¡Descarga mercantil 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
Dret Mercantil II Jaume Martí. Dilluns 15 a 17, dimarts de 09.00 a 10.15. Despatx 5A12. RDL Llei de Societats de Capital que refon la LSL, la LSA i la Llei de de Mercat de Valors.
Examen: Possibilitat de parcial. Escrit amb preguntes comunes. Manuals: Manual Dcho Mercantil Vol II, de Brosseta i Martínez Sanz. Instituciones de Derecho Mercantil Vol II, de Sanchez Calero.
LLIÇÓ 1. ELS TÍTOLS VALORS
És un document que incorpora un valor, amb la funció fonamental de transmetre crèdits. La literalitat és una de les seus característiques, així com la seua autonomia. Es protegeix al tercer de bona fe encara que s'haja i transmès i ja s'haja pagat. Si, per exemple tenim una sèrie d'operadors econòmics que fan una sèrie d'operacions entre ells. A li diu a B que li pagarà amb lletra de canvi, cal acceptació. Eixe títol pot circular.
1. Funció econòmica dels títols valors
La funció essencial que desempenya el títol valor en el tràfic econòmic és la de facilitar la transmissió dels drets de crèdit, sense haver d'acudir al règim de la cessió, ja que al vincular al document el dret que ell s'esmenta es considera com una cosa moble, especialment apta per a la seua circulació però aplicant-se unes normes més senzilles que les previstes per a la transmissió de les coses mobles. Per exemple, en alguns casos no cal el consentiment del deutor per a la transmissió, es protegeix al tercer de bona fe...
En l'actualitat, s'ha produït una crisi dels títols valors en la mesura en que els drets de crèdit ja no es documenten amb paper sinó mitjançant la seua inscripció en la comptabilitat (anotacions en compte) i la seua transmissió es fa mitjançant la transferència de crèdits d'un compte a un altre.
2. Concepte i classes de títols valors
Podem definir el títol valor com el document essencialment transmissible necessari per a exercitar el dret literal i autònom en ell recollit. Aquesta noció posa de manifest la especial amplitud del document per a transmetre's i la vinculació entre títol com a document i l'exercici del dret que en ell s'esmenta.
3. Notes essencials i característiques del dret incorporat a un títol valor VIP
En el títol valor apareix una estreta connexió entre el document i el dret en ell esmentat. Les principals característiques d'aquest dret són:
a) El dret que s'incorpora és freqüentment un dret de crèdit que comporta la pretensió d'una prestació dinerària. Açò, tanmateix no és necessari perquè el títol pot incorporar un conjunt de drets de distinta naturalesa com passa en les accions o un dret relatiu a coses individualitzades com en les mercaderies o els coneixements d'embarcament.
b) El dret incorporat presenta la nota de literalitat. El que significa que que tot el relatiu al contingut d'eixe dret, els seus límits i les seus modalitats, depenen dels termes en que està redactat el títol. És important allò que fica al títol.
c) El dret incorporat és autònom, en el sentit de que quan es transmet el títol correspon al nou adquirent un dret que és independent de les relacions de caràcter personal que hagueren pogut existir entre els anteriors titulars i el deutor sempre que haja hagut bona fe. Així, a diferència de la cessió ordinària d'un crèdit en la qual es transmet a l'adquirent el mateix dret que tenia el cedent en la transmissió del títol valor, el dret incorporat sorgeix de nou amb relació a cadascun dels adquirents. Aquestos es veuen alliberats de les excepcions de caràcter personal que es podien al·legar front als anteriors titulars. Si cedeixes a un tercer, l'acceptant no podrà excepcionar que ja havia pagat.
d) Respecte de l' exercici del dret incorporat està legitimada la persona que el posseïx complint els requisits que la naturalesa del títol exigeix (nominatiu, a l'ordre o al portador). La persona legitimada té la facultat de pretendre la prestació que s'indica al títol, açò constitueix la vessant activa de la legitimació. També hi ha una vessant passiva, que suposa que el deutor que paga a la persona que, segons el títol està legitimada, queda alliberat de la seua obligació.
e) La declaració continguda al títol. Qui emet el títol fa una declaració que es recull al propi document mitjançant la qual el que la ha fet queda obligat en els termes previstos pel propi títol i per la llei. Aquesta declaració escrita, recollida en l'ordenament ha de tenir una sèrie de requisits que normalment es detallen en el règim concret de cada títol valor. Per exemple art 1 de la Llei Canviaria (LCCH) per a la lletra de canvi o art 106 per al xec. Aquests requisits són recollits, en alguns supòsits, com a essencials perquè el document puga adquirir la seua naturalesa. En canvi no és necessari que tot els requisits es continguen al títol en el moment en que s'emet la declaració. Per exemple, títols en blanc.
Naturalesa jurídica dels títols valors. Títols causals i abstractes
L'emissió del títol, es deu normalment a l' existència d'una relació prèvia anomenada subjacent. Per exemple un comprador que deu un preu al venedor li entrega un pagaré. Entre les múltiples qüestions entre relació de títol i relació subjacent, farem referència únicament a la distinció entre títols causals i títols abstractes.
- Títols causals : Són aquells en els que hi ha una íntima connexió entre el dret incorporat i el negoci subjacent. Per exemple, en el cas d'una SA en la qual s'emeten títols, aquestos són d'incorporació d'un conjunt de drets que venen determinats pels estatuts i la pròpia Llei de Societats de Capital, com a conseqüència d'un contracte de societat. S'aplica eixe règim i no el de la LCCH.
- Títols abstractes. Aquells en que el dret que incorporen és totalment independent del contracte causal. El posseïdor d'un títol abstracte té un dret de crèdit distint del que naix de la relació subjacent. Per exemple, un xec o pagaré.
Els efectes de la relació fonamental o subjacent sobre el títol són els següents:
1. Si és tracta de títols causals , se sotmet el dret incorporat al títol a la disciplina o
regulació de la relació subjacent. Així, els drets que incorpora un coneixement d'embarcament es regulen al contracte de transports. En els títols abstractes eixa normativa no és aplicable.
2. En les relacions entre el qui emet el títol i el seu primer tenedor, aquell pot al·legar front
a aquest les excepcions o obstacles que se'n deriven de la relació subjacent que alliberen del compliment de la obligació incorporada al títol. Però, a questes excepcions ja no seran oposables front al tercer posseïdor de bona fe del títol. Excepcions com que ja has pagat, com la nul·litat. Tanmateix si passa a un altre subjecte es protegeixen als tercers de bona fe.
Efectes que produeix l'emissió del títol sobre la relació fonamental direm que:
a) L'emissió no significa una extinció per novació, sinó que continua amb els mateixos efectes. Així l'art 1170 Cc estableix que:
El pago de las deudas de dinero deberá hacerse en la especie pactada y, no siendo posible entregar la especie, en la moneda de plata u oro que tenga curso legal en España.
La entrega de pagarés a la orden, o letras de cambio u otros documentos mercantiles, sólo producirá los efectos del pago cuando hubiesen sido realizados, o cuando por culpa del acreedor se hubiesen perjudicado.
al portador es poden resumir en:
a) Per a l'exercici del dret incorporat és suficient amb la presentació del títol. b) La posició del creditor és veu reforçada en l'aspecte processal, ja que en el títol al portador se'n deriva una acció executiva contra el seu emissor que pot exercitar des del dia del venciment, sense que puguen oposar-se altres excepcions que les previstes a la LEC. c) Els títols al portador són transmissibles per la simple traditio del document. Però perquè la traditio transgredisca la propietat del títol és precís que prèviament haja existit una causa adequada. Si es furt d) La posició jurídica del posseïdor de bona fe que l'ha adquirit sense culpa greu és pràcticament inatacable perquè el títol és irreivindicable. Així si per exemple, A que ha furtat la dóna a B perquè cobre. B no ho sap i cobra, el creditor no li pot reclamar. La víctima de robatori ha de reclamar a qui li ha furtat, i no pot exercitar acció front al tercer de bona fe, ni front al creditor.
5. La crisi dels títols valors. El concepte de valor mobiliari. El sistema de registre, compensació i liquidació de valors
El nombre elevat de títols valors, que veien emetent-se plantejava importants problemes a l'hora de poder-los manejar. En certa mesura els títols valors foren víctimes del seu propi èxit. Aquestes dificultats, relatives a la difícil maneig dels títols valors tracten de superar- se pels professionals que havien de manejar-los amb l'ajuda de la comptabilitat i la informàtica. Aquestes permetien substituir la funció tradicional dels títols valors fent que el dret es transmeta mitjançant una transferència comptable. La substitució dels títols valors per les anotacions en compte dels drets que s'incorporaven a eixos títols ha sigut possible gràcies a la potenciació, des d'una perspectiva jurídica, tant de la transferència comptable com a mitjà de la transmissió del dret com del valor novatori de l'anotació en compte. Les anotacions en compte són inscripcions a llibres, on es diu que, per exemple, canvia el titular de l'acció.
6.- Els valors mobiliaris anotats en compte. Regulació i característiques
La regulació de les anotacions en compte ha creat un sistema modern, informàtic, irreversible (perquè si optes per aquest sistema ja no pots optar pel sistema de títols, en canvi si estàs en el de títols sí que pots canviar a anotacions en compte) i preferit per l'ordenament jurídic per a la representació dels valors mobiliaris entesos en un sentit ample. Aquesta preferència s'observa tant en el caràcter irreversible de la representació dels valors mitjançant anotacions (en el sentit de que, elegida aquest forma de representació de la representació mitjançant títols al sistema d'anotacions en compte), com en la previsió de que la representació per anotacions en compte constituïsca un requisit indispensable per a l'accés dels valors, a la negociació bursàtil. No es pot accedir a la borsa, per exemple, amb títols valors, cal que estiguen anotats en compte.
D'altra banda, hem de tenir en compte l'existència d'un principi d'equivalència entre els efectes jurídics que produeix l'entrega de títols valors respecte de la inscripció en compte dels valors. Mentre que la transmissió de la propietat del dret incorporat al títol es produeix mitjançant la traditio aquest mateix efecte s'aconsegueix respecte de les anotacions en compte, mitjançant la transferència comptable.
LLIÇÓ 2. LA LLETRA DE CANVI
(examen una pregunta o bé de lletra de canvi o bé pagaré, xec..)
1. Concepte i evolució històrica de la lletra de canvi
La lletra de canvi pot definir-se com el títol valor que incorpora una ordre incondicionada donada per qui l'emet a un altra persona de pagar una suma determinada a un tercer.
En l'actualitat la lletra de canvi s'utilitza com a instrument de crèdit a curt termini tant en el camp comercial com en el financer. L'aplaçament a més de 60 dies del crèdit és nul, d'acord amb la nova llei de morositat.
En la lletra, apareixen normalment, en el moment de la seua emissió tres subjectes :
a) El lliurador , que és qui emet el document donant l'ordre de pagament, el compliment del qual garanteix. b) El lliurat , que és la persona a qui va dirigida eixa ordre de pagament, però que sols s'obligarà canviàriament quan faça la declaració a la pròpia lletra de que accepta el pagament, moment en el qual passa a dir-se acceptant. c) Tenidor que és la persona a la qual se li ha de fer el pagament de la suma de diners indicat a la lletra.
La lletra pot recollir, a més de la declaració original del lliurador quan emet o gira la lletra i la declaració del lliurat de que accepta, altres declaracions quan es recullen a la pròpia lletra i que es qualifiquen com a canviàries. Per exemple, l'endossament que es produeix quan el tenidor transmet la lletra a un tercer o l'aval que és quan una persona garanteix el seu pagament.
És important fer notar de la llei canviària que, els que l'hagueren lliurat, acceptat, endossat o avalat, responen solidàriament front al tenidor, de forma que tots els que han subscrit la lletra són obligats canviaris i responen solidàriament del seu pagament en el sentit de que el tenidor de la lletra podrà procedir front a totes estes persones individual o conjuntament sense que li resulte indispensable observar l'ordre numèric en el que s'haguessin obligat. No obstant, cal advertir-se, que es tracta d'una solidaritat especial, no sols perquè l'obligació de cadascun dels deutors canviaris és autònoma respecte de la resta, sinó perquè el pagament fet per un dels obligats no extingeix el deute de la resta. Açò és perquè els efectes del pagament d'un deutor canviari depenen de la posició que tinga en la lletra. Així, el pagament per un dels obligats en via de regrés, allibera als que s'obligaren amb posterioritat a ell, però no als anteriors. Si no paga, per exemple, es duu a terme una acció canviària de regrés que suposa que el tenidor pot triar a qui ha de pagar. Si vas al número 3 de 6 el 4,5 i 6 s'alliberen.
2. Funcions econòmiques i naturalesa jurídica de la lletra (manual) 3. Requisits formals de la lletra canvi
La lletra per la seua naturalesa canviaria és un títol valor formal, és a dir està sotmès a uns requisits de forma i contingut perquè d'ella nasquen els efectes típics (art 1).
A l'art 2 LC s'afirma que el títol que manque de cap dels requisits fixats a l'art 1 no es considerarà lletra de canvi. No obstant això hem de dir que, donat que sols alguns dels requisits de l'art 1 no són essencials la pròpia llei preveu en alguns casos els criteris per a suplir la seua absència.
Requisits essencials, naturals i accessoris.
Essencials : Són:
- La denominació lletra de canvi ha de figurar al document, i s'ha d'expressar en l'idioma utilitzat per a la seua redacció.
- El mandat pur i simple de pagar una quantitat de diners , si aquesta quantitat figura en forma discrepant entre lletres i número, preval la lletra.
- Nom del lliurat, persona a la qual va dirigida la lletra i que és qui ha de pagar-la. Encara que la llei permet que el lliurat puga ser el propi lliurador (lletres girades al propi càrrec)
l'existència d'aquest pacte.
Règim jurídic
El règim jurídic d'aquests títols és el següent, en ambdós casos mentre manque alguns dels requisits essencials no serà una vertadera lletra de canvi. No obstant això, el signant de la lletra haurà assumit una obligació l'exigibilitat de la qual dependrà de si es completa o no la lletra. Per això la doctrina entén que en virtut del pacte de complementació la lletra en blanc pot ser completada pel prenedor en la forma pactada o fins i tot per un tercer tenidor que la rep incompleta del prenedor.
Per virtut d'açò,
- Qui subscriu una lletra incompleta o en blanc estarà obligat a pagar-la si el dia del seu venciment la presenta un tenidor de bona fe.
- Si la lletra ha estat completada respectant el pacte de complementació l'obligat canviari haurà de pagar-la tant si la presenta el prenedor o un tercer tenidor.
Si es completa en forma diferent a la pactada què ocorre? S'ha de pagar? Depèn de qui la presenta.
- Si és el prenedor, l'obligat canviari podrà no pagar via excepcions personals (en virtut del pacte que van fer).
- Si és un tenidor de bona fe no es poden fer excepcions personals i s'ha de pagar.
En definitiva, si el prenedor completa la lletra contravenint el pacte l'obligat canviari podrà negar-se al pagament al·legant l'excepció d'incompliment de pacte entre aquests, encara que aquesta excepció té naturalesa personal i no es pot imposar front al tercer tenidor de bona fe del qual se'n deriva que sí que podrà oposar-se i per tant no pagar al prenedor o al tercer que adquireix la lletra amb intenció de perjudicar al lliurat o coneixent el fet del incompliment del pacte (actuant en mala fe o culpa greu).
5. La representació canviaria
Quines qüestions trobem de representació? Doncs administrador en societat (que es pressuposa amb el nomenament), representes a un altre...
Problemes en representació:
- El qui no és representant i signa.
- El qui és representant i signa més enllà de la seua autorització.
La llei exigeix amb caràcter general que tot aquell que signe en nom d'un altra persona ha d'estar autoritzat en virtut del corresponent poder, poden el prenedor i tenidors exigir l'exhibició del poder al signants canviaris.
En cas dels administradors de les societats mercantils el 9.2 LC estableix una presumpció de que aquestos estan autoritzats a signar en nom de la societat. La representació haurà de fer-se constar en la lletra indicant en l'antefirma que s'actua en representació o per poder: art 9.1 i 9. LC.
Junt als principis generals la LC dedica atenció a dos supòsits especials:
- Fals representant. És qui actua com a representant sense ser-ho. Qui paga? Doncs queda obligat canviàriament qui signa la lletra com a representant sense ser-ho, atribuint-li els drets i obligacions que tindria el subjecte representat.
- Extralimitació dels representants. Representant que sí que ho és i al signar s'excedeix del contingut del poder. El representant quedarà obligat canviàriament pel total de l'obligació assumida però el representat queda obligat canviàriament dins els límits del poder. És a dir, si el poder és fins a 6.000€ i el representat s'obliga per 10.000€, el representant respondria de 10.000€ i el representat dels 6.000€. Per tant al
representant li pots demanar els 10.000€ mentre que al representat sols li podries demanar els 6.000€ (encara que responen solidàriament i li podries demanar 10.000€ i que ells s'ho demanaren.
LLIÇÓ 3. ACCEPTACIÓ, ENDOSSAMENT I AVAL LA LLETRA DE CANVI
1.- Concepte i classificació de les lletres des del punt de vista de la seua acceptació
L'acceptació és la declaració incondicional del lliurat continguda en la lletra per la qual assumeix la obligació de pagar-la al seu venciment. El lliurat al transformar-se en acceptant es converteix en l'obligat canviari principal i directe. Però, el lliurat mentre no accepte la lletra no està obligat canviàriament al seu pagament encara que haja rebut l'ordre de pagament del lliurador. Si emet l'ordre i l'altre no accepta el qui ha de pagar és el lliurador. La negativa del lliurat d'acceptar la lletra no produeix per a aquest conseqüències canviaries de forma que el lliurat és lliure d'acceptar la lletra o no. Els pactes extracanviaris que haguera pogut realitzar prometent acceptar la lletra no són
• Referència a la cessió de la provisió. La llei ha previst que el lliurador, a través d'una
clàusula inserida en la lletra puga declarar que cedeix els drets referits a la provisió, és a dir, els drets extracanviaris que té front al lliurat al tenidor de la lletra. La seua conseqüència serà que en cas de que el lliurat no pague la lletra el tenidor podrà exercitar contra ell l'acció canviaria directa si esta està acceptada o l'acció extracanviària que ha obtingut com a conseqüència de la cessió de la provisió.
3.- Posició jurídica del lliurat-acceptant de la lletra. La denegació de la acceptació i els seus efectes
LLIBRE
4.- La transmissió de la Lletra. Concepte i significat de l'endossament. Requisits i classes. La cessió ordinària
Endossament complet
Declaració continguda en la lletra i subscrita per l'actual tenidor anomenat endossant mitjançant la qual la lletra es transmet a un altra persona anomenada endossatari que adquireix tots els drets resultants de la lletra. L'endossatari quan rep el document es converteix en el seu nou legítim tenidor qui obté una posició autònoma respecte de la que tenia l'anterior tenidor. En el sentit de que no se li podran oposar excepcions personals que cabria al·legar front als anteriors posseïdors de la lletra llevat que a l'adquirir-la s'haja actuat en perjuí de deutor. Per exemple, si tu ja saps que la lletra s'havia pagat. Perquè no siga transmissible la lletra mitjançant endossament serà necessària que figure en la lletra una clàusula especial com no endossable o no a l'ordre si bé en aquest cas la lletra es podrà transmetre mitjançant sessió ordinària ja que aquesta no perd la seua condició de títol valor (art 14 LC). No endossable significa que tenim el règim de cessió ordinària pel qual s'havia de notificar la transmissió al deutor.
L'endossament s'efectua pel tenidor de la lletra, mitjançant una clàusula escrita en ella o en un suplement que ha d'estar signada per ell. Cabria la signatura impresa? No, sols el lliurador és qui podria emetre signatura impresa. L'endossament apareix imprès en el revers de la lletra, amb la següent fórmula “Páguese a... con domicilio en....” seguit d'un espai per a ficar la data de l'endossament havent de ser signat. L'endossatari pot ser qualsevol persona, incloent el lliurat haja acceptat o no. El lliurador, o qualsevol altra persona present en la lletra (avalista) també poden ser, si bé el normal és que siga un tercer. L'endossament ha de ser una declaració incondicionada. L'endossament parcial, com a limitació d'una part de l'import, es considera nul.
Per a annexionar un document se tindria que afegir un suplement que acompanye a la lletra x el ppi de literalitat, allò que no està a la lletra no existeix x a la lletra.
Endossament en blanc i al portador
El requisit indispensable per a l'endossament és la signatura de l'endossant sense que siga necessari posar el nom de l'endossatari. Açò és el que s'anomena endossament en blanc.
La llei equipara l'endossament en blanc a l'endossament al portador. Aquesta equiparació deriva del fet que la lletra podrà circular com els títols al portador mitjançant la simple entrega del document però la lletra no perd al seua condició de títol a l'ordre ja que el tenidor de la lletra pot eliminar la possibilitat de que circule com a títol al portador bé completant la lletra en blanc o bé redactant en la lletra un endossament ple.
En aquest sentit el tenidor de la lletra que la rep amb un endossament en blanc pot:
a) Completar l'endossament, ficant el seu nom o el d'un tercer. b) Endossar la lletra novament mitjançant un altre endossament en blanc o designant a un altra persona. c) Entregar la lletra a un tercer sense completar-la. El tenidor d'una lletra en blanc es considera legitimat amb la simple posició de la lletra de manera que podrà requerir el pagament simplement justificant el seu dret amb una sèrie continua d'endossaments encara que l'últim estiga en blanc.
5.- Efectes de l'endossament. Els endossaments limitats
L'endossament quan no té cap limitació s'anomena endossament ple. Produeix els següents efectes:
a) Funció legitimadora ja que l'endossatari que posseïx el títol es considera legítim posseïdor de la lletra.
b) L'endossament produeix la transmissió de tots els drets resultants de la lletra. Per tant, adquireix no sols el dret canviari principal dirigit al cobrament de la lletra, sinó que també adquireix els drets accessoris vinculats al dret canviari com les garanties personals, els interessos..
c) L'endossament produeix, a més, per regla general un efecte de garantia donat que l'endossant respon en via de regrés front als tenidors posteriors de l'acceptació i el pagament. Aquest efecte, no obstant, pot eliminar-se pel propi endossant mitjançant una clàusula de “sense garantia” o “sense la meua responsabilitat” que s'inserisca en la lletra. Si incorpores la clàusula pots deixar de ser obligat canviari i sols ser en via de regrés. Açò continua circulant perquè hi ha una persona que accepta.
Endossaments limitats
D'altra banda es qualifiquen com endossaments limitats aquells que no produeixen els tres efectes anteriors. La llei es refereix com endossaments limitats als endossaments per a la cobrança i per a garantia.
Endossament per a la cobrança és aquell en el qual l'endossant no desitja transmetre la propietat de la lletra sinó que esta s'entrega a l'endossatari simplement per a cobrar-la. Aquest endossatari, podrà exercir tots els drets derivats de la lletra però no podrà endossar-la sinó per a títol de cobrament. Ens trobem davant un manament amb poder de representació. S'insereix en la lletra mitjançant l'expressió valor al cobrament, per cobrança o per poder.
Endossament per garantia
La lletra pot ser entregada en penyora, de forma que el tenidor adquireix un dret de penyora sobre el crèdit canviari però no la titularitat plena. No obstant, el creditor pignoratiu endossarà la lletra té sobre aquesta un dret propi i exercita els drets inherents a la lletra en nom propi i en el seu interès i no en el de l'endossant, a diferència de l'anterior. L'endossatari en penyora té una posició autònoma amb relació al seu endossat. Donat que les persones obligades canviàriament no podran invocar front a ell excepcions personals llevat que actuaren en perjuí del deutor.
- El endós parcial es nul que no es el mateix que el limitat, incorporal a la clàusula les formules: x a cobrament, x a cobrança etc...
- Un dret de garantia és una forma de garantir el cobrament per part de la part creditora si no es paga
- Art 22 Quan es tinga la menció valor en penyora podrà exercir tots els drets, podrà exercir les accions canviaries mentre que si ell la cedeix
- El endós posterior al venciment q no podrà ser realitzat x el acceptant serà un endós complet,
l'acceptant avalat. La lletra no pot ser presentada al venciment directament a l'avalista. S'ha de presentar primer a l'acceptant.
L'abast del pagament per part de l'avalista i les accions que del pagament resulten al seu favor varien en atenció a qui siga la persona avalada. Més en concret, respecte de quina posició ocupe l'avalat dins el cercle canviari.
L'avalista que paga la lletra adquirirà els drets d'ella contra la persona avalada i front als responsables canviaris respecte d'esta última. L'avalista pot actuar, per tant, contra el propi avalat. És una acció canviaria singular de l'avalista que té el seu fonament en l'acció de reemborsament pròpia de les figures de garantia personal. Però a més, l'avalista pot actuar també contra aquells obligats canviaris que responen front a l'avalat. Donada la naturalesa jurídica de l'aval de la lletra en la LC con una garantia autònoma l'art 37 prohibeix a l'avalista oposar les excepcions personals del deutor canviari avalat.
LLIÇÓ 4. VENCIMENT, PRESENTACIÓ I PAGAMENT DE LA LLETRA
1.- El venciment de la Lletra. Modalitats de venciment VIP
Una de les mencions especials de la lletra és la data del seu venciment, cosa que determina el moment del seu pagament. Què ocorre si no està la data? Es pot cobrar igualment perquè no és un requisit essencial. Així, la llei considera pagadera a la vista , quan no es fa menció a la data. El venciment de la lletra ha de complir determinats requisits:
- Únic. Lletres amb venciments successius són nul·les.
- Cert. Ha d'existir certesa de que pot arribar.
- Possible. No es pot referir a dies inexistents o terminis massa llargs.
- Formules típiques. Ha d'atenir-se a una de les quatre formules típiques que ofereix la llei com a modalitats de venciment: 1. Data fixa. 2. Període comptat des de la data d'emissió. 3. A la vista. Pagadera en la seua presentació amb un termini de un any des de la vista 4. Termini comptat des de la vista. Es det x la data d’acceptació o a falta d’aquesta x el protest o equivalent (art 40)
Si la lletra conté qualsevol altre tipus de venciment serà nul·la.
Si el venciment és a data fixa la lletra és pagadera el dia indiciat en ella. Si és a un termini des de la data, el còmput és per dies, exclou el de l'emissió però no els dies inhàbils. No obstant si el dia de venciment és dia inhàbil, s'entendrà que la lletra venç el primer dia hàbit següent. Si el termini es fixa per mesos el còmput es farà de data a data, llevat que aquesta última caiga en dia inhàbil, en eixa cas serà el dia següent. VIP.
Si en un mes del venciment no hi haguera dia equivalent al iniciat del còmput s'entendrà que este expira l'últim dia del mes. Per exemple, comença el 31 i acaba en febrer serà el 28 o 29.
Si és pagadera a la seua presentació, el dia de venciment es deixa a la voluntat del tenidor amb les limitacions i regles de presentació imposades per la llei. Si la lletra és lliurada a un termini comptat des de la vista, la data de venciment es determinarà començant a contar eixe termini des de la data de l'acceptació o en manca d'aquesta, quan el lliurat la rebutge des de la data de l'alçament del protest.
2.- La presentació de la lletra al cobrament La presentació de la lletra ha d'efectuar-se per iniciativa del tenidor del títol. Aquest és el subjecte legitimat activament per a la presentació al pagament, bé per ser el prenedor o bé perquè, en cas de circulació de la lletra, siga el legítim portador de ella a través d'una sèrie no interrompuda d'endossaments. La llei estableix que el tenidor d'una lletra pagadera en dia fixe o en un termini a comptar des de la data o des de la vista haurà de presentar la lletra al pagament en el dia del seu venciment o en un dels dos dies hàbils següents (art 43 LC). Si la lletra és a la vista, el títol no sols és pagable a la seua presentació al pagament sinó que ha d'efectuar-se en el termini d'un any que assenyala la Llei. Si bé, com estableix l'art 39 LC aquest termini pot alterar-se.
Els terminis de presentació es prorroguen en supòsits de força major entesa en els casos en que un fet objectiu i general impedisca la presentació de la lletra, o l'alçament del protest.
Conseqüències de la falta de presentació de la lletra
La manca de presentació de la lletra el dia del seu venciment té conseqüències diverses respecte de l'acceptant i la resta d'obligats canviaris en via de regrés.
- Acceptant. La manca de presentació no perjudica l'acció del tenidor contra ell i el seu avalista de forma que aquesta acció directa no està sotmesa a un termini de caducitat sinó que solament al de prescripció que es fixa en tres anys. Acció directa és la que té tot tenidor al deutor. Açò no obstant donat que no existeix una mora del deutor sinó del creditor el tenidor no podrà reclamar els interessos previstos a l'art 58 sinó a partir del moment en que, presentada la lletra, l'acceptant no haja pagat.
- Resta d'obligats canviaris. La manca de presentació de la lletra fa perdre al tenidor, per regla general les accions en via de regrés contra el lliurador, endossants i resta
acció directa haurà de presentar-se la lletra a la resta d'acceptants i sols la negativa de tots obrirà la via de l'acció directa front a tots que responen de forma solidària.
6. L'acció de regrés. Requisits i procediments
El tenidor pot exercitar l'anomenada acció de regrés contra la resta d'obligats canviaris quan es complisquen certs pressupòsits. Uns tenen caràcter substancial, com la manca de pagament o acceptació i altres tenen caràcter formal com és l'alçament de protest per manca d'acceptació o pagament.
La llei preveu la pèrdua de l'acció de regrés quan falten estos pressupòsits. L'art 63 LC indica que el tenidor perdrà els seus drets front a endossant, lliurador, acceptant i altres (avalistes) amb excepció de l'acceptant i els avalistes en cas de:
- Manca de presentació dins el termini d'una lletra girada a la vista o a un termini des de la vista.
- (^) Quan no es fa el protest, sent aquest necessari.
- Quan no s'haguera presentat la lletra al pagament en el termini pactat en cas d'haver-se estipulat la clàusula de “sense despeses”.
- Si la lletra no haguera estat presentada dins el termini a l'acceptació quan fóra necessari.
Protest de la lletra es concebia com l'acta que serveix per a acreditar en la forma prevista per la Llei que s'ha produït la falta d'acceptació o la manca de pagament. El Ccom concebia el protest com un acte notarial necessari per a les dues accions canviaries.
Però, la LC realitzà una profunda modificació en aquest sentit.
1. L'acte notarial es pot substituir per un declaració que conste en la lletra amb indicació de
la data i signada pel lliurat en la qual es faça constar la negativa d'acceptar o pagar la lletra. Si bé, aquesta declaració no tindrà efectes de protest si el lliurador ha exigit expressament l'alçament del protest notarial.
2. El protest sols és un requisit legal per a l'exercici de l'acció de regrés i no per a la directa.
Terminis per al protest
El protest ja siga notarial o en declaració equivalent s'ha d'efectuar en els següents terminis.
a) Si és per falta d'acceptació:
- Dins el termini fixat per a la presentació a l'acceptació
- O bé dins els 8 dies hàbils al venciment de la presentació.
b)Si és per falt de pagament
- Pagadera a la vista:
- Dins el termini fixat per a la presentació a l'acceptació
- O bé dins els 8 dies hàbils al venciment de la presentació.
- Pagadera a data fixa o a un cert termini des de l'emissió o des de la vista. El protest es farà en un dels 8 dies hàbils següents al venciment de la lletra.
Protest notarial
Protest notarial és un acte complex que s'origina amb un acta notarial que ha de notificar-se al lliurat en espera de que accepte o pague la lletra la qual reté el notari en el seu poder. Si no es produeix l'acceptació o el pagament el notari finalitza l'acte del protest i torna la lletra al seu tenidor el qual haurà de publicar la falta d'acceptació o pagament als obligats en via de regrés. Si el lliurat acudeix a la notaria i paga la lletra, el notari cancel·larà el protest. No s'utilitzaven molt, se sol domiciliar.
Declaració equivalent al protest
La declaració equivalent al pagament de la lletra presentada al cobrament també la pot efectuar una entitat de crèdit d'acord amb la fòrmula establida en l'annex de la circular 1/ del Banc d'Espanya. Esta formula, signada per l'entitat bancària, substitueix el protest notarial i ha d'efectuar-se en els mateixos terminis que els anteriorment indicats (8 dies des del venciment). Aquesta declaració equivalent no té eficàcia si el lliurador haguera exigit l'alçament del protest notarial.
Import de la reclamació per la via de regrés
L'import reclamat en regrés es regula als arts 58 i 59 LC i distingeix segons si reclama el tenidor de la lletra o bé un altra persona obligada canviaria que l'ha reemborsat prèviament.
- Si és el tenidor que exercita l'acció podrà reclamar l'import de la lletra, interessos legals, més despeses (l'alçament del protest, i les despeses de comunicació als altres de que ell no et pagava).
- Si és un obligat que ha pagat la lletra podrà reclamar a les altres persones: quantitat que ha pagat, més interessos legals, més despeses que haja tingut... 7. Caducitat i prescripció de les accions canviaries
Prescripció
Es regula a l'art 88 LC i estableix els següents terminis:
- (^) Contra l'acceptant: 3 anys des de la data de venciment.
- Accions del tenidor contra els endossants i el lliurador (via de regrés): 1 any des de la data del protest o venciment si la lletra era sense despeses.
- Accions d'uns endossants contra altres i contra el lliurador prescriuran als 6 mesos a partir de la data en que l'endossant haguera pagat la lletra o de la data en que se li haguera donat trasllat de la demanda exercitada front a ell.
En altres paraules: Las acciones cambiarias contra el aceptante prescriben a los tres años, contados desde la fecha del vencimiento.
Las acciones del tenedor contra los endosantes y contra el librador prescribirán al año, contado desde la fecha del protesto o declaración equivalente, realizados en tiempo hábil, o de la fecha del vencimiento en las letras con cláusulas sin gastos.
Las acciones de unos endosantes contra los otros y contra el librador prescribirán a los seis meses a partir de la fecha en que el endosante hubiere pagado la letra, o de la fecha en que se le hubiere dado traslado de la demanda interpuesta contra él.
8. Les excepcions canviaries
El problema de les excepcions canviaries és essencial dins el dret canviari, la llei ha dedicat de forma específica aquesta qüestió en l'art 67 LC (vip).
Aquest parteix de la distinció entre:
- Excepcions personals.
- Excepcions que se sobreentenen com excepcions reals.
La distinció es bada en que mentre les primeres són excepcions que únicament es poden oposar a una persona determinada que posseïsca la lletra, i no per regla general a tenidors successius, les reals es poden oposar a qualsevol tenidor de la lletra.
L'art 67 no ha fet una enumeració pura i simple de les excepcions sinó que les ha agrupat en diversos conceptes en els quals tindran cabuda les possibles defenses que al·legue el demandat. Que es puguen incloure dins aquells conceptes. Ja que el propi art 67 in fine, indica que front a l'exercici de l'acció canviaria sols seran admissibles les excepcions enunciades en aquest article. La resta hauran de ser, per tant, rebutjades. Açò significa que l'enumeració de l'art 67 té un caràcter clarament restringit.
LLIÇÓ 5. EL PAGARE I EL XEC
1. El pagaré. Concepte i característiques
És un títol valor formal que conté una promesa pura i simple del seu signant de pagar al seu tenidor o a la seua ordre, una quantitat de diners determinada al seu venciment.
El pagaré té funcions similars a la de la lletra de canvi, en la mesura en que és un instrument de crèdit.
Diferències amb altres instruments
• Lletra.
- El pagaré, a diferència de la lletra on es conté un manament de pagament formulat a un tercer (el lliurat), al pagaré el signant realitza una promesa de pagament. Amb aquesta promesa queda directa i personalment obligat al pagament.
- Des d'una perspectiva subjectiva, els subjectes són dos (i no tres: lliurador, lliurat i tenidor):
• Signant
• Tenidor
- Al pagaré no cap l'acceptació sinó que des del moment de l'emissió s'ofereix una seguretat en el pagament similar a la de la lletra acceptada.
Te q recollir els preceptes dels arts 94 i 95 LCC. No te requisit de forma
• Xec. El pagaré es diferència en el xec en que, en el pagaré tampoc hi ha un manament de
pagament dirigit al banc llliurat sinó una promesa de pagament.
Requisits formals vore arts 94, 95 i 96 LCC
El pagaré és un títol formal. Els requisits estan a l'art 94 LC.
• Denominació de pagaré inserida en el propi títol i expressada en el idioma de redacció.
• La promesa no sotmesa a condició (pura i simple), de pagar una determinada quantitat
de diners que s'ha d'expressar en diners o moneda convertible.
• Necessitat d'indicar el seu venciment considerant-se pagable a la vista aquell pagaré que
no indique el venciment. Modalitats de venciment: les mateixes que a la lletra.
• Lloc del pagament. Manca d'indicació no invalida el títol al considerar-se com a tal el lloc
d'emissió del pagaré (art 95 LC).
Al igual que la lletra el que es fa és la domiciliació bancària del pagament.
• Nom de la persona a qui haja de pagar-se. Títol nominatiu en cas de ser nominatiu directe
a o l'ordre de la qual s'haja de pagar en cas de títol a l'ordre. No cap el pagaré al portador si bé es pot aconseguir un efecte molt similar deixant en blanc la designació del tenidor a l'emetre el pagament.
• Data i lloc d'emissió del pagaré, si bé a falta de menció es considera el que figura junt al
nom del signant.
• La signa de l'emissor (signant) que necessàriament haurà de ser autògrafa (no val un
segell). Xq la firma en els títols valors te fa obligat canviari
El document que manque d'algun dels requisits essencials no completats per la Llei no es considerarà pagaré. Igual que en la lletra també s'admet la possibilitat d'incloure clàusules facultatives com al de domiciliació. No hi ha model oficial de pagaré a diferència de la lletra. Així considerem que qualsevol document que reculla els requisits legalment exigits tindrà la consideració de pagaré i conservarà la seua eficàcia executiva. Es considera pagader a la vista.
Règim jurídic del pagaré.
L'article fonamental que determina el règim jurídic del pagaré és l'art 97.1 LC que estableix que el signant del pagaré queda obligat de igual manera que l'acceptant d'una lletra de canvi. No obstant, hi ha alguna diferència com que l'acceptació en la lletra pot ser parcial, mentre que l'obligació del signant del pagaré necessàriament ha de ser total.
De tota manera, llevant algunes diferències, gran part del règim dels pagarés és el mateix que el de les lletres aplicades per analogia. Per tant ens remetem a la lletra en tot allò referent a endossament, venciment, pagament, accions per manca de pagament, prescripció... i tot allò no incompatible.
2. Posició jurídica del lliurador del pagaré. Accions i excepcions
3.- El xec. Concepte, funció econòmica i característiques
El xec és un títol valor lligat als dipòsits bancaris de diners. La seua funció econòmica es defineix per dues notes essencials. Per el qual el lliurador formula un manament de pagament al lliurat q serà sempre una entitat de crèdit i q incorpora una promesa de pagament x al tomador sent la seua funció econòmica la d ser un instrument exclusivament de pagament x la qual cosa el seu venciment es sempre a la vista i requereix d una provisió de fondos en el moment de la seua emissio excepte pacte en contrari (106 i ss LCC)
a) La seua connexió amb dipòsits bancaris de diners o operacions creditícies que
coincideixen disponibilitat de fons en el banc a càrrec del qual es lliura el xec.
