¡Descarga PAC2 Solució y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
Exemple 1 Primera part
A)
STORY LINE
Un nen que es va criar en un poble de la Sicília nativa torna a casa com un director famós després de rebre la notícia de la mort d'un vell amic. Dit en un flashback, Salvatore rememora aspectes de la seva infància i la seva relació amb Alfredo, un projeccionista al Cinema Paradiso. Sota la influència paternal d'Alfredo, Salvatore s’enamora de la realització de pel·lícules. Alfredo ensenya a Salvatore totes les seves habilitats, fet que es converteix en un trampolí per al nen al món de la realització de pel·lícules. La pel·lícula ens porta a través dels canvis al cinema i el comerç. També explora el somni d'un nen de deixar la seva petita ciutat per a la incursió al món exterior. IDEA TEMÀTICA La història del petit Salvatore és un relat captivador de totes les emocions humanes imaginables - la tristesa, la felicitat, el riure, la compassió, la ràbia, la desesperació, la pèrdua, l'ensenyament, l'aprenentatge, el somni i l'esperança. S’intenta captivar l’intangible en la seva essència més perfecte. Alfredo juga el paper d'un mestre dur, un supervisor exigent, i una figura de pare amorós. Mons i anys de diferència són inseparables com un acompanyant l'un a altre a través de la bella passió compartida de pel·lícules. Un gran esforç entra en la censura de qualsevol forma d'intimitat o la passió de les pel·lícules, per complir amb les regulacions del govern italià robant a l'audiència de petits plaers i gran esperança en uns temps difícils. No obstant això, el duo viu per complaure a un públic que ve a Cinema Paradiso en massa per escapar de la seva trista realitat. Les pel·lícules són molt més que entreteniment; representen una ombra d'esperança i alegria que passa després de la Segona Guerra Mundial, emmascarades en un paisatge blanc i negre, lliurat en un bell diàleg i a la gran pantalla del teatre.
Salvatore sap que contribueix a això, i això li dóna el sentit de propòsit inqüestionable que necessita per complir el seu somni. Aquest es veu hipnotitzat amb el món del cinema i la profunda influència d'Alfredo. En el transcurs d'aquesta magnífica pel·lícula, Cinema Paradiso ens porta des de l'antiga a la nova era de la indústria del cinema; a mesura que madurem d'analògica a l'era digital. Entenem que l’essència de Cinema Paradiso és comunitat, amistat, veïns, famílies, veient i experimentant la pel·lícula a la pantalla gran. Després, a l’era digital tot canvia, veiem desaparèixer a tothom per la petita pantalla a les sales d'estar privades. Les dificultats associades
amb l'edat analògica són tan dures com els plaers produïts per les tradicions perdudes de l’era digital. Cinema Paradiso significa el desig que tots sentim de vegades per les coses que solíem ser, un anhel dels anys passats en la innocència i temps més simples.
B) Es pot adequar a les possibilitats del productor? Sí, el film té qualitat. Té les característiques per arribar a ser un producte comercial. El tema es pot enunciar en un màxim de tres línies? SÍ Un cineasta recorda la seva infància quan s’enamora de les pel·lícules al teatre del seu poble formant una amistat profunda amb un projeccionista de cinema
La història escollida és adequada al desenvolupament del tema? Sí. La història desenvolupa les tres línies principal del tema. En fa una historia atractiva per tal d’arribar al públic. El tema està implícit en la història i es dedueix de l'acció? Sí, al llarg del guió es pretén mostrar els diferents passos que ha seguit Salvatore per tal de poder fer realitat el seu somni. La pel·lícula té una doble finalitat, d'una banda tracta d'elogiar i exaltar el gènere cinematogràfic i d'altra banda presenta una història realment interessant sobre la forta i valuosa amistat entre Salvatore i Alfredo, la qual al llarg del temps genera grans fruits per a tots dos. És important recalcar els grans valors que presenta l'obra cinematogràfica Cinema Paradiso com són l'amistat, la perseverança, el respecte i l'admiració per algú, entre uns altres. Tracta de presentar el més enllà d'una simple pel·lícula, mostra l'evolució i la història darrere de la cinematografia. Al film, bàsicament tres èpoques estan mesurades pel transcórrer de la vida del protagonista. La primera es configura en la infantesa de Toto, després la seva joventut i finalment l'edat adulta que mostra l'avanç del protagonista al llarg de la vida. L'amistat entre Salvatore, un nen d'escassos recursos de l'època, i Alfredo, un projeccionista de cinema és valuosa en tots sentits ja que cadascun aprèn de l'altre, tant un nen aprèn d'un adult com viceversa i comparteixen moments i records especials per a tots dos. Gràcies als ensenyaments d'Alfredo, Salvatore aconsegueix convertir- se amb el temps en un reconegut director de cinema, assoliment del qual Salvatore se sent més orgullós i agraït amb el seu amic. Els valors que es presenten a la pel·lícula són realment importants i amb poca freqüència posats a prova en els nens, amb la qual cosa la pel·lícula es converteix en una bona mostra dels valors més importants que han d'existir en la societat mundial actual. Cinema Paradiso representa la història temporal entre Toto i el cinema, amb diverses històries particulars; diferents èpoques es
allunyar-se dels teus, del teu ambient, dels teus aires, amb la finalitat d'aconseguir el teu somni. És interessant veure que hi ha una veritat a la vida: de vegades cal deixar coses o sacrificar-les per poder aconseguir el que un desitja. En les coses que s'han de sacrificar a la vida per un somni, es pot observar el moment en el qual Totó, quan és gran, escolta la notícia que Alfredo ha mort, una de les amistats que mes estimava al món. S'adona que no tornarà a veure’l més. S'observa com es necessita de vegades sacrificar coses per el futur, i deixar persones enrere, però també cal recordar que el temps no es deté, i el que estem deixant de costat, potser no tornarà. Ès correcte, el fet d’haver d’anar sen de la ciutat per poder aconseguir ser un “Director de Cinema” però existeix el moment de recordar les seves arrels i tornar, i d’aquesta manera no sacrificar les coses de forma tan radical. Ens interessa el protagonista i el seu problema? Ens motiva el tema? L'estructura té punts d'inflexió que augmenten l'interès i el risc? Té un clímax amb autèntica intensitat (tensió dramàtica)? La resolució és ràpida, coherent i sorprenent? Sí, el públic es pot posar a la pell dels protagonistes fàcilment. És un film que arriba a les persones. El públic empatitza en l’assoliment del somni de totó d’arribar a ser un bon director de cine. La pel·lícula és molt propera. S’aconsegueix motivar ja que l’espectador es pot introduir a la pell dels protagonistes. La resolució no és ràpida, però si és coherent i sorprenent. L’escena final és el clímax del film: és l'últim regal que li fa Alfredo, el projeccionista del cinema Paradiso, a Salvatore que va ser el seu alumne i ara és un famós director de cinema quan aquest torna al seu poble natal per assistir al funeral d'Alfredo. Es tracta d'un muntatge de totes les escenes de pel·lícules que el capellà del poble obligava a tallar per suposada obscenitat i que Alfredo va guardar sempre per a ell.
Exemple 2 Primera part
Imagina Audiovisuales SL ha recibido de la mano del reconocido
guionista Guiuseppe Tornatore, un argumento para desarrollar un proyecto cinematográfico que acabe siendo un éxito de taquilla. Es necesario estudiar en profundidad la viabilidad del proyecto para saber si podemos llevarlo adelante.
Como todos sabemos, contamos con una dilatada experiencia en la producción de magníficos documentales cinematográficos, pero no así en cine de ficción. Así que puede resultar beneficioso contar con la inestimable ayuda de Fernando Bovaira, experimentado productor de exitosas películas como "Los Otros" de Alejandro Amenábar, "La lengua de las mariposas" de José Luis Cuerda o "Lucía y el sexo" de Julio Medem. Juntos estudiaremos al detalle el argumento de Guiuseppe Tornatore, que en principio es una idea que a los amantes del cine nos puede enamorar, pero como de lo que se trata es de enamorar al público, no podemos decir que sí a ciegas.
En primer lugar es necesario averiguar si hay realmente una historia con una estructura clara. Esta estructura deberá responder a los aspectos más básicos, es decir, si existe o no una historia con una trama principal, un conflicto, un objetivo y una descripción mínima de los personajes principales, entre otras cosas. Para ello empezaremos elaborando un Storyline que contendrá el planteamiento, el desarrollo, el conflicto y el desenlace de (en principio) nuestra historia. Posteriormente debemos descubrir la idea temática, y por último pero no por ello menos importante, lo someteremos a nuestro test de evaluación.
Antes de empezar, hay que decir que este argumento contiene, principalmente, la infancia y adolescencia de su protagonista. Lo que nos lleva a separar en tres grandes bloques la historia. Estos bloques serán estructurados en un planteamiento, un nudo y un desenlace, aunque cada bloque contiene también su propio planteamiento, nudo y desenlace. De lo que se puede deducir que estamos ante una historia con una duración, posiblemente, considerable.
Desglosando el argumento:
STORY LINE
Un prólogo abre esta historia que nos introduce en la infancia de su protagonista: Salvatore, un reconocido director de cine que se crió sin
Volvemos a un Totó que se ha convertido en Salvatore. El famoso director de cine regresa, veinte años después, a su pueblo Giancaldo en Sicilia para asistir al entierro de su amigo y mentor, Alfredo. De esta forma, Salvatore vuelve de forma breve a ser ese pequeño Totó que todos en el pueblo conocen. Asiste a los cambios que ponen de relieve la nostalgia por un tiempo pasado y recibe el regalo que Alfredo deja a Totó: una lata de película con algunos de los fotogramas censurados.
Salvatore regresa a Roma.
Un epílogo cerrará esta historia en el momento en que Salvatore, en la intimidad de una sala de proyección, visiona el regalo de Alfredo, metros de fotogramas con algunos de los besos y abrazos censurados por el cura que celosamente y a lo largo de los años ha ido guardando para su amigo, Salvatore.
LA IDEA TEMÁTICA
Una vez hayamos dilucidado la idea dramática, corresponde elaborar la idea temática. Es decir, la tesis de la historia. Es imprescindible que el argumento que tenemos entre manos contenga la idea temática, sin ella, no podremos seguir adelante ya que corremos el riesgo de que el guión se desvanezca en las múltiples subtramas propuestas. Debemos encontrar el tema que unifica, que sirve de guia para poder contar la historia.
Sin lugar a duda este argumento tiene como idea dramática el amor. Podemos decir que la historia que Giuseppe Tornatore nos ha escrito presenta el amor en sus distintas vertientes. El amor paterno- filial, el amor adolescente y el amor al cine. Pero también es un canto de amor a una época, dolorosa e incierta pero llena de esperanza. Podemos decir que esa esperanza se concentra sobre todo, en la magia del cine que nos muestra el argumento
La nostalgia sirve como motor de arranque de esta historia y Salvatore finalmente tendrá que mirarla a los ojos, de frente, en la intimidad de la sala de proyección. Por tanto, la nostalgia de Salvatore está en el prólogo y será la responsable de introducirnos en sus recuerdos más lejanos y profundos, recuerdos que nos contarán el planteamiento, el nudo, y que nos llevarán al desenlace, hasta un epílogo tan hermoso como amargo (como todo aquello que vale la pena) resolviéndose así el conflicto principal y la historia. La nostalgia es la idea temática, la idea núcleo de esta historia que se presenta al principio y se resuelve al final.
Por tanto, podemos decir que el argumento contiene una idea
dramática y una idea temática que se van completando y enriqueciendo según se va sucediendo el drama.
Climax: Quisiera señalar que el climax, que se sitúa en la resolución de la idea temática, lo podemos encontrar en el momento en que Salvatore visiona el legado de Alfredo.
Creo necesario señalar también algunos puntos más que tienen que ver con la estructura dramática. Más arriba he señalado que este argumento debe ser segmentado en bloques. Cada bloque cumple una función en el esquema dramático (presentación, nudo y desenlace) Así mismo, señalé que cada bloque contiene varios conflictos y al mismo tiempo su propia estructura dramática. Creo conveniente localizar alguno de esos conflictos.
- Conflicto I (el más importante):
El que encontramos en el prólogo y que se resuelve en el epílogo, dando unidad temática a toda la historia y llevándonos irremisiblemente al climax. La nostalgia de Salvatore, ese momento agridulce. Nuestro protagonista tiene que mirar atrás aunque sea doloroso precisamente por todo el amor que recibió y, sin darse cuenta, también él dió.
Alfredo intenta alejar a Totó de la cabina porque es peligroso andar cerca de material altamente inflamable, pero Totó se las ingenia para colarse. Ocurre lo que Alfredo tanto temía y un incendio se sucede en la cabina. Paradójicamente, y a pesar de que Alfredo pierde la vista, Totó es quien le salva la vida. A través de esta situación se plantea el conflicto que nos llevará al bloque siguiente, el nudo de la historia.
El amor correspondido pero frustrado hacia Elena, la hija del banquero del pueblo. Un amor que refleja las diferencias entre clases sociales. Conflicto que con su resolución nos llevará al desenlace.
a través de la memoria. De esta forma podremos evitar que ese ser querido muera una segunda vez, que muera en el olvido.
Salvatore debe hacer un esfuerzo y mirar a los ojos de la nostalgia para que Totó y todo lo que le rodeaba (Alfredo, su familia, Elena, etc,etc) no muera en el olvido.
¿La acción es acción dramática?
La acción es acción dramática. Quizás el momento de mayor intensidad lo encontramos en el climax final, cuando Salvatore visiona el legado de Alfredo.
¿El protagonista está bien definido, tiene motivación clara y lucha para conseguir su objetivo?
Sin lugar a duda. El protagonista ha esperado veinte años para poder enfrentarase a sus recuerdos. La motivación, el motor que le empuja, es la noticia que le llega a través de su madre, es decir el fallecimiento de su amigo y mentor, Alfredo.
La propuesta favorece la comprensión de su protagonista en cada una de sus facetas (y en este caso me refiero a Totó niño, Totó joven y a Salvatore)
¿El objetivo es importante para el protagonista, es difícil y entraña riesgo?
Mirarse al "espejo del alma" nunca es fácil y entraña la posibilidad de caer en una depresión difícil de salir, sobre todo cuando el sentimiento de culpabilidad puede hundir a la persona. Salvatore no ha mirado atrás en veinte años y tiene sus razones para evitarlo. Pero ha llegado el momento y el objetivo es lo suficiente importante como para enfrentarse a ello.
¿El conflicto es fuerte y claro?
Este argumento entraña una cantidad de subtramas que podrían ocultar el conflicto principal. Pero resulta que el conflicto es lo suficientemente fuerte y claro como para no diluirse.
¿Nos interesa el protagonista y su problema?
Desde luego. El protagonista está lleno de aristas y su presente entraña una incógnita que nos lleva a su pasado. Este pasado está lleno de situaciones que nos harán pasar por toda la gama de emociones.
¿Nos motiva el tema?
Nos interesa el tema y no sólo porque cuenta la historia del cine a través del cine, sino también porque su guionista ha sabido encontrar la forma en que la historia sea para todos los públicos estableciendo un tema universal que a todos interesa: el amor.
¿La estructura tiene puntos de inflexión que aumentan el interés y el riesgo?
Sí. Aunque ya han sido señalados, los puntos de inflexión harán que la historia avance y de esta forma aumente el interés y el riesgo. Los podemos encontrar en, al menos, el planteamiento y el nudo expresados en el storyline:
Punto de inflexión en el planteamiento: el incendio en la cabina de proyección deja ciego a Alfredo, esto hará que la historia de un giro y nos lleve al nudo de la película.
Punto de inflexión en el nudo: el amor por Elena es correspondido pero las circunstancias lo frustran. Este giro (junto con los consejos de Alfredo) hace que Totó salga del pueblo a buscar y ampliar sus horizontes. Punto que nos devolverá al tiempo presente de Salvatore, cuando ya es una persona madura y un reconocido director de cine.
¿Tiene un climax con auténtica intensidad (densidad dramática)?
El clima en esta historia está cargado de emoción, hasta el punto de poder trasladarla a un futuro espectador. Salvatore se emociona ante el visionado de los fotogramas que Alfredo le ha guardado durante muchos años. Es inevitable la carga emocional, estamos hablando de una relación paterno-filial que tiene un paréntesis de nada menos que veinte años y sin embargo perdura en el tiempo.
¿La resolución es rápida, coherente y sorprendente?
La resolución responde de forma precisa y acertada. El argumento expresa la emoción de un Salvatore nuevo, que se emociona con los fotogramas de besos y abrazos que ya ha visto y conoce. Pero que en esta ocasión su significado va mucho más allá, porque en cierto modo sintetiza la relación con Alfredo, la historia, su historia.
Exemple 1 Segona part
1. MODE DE PRODUCCIÓ.-
Ens trobem, un cop acabat el guió literari, que el pressupost de la posada en obra d’aquest film puja fins als 8 milions d’euros. És un projecte ambiciós per al qual hem pensat en comptar amb els millors professionals, no hem escatimant en somnis i fins i tot hem pensat a sumar un geni com Ennio Morricone per compondre la banda sonora. D’aquest 8 milions d’euros, Pego Films pot invertir fins a 1’9 milions. Per això ens decidim, com en altres ocasions hem fet, per una coproducció. Com que tenim clar que la història passarà a Itàlia, i la nostra empresa és catalana, farem un coproducció amb empreses o institucions catalanes, espanyoles i italianes.
Gràcies a la coproducció podrem obrir les portes tant al mercat italià com al català/espanyol, i en tots dos buscarem finançament i recolzament local. La inversió i l’èxit seran compartits però el risc també. La nostra unió de forces permetrà tenir més recursos de manera més ràpida i augmentar les possibilitats i alternatives de finançament – podrem demanar subvencions o ajuts a la producció tant al govern català, espanyol com italià-. També unirem la nostra agenda de contactes eixamplant-la, i a la nostra productora segur que això la pot ajudar a traçar nous horitzons de negoci. Com que ens unirem a una productora/es italiana de gran renom, això ens beneficiarà en la marca. La coproducció fa que Pego Films no es vegi obligada a invertir tota la suma de diners, cosa que ens seria impossible, i que el pes de la inversió inicial es reparteixi entre totes les empreses coproductores. Treballar conjuntament augmentarà el nostre potencial de cara a la distribució i exploració del film que pot aspirar a mercats més amplis i una major internacionalització. Amb aquest impuls podrem aspirar, a més, a ajuts europeus i internacionals. Però sobretot, gràcies a la coproducció podrem arribar a reunir els 8 milions d’euros necessaris per dur a terme el projecte.
És cert que també hem de parlar dels inconvenients que suposa obrir el projecte a la coproducció. D’entrada sabem que no serem els únics en prendre decisions, així poden sorgir discrepàncies a l’hora de contractar personal, tècnics... i també tenir punts de vista diferents que generen conflicte en alguna de les idees que expressa el film. Si bé compartim riscos, també repartirem beneficis. D’altra banda, a l’haver productors de diferents nacionalitats tenim més possibilitats que es demani el doblatge de la pel·lícula a altres idiomes i això pot fer encarir el producte. I és que una coproducció comporta un augmento i/o duplicació de costos (més costos de promoció, llicències d’exhibició, traducció de guions, viatges, conferències, assegurances internacionals...). A més, haurem de posar-nos-hi en la normativa cinematogràfica de països tercers i de convenis internacionals.
Però amb tot, la opció és la coproducció.
La recerca d’empreses que vulguin participar en la coproducció de Cinema Paraiso ha estat fàcil. Pel camí ens hem trobat amb la productora italiana AMBI Pictures, que té una àmplia trajectòria internacional amb projectes com “El mercader de Venecia”, i que buscava projectes per desenvolupar a l’estat espanyol. Per a aquest projecte, a més, podrem comptar amb una altra productora italiana Melampo Cinematografica (“El tigre y la nieve”, “Pinocho” o “Astérix y Obélix contra el César”) de gran renom.
Totes 3 empreses hem aconseguit sumar la següent inversió:
Empresa Àmbit Inversió en euros
% sobre el total
Pego Films Països Catalans 1.900.000 23’75%
AMBI Pictures Itàlia 2.000.000 25%
Melampo Cinematografica
Itàlia 2.000.000 25%
Total euros: 5.900.00 73,75%
El 73’75% del pressupost del projecte el tenim resolt, ara cal buscar col·laboradors que ens ajudin a reunir els 2.100.000 euros que ens resten.
Decidim acudir a les institucions públiques donat que entre les 3 empreses tenim força contactes i estem acostumats a demanar subvencions i ajuts. Les televisions públiques catalanes i italianes hi col·laboren (TVC i RAI), també l’ESCAC pot aportar una suma més modesta però que serà de gran ajuda, i la cadena privada Telecinco, que pertany al grup italià Mediaset, s’hi suma de bon grat a través de Telecinco Cinema, la companyia de producció de pel·lícules espanyoles propietat de Mediaset Espanya. De col·laboracions públiques també en troben a Catalunya i a l’estat espanyol a través de l’ICEC i l’ICAA. I finalment, l’Instituto Luce, la institució pública més antiga d’Itàlia destinada a la difusió cinematogràfica, ha volgut sumar-s’hi en aquest homenatge al cine.
Col·laboradors Àmbit Inversió en euros
% sobre el total
Televisió de Catalunya
Catalunya 400.000 5%
RAI Cinema Itàlia 400.000 5%
ESCAC (Escola Superior de Cinema i
Catalunya 80.000 1%
Donat que els països coproductors són Catalunya i Itàlia, anirem primer a les entitats públiques d’aquestes països. Ens decidim per les televisions, amb qui ja hem treballat anteriorment, TVC i RAI. També pensem amb una televisió privada, Telecinco, la empresa matriu de la qual és italiana, per tant estem segurs que recolzarà aquest film. A aquestes entitats col·laboradores els demanen, a ser possible, que assumeixin un 5% del film. Amb això sumem un 15% més, i arribem al 88,75% del pressupost.
El gruix del pressupost ja el tenim, així doncs, en una tercera fase mirarem de trobar subvencions de les entitats culturals que més pròximes queden als productors catalans i italians: ICEC, ICAA, Instituto Luce. Com que la pel·lícula té nacionalitat catalana i italiana, i a més es preveu rodar-la entre d’ambdós països implicant-hi professionals, podem accedir a les subvencions que des de les institucions públiques d’aquests països. Tocant portes d’institucions vinculades a la cultura i a l’audiovisual, ens trobem una col·laboració inesperada, l’ESCAC també es vol sumar a aquest homenatge al cinema amb un 1%. Amb tots ells aconseguim un 10’75% més. Ja tenim el 99’5%. El projecte és a tocar.
Finalment com que és un projecte amb voluntat d’expansió europea i internacional, Creative Europe MEDIA aporta un 0’25%. També hem decidit contactar amb diverses multinacionals – bé siguin d’àmbit català, espanyol, italià o que estiguin instal·lades a aquests territoris- perquè aportin una determinada quantitat fent aparèixer la seva marca en algun moment del film (Nissan, Fiat, KH-7..). Amb elles sumaren 0.2 5 % i arribarem als 8 milions, al 100%.
Entitat Tipus inversió Total inversió en euros
% sobre el total
Pego Films Capital risc 1.900.000 23’75%
AMBI Pictures Capital risc 2.000.000 25%
Melampo Cinematografica
Capital risc 2.000.000 25%
Televisió de Catalunya
Catalunya 400.000 5%
RAI Cinema Itàlia 400.000 5%
ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)
Catalunya 80.000 1%
Telecinco Cinema
Espanya 400.000 5%
ICEC (Institut Català d’Empreses Culturals)
Catalunya 280.000 3’5%
ICAA (Instituto de la Cinematografia y de las artes Audiovisuales)
Espanya 280.000 3’5%
Instituto Luce Itàlia 220.000 2.75%
Creative Europe MEDIA
Ajuda europea 20.000 0’25%
Product Placement
Total 8.000.000 100%
Minimitza els riscos: al ajuntar-nos, el risc és menor, cada productor assumirà la part proporcional de risc segons el capital que aporti. En aquest cas, el nostre soci assumirà la major part del risc, i també obtindrà més beneficis.
L'accés a determinades ajudes de foment a la coproducció entre diversos països: al ser una coproducció ens beneficiarem de diverses ajudes europees a la coproducció, com ara; el programa MEDIA (iniciativa de la Comissió Europea per impulsar el sector audiovisual europeu), el programa MEDEA (iniciativa de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía per estimular la industria audiovisual euro- mediterrània), Eurimages (Consell d'Europa) i l'European Coproduction Fund (en aquest cas, podria obrir una finestra de distribució al Regne Unit).
Aurelio De Laurentiis ens facilitarà l'estructura tècnica i el capital humà necessari per enregistrar la pel·lícula, tanmateix, el director i els professionals claus de l'obra (realitzador, productors i guionistes) els aportarà Cap per Avall Solucions Audiovisuals. En un principi, no interferiran en l'apartat creatiu de la producció.
El contracte de coproducció entre Aurelio de Laurentiis i Cap per avall Solucions audiovisuals , anteriorment esbossat en el deal memo , es ratificarà en un nou contracte on constaran, entre d'altres apartats: les parts, la descripció de l'obra, les aportacions de cada una de les parts, la contractació, el control creatiu i els títols de crèdit.
Degut a que Aurelio De Laurentiis posa els diners que ens fan falta per produir Cinema Paradiso no necessitarem buscar altres fonts de finançament; per una banda, això ens facilita les coses, ja que només tenim una empresa, un interlocutor amb el que negociar el contracte de coproducció i rendir comptes; d'altra banda, al aportar el gruix del capital també acabarà beneficiant-se de gran part dels beneficis, estipulats al contracte de coproducció.
Opció 2
Una altra opció és diversificar la producció buscant diverses fonts de finançament, a la taula que es mostra a continuació hi ha una proposta:
Diners de l'entitat promotora Cap per avall Solucions audiovisuals 1,900,000 € Acord de coproducció amb altres societats
Canal francès ARTE^1 i Canale 5 (MEDIASET) 500,000 € Pacte amb el distribuïdor Als cinemes d'Espanya, França i Itàlia 500,000 € Drets de televisió TVE, ARTE i Canale 5 1,000,000 € Pre-venta de la pel·lícula a distribuïdores d'altres països
Espanya, França, Itàlia, Grècia i Portugal 1,000,000 € Inversions privades 0,00 € Capitalitzacions de sous 0,00 € Distribuïdores videogràfiques MANGA FILMS 100,000 € Programes europeus d'ajuda a la producció
Programa MEDIA, Eurimages i Programa MEDEA 800,000 € Ajudes per a la coproducció amb Amèrica Llatina
Ajudes públiques a la producció Espanya (MECD^2 ) i Catalunya (ICEC^3 ) 1,800,000 € Crowdfunding 0,00 € Product Placement Hem arribat a un acord amb la marca de cotxes FIAT i amb la cervesa Peroni perquè els seus productes apareguin a Cinema Paradiso 400,000 € Total 7,000,000 €
1 Cadena pública cultural i europea. Produeix, dissenya i emet programes culturals que propicien la comprensió d'Europa. El canal és finançat per França i Alemanya. 2 http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/cine/informacion- servicios/sc/becas-ayudas-y-subvenciones.html 3 http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/i cec
