar que el temps requerit per identificar el senyal va en detriment de l’execució del subjecte.
b. L’informe parcial resulta superior al que seria real perquè redueix la interferència de l’output, ja que el nombre d’elemen a informar és menor. En el cas de l’informe total els primers elements que s’informen interferei
ts
xen sobre el possible record dels posteriors.
c. Sovint el subjecte pot anticipar la respostaque rebrà.
mantenir-se al llarg del temps i han estat replicats per altres autors.
Malgrat aquestes crítiques els descobriments de Sperling han aconseguit de
Transparència 29
Temps de retenció molt breu (1 seg. o menys)
Amplia capacitat
Codificació precategorial
