Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Personalitat definició, Apuntes de Psicología

Asignatura: personalitat, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 28/10/2013

coral123
coral123 🇪🇸

1 documento

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen a una
persona de les altres quant a la manera d'ésser, al marge de l'aspecte físic. La personalitat és un constructe
psicològic que té la seva propia branca dins la psicologia de la personalitat , que intenta establir paràmetres que
la defineixin i tractin les desviacions de la norma. El terme "personalitat" deriva de persona, que en grec
significava màscara (ja que la personalitat és en certa mesura un rol que s'assumeix per definir-se )
Taula de continguts
[amaga]
1 Filosofia de la personalitat
2 Teories de la personalitat
2.1 Trets de la personalitat
2.2 Tipologies
3 Formació de la personalitat
4 Vegeu també
Filosofia de la personalitat[modifica | modifica la font]
No hi ha acord sobre els trets bàsics de la personalitat. Determinats autors creuen que la base genètica
condiciona la manera de ser igual que condiciona trets físics o la propensió a patir malalties concretes. D'altres
fan més èmfasi en la influència de l'educació i la llibertat humana per decidi r. Aquests últims seran més
propensos a pensar que la personalitat es pot modificar, mentre que alguns estudiosos pensen que la base es
forma en els primers anys de vida i roman inalterable. Els psicòlegs tendeixen a buscar trets comuns a totes les
persones, de manera que la personalitat seria el grau de pertinença a una sèrie o una altra, mentre que altres
afirmen que cada individu és únic i justament per això es parla de personalitat, en tant que singula ritza a cada
ésser humà. La majoria de corrents són híbrids respecte a totes aquestes qüestions filosòfiques, de manera que
només posen més èmfasi en l'herència, la decisió, el canvi o el patró.
Teories de la personalitat[modifica | modifica la font]
Article principal: Psicologia de la personalitat
Hi ha diverses teories sobre com està estructurada la personalitat
Trets de la personalitat[modifica | modifica la font]
Les persones es poden dividir segons una sèrie d'elements de caràcter bàsics. Segons Lewis Goldberg
aquests són l'extroversió, la passió, la impulsivitat, l'agressivitat i el posicionament respecte el canvi.
Raymond Cattel va destriar 16 patrons bàsics extrets del lèxic que usava la gent per a definir-se, que
actuen com a pols (de manera que un individu tendeix més cap a un extrem que un altre), que són :
la calidesa respecte els altres
la intel·ligència i capacitat d'aprenentatge
l'estabilitat emocional
la seriositat
el domini sobre els altres
el grau de seguiment de la norma
la timidesa
la sensibilitat
la confiança
la imaginació
l'extraversió
la seguretat
l'obertura al canvi
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Personalitat definició y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

La personalitat és el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experiències que distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'ésser, al marge de l'aspecte físic. La personalitat és un constructe psicològic que té la seva propia branca dins la psicologia de la personalitat, que intenta establir paràmetres que la defineixin i tractin les desviacions de la norma. El terme "personalitat" deriva de persona, que en grec significava màscara (ja que la personalitat és en certa mesura un rol que s'assumeix per definir-se)

Taula de continguts

[amaga]

• 1 Filosofia de la personalitat

• 2 Teories de la personalitat

• 2.1 Trets de la personalitat

• 2.2 Tipologies

• 3 Formació de la personalitat

• 4 Vegeu també

Filosofia de la personalitat[modifica | modifica la font]

No hi ha acord sobre els trets bàsics de la personalitat. Determinats autors creuen que la base genètica condiciona la manera de ser igual que condiciona trets físics o la propensió a patir malalties concretes. D'altres fan més èmfasi en la influència de l'educació i la llibertat humana per decidir. Aquests últims seran més propensos a pensar que la personalitat es pot modificar, mentre que alguns estudiosos pensen que la base es forma en els primers anys de vida i roman inalterable. Els psicòlegs tendeixen a buscar trets comuns a totes les persones, de manera que la personalitat seria el grau de pertinença a una sèrie o una altra, mentre que altres afirmen que cada individu és únic i justament per això es parla de personalitat, en tant que singularitza a cada ésser humà. La majoria de corrents són híbrids respecte a totes aquestes qüestions filosòfiques, de manera que només posen més èmfasi en l'herència, la decisió, el canvi o el patró.

Teories de la personalitat[modifica | modifica la font]

Article principal: Psicologia de la personalitat Hi ha diverses teories sobre com està estructurada la personalitat

Trets de la personalitat [modifica | modifica la font]

Les persones es poden dividir segons una sèrie d'elements de caràcter bàsics. Segons Lewis Goldberg aquests són l'extroversió, la passió, la impulsivitat, l'agressivitat i el posicionament respecte el canvi. Raymond Cattel va destriar 16 patrons bàsics extrets del lèxic que usava la gent per a definir-se, que actuen com a pols (de manera que un individu tendeix més cap a un extrem que un altre), que són:

• la calidesa respecte els altres

• la intel·ligència i capacitat d'aprenentatge

• l'estabilitat emocional

• la seriositat

• el domini sobre els altres

• el grau de seguiment de la norma

• la timidesa

• la sensibilitat

• la confiança

• la imaginació

• l'extraversió

• la seguretat

• l'obertura al canvi

• la tendència a la solitud

• el perfeccionisme

• el nerviosisme

Altres estudiosos agrupen aquests trets en cinc de bàsics ( Big Five ): obertura a l'experiència (que inclou la curiositat, l'apreci per l'art i l'aventura); la consciència (que inclou un major sentit del deure i de la planificació); l'extroversió (que inclou el desig de companyia, una autoestima alta i energia vital); la agradabilitat (que inclou l'empatia i la confiança) i el neuroticisme (que inclou la inestabilitat emocional). El model HEXACO adapta aquests trets i inclou el factor d'honestedat.

Un corrent força controvertit és el de l'enneagrama, que agrupa la persobalitat segons nou tipus predominants. Els seus seguidors han estat acusats de fer pseudociència.

Tipologies [modifica | modifica la font]

Una visió alternativa és que els éssers humans s'agrupen segons grans prototips. Es diferencien dels trets en què no són graduables, sinó que la persona es defineix per un conjunt de característiques i és la suma d'elles la que forma el seu caràcter únic. Per exemple, les persones de personalitat A mostren agressivitat, els agrada treballar i no parar i són impacients, mentre que els seus oposats, els de personalitat B, són calmats, apàtics i mes fàcils de conviure-hi.

Segons David Keirsey els tipus es poden assimilar a funcions socials. Els artesans són pràctics i observadors, capaços de resoldre problemes i hàbils amb les mans o amb el control de la informació. Els guardians són cooperatius i responsables, busquen la pertinença al grup i són bons en organització. Els idealistes són més introvertits i individualistes, busquen sobretot el sentit de la vida i poden servir d'inspiració o guia als més propers. Els racionals cerquen el control, el coneixement i el vessant pragmàtic i objectiu de les coses, són bons inventant nous constructes i ordenant. Es pot considerar aquesta classificació una variant dels tipus Myers-Briggs, basats al seu torn en els treballs de Jung.

Formació de la personalitat[modifica | modifica la font]

La psicoànalisi descriu la formació de la personalitat sobretot basant-se en el desenvolupament de la sexualitat, distingint cinc etapes dominades per un òrgan concret. Karen Horney, per la seva banda, explica que la personalitat es forma en la tensió entre el jo ideal i el jo real, i que la consciència de la diferència augmenta amb l'edat. Els conductistes afirmen que la personalitat, al igual que qualsevol aspecte de la socialització, sorgeix davant d'estímuls externs: l'individu tendeix a afavorir aquella manera de ser que agrada als que té a prop. Els humanistes focalitzen l'evolució en com la persona valora l'experiència, essent la llibertat el tret definitori (una persona escull amb qui anar, com actuar, com prendre's el que passa i quins valors seguir). Els biologistes, per la seva banda, afirmen que gran part de la personalitat i la seva evolució ve dictada per l'amídgala cerebral.

Entre els psicòlegs que defensen un caràcter biològic, en gran mesura determinat genèticament, destaca René Le Senne, que distingeix vuit tipus generals, que marquen com neix una persona però que es poden matissar a través de l'educació:

• apassionat: guiat per una causa, constant, emotiu

• colèric:impulsiu, actiu i força extravertit

• sentimental: busca la solitud i la intimitat

• nerviós: inestable, actiu i emotiu

• flegmàtic: dominat pel sentit del deure, poc emotiu

• sanguini: optimista i idependent

• apàtic: acomodatici i disciplinat

• amorf: dòcil però inestable, pot ser indiferent davant els altres