LUDWIG WITTGENSTEIN:
CORRENT FILOSÒFIC
El pensament dominant de la filosofia de Wittgenstein diu: Resoldrem tots els
problemes de la filosofia quan comprenguem "la lògica del llenguatge"
Neopositivisme i filosofia analítica
El Neopositivisme (“empirisme lògic” o “positivisme lògic”). És un dels
moviments filosòfics més importants de la primera meitat del segle XX. És la
visió filosòfica nascuda de l’empirisme modern, es caracteritza per la seva
oposició a la metafísica, però la seva orientació lògica i llingüística és el que el
diferencia del positivisme, per això alguns autors assenyalen que el
neopositivisme no està lluny de l’idealisme, des del punt de vista del
neopositivisme, l’anàlisi filosòfic no es fa extensiu als objectes reals, ha de
limitar-se a lo donat, és a dir, a l’experiència inmediata. Segons aquest corrent ,
l’autèntica filosofia científica nomès és posible com anàlisi lògic de la ciencia,
que per una banda tendeix a eliminar la metafísica i per l’altra a investigar
l’estructura lògica del coneixement científic.
El neopositivisme pensa que és possible una concepció científica de l'univers.
El model insuperat de les ciències és la física, que utilitza un llenguatge amb
sentit.
El neopositivisme exerceix sensible influència sobre diferents cercles d'homes
de ciència, sobre l'elaboració d' diverses concepcions que interpreten en sentit
idealista els descobriments de la ciència actual. A el mateix temps, és digne
d'assenyalar el valor real dels resultats concrets obtinguts en la lògica formal i
en la metodologia de la ciència a les investigacions tant dels neopositivistes
com dels científics que, sense ser neopositivistes, participen en els seus
congressos i discussions i col·laboren en les seves publicacions periòdiques
El moviment analític (filosofia analítica) entèn la filosofía com l’anàlisi del
llenguatge, es desenvolupa al llarg del segle XX. És la investigació del significat
de conceptes i enunciats, el context del seu ús i decideix si les descripcions
son lògicament correctes. Considera que els problemes filosòfics es resolen
amb un ús clar i rigorós del llenguatge, a part redueix els problemes filosòfics o
llingüístics.
En aquest terreny poden assenyalar dues maneres fonamentals d'enfocar les
qüestions:
1) es construeixen llengües artificials «modèliques» d'estructura lògica fixada
amb precisió (empirisme lògic, neopragmatistas, diversos analítics
«independents»). Tals investigacions es basen en la lògica i en la semàntica
lògica;
2) S'investiguen les llengües naturals històricament donades (filosofia
lingüística). En gran mesura, els treballs dels representants moderns de la
filosofia analítica dedicats a l'anàlisi del llenguatge perden el caràcter
d'investigacions filosòfiques o gnoseològiques en el sentit estricte de la paraula
i es converteixen en investigacions concretes sobre lògica, sobre problemes
específicament metodològics o de lingüística, les quals posseeixen, sens
dubte, contingut científic. En quant als problemes filosòfics generals, la filosofia
analítica en realitat s'aparta d'ells o bé els dóna una solució idealista
equivocada.
BIOGRAFIA
- Va nèixer a Viena, actual Austria, 1889 i va morir a Cambridge, Regne Unit, 1951. Va
ser un Filósof británic d’origen austriac i fill d’un important industrial de acer, va
estudiar ingeniería a Berlín i a Manchester, on va treballar com investigador en el
camp de l’aeronáutica durant tres anys. va ser en aquell moment que va interesarse
