Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mesures de Govern (ARTICLE), Apuntes de Psicología

Article necessari per dur a terme la PAC 2 d'Avaluació i Intervenició a la Universitat Oberta de Catalunya.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 11/05/2021

laieeta_16
laieeta_16 🇪🇸

4

(5)

7 documentos

1 / 59

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
!
!
!
"#$%&'(%)!&#!*'+)!%!*(#,-!.%/%0-!
!
!
!
!
!
!
Xarxa d'escoles i instituts per la igualtat
de tracte i la no discriminació
!
Qualitat de Vida, Igualtat, i Esports
Juliol 2014
Mesura de Govern per a la implementació d’un
programa de prevenció de les relacions abusives, la
violència masclista i la discriminació per raó de
diversitat, a les comunitats educatives de centres de
la ciutat de Barcelona durant l’etapa d’educació
obligatòria
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33
pf34
pf35
pf36
pf37
pf38
pf39
pf3a
pf3b

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mesures de Govern (ARTICLE) y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Xarxa d'escoles i instituts per la igualtat

de tracte i la no discriminació

Qualitat de Vida, Igualtat, i Esports

Juliol 2014

Mesura de Govern per a la implementació d’un

programa de prevenció de les relacions abusives, la

violència masclista i la discriminació per raó de

diversitat, a les comunitats educatives de centres de

la ciutat de Barcelona durant l’etapa d’educació

obligatòria

2

?/;&)12/-/6/$),#00#)@#%(A-/.#('-4)*'1)7%$,)+#(/1/#%)#)1#).1#00'5)!

2#B$'04#)#)12'0.31#5)/)')12'0.31#)#)1#)./$4#4>!!

C'%')D'%780!

A principis del segle XX, el moviment polític i cultural del Noucentisme va promoure una

modernització de la societat catalana a través d'un procés de renovació i progrés

impulsat per les institucions públiques en complicitat i estreta col·laboració amb les elits

intel·lectuals de tots els àmbits del coneixement de l'època.!

És durant aquest període que es creen les escoles municipals que, més enllà

d’impulsar una important xarxa de centres estesos per tota la ciutat, pretenia incidir en

la formació dels i les joves garantir-los accés a l'educació independentment del seu

origen o condició social.!

En aquest sentit, es promovia la visió integral de cada alumne, posant al centre de tota

acció pedagògica l'individu per tal de que tota persona pogués desenvolupar plenament

les seves aptituds i capacitats.!

Pels noucentistes, coneixement i ètica eren dos principis inseparables i que havien

d'impregnar l'educació dels futurs ciutadans i ciutadanes del nostre país.!

Barcelona, més que mai, se sent hereva d'aquests ideals humanistes i, en moments

que demanen dotar als mestres, en el sentit ampli de la paraula, de recursos i d’eines

eficients al servei de la seva vocació, la Regidoria de Dona i Drets Civils de

l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona,

presenta aquesta Mesura de Govern que pretén ser un instrument al servei de la noble

causa d’ensenyar i formar persones que comprenguin la necessitat d’exercir

recíprocament llibertat i responsabilitat i que siguin conscients que tota acció individual

té transcendència en la seva comunitat.!

4

  1. Recursos que s’ofereixen als centres ............................................................................... 41 4.1. Programació d’itineraris i seqüències didàctiques transversals i longitudinals de caràcter curricular ................................................................................................ 41 4.2. Intervencions especialitzades de professionals externs als centres per a la realització de tallers i activitats diverses (Procediment de demanda [objectius, continguts, metodologia,...] i selecció de les entitats i/o serveis que les portaran a terme) .......................................................................................... 42 4.3. Informació de l’avaluació de resultats ....................................................................... 42 4.4. Formació .................................................................................................................... 42 4.5. Assessorament ad hoc .............................................................................................. 43 4.6. Coordinació general .................................................................................................. 43
  2. Projecció de futur: Impacte del programa (OMS).............................................................. 43 5.1. Perdurabilitat dels efectes de la intervenció .............................................................. 44 5.2. Seguiment i avaluació a llarg termini ......................................................................... 44 Annex 1. Disseny modular del programa ............................................................................... 45 Annex 2. Itineraris ................................................................................................................... 46 Annex 3. Calendari d’elaboració i implementació del programa ............................................ 52 Annex 4. Itineraris del programa per a la prova pilot ............................................................. 53 Annex 5. Estructura de l’avaluació de procés ........................................................................ 54 Annex 6. Definició de l’operativa de l’avaluació ..................................................................... 57 Annex 7. Pressupost del projecte pilot ................................................................................... 59

5

0. Introducció Aquesta Mesura de Govern es proposa incidir en un canvi d’actituds, comesa que involucra processos psicosocials d’evolució lenta, per la qual cosa el seu impacte es podrà avaluar en totes les seves dimensions a partir d’una dècada. La consecució de la finalitat del Programa només serà possible si es compleixen dues condicions, un compromís a llarg termini per part de les administracions implicades i la generositat política de qui té la capacitat de presa de decisions. Tanmateix, a curt termini es preveu que la seva implementació en escoles i instituts generi una millora en el clima d’aula i de centre, pels eixos d’anàlisi i reflexió que es tractaran i per la metodologia a emprar, de caràcter inclusiu, vivencial i lligada a l’experiència vital. Es considera que aquestes circumstàncies tindran una incidència positiva en el desenvolupament dels processos generals d’ensenyament aprenentatge, vinculada als sentiments de pertinença i de benestar grupal. En relació amb els efectes més o menys immediats del Programa cal destacar la importància del desenvolupament competencial emmarcat en el currículum, a nivell personal l’ autonomia i iniciativa personal i a nivell de conviure i habitar el món , la social i ciutadana , a més de les comunicatives i metodològiques incloses en totes les activitats proposades. D’aquesta manera, a més dels continguts vinculats de forma directa a la prevenció de diverses formes de discriminació i violència relacional, la proposta tindria implicacions per a l’alumnat com a subjecte que aprèn a aprendre no només per als sabers acadèmics sinó també per a la vida personal i comunitària. 1.Justificació Des de les administracions públiques s’ha legislat i s’han articulat diversos instruments per a garantir els drets de totes les persones i l’eradicació de la violència a partir del reconeixement de la dignitat humana i de la igualtat formal, pròpies d’una societat moderna i democràtica. Tanmateix, aquests avenços no tenen un correlat idoni en les pràctiques socials de la vida quotidiana, on les interaccions personals es veuen sovintejades per l’abús i l’exercici de poder que posen en risc les aspiracions d’equitat i justícia. L’atenció a les conseqüències d’aquest fenomen es mostra com a un procés en evolució i, amb l’experiència del vast conjunt de professionals que hi intervenen, aporta elements per a l’aprofundiment i l’extensió de les mesures d’atenció i la proposta de nous models d’intervenció. A partir d’una perspectiva d’anàlisi integral de la violència i la discriminació, des de la seva gestació fins a l’emergènciade les diverses formes i àmbits d’expressió, el Programa Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació es presenta com a una oportunitat, a l’àmbit de la formació i la prevenció, per abordar les causes del fenomen des de les mateixes arrels, és a dir, des de la concepció de les desigualtats en el pla simbòlic de la construcció i visualització del món. La intervenció preventiva contra la violència des de les primeres edats comporta un compromís ètic, per part de les generacions adultes envers les més joves i,alhora, resulta una garantia de convivència positiva i responsable en clau de present i de futur immediat i mediat. Entenent que els assoliments humans són el producte d’un diàleg ininterromput entre veus d’espais i temps diversos, que s’assenten en una construcció històrica i col·lectiva del coneixement, es planteja des de l’experiència acumulada la voluntat d’incidir en l’àmbit relacional de les comunitats educatives perquè, tal com expressa Hanna Arendt, “ Ni la violència ni el poder són un fenomen natural, és a dir,una manifestació del procés de la vida; pertanyen al terreny d’allò que és polític dels afers humans, la seva

7 A l’Estat Espanyol, la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere estableix: Article 1 :

_1. Aquesta llei té per objecte l'eradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones adesenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquestaviolència es pot manifestar.

  1. Aquesta llei estableix mesures integrals respecte a la prevenció i la detecció de la violència masclista i de sensibilització respecte a aquesta violència, amb la finalitat d'eradicar-la de la societat, i també reconeix els drets de les dones que la pateixen a l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral._ Article 3 (Prevenció): Conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc,i impedir-ne la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania, especialment les dones, en el sentit que cap forma de violència no és justificable ni tolerable. Article 3 (Detecció): Posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant si apareix de forma precoç com de forma estable, i que permetin també conèixer les situacions en les quals s’ha d’intervenir, per tal d’evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat. Article 9 (Sensibilització): Tenen per objectiu modificar els mites, els models, els prejudicis i les conductes amb relació a les dones i la violència masclista i han de recollir els elements següents: a) Presentar el fenomen com a multidimensional. b) Emmarcar el fenomen en la distribució desigual de poder entre dones i homes. c) Fer visibles els models agressius vinculats a la masculinitat tradicional i les conductes passives o subordinades tradicionalment vinculades als valors femenins. d) Diferenciar l’origen i les causes de la violència masclista dels problemes concrets afegits que puguin afectar els agressors, com alteracions mentals, toxicomanies i alcoholisme, i de determinats nivells culturals, estatus socioeconòmics i procedència cultural. e) Presentar les dones que han patit violència masclista com a persones que han pogut activar els recursos propis i superar les situacions de violència. Article 15 (De manera específica respecte a l’àmbit educatiu): El Departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d’educació ha de garantir la formació i capacitació del professorat tant en matèria de violència masclista i de desenvolupament dels drets de les dones, com en matèria de coeducació, tot facilitant les eines metodològiques d’actuació davant situacions concretes de violència masclista.

8 A Catalunya el marc legal que vincula tots els sistemes de serveis públics en la lluitacontra la violència masclista ve definit per la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Per un altre costat, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) a l’Article 4, que al·ludeix als Drets i Principis rectors, diu:

3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. Pel que fa estrictament a l’àmbit educatiu la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC) , estableix: Article 2, Principis rectors del sistema educatiu (cita entre d’altres els següents): b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques Article 37, Faltes i sancions relacionades amb la convivència : 2. Els actes o les conductes a què fa referència l'apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerar especialment greus. Article 178, Funcions de la Inspecció d'Educació : e) Vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema educatiu i l'aplicació dels principis i valors que s'hi recullen, inclosos els destinats a fomentar la igualtat de gènere. A la setena disposició transitòria declara: Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu 1. El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu i l'ha de presentar al Parlament. 2. El pla a què fa referència l'apartat 1 ha d'incloure mesures específiques per a la igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, i també les mesures de prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes mesures s'han de referir tant als continguts i mètodes d'ensenyament com a les

10 Article 90. Protecció en l’àmbit de l’educació

1. Les administracions públiques han d’impulsar el desenvolupament d’actuacions adreçades al conjunt de la comunitat educativa que permetin prevenir, detectar i eradicar el maltractament a infants i adolescents, els comportaments violents, l’assetjament escolar i la violència _masclista.

  1. Els dissenys curriculars i els programes educatius han de tenir els continguts necessaris per_ a promoure l’educació en igualtat d’oportunitats i de gènere, respecte i tolerància, de manera que s’hi afavoreixi la prevenció d’actituds i situacions violentes, i també el coneixement dels drets de la infància. Finalment, a la Carta de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona , de novembre de 2010 , s’estableix: Article 15, Educació : 1. Totes les persones tenen dret a una escolarització de qualitat que satisfaci alhora els objectius d’equitat i d’excel·lència, i a una educació en valors cívics i democràtics que eradiqui qualsevol forma de discriminació. L’Ajuntament estimularà la innovació i consolidarà les pràctiques que afavoreixin l’equitat, la qualitat i més inclusió social en els contextos dels barris i de la ciutat, i promourà compromisos educatius de barri entre tots els centres i els agents educatius. Article 20, _Equitat:
  2. Totes les persones tenen dret a una política municipal que promogui i incorpori les polítiques d’igualtat i contra la violència masclista._ Article 21, _No-discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere:
  3. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raó de la seva orientació sexual i identitat de gènere.
  4. L’Ajuntament adoptarà les mesures necessàries, incloent-hi programes d’educació i sensibilització, per tal d’eliminar les pràctiques i actituds discriminatòries per raó d’orientació sexual i identitat de gènere._ 1.2. Necessitat del Programa a les etapes d’educació obligatòria L’informe Nuevas dimensiones de la Convivencia Escolar y Juvenil. Ciberconducta y Relaciones en la Red: CIBERCONVIVENCIA dirigit per Rosario Ortega (Universitat de Còrdova) i publicat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte l’any 2012, a partir d’un treball de metaanàlisi (estudi d’investigacions en un àmbit determinat) i d’interpretació de dades pròpies,aporta la següent informació:
  • Les dades quantitatives sobre festeig violent han d’incloure violència física i/o sexual, amenaces, agressions verbals, pressió psicològica i xantatge emocional, en termes d’intent de control dins l’anomenat esquema de domini-submissió. Pel que fa a l’etapa adolescent, en la literatura internacional la població d’aquests estudis està formada per joves d’ambdós sexes d’edats entre els 13 i els 20 anys, interval evolutiu amb un alt índex d’agressió patida i perpetrada. L’estudi

11 d’Straus de l’any 2004 (citat per Ortega) realitzat amb estudiants de setze universitats de països diferents, posa de manifest una coincidència quant a l’alt índex d’agressió perpetrada.Segons Rosario Ortega, la incidència a l’estat espanyol és similar a la de la investigació internacional, al voltant d’un 10% de joves que pateix violència dins la relació de festeig.

  • L’Informe afirma, respecte a la prolongació del festeig en el ciberespai, mitjançant l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que les xarxes socials adolescents es mantenen per interessos que poden ésser efímers però intenses en termes de sentiments i passions. Així, entre els 12 i els 16 anys, noies i nois de tots els grups i classes socials, amb impulsos i desitjos sentimentals i eròtics, interactuen en les xarxes d’iguals amb intensitat emocional positiva i negativa. Ortega afirma que la majoria dels estudis coincideixen en la importància de les conseqüències derivades de les agressions perpetrades en les relacions afectiu sexuals adolescents, pel risc que comporten per al desenvolupament i l’ajustament psicològic i social i com a possible predictor de la psicogènesi de la violència masclista. D’aquesta manera, l’assetjament entre iguals es presenta d’una manera específica, l’assetjament i victimització en les relacions de festeig, que es pot traduir en ciberassetjament.
  • L’Informe alerta que el ciberassetjament té característiques pròpies, que el diferencien del tradicional: o L’agressió es pot perpetrar en qualsevol moment i en qualsevol lloc (canals oberts) o L’agressió pot ésser observada per una gran quantitat d’espectadores i espectadors, un nombre indefinit de vegades o Les víctimes poden no arribar a conèixer a la persona o persones que cometen l’agressió, degut a l’anonimat o És una situació difícil de detectar per part de les famílies i el professorat
  • També es donen a conèixer resultats d’enquestes portades a terme a diversos països i que reporten, per exemple a Gran Bretanya, entre un 20% i un 25% de la població víctima d’assetjament a través d’Internet o als Estats Units, un percentatge del 42%. A l’Estat espanyol, un 4% d’escolars declaren una afectació severa i un 20% de forma moderada o ocasional per aquest tipus d’agressió injustificada. S’especifica que, de la mateixa manera que en l’assetjament directe, en el ciberassetjament es produeixen diferents implicacions segons el sexe, en el cas de les noies els índex són més elevats que en el cas dels nois.
  • En relació a la convivència, Rosario Ortega afirma en aquest informe: “ La escuela, como institución encargada de la socialización y la educación global de los niños/as y jóvenes, no debería permitir que los problemas de abuso, intimidación, falta de respeto, exclusión social y malos tratos estuvieran presentes en la convivencia, física y digital. En cualquiera de los sistemas en los que las relaciones interpersonales tienen presencia, los escolares han de observar las normas decomprensión del otro u otra, reciprocidad moral y respeto mutuo. Todo ello debe ser entendido como parte de la tarea educativa, es decir, como parte del aprendizaje del alumnado y de la enseñanza que elprofesorado está obligado a impartir, abordando el currículum escolar .”

13

  • Pel que fa a la qüestió del racisme i la xenofòbia , un 7,8% de l’alumnat aprova els grups amb aquesta orientació i un 5,5% els donaria el seu vot.
  • Per últim, l’Informe proposa, entre altres punts, per a la construcció i millora de la convivència: o Construir la convivència des de les classes, en qualsevol matèria. o Construir la igualtat i la tolerància des de la pràctica, incloent-hi prevenció específica sobre els seus principals obstacles, com el racisme, la xenofòbia i el sexisme. o Estendre la promoció de la tolerància i el respecte intercultural també als grups envers els quals es detecta risc d’intolerància. o Promoure habilitats i contextos per ensenyar a resoldre conflictes sense violència. o Consolidar i estendre les mesures per eradicar l’assetjament escolar. L’ Informe Extraordinari del Síndic, Defensor de les Persones, “ Convivència i conflictes als centres educatius ” de desembre de l’any 2006 , a l’apartat corresponent a Catalunya , puntualitza les següents qüestions:
  • Respecte a les dinàmiques d’assetjament escolar, a les Conclusions es diu que o En general, el maltractament entre iguals no és percebut com a tal sinó que s’interpreta en termes de bromes o jocs. o L’alumnat agredit acostuma a resoldre la situació per si mateix ja que no està ben vist explicar-ho al professorat. o Determinades dinàmiques del grup d’iguals poden arribar a generar forts mecanismes d’exclusió. o La importància que les i els joves atorguen a la seva integració dins el grup és molt alta i en algunes persones pot comportar canvis comportamentals per obtenir l’acceptació grupal.
  • En relació a les Recomanacions del Síndic, destaquen, entre d’altres o Promoure la participació dels centres en programes i plans de millora de la convivència. Difondre bones pràctiques, estendre programes d’intervenció una vegada avaluats els seus resultats. o Donar suport als centres mitjançant recursos, assessorament, formació del professorat i materials específics que els ajudin a aplicar els plans de convivència. o Evitar la segregació i afavorir l’heterogeneïtat. o Difondre i garantir l’aplicació de protocols d’actuació per fer front a situacions de maltractament entre l’alumnat. o Establir mesures per la conscienciació de tots els sectors educatius sobre la importància del respecte mutu i de l’exclusió total de qualsevol forma de violència en les relacions. o Garantir, en totes les situacions d’assetjament, el suport, protecció i seguretat de la persona assetjada. o Intervenir d’immediat amb l’alumnat assetjador transmetent-li un clar missatge de tolerància zero a qualsevol tipus d’agressió. o Establir mecanismes d’informació i orientació sobre diferents possibilitats d’actuació en situacions d’assetjament. o Realitzar estudis periòdics sobre l’evolució de la realitat dels centres i sobre l’eficàcia dels programes d’intervenció.

14 De tot allò exposat en aquest apartat, es poden extreure algunes conclusions: ! La major part dels estudis es centren en l’etapa d’educació secundària. ! Respecte de les situacions de discriminació i assetjament, les recerques en general, apunten a dimensionar els resultats d’aquests fenòmens més que no pas a les seves causes. ! Es verifica un augment del nombre d’investigacions específiques sobre el tema. ! Hi ha una evolució positiva en la visualització de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere. ! Es recomana la intervenció a través de programes integrats en el currículum ordinari i l’avaluació del seu grau d’eficàcia. Per un altre costat, convé tenir en compte que: ! L’esfera relacional, inherent a la vida humana, ocupa un lloc privilegiat a la vida de totes les persones des del seu naixement i, per tant, el seu desenvolupament no hauria de quedar al marge de cap procés educatiu. ! L’escolarització de la població infantil i adolescent a les etapes obligatòries és superior al 99,9%, per tant, les intervencions fetes entre els 6 i els 16 anys poden tenir un gran abast. ! Començar a treballar l’equitat relacional des de les primeres edats posa les bases per a un desenvolupament social satisfactori i per tant es garanteix l’aspecte processual davant del puntual. ! Les necessàries intervencions fetes al període de l’adolescència, pel que fa a les relacions afectiu sexuals respectuoses i equitatives com totes les relacions en general, poden assolir un major nivell d’aprofundiment i de generalització si es presenten dins un contínuum d’educació relacional que comenci als 6 anys o abans. ! Els aprenentatges realitzats a l’àmbit escolar, tant des del currículum explícit com des de l’implícit, encara que no de forma exclusiva, incideixen en el pla simbòlic de les representacions de les persones i les relacions. Així, les imatges mentals d’un món de relacions no jerarquitzades, és a dir, que no obeeixin a un esquema de domini-submissió, reforçades en totes les dimensions en un període de deu anys de desenvolupament, coincident amb l’educació obligatòria, pot representar un canvi qualitatiu en la socialització secundària i en el creixement personal i relacional. ! L’aula i el centre escolar són escenaris privilegiats de convivència que incideixen en la construcció de la pròpia identitat i que generen processos psicosocials a través dels quals l’individu aprèn, incorpora i interioritza les maneres de fer, de pensar i de ser que són situades socialment. Les relacions al grup d’iguals contribueixen a desenvolupar habilitats socials que inclouen la negociació, el compromís i la conformitat grupal; el grup funciona com a fòrum per a la construcció de normes i per al coneixement social. Així, les normes i el coneixement social que es produeixen al si del grup emergeixen de dinàmiques de comparació social que, a través de laintersubjectivitat, arriben a delimitar allò que és permès i allò que no, de manera que el grup actua com a referent en la construcció de les pròpies conductes. En aquesta socialització secundària la mediació adulta, conscient i intencionada, confereix al professorat el paper d’agent amb capacitat de possibilitar canvis significatius, dins unprocés continuat de construcció i reestructuració de la realitat. 1.3. Administracions implicades El procés de globalització en el qual estan implicades plenament les societats del segle XXI planteja un clar augment de la diversitat en els sistemes socials, els grups i les persones,que es tradueix en un

16 rellevant una acció intencionada i sistemàtica que pugui fer de contrapès a la inèrcia de desigualtats i de jerarquització de les relacions. El procés de socialització que en part té lloc als centres educatius planteja el repte de planificar, executar i avaluar activitats educatives orientades al desenvolupament d’una ciutadania plena i a la potenciació de les competències bàsiques transversals, especialment en aquest cas les d’ Autonomia i Iniciativa Personal i la Social i Ciutadana. Per tal d’assolir aquesta fita es fa necessari aprofundir en les línies d’intervenció i posar en pràctica accions transversals (curriculars, tutorials, organitzatives, etc.), dins la dinàmica escolar i en l’entorn familiar i territorial, i longitudinals (amb continuïtat durant el creixement) per tal d’acompanyarel procés evolutiud’infants i joves en el marc d’una educació integral. S’espera que l’acció intensiva i extensiva proposada per aquest Programa tingui una incidència a curt, mig i llarg termini en la població infanto juvenil de la ciutat de Barcelona i que contribueixi de forma significativa a canviar actituds individuals i grupals en relació a la violència, amb la finalitat de promoure una convivència lliure de prejudicis. Els beneficis generats per una intervenció d’aquestes característiques es traduirien en primer terme en un decreixement del cost emocional en totes aquelles persones susceptibles de patir alguna forma de violència, en una reducció dels costos econòmics i de recursos davant l’abús relacional, ja que la despesa en mesures pal·liatives és superior a la de mesures preventives, i finalment, en el guany social que representa una formació generalitzada potenciadora de relacions interpersonals sanes i satisfactòries per al creixement personal i comunitari i per al futur caràcter de la societat. La implementació d’aquest Programa implicaria un procés d’ innovació i millora en la prevenció de les relacions abusives de poder i la promoció d’igualtat de tracte des de la diversitat per les següents raons: ! Caràcter curricular de la intervenció. No és infreqüent que, les intervencions portades a terme en centres educatius, en matèria de les temàtiques d’aquest Programa, es realitzin de forma paral·lela al desenvolupament del currículum escolar, i en ocasions a càrrec de personal extern al centre. En aquest cas, les activitats proposades queden incrustades en les unitats didàctiques del desplegament curricular de cada nivell i portades a terme pel propi professorat. ! Coherència i cohesió transversal i longitudinal del Programa. La proposta programàtica contempla l’abordatge dels diversos temes des de les diferents àrees de coneixement, amb una progressió temàtica emmarcada en la programació trimestral i anual del curs escolar.Per un altre costat, es prenen en consideració tant les característiques de cada etapa de desenvolupament infantil i adolescent com l’evolució de cada temàtica d’un curs a l’altre, seguint una seqüència didàctica longitudinal, fins completar els deu cursos d’escolaritat obligatòria. ! Recursos humans i materials específics per a la implementació .A més dels itineraris d’activitats curriculars, els centres escolars comptaran amb una sèrie de recursos didàctics específics, de tipus humà i material, com a suport al desenvolupament de les accions pedagògiques. En el primer cas es tracta de tallers portats a terme per persones expertes de cada àmbit i en el segon, de maletes pedagògiques corresponents a cada Mòdul del Programa. Aquesta dotació permet una diversificació dels inputs i un contacte planificat i intencionat amb recursos pedagògics i didàctics que facilitin i estimulin els processos d’aprenentatge. ! Avaluació de l’eficàcia del procés i dels resultats. No és del tot comú que es porti a terme una avaluació global i exhaustiva de l’efectivitat d’una intervenció en tots els nivells educatius d’educació obligatòria. En aquest cas, l’avaluació de la implementació del Programa respecte a la preparació del procés i al seu funcionament, a la dinamització dins cada centre i al conjunt de

17 les accions educatives portades a terme, inclosos els tallers, com també dels resultats a curt i mig termini de l’alumnat de cada centre, a través de la contrastació dels obtinguts a l’inici i al final del desplegament i entre l’alumnat de centres que implementen el Programa i d’altres equivalents que no ho fan, permet disposar d’informació rellevant per mesurar el grau d’eficàcia de la intervenció i els possibles canvis operats en les actituds de l’alumnat, que és la finalitat del Programa. ! Treball col·laboratiu en xarxa. El treball col·laboratiu en xarxa intracentre i intercentres està lligat, en el Programa, a la consecució de l’objectiu general proposat. Es contempla la transversalitat com a una necessitat ja que, tal com s’ha dit anteriorment, la complexitat de la societat actual no admet respostes simples o reduccionistes. No es tracta d’aplicar una tecnologia que hipotèticament doni lloc a un producte, sinó de definir un marc d’interaccions on la producció de coneixement es genera a partir de les relacions humanes, en tots els nivells i estaments de la comunitat educativa. ! Colideratge institucional. Recuperant la idea exposada a l’apartat 1.3. Administracions implicades , es considera que la col·laboració i el treball integrat entre diferents Administracions resulta referencial per a totes les instàncies implicades en la implementació del Programa, comporta una optimització dels recursos humans, materials i funcionals i, aporta un element de qualitat institucional per quant ofereix una resposta complexa a la complexitat dels fenòmens que es pretén abordar. ! Assessorament i formació per a la implementació. L’oferta d’un assessorament ad hoc ,proveït des del propi Programa, i de la formació en cada centre escolar, avalada i acreditada des del Consorci d’Educació de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, contribueix a l’enfortiment dels equips docents d’escoles i instituts, consolida el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i dóna coherència al desplegament del Programa. 2.1. Elaboració Els antecedents del Programa es remunten als mesos de gener i febrer de 2012, en què es dóna a conèixer des de la Direcció de Dona un Marc conceptual per a un Projecte de Prevenció de relacions abusives en infants i adolescents i posteriorment, al juliol de 2012, quan apareix el primer disseny del Programa Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació signat per la Regidoria de Dona i Drets Civils i el Consorci d’Educació de Barcelona. El treball concret en els diversos equips del Programa comença el curs acadèmic 2012-2013, segons es detalla a continuació:

  • Comissió Coordinadora (Grup Motor). Format per: o Directora Programa de Dona o Dues Tècniques Programa de Dona o Director de Drets Civils o Tècnica de Drets Civils o Representant del Consorci d’Educació de Barcelona o Representant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya o Representant del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya o Professora experta en avaluació de la Universitat de Barcelona o Coordinadora

19 seva part, hi va realitzar les seves aportacions. La versió final de l’Avaluació de Resultats i de Procés serà aplicada a la Prova Pilot del Programa. 2.2. Programa A través d’aquest Programa es pretén incidir en les creences i els valors d’infants iadolescents de 6 a 16 anys, del professorat i de les famílies, per tal de potenciar actituds i comportaments que facin efectius els valorsde la igualtat, l’equitat i el respecte, en les relacions interpersonals i que donin valor ales diferències des d’un marc de relacions igualitari i lliure. El Programa té un caràcter preventiu, es proposa disminuir l’aparició (prevenció primària) i feruna detecció precoç (prevenció secundària) d’actituds i comportaments abusius,discriminatoris i/o xenòfobs en les relacions interpersonals entre nenes i nens, noies inois, dones i homes, entre persones de diferents gèneres, procedències, cultures, religions,orientació i identitat sexual, etc. Aquesta proposta permet oferir a escoles i instituts de la ciutat de Barcelona, diferents Projectes temàtics cadascun dels quals disposa d’un conjunt d’accions progressives i articulades que es reforcen mútuament, al temps que adapten els seus objectius, estratègies i metodologies a les diferents etapes evolutives de la infància i l’adolescència, i als diferents perfils de persones integrants de la comunitat educativa (alumnat,professorat, famílies, monitores i monitors, etc.). Es pretén potenciar l’existència d’una xarxa d’escoles i institutsque vulguin treballar els aspectes esmentats, aprofitant els recursos i estratègies que aquest Programa els ofereix, tot afavorint la complicitat i l’intercanvi d’experiències. Els valors bàsics que defineixen el Programa són els següents: ! Relacions igualitàries. Es tracta en donar el mateix valor a totes les persones no solament pel que els és comú o igual sinó també pel que les diferencia, ja que es parteix de la convicció que tot ésser humà és valuós pel fet de ser persona. Relacions igualitàries no significa necessàriament tractar igual a tothom ja que, per compensar desigualtats, dificultats i/o injustícies cal, en ocasions, fer una discriminació o acció positiva a determinats sectors de població. ! No discriminacióper raó de sexe, gènere, procedència, ètnia, llengua, religió, orientació sexual, discapacitat, origen social o qualsevol altra condició de la persona. Es tracta de donar a l’altra persona el tracte que reclamem per a nosaltres i al mateix temps, de garantir un tracte igualitari davant les mateixes necessitats, realitats o aspiracions. ! Respecte per les diferències. Parlem de respecte i no pas de tolerància perquè mentre el primer concepte fa referència a una relació entre iguals, la tolerància suposa una relació desigual entre qui “tolera” i qui “és tolerat”. El respecte comporta reconeixement de la dignitat de l’altra persona, i tot reconeixement implica coneixement mutu i intercanvi i, per tant, una actitud d’apertura mental cap als posicionaments, idees i comportaments de l’altra. Tolerar no comporta ni coneixement mutu ni intercanvi. ! Ciutadania. Com el vincle que s’estableix entre les persones i la seva comunitat de referència, entesa aquesta des de la racionalitat de la justícia, i el sentit i sentiment de pertinença de cada individu respecte d’ella. Aquest lligam, de caràcter afectiu, incideix en el desenvolupament d’una

20 idea de llibertat subjecta a les relacions interpersonals i per tant a una convivència que comporta compromís, drets i deures. ! Coresponsabilitat.Com el propi nom indica es tracta de la responsabilitat comuna, del compromís compartit. Aquest valor, implícit a tot allò emprèsde manera conjunta, té una incidència específica en la vida familiar, en la qual l’organització del temps de dones i homes pot possibilitar un repartiment equitatiu del treball domèstic, la criança i la cura de persones dependents. Aquests models d’identitats femenines i masculines resulten rellevants per a infants i joves i senten les bases per a una generalització social de les relacions igualitàries. ! Lliure pensament. Fa referència a la capacitat de cada persona d’analitzar la realitat i elaborar les seves pròpies opinions i prendre decisions més enllà de prejudicis o creences infundades, amb un posicionament crític. La seva integració amb la participació, el compromís i la coresponsabilitat donarien lloc a l’emergència de la ciutadania activa, pròpia de les societats democràtiques modernes. ! Autoritat.S’ha de diferenciar de l’autoritarisme, perquè mentre aquest representa la imposició amb intenció de dominació, l’autoritat s’identifica amb l’ascendent que una persona té pel seu saber i la seva experiència, i la credibilitat que suscita procedeix de la confiança i el reconeixement de la legitimitat del seu rol. ! Excel·lència. Fa al·lusió per una banda, al producte del treball, és a dir al resultat de “la feina ben feta” com a resultat de la planificació, l’organització i la correcta execució; però també, de manera rellevant en aquest cas, al procés de desenvolupament personal, en el sentit de cultivar el potencial de cada individu per assolir la seva màxima realització. Aquest capital humà superaria l’esfera merament productiva per abastar un creixement, en sentit ampli, d’ordre individual i social. ! Treball en equip. Remet a la necessària cooperació per l’assoliment d’una meta comuna. La comprensió de la relació d’ interdependència entre els éssers humans en tant que éssers socials, comporta la visualització de la col·laboració com a forma d’interacció imprescindible per a la vida en comunitat. El Programa té diverses finalitats, entre les quals en destaquen: ! Potenciar unes actituds i uns comportaments en les relacions interpersonals que facin efectius els valors de la igualtat, l’equitat i el respecte en els infants i adolescents de 6 a 16 anys i en el seu entorn proper (professorat i famílies). ! Evitar l’aparició i fer una detecció precoç d’actituds i comportaments abusius, discriminatoris i/o xenòfobs en les relacions interpersonals. ! Oferir a les escoles i instituts accions i recursos per treballar determinades temàtiques, dins els objectius i prioritats del seu Projecte Educatiu de Centre (PEC), del Programa de Convivència i del Pla de Direcció. ! Implicar el professorat i les famílies, a través de les AMPA. ! Donar resposta a les necessitats i als interessos d’escoles i instituts adaptant el desenvolupament del Programa a la seva realitat. 2.2.1. Missió