¡Descarga PAC 1 solución y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Cognom1 Cognom2, Nom Instruccions per a la realització i el lliurament de l’activitat:
- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ TADQ_PAC1.doc.
- La Prova d’Avaluació Continuada 1:
- Consta de 5 preguntes, amb subpreguntes, sobre les parts avaluables dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura.
- Totes les preguntes tenen el mateix valor màxim, 1 punt. Quan hi ha subpreguntes el valor d’aquestes s’obté dividint la unitat pel nombre de subpreguntes que entren en la pregunta (per exemple, si hi ha 3 subpreguntes cada una valdrà 1/3 = 0,33). RECOMANACIONS I NORMES
- L'extensió de les respostes ha d'ajustar-se a l'espai disponible en els requadres fixats per a cada una d'elles.
- Data límit de lliurament: 22 / 10 / 2017.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Comproveu en enviar la PAC que envieu el document correcte, i no un esborrany, un arxiu malmès o la PAC d’una altra assignatura. Quan els consultors detectem la PAC errònia i us advertim de l’error, ja s’ha superat en uns quants dies el límit de lliurament de la prova, de manera que la PAC queda fora de termini i, de vegades, sota sospita. En tot cas, no es donaran més de 12 hores per a enviar la PAC correcta un cop el consultor us hagi comunicat l’error. Resum d’investigació sobre el que es basen les preguntes^1. La totalitat de les mestres d’una escola pública d’educació especial, situada en un barri de nivell socioeconòmic alt en una capital, se senten insatisfetes amb els resultats del cursos anteriors i sol·liciten assessorament a l’entitat governamental de la que depèn l’escola. Aquesta canalitza la demanda a través d’un departament de psicologia de l’educació d’una universitat. Un equip d’investigadores d’aquest departament rep finançament per a un projecte d’intervenció en l’esmentada escola, dissenya un pla de treball i l’executa tal com especifiquem a continuació, després d’haver obtingut, d’acord amb escola i mestres, els currículums d’aquestes. Primera i segona setmanes). Previ acord amb la direcció de l’escola i amb les mateixes mestres es graven en vídeo les classes de matí i tarda. La càmera s’instal·la discretament en una posició elevada en la paret posterior de la classe. Tant els nens i nenes com les mestres coneixen l’existència de l’aparell. Abans de gravar la primera setmana es fan gravacions durant tres dies per tal d’assolir l’habituació de tots els participants a l’aula. Tercera i quarta setmanes). Es sol·licita a cada una de les mestres que durant aquestes dues setmanes apuntin les seves impressions de com ha funcionat la classe. Això ho han de fer, consignant la data, en acabar cada una de les 10 jornades de treball, en estil lliure i amb total llibertat pel que fa als continguts d’allò que escriuen. Les investigadores confien en que, una vegada obtinguts aquests escrits, les hi proporcionaran indicis de les dificultats que les mestres tenen a classe. Cinquena setmana). Aquesta setmana no es fan registres. Les investigadores elaboren un sistema de categories avaluatiu, que es basa tant en les accions registrades per la càmera (primera i segona setmanes) com en els escrits de les mestres (tercera i quarta setmana). Sisena i setena setmanes). Es fan reunions diàdiques entre investigadores i mestres. En cada una d’aquestes una de les investigadores explica a una de les mestres les avaluacions que ha fet de la seva actuació. Ho fa sobre la pantalla davant d’un vídeo de 30 minuts, editat a partir de les gravacions fetes al principi de la intervenció. La intenció de la reunió és discutir amb la mestra les avaluacions i arribar a un acord respecte als aspectes a millorar de la seva pràctica docent. Nota final: La informació que sobre aquesta recerca manca en l’enunciat (nombre de mestres, o alumnes, nivell curricular, etc.) no és necessària per a respondre les preguntes que segueixen. (^1) NOTA: Aquest resum d'investigació és relativament llarg i dens perquè serà utilitzat en les dues primeres PACs. Per tant, només una part de la informació que hi trobareu serà rellevant per a respondre les preguntes d'aquesta primera PAC, mentre que necessitareu la resta per a respondre les preguntes de la següent.
Cognom1 Cognom2, Nom **PREGUNTES
- a)** Quin tipus o tècnica de mostratge s'ha aplicat en escollir la mostra? Justifica-ho. b) Com podria desenvolupar-se un mostratge gradual teòric progressiu , si les investigadores volguessin generalitzar els resultats obtinguts? Explica sintètica i esquemàticament què faries per tal d'anar ampliant les dades més enllà de les que s'hagin pogut reunir amb el protocol metodològic descrit a l'enunciat. Indica tres passos en el procés, precisant les 3 noves mostres que aniries incorporant. No calen molts detalls i l'ordre dels passos és indiferent. 1a) Hi ha tres respostes admissibles, sempre que estiguin ben argumentades. 1 - L’elecció de la mostra ve determinada per la sol·licitud inicial de les mestres, que demanen assessorament, per la qual cosa les investigadores no poden escollir, de fet, ja que la mostra ve fixada per aquesta sol·licitud. En definitiva podríem dir que no hi ha hagut selecció ni, en conseqüència, mostratge. 2 - Ara bé, per altra banda, malgrat que no hagin estat les investigadores les qui hagin escollit la mostra, aquesta ve delimitada de totes maneres per l’acceptació de la intervenció, tant per part de l’entitat pública com del grup d’investigació. Si ho veiem així es tracta d’un mostratge intencional , designatiu o per conveniència , el que informalment rep el nom de “mostratge a dit”. 3 - Si penséssim que cada mestra és un cas, es tractaria d’un mostratge de casos múltiples. No obstant aquesta és la resposta menys encertada, ja que l’enunciat no explicita enlloc que s’hagi planificat la recerca amb aquesta estratègia. La intervenció és sobre l’escola sencera, no específicament sobre cada mestra. 1b) La generalització, des del punt de vista del mostratge gradual teòric, es referiria a l'ampliació de la unitat de mostra inclosa en l'estudi descrit a l'enunciat, de manera que els resultats obtinguts en aquesta mostra inicial es poguessin estendre cap a altres mostres. És clar que les unitats de mostra que cal considerar aquí no són les mestres, atès que l’enunciat ens diu que “la totalitat” de les mestres demana assessorament. En conseqüència aquesta mostra, en el marc de l’escola, ja no es pot ampliar més. Hem de partir, doncs, de l’escola com a unitat de mostra de partida. Llavors sí que podem ampliar els resultats a altres escoles. Tal com consta en la cita de Strauss a la p. 10 del mòdul 2, "La qüestió bàsica en el mostratge teòric és: quins grups o subgrups de poblacions, esdeveniments, activitats (per trobar dimensions variables, estratègies, etc.) ha d'abordar l'investigador en el pas següent? I a partir de quin objectiu teòric?". En el nostre cas, l' objectiu teòric consistiria en fer assessoraments efectius a mestres que troben dificultats en la seva tasca docent en escoles d’educació especial. Primer pas: Una primera ampliació de la mostra podria anar en la direcció d'afegir a l'estudi altres escoles d’educació especial, públiques, en altres barris , amb altres nivells socioeconòmics, d’aquesta mateixa capital. Segon pas: Una segona ampliació de la mostra, que es desprèn directament de l'anterior, seria continuar l'estudi en escoles privades o concertades d’educació especial, en tots els barris on n’hi hagués. Tercer pas: La mostra es podria ampliar cap a altres capitals de característiques socials o culturals diferents de la inicial. Complementàriament, atès que, segons sembla, les mestres de la investigació de l’enunciat són dones, es podrien buscar escoles d’educació especial on hi hagués homes , per a documentar si el tipus de dificultats és comparable. Però estudiar escoles normals – és a dir, no d’educació especial- suposaria transgredir els límits de l’objecte d’estudi. En efecte, la particular dificultat de la docència en escoles d’educació especial delimita l’interès de les investigadores i, per tant, delimita també l’objecte d’estudi. Aquest exclou la incorporació d’escoles “normals” a la mostra, en el ben entès que llavors la comparació seria difícil.
Cognom1 Cognom2, Nom Explica o "tradueix" ara les notacions de Silverman al llenguatge habitual. I) Hola (3). Anem a comentar les diferències de percepció entre tu i jo, diguem-ne discrepàncies. No t’has de sentir jutjada, ja saps. oi?::::: Pausa de 3 dècimes de segon. Allarga la “i” d’ “oi”. M) .hhhhh No, no::: Inspiració forta. Allarga l’ “o” de “no”. I) Es tracta només de comentar els criteris utilitzats per tu i per mi fins arribar a un acord= M) =Si, sí. Pausa llarga (trencament de línia). Continuïtat total entre “acord” i “sí”. I) Et passo primer unes imatges (.) del primer dia de gravació. Pausa molt curta. Canvia el to o l’accent en pronunciar “primer dia”. M) Val. I) COMENCEM, [doncs? M) D’acord[ hhhh.. Diu “Comencem” en veu molt alta. S’encavalquen les dues parles mentre diuen respectivament “doncs” i “D’acord”. Expiració de la mestra al final. 4) Transcrivim ara un dels escrits d’una de les mestres participants en la recerca (setmanes tercera i quarta). "Avui la classe ha estat una autèntica olla de grills. Ben diferent d’ahir, que va ser una bassa d’oli. No sé si el termòmetre hi ha tingut a veure. Realment ens hem fregit tot el matí. O potser se n’adonen que jo estic nerviosa.... pels vídeos. Com més els demanava que es calmessin, més s’excitaven. He intentat organitzar un joc de rodolins perquè intervinguessin tots. He intentat que participessin, fent broma. He intentat que es tranquil·litzessin, posant una música suau. He intentat posar-me seriosa, al final! M’he col·locat en Pau al costat per tenir-lo sota control, una vegada més. Però poc èxit he tingut. M’han fet tant cas que no m’ho puc creure... El màxim que he aconseguit és un estat de “silenci sonor”, perquè han callat però no paraven de moure taules i cadires. Tanmateix ja és normal que no me’n surti, al capdavall per això he demanat ajuda”. Proveu de fer una codificació oberta o extensiva , segment a segment, d'aquest text. No n'heu d'encertar una de concreta, sinó que heu d'aplicar correctament les idees i procediments que conté el mòdul 2 tocant a la codificació oberta o extensiva, tenint en compte les característiques d'aquest estudi. Les possibilitats poden legítimament ser variades. Delimiteu els segments entre cada dos signes de punt i seguit consecutius, i entre l'inici i el primer punt. Us han de sortir 15 segments. Numereu-los.
Cognom1 Cognom2, Nom Fet això, assigneu a tots i cada un dels segments numerats un nom, etiqueta o codi, com es veu en l'exemple de la p. 48 del mòdul 2. Tot i que en aquest exemple hi ha tres columnes, basta que ompliu les dues primeres, i podeu prescindir de la de la dreta. Cada segment només pot tenir una etiqueta o codi. Aquestes etiquetes o codis es repetiran amb alguna freqüència i en entrar, posteriorment, en la fase de codificació axial, s'han de poder agrupar o condensar en categories més generals; però en aquesta pregunta encara no arribarem a aquesta darrera fase (hi arribarem en la següent pregunta, la 5). En definitiva, heu de fer una primera classificació dels segments (orientacions: pp. 44 – 49 del mòdul 2). Per tal d'unificar la vostra resposta us deixem ja preparada una taula sobre la qual realitzar l'exercici que acabem de proposar. Una classificació acceptable seria la següent; però n’hi hauria d'altres igualment legítimes. SEGMENTS ETIQUETES, CODIS O SUBCATEGORIES
1. Avui la classe ha estat una autèntica olla de grills. VALORACIÓ NEGATIVA 2. Ben diferent d’ahir, que va ser una bassa d’oli. VALORACIÓ POSITIVA 3. No sé si el termòmetre hi ha tingut a veure. EXPLICACIÓ AMBIENTAL 4. Realment ens hem fregit tot el matí. EXPLICACIÓ AMBIENTAL 5. O potser se n’adonen que jo estic nerviosa.... pels vídeos.
EXPLICACIÓ SOCIAL, COMUNICACIONAL
6. Com més els demanava que es calmessin, més s’excitaven.
VALORACIÓ NEGATIVA
7. He intentat organitzar un joc de rodolins perquè intervinguessin tots.
INTERVENCIÓ/ACCIÓ
8. He intentat que participessin, fent broma. INTERVENCIÓ/ACCIÓ 9. He intentat que es tranquil·litzessin, posant una música suau
INTERVENCIÓ/ACCIÓ
Cognom1 Cognom2, Nom un bon referent si se li afegissin relacions horitzontals. Expliqueu una mica què heu fet i com ho heu fet. ESQUEMA (a partir de la codificació oberta proposada en la resposta a la pregunta anterior) : EXPLIQUEU QUÈ HEU TINGUT EN COMPTE PER A FER L'ESQUEMA I ESTABLIR LES RELACIONS QUE S'HI VEUEN: (Aquí, lògicament, s’expliquen les relacions de l’esquema proposat per nosaltres en les solucions. Hi pot haver altres possibilitats legítimes de relació segons la codificació que hagueu fet). Relacions verticals: Hi ha 5 grans categories que pengen o depenen de l’objecte d’estudi o categoria general, és a dir, de les impressions de la mestra durant la classe en qüestió. Al seu torn, les dues categories de “Valoracions” i “Explicacions” contenen 2 subcategories cada una, les quals es fan constar també en l’esquema. I cada una d’aquestes categories o subcategories classifiquen els corresponents segments o indicadors. Relacions horitzontals: Es tracen segons una lògica de sentit comú. En efecte cada valoració va lligada a l’explicació que en dóna la mestra (ella atribueix una causa possible a l’excitació dels nens i nenes). Per altra banda, les accions es vinculen als seus resultats i aquests, en no ser satisfactoris, desemboquen en una autocrítica, relacions recollides per les fletxes d’esquerra a dreta.
IMPRESSIONS DE LA
MESTRA
Valoracions Accions Resultats Autocrítica
P O S I T I V E S N E G
A
T I V E S
A M B I E N TA L S
S O C I A L S
Segments
Segments
Segments
Segments
Segments 7, 8, 9, 10, 11
Explicacions
Segments 1 2, 13, 14 Segment
Cognom1 Cognom2, Nom A més, les accions i els resultats estan units per un bucle o una retroalimentació: és a dir, a mesura que la mestra va comprovant que cada una de les seves intervencions no serveix per a res, n’intenta la següent. Finalment, l’origen o la motivació que genera les accions de la mestra deriva de les seves valoracions negatives, per la qual cosa hem d’establir també un vincle entre unes i altres.
