¡Descarga solucio pac2 y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
Semestre febrer 2016 – juliol 2016
Prova d’Avaluació Continuada – PAC 2
SOLUCIÓ PAC
ANTECEDENTS DE FETS *
Remei, de 62 anys d'edat, era una dona corpulenta —amb tendència cap a l'obesitat— que anava a visitar la seva mare de 80 anys. Era molt coneguda per la zona i era extravertida, sociable i estimada pel veïnat. Sempre participava a les activitats d’oci de la comunitat de veïns i intervenia activament en projectes socials, sent líder en el grup social a què pertanyia.
Estant Remei als baixos de l'edifici, de manera inesperada i sorprenent un veí — molt entrat en anys— es va abalançar sobre ella proveït d'un ganivet de serra i d'una picoleta. L'agressor va començar desesperadament a clavar-li, de manera compulsiva i irrefrenable, un insalvable oceà de punyalades fins a causar-li la mort.
El Sr. Juncar, el seu agressor, era un ancià que quan va cometre el crim tenia 81 anys i "se la tenia jurada" a la família de la víctima des de feia mesos. La mare de la víctima, vivia un pis per sobre de l'agressor i, segons els veïns, entre l'agressor i els veïns del pis superior hi havia problemes relacionats amb el soroll. El Sr. Juncar, se sentia perseguit i assetjat per aquests veïns dels que ja estava fart, ja que a tota hora donaven cops i feien molt soroll.
Segons fonts consultades derivades del veïnat, van coincidir a assenyalar que el presumpte agressor és una persona conflictiva obsessionada pels sorolls dels seus veïns, que pateix "algun tipus de trastorn mental".
2. VISITA AMB L'AGRESSOR:
L'intern —el Sr. Juncar— presentava un avançat estat de senectut (83 anys d'edat), aparentava fragilitat en la seva conducta. Era alt, prim i de pell pàl·lida. No solia sortir molt al carrer. Era considerat pels seus veïns com una persona retreta i solitària. Acostumava a ser més aviat una mica tímid i parc en el seu discurs. Alguna vegada, la seva línia de pensament no seguia un cert ordre ni concert. El contingut de la seva dissertació era repetitiu i una mica obsessiu en relació a la temàtica del soroll dels veïns.
Quan vaig acabar amb la visita de Sr. Juncar, vaig sortir del Centre Penitenciari i em vaig dirigir al despatx. Allà, m'esperaven els dos fills de Sr. Juncar: Pedro de 34 i Anna de 28 anys d'edat.
Pere, que era de complexió forta i musculós, era també més dirigent, amb més iniciativa, de reaccions intenses i ràpides i semblava prendre sempre la paraula,
- (^) Inspirat i adaptat per a la PAC de la obra de:
Tiffon, B.-N. (2015). “El caso de las 100 puñaladas”. En J.M. Bosch Editor. “Los Crímenes de Perejil” (pp. 105 - 128). Barcelona: J.M. Bosch Editor.
presentant un millor contacte visual que la seva germana. Em va referir que en arribar just en el moment que el seu pare cometés el crim, el va trobar empunyant les armes blanques. Va afegir que el va veure fora de si.
A l'instant i de manera espontània, Anna agafava impacientment el seu torn de paraula. Ella era prima, amb cara estreta i poc expressiva, ressaltats pòmuls i nas aguilenc. Irradiava escàs nivell intel·lectual, va començar a dir com que hi haurà una explosió a casa seva , tal com segons li va dir el Dimoni. Per a l’Anna, el Dimoni no és particular , sinó que és per a tothom. Que el seu pare té fallades de memòria, i ella ho notava, però que li donava la culpa a 7 espiritistes, els quals estaven amb un Déu Menor per donar-li poder a ella. Segons ella, el Dimoni li deia que un amic de Jesucrist li faria mal. I que un veí seu parlava per la seva boca i sortia per TV i per la ràdio i la titllaven de "profeta". Ella manifestava que escoltava moltes veus i li deien que li buscaven parella i volien que es relacionés amb l'ADN ...
3. TROBADA PROFESSIONAL:
Al cap d'uns dies, vaig consultar per aquest mateix cas amb el meu Mestre. El Dr. Pascual era un psiquiatre fet a l’antiga que es va llicenciar a mitjans dels anys 50. Avui ja és un venerable ancià però va ser curiós el que va adduir en relació al crim:
— Jo ho tinc clar, jo li aplicaria teràpia electroconvulsiva i controlat farmacològicament amb sedants i ja veuràs com al Sr. Juncar se li van totes aquestes idees que té al cap.
— Però Dr., el Sr Juncar es va moure per la mateixa situació. Va ser la situació que va motivar que s'originés aquesta conducta. Sens dubte que el Sr. Juncar es troba patint mentalment —li deia mostrant les puntuacions obtingudes d'un qüestionari administrat—. Però si no hagués existit prèviament el que ha originat el seu enuig, possiblement no estaríem parlant aquest tema. Crec que cal analitzar, per igual, tot el context, la seva situació, el seu estat mental ...
— Sens dubte, però recordeu que el Sr. Juncar és una persona autoritària, motivada pel guany d'obtenir un cap venjatiu i ansiós pel soroll que li martiritzava. Va actuar així perquè va voler. L'origen es troba en ell i en la seva conducta.
4. PUNTUACIONS OBTINGUDES pel Sr. JUNCAR:
Patrones Básicos de Personalidad (Eje II):
Escala Pd T 10 50 120
1 - Esquizoide 19 107 |--------------------------------> | 2A - Evitador 14 82 |------------------------> | 2B - Depresivo 6 70 |---------------------> | 3 - Dependiente 11 81 |------------------------> | 4 - Histriónico 6 27 |--------> | 5 - Narcisista 13 54 |----------------> | 6A - Antisocial 8 61 |------------------> | 6B - Agresivo 4 35 |----------> | 7 - Compulsivo 21 61 |------------------> | 8A - Pasivo-agresivo 8 61 |------------------> | 8B - Autodesvalorizado 8 75 |----------------------> |
() Significativo a partir de T>*
2. Des del model de personalitat dels trets, estableix quins determinants de la conducta, quin tipus de lleis, quines estratègies d'intervenció i quin mètode de recollida i tractament de dades es poden aplicar. En base a aquest model dels trets, estableix la seva relació amb l'aproximació correlacional i quines limitacions presenta. Raona, justifica i / o argumenta la teva resposta sobre la base del protagonista del text.
Pàg. 15 de la Guia (Model dels Trets) + Limitacions de la Aproximació Correlacional (pàg. 10).
Des de la teoria dels trets, el determinant de la personalitat de Sr. Juncar s'origina des de dins de l’organisme, sent el tret (de personalitat) la unitat d'anàlisi de la seva conducta. Es a dir, la conducta del Sr. Juncar respon a la infiltració nociva d’uns trets de personalitat anòmals que son causants de la seva conducta agressiva i hostil. Per al model de personalitat dels trets, el tipus de llei conductual es basa en l'associació Resposta- Resposta; en el cas de Sr. Juncar, la resposta conductual de la veïna, augmenta la agressivitat i la hostilitat del mateix oferint una resposta conductual criminal i delictiva de la magnitud que hem pogut apreciar al llarg del text. Els trets de personalitat del Sr. Juncar són consistents al llarg del temps i en diferents situacions (base innatista). En aquest sentit i del que es desprèn del text, la conducta (i la personalitat) de Sr. Juncar ja es venia manifestant des de feia temps; cosa que suggereix que la seva personalitat ja es trobava malmesa manifestant el seu estat psíquic patològic.
Per a aquest model de personalitat, no es considera la teoria evolutiva i la materialització conductual de la personalitat suposa un reduccionisme biològic partint de la teoria dels trets: la conducta i la personalitat de Sr. Juncar es conseqüència dels seus trets de personalitat de base que, en aquest cas, es troben malmesos per la infiltració nociva que fa que es manifesti de la manera cóm s’ha sabut. No es té en compte la situació ja que es considera que la seva conducta és pròpia d’ell mateix. Com a estratègia d'intervenció s'aplica la correlació de variables inter (persona i situació): la intervenció psicoterapèutica radica en poder intervenir sobre la seva estructura de personalitat (part cognitiva) i que influeixi en la situació en la que s’interrelaciona. D'aquesta correlació, s'obtenen unes puntuacions arran de la recollida de dades com a mètode de l'aplicació de tests i qüestionaris (veure puntuacions obtingudes pel Sr. Juncar, en les quals s’explora la seva conducta interna en relació al marc en que s’interrelaciona). I, per al tractament d'aquestes dades, s'aplica l'anàlisi factorial.
Una de les limitacions de l’aproximació correlacional és l’abús dels autoinformes en la recollida de dades, sent que hi ha excessiva rigidesa en les respostes i originant problemes de fiabilitat i validesa. En el cas de Sr. Juncar, només se sap que s’ha administrat un únic test. En el cas que se li hagin administrat més tests i qüestionaris, les respostes del Sr. Juncar esdevindrien possiblement molt rígides havent-se “mecanitzat” l’emissió de les mateixes. Una altra limitació del mètode correlacional és que alguns instruments d’avaluació es centren en el rendiment dels subjectes descrivint les conductes (no estudien causalitat). En el cas de Sr. Juncar l’administració d’aquests tests no expliquen perquè ha desenvolupat la conducta criminal; només descriuen la seva personalitat i el seu estat mental en el moment de la seva exploració (ni tampoc ens indica cóm estava en el moment de desenvolupar la seva punible conducta).
3. De la conversa mantinguda entre el narrador i el psiquiatre Dr. Pascual, es desprèn que el primer part d'un model interaccionista mentre que el segon part d'un model endogen. Indiqueu quines són les principals diferències entre els dos grups de teories quant als seus determinants de la conducta, unitats bàsiques d'anàlisi, tipus de lleis que generen, pressupostos predictius bàsics i estratègies d'investigació.
Des de la pàg. 14 i ss. de la Guia.
Narrador: Model interaccionista.
Dr. Pascual: Model Psicodinàmic i Model dels Trets (model endogen).
Es tracta d'observar de quin tipus de model fan ús tots dos professionals. També és interessant apreciar les diferències existents en quant als tipus d'intervenció i anàlisi de la pròpia situació de Sr. Juncar i la perpetració dels fets.
El Model Interaccionista que proposa el Narrador combina l'enfocament correlacional i experimental, i estudia variables intra i inter, per mirar d'explicar la conducta considerant els factors endògens i exògens alhora. En el cas de Sr. Juncar vol explicar la materialització de la seva conducta en funció de la patologia psíquica de base que presenta en interrelació amb les circumstancies psico-sòcio-ambientals en que es troba. El Model Interaccionista aplica mesures objectives que es combinen recollint les puntuacions obtingudes amb diferents instruments de mesura (tests, qüestionaris autoinformes). En aquest sentit, al Sr. Juncar se li va administrar un qüestionari clínic de personalitat que permet apreciar la magnitud de la seva patologia psíquica. El Model Interaccionista també es pot aplicar des de la perspectiva dels tractaments experimentals; tot i així, pel cas en concret del Sr. Juncar, no es procedeix degut a que la singularitat de la seva casuística és única e irrepetible; a més a més, tampoc procedeix degut a que la peculiaritat de la casuística en concret no permet reproduir ni replicar les mateixes condicions experimentals (de la mateixa manera que va succeir).
A l’hora d’intervenir sobre les dades obtingudes, s’apliquen les tècniques d'anàlisi estadística que, a més a més, combinen les característiques del model de trets amb les del model situacionista (anàlisi factorial, anàlisi de la variància, etc.). En aquest sentit, les dades obtingudes del Sr. Juncar a raó de l’aplicació del test administrat, és fruit d’un procés d’investigació previ a on les tècniques d’anàlisis factorial han sigut aplicades per tal d’avaluar la validesa i fiabilitat de l’instrument.
El Dr. Pasqual, degut a la diferència generacional vers al Narrador, parteix del model endogen basant-se en el Model Psicodinàmic en el qual es practica la observació de variables en el context clínic per tal d’explicar la conducta. Treballa principalment a partir de les descripcions verbals que aporten els subjectes d’estudi en el context clínic. Per tant, la recollida de dades es realitza mitjançant l'entrevista (clínica) i fent la història dels casos treballats. En el cas de Sr. Juncar, el Narrador ja fa l’entrevista clínica del mateix en la seu del Centre Penitenciari i obté les dades que el propi client li ofereix.
Després, el Narrador analitzarà la historia clínica recollida però partint del supòsit de que es troba subjecte a la teoria en particular, es a dir, de que l’anàlisi de la conducta del Sr. Juncar és única d’ell i pivota en un tractament subjectiu del propi clínic basat en el seu propi coneixement com a expert, amb la qual cosa, s’esdevé impossible de generalitzar a altres individus (en aquest sentit, es tracta d’una perspectiva idiogràfica en la mesura que
