Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
................................................
Tipo: Apuntes
1 / 14
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Grau d’Educació Social 2018
“Art i Artivisme”, “Los lugares no son solo para pasar, sino para estar” i “Centre Cultural de Medellín” Autors: Bartolomé Checa, María Carmona Aurellano, Alejandro Folch Pujol, Ariadna Professor: Jordi García Farrero
o Encàrrec i marc organitzatiu: ¿En quina institució s'inscriuen i/o en quin marc s'impulsen els projectes? Quin són els encàrrecs? Per fer una millor visió i una millor comparativa dels tres projectes escollits sobre en quina institució i/o marc s’inscriuen i quin és l’encàrrec de cadascú, exposem aquesta taula: PROJECTE INSTITUCIÓ EN LA QUAL S’INSCRIU
“Art i artivisme” Col·lectiu “Enmedio” impulsat per un grup de professionals de la imatge Utilitzar l’art com a forma de protesta en les injustícies socials presents, fomentant la participació de la ciutadania a través de cursos i formacions que fan a través del seu centre cultural. Donen un altre sentit al relat dominant. “Centre Cultural de Medellin” Centre de desenvolupament cultural de Moravia (CDCM) Transformar la ciutat de Medellin amb diverses alternatives de formació artística i pràctiques culturals. Així doncs, podríem dir que aquest centre cultural, parteix de 3 eixos: és un integrador de la diversitat cultural, vol satisfer les expectatives de tots els grups d’edat i generar espais de trobada i de participació ciutadana. “Los lugares no Col·lectiu “Desayundo Fer veure d’una manera atractiva, els diversos usos dels quals es pot gaudir en un mateix espai, com es pot fer visible la utilització del carrer a
repeteixen els relats oficials, aquells que estem acostumats a escoltar i que ens inscriu la societat. Així doncs, el discurs que sustenta el projecte és lluitar contra el neoliberalisme, ja que aquest transforma els nostres desitjos a través de la combinació d’imatges i missatge que ens fan veure i escoltar i és aquí on aquest col·lectiu actua. Si parlem del Centre Cultural de Medellín , veiem com els líders que van generar l’impuls d’aquest centre també van generar la necessitat de crear el centre de desenvolupament cultural i és aquí on l’alcaldia de Medellín, en la seva secretaria de cultura ciutadana la que invita a la Caja de Compensacion Familiar Conpenalco a formar part del projecte per generar una societat on junts integressin i fessin possible aquest projecte. L’enfocament metodològic és una formació integral on es basa amb la investigació, l’acció i la participació, com una pràctica social basada en la equitat de gènere i la participació política i ciutadana. A partir dels sabers previs, es promouen processos de diàleg, de reflexió, de construcció que generen accions culturals des d’un caràcter individual com col·lectiu. Aquí també podríem dir com hem citat anteriorment, que aquest centre també utilitzen l’art com a forma d’expressió i integració ciutadana. I per últim, el col·lectiu “Desayuno con viandantes” , els discursos que sustenten l’acció són el fet de voler fer visible tant l’espai públic, com la necessitat que senten aquests ciutadans a ser partícips de la societat. El repte de l’educació amb la cultura es posa en marxa en el moment que s’unifica la ciutadania, ja que en aquest mateix col·lectiu s’hi troben diverses ètnies, persones amb diversitat de pensaments, d’idees, d’aportacions, disposades a recolzar-se entre elles per tal d’aprendre tant de les persones com del entorn en general. En aquest moment és en el que es fomenta l’educació i es crea la cultura col·lectiva, en l’instant en que cada persona aporta el seu granet de sorra i també abraça els pensaments i les qüestions de l’altra persona per tal de que li aportin quelcom a les seves experiències i a les seves vivències.
o Agents de l'educació: Quins principis-guia utilitza l'equip educatiu?, qui genera els contextos educatius ?, qui i com fa la funció de transmissió-recreació cultural? Referent al principi – guia de cada projecte, hem pogut comprovar que cap dels tres es similar, si vegem l’Art i Artivisme, se centra en la idea de modificar el discurs dominant al qual estem acostumats que ens imposen arreu. Seguidament, el principi que correspon a la Casa Cultural de Medellín, podem comprendre que es tracta del fet de promoure la promoció social, alhora es fomenta la participació ciutadana, la qual també es troba dins dels objectius principals del mateix projecte. Mentre que per últim, la iniciativa del col·lectiu Desayuno con Viandantes, redunda en la idea de fer ús dels espais públics els quals es troben desaprofitats, com també alhora vol fer crèixer el coneixement dels barris de la mateixa ciutat, mitjançant activitats domèstiques d’ús diàries, tals com esmorzar a peu de carrer acompanyats per altres persones de diverses ètnies i cultures. Però, si parlem del encarregat de generar aquests contextos educatius, trobem que tots tres projectes tenen aquesta part en comú, ja que els generadors de totes les iniciatives són els organitzadors del propi projecte i per tant el mateix col·lectiu que té com a objectiu principal el de garantir una acció social. A l’hora de parlar de qui fa la funció de transmissió i recreació cultural, en tots tres projectes trobem que la realitzen els propis organitzadors del mateix col·lectiu, no obstant, també participen en el bon funcionament de la mateixa, les pròpies persones participants de la iniciativa. Si hem d’esmentar com es realitza la mateixa transimissió i recreació cultural dins l’acció social no acabarem mai, ja que són moltes les funcions que es realitzen dins de cada iniciativa prèviament esmentada. Podem trobar des de la creació d’un nou mode d’acció directa parlant del projecte Art i Artivisme, si tenim en compte el Centre Cultural de Medellín, aquest és el que compta amb un ventall més extens d’oportunitats i activitats a
o Continguts culturals i educatius del projecte: Quins són els elements d’allò comú i d’allò cultural que es posen en joc? i ¿quins conceptes, llenguatges, eines, actituds, etc s'utilitzen i es posen en joc? Es evident que cada projecte tindrà els seus elements culturals propis, encara que en aquest cas, hi ha moltes coincidències. La participació, l’ intercanvi i la llibertat d’ expressió, són els elements d’ allò comú, d’ allò que volen aconseguir. La forma per poder empoderar-se per assolir els objectius cultural, ho fan mitjançant l’ art en totes les seves formes ( des del ball, la pintura, la música, les escultures, les reunions…) El conceptes que he mencionat a dalt, només es realitzaran si hi ha una veritable iniciativa dels subjectes que fomentin aquestes practiques socials o populars en les seves pròpies vides i en les dels altres. Les eines que disposa cada projecte són diferents. En la iniciativa de ‘’Los lugares no son solo para pasar, sino para estar’’ les eines que s’ utilitzen són les pròpies que poden portar les persones mateixes que hi participen. Sobre l’ Art i Artivisme és el col·lectiu ‘’Enmedio’’ qui té les eines per poder crear l’ art reivindicatiu. En l’ infraestructura de la ‘’Casa de Todos’’ és gràcies al recolzament de l’ aliança públic-privat (l’ Alcaldia de Medellín i Caja de Compensación Familiar Comfenalco Antioquia) i els professionals qui disposa de les eines per poder treballar o participar conjuntament amb la societat.. De forma notòria, en totes tres participacions populars les actituds mostrades són optimisme, de participació, de lluita, d’ iniciativa, de saber, d’ autoreconeixement, de cohesió social… Actituds molt favorables per a que aquestes iniciatives segueixen vigent però encara més, que aquests fets puguin anar a molt més ja que com és en el cas del CDCM és un referent obligat per entendre la transformació social i les diverses alternatives de formació ciutadana de Medellín i qui sap si per a molts territoris del món. o Com és l’acció del projecte: com es porta a terme el procés i quin resultat es busca?
L’acció que tots tres projectes tenen en comú és que es tracten d’una acció social comunitària encarregada d’afavorir el bon funcionament d’aquesta, és a dir, la correcta integració social, així com també incrementar l’ús del carrer i de la participació ciutadana, mitjançant alternatives i dinàmiques disponibles que ofereix el mateix espai. Tots tres projectes tenen un funcionament similar, ja que hi ha un col·lectiu el qual organitza l’activitat, mentre que és la ciutadania qui en tot moment afavoreix que aquest fet doni lloc i avanci cap al bon camí, afavorint el correcte funcionament d’aquesta acció. El resultat que es busca aconseguir en tots els tres projectes prèviament esmentat traient que es tracten de projectes socials diferents i que cadascú té uns objectius específics concrets, l’objectiu principal és compartit o s’hi aproxima molt, és tracta tant de visibilitzar la ciutadania com per quelcom més que un nombre el qual només és útil quan l’estat el requereix, com de garantir la correcta integració social dins d’una mateixa comunitat, societat o col·lectiu. o Valoració o impacte: Quins són els impactes que es busca generar i quins són els que s'aconsegueixen? i com es valoren els projectes? El que tenen en comú els tres projectes comparats respecte els impactes que busquen generar, és l’acció de visibilitzar, tots tres compten amb la funció de fer visible algun aspecte d’aquesta societat, ja siguin les injustícies com és en el projecte de l’Art, com fer veure i entendre a una comunitat que necessita del recolzament de la resta d’integrants de la mateixa, com en l’últim projecte analitzat, en el que es vol fer veure a la ciutadania, la quantitat de funcions que se li pot treure a un mateix espai públic. Tots tres projectes tenen en comú alhora, el fet d’afavorir la participació ciutadana, fomentar una correcta integració social, i garantir pautes per tal de seguir una metodologia que ajudi a fer partícip a tota la societat de la necessitat de canvi que existeix i està latent actualment.
hora de treballar en grup. Encara així ho hem pogut afrontar com hem pogut i aquest ha estat el resultat. Tots els membres del grup hem participat activament per realitzar d’ una forma autogestionada i de feina repartida. Valoració Ariadna Àlex María Capacitat de comparar, analitzar i reflexionar críticament en clau de recerca
Complexitat en l’ús del material de l’activitat i elaboració de bibliografia pròpia
Raonament entorn els continguts, els conceptes i les idees clau que aborda i obre l’activitat
Plantejament d’idees pròpies fonamentades que ampliïn el camp de reflexió de la mateixa activitat
http://www.enmedio.info/
ells mateixos amb la seva participació i la seva voluntat d’ aconseguir-ho qui ho fa possible. El que jo em pregunto és, si mirant l’ història, la cultura emana d’ una forma conjunta de la societat en general o és la petita elit de sempre, que ostenta realment el poder per seguir perpetuant-se i mantenir d’ aquesta manera l’estatus quo... Aquesta pregunta encara me la formulo. És evident que depèn de quin projecte s’observa la cultura que emana un o l’altre. El que sí que tinc clar, és que la cultura dominant no l’exercim nosaltres sinó que són les polítiques neoliberals entre d’altres, les que influeixen realment amb les vides de les persones. Com a futur educador social, penso que hem de rebutjar categòricament algunes manifestacions culturals encara que sigui perillós i arriscat, com tampoc hauríem d’ aplicar ‘’peti qui peti’’ el famós relativisme cultural. Ariadna: El primer interrogant que em va sorgir al fer la primera activitat d’aquesta assignatura va ser el fet de que encara el concepte d’animació sociocultural no esta molt present en la nostra societat ja que molta gent no sap el significat exacte d’aquest concepte. En la realització d’aquest treball he vist com hi ha moltes iniciatives que tenen a veure amb l’animació sociocultural però en cap moment es veu que són iniciatives dins de l’àmbit sociocultural. Així doncs, encara queda per familiaritzar aquest concepte dins d’aquestes iniciatives per a que la gent sàpiga realment tot el que pot arribar a fer l’animació sociocultural. L’altre interrogant que em va sorgir, és que m’agradaria saber més sobre el gran ventall que comporta l’animació sociocultural i en la realització d’aquest treball he pogut comprovar que hi és en molts àmbits d’actuació, però com he citat anteriorment, s’hauria de familiaritzar més aquest concepte. María:
L’animació sociocultural és una tasca imprescindible dins del context social i cultural, tenint en compte que una de les funcions principals de la figura del professional en educació social, és la de transmetre cultura i donar els recursos necessaris per tal de que l’individu aconsegueixi per ell mateix la correcta integració social dins el seu entorn, el primer interrogant que plantejo és el següent: és possible una societat sense necessitat d’ajuda de la figura educadora per tal de garantir que entre tots nosaltres sabem i respectem tant l’entorn com les persones que formen diversos contextos socials? A conseqüència de la mateixa acció em plantejo el segon interrogant, el qual seria el següent: aprendrem finalment algun dia a respectar a la persona del costat veient-la com a nosaltres mateixos i sense importar el color de la seva pell ni la raça ni cultura que representa o forma part? O necessitarem tota la vida d’una figura mediadora que vetlli per garantir aquesta correcta socialització a la que he fet cabuda en la menció anterior? En certa part, després d’haver elaborat aquest treball considero que alguns fets si que poden quedar-se resolts gràcies a la participació i a la bona col·laboració de la ciutadania, encara que en qualsevol dels casos actua com a referent la figura del professional, és a dir, l’educador social en aquest cas. Aquesta és la figura que se’n encarrega d’organitzar i dur a terme el projecte, mentre que per altra banda, aquests també se’n encarreguen de donar la metodologia necessària per tal de poder aconseguir l’auto-gestió del propi col·lectiu sense la necessitat de que aquesta figura professional hi intervingui i per conseqüent sigui l’encarregada de vetllar tant per la seva seguretat com per la correcta socialització i posada en pràctica de la mateixa acció o projecte.
