Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Personalitat tema 2, Apuntes de Psicología de la Personalidad

Asignatura: Psicologia de la personalitat, Profesor: Marta Salla, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 03/01/2018

joaub-1
joaub-1 🇪🇸

5

(2)

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2
EL MODEL PEN D’EYSENCK
Divulgador de psicologia, va estudiar les diferències individuals. Va desenvolupar el model de
la personalitat biològic-factorial (PEN). Va donar molta importància de les bases biològiques,
però no noga l’ambient.
Introducció
Continuïtat sindròmica: quan una persona té un trastorn és continu. Un malalt té les ateixes
característiques que un sa però més accentuat.
Dimensionalitat
Podem puntuar de forma baixa o altra en els tret de personalitat i el promig (la majoria). La
típica campana de gaus.
Quan fa els tests que té ho medeix amb centils (el centil 50 la majoria de la població).
Els dibuixos: apareix el segon concepte de dimensionalitat: podem puntuar diferents graus de
cada punt.
Per ex: 1a dimesió: alt en extroversió o alt en neuroticisme. Aquestes dimensions no són
úniques. Les podem combinar, es pot ser extravertit i neuròtic o extravertit i no neuròtic (2a
dimesió). A més podríem intercalar el psicoticisme. Som una barreja de tot que ens defineix.
DIMENSIONALITAT II
Crea tres dimensions: extroversió, psicotisisme, neuroticisme. Possibilitat de combinar els
diferents temperaments. En quant al neuroticisme Jung diferenciava 2 tipus de neuròtics: els
distimics (la distímianeuroticisme i introversió és un estat d’ànim trist permanent durant molt de
temps però sense arribar a la depressió) i histèrics (histèria: neuroticisme i extroversió).
Psicoticisme: impulsivitat, agressivitat, persones estranyes, molt creatives...
DIMESIÓ EXTRAVERSIÓ-INTROVERSIÓ
Està molt demostrada científicament. Anàlisi factorial: els trets que el caracteritzen.
NEUROTICISME
Trets que defineixen aquest factor. El fonament biològic que fomenta aquesta teoria és el SN
autònom i el límbic.
PSICOTICISME
FONAMENTS BIOLÒGICS
Eysen intenta buscar la explicació biològica.
INTROVERTIT-EXTROVERTIT: Arousal o excitació cortical. El còrtex i el sistema activador
reticular (SARA) és el substrat anatòmic.
La teoria de Arousal no és la primera que va aparèixer. Al 1957 es deia:
Introvertits: el seu cap ja està excitat, no necessiten tan d’estímul.
Extrovertit: no té una activació tant alta i per tant necessita més estímuls.
Teoria de Arousal:
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Personalitat tema 2 y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!

TEMA 2

EL MODEL PEN D’EYSENCK

Divulgador de psicologia, va estudiar les diferències individuals. Va desenvolupar el model de la personalitat biològic-factorial (PEN). Va donar molta importància de les bases biològiques, però no noga l’ambient.

  • Introducció Continuïtat sindròmica: quan una persona té un trastorn és continu. Un malalt té les ateixes característiques que un sa però més accentuat.
  • (^) Dimensionalitat Podem puntuar de forma baixa o altra en els tret de personalitat i el promig (la majoria). La típica campana de gaus. Quan fa els tests que té ho medeix amb centils (el centil 50 la majoria de la població). Els dibuixos: apareix el segon concepte de dimensionalitat: podem puntuar diferents graus de cada punt. Per ex: 1a dimesió: alt en extroversió o alt en neuroticisme. Aquestes dimensions no són úniques. Les podem combinar, es pot ser extravertit i neuròtic o extravertit i no neuròtic (2a dimesió). A més podríem intercalar el psicoticisme. Som una barreja de tot que ens defineix. DIMENSIONALITAT II Crea tres dimensions: extroversió, psicotisisme, neuroticisme. Possibilitat de combinar els diferents temperaments. En quant al neuroticisme Jung diferenciava 2 tipus de neuròtics: els distimics (la distímianeuroticisme i introversió és un estat d’ànim trist permanent durant molt de temps però sense arribar a la depressió) i histèrics (histèria: neuroticisme i extroversió). Psicoticisme: impulsivitat, agressivitat, persones estranyes, molt creatives... DIMESIÓ EXTRAVERSIÓ-INTROVERSIÓ Està molt demostrada científicament. Anàlisi factorial: els trets que el caracteritzen. NEUROTICISME Trets que defineixen aquest factor. El fonament biològic que fomenta aquesta teoria és el SN autònom i el límbic. PSICOTICISME FONAMENTS BIOLÒGICS Eysen intenta buscar la explicació biològica. INTROVERTIT-EXTROVERTIT: Arousal o excitació cortical. El còrtex i el sistema activador reticular (SARA) és el substrat anatòmic. La teoria de Arousal no és la primera que va aparèixer. Al 1957 es deia:
  • Introvertits: el seu cap ja està excitat, no necessiten tan d’estímul.
  • Extrovertit: no té una activació tant alta i per tant necessita més estímuls. Teoria de Arousal:
  • Extravertits: en repòs el nivell d’arrousal és baix, necessiten sobreestimulació.
  • (^) Introvertits: en repòs mostren un nivell elevat d’arousal (sobre-estimulació). *SARA: sistema activador reticular ascendent NEUROTICIME: Activació emocional o vegetativa, el sistema que ho regula és el sistema límbic relacionat amb el sna. El substrat anatòmic és el sistema límbic. Parlem de la labilitat (canvia ràpidament d’emocions), els qie són estables emocionalment tenen una baixa labilitat del SNA. *el Psicoticisme no hi ha un component biològic que el explique. TAULA Exemple: el alcohol és una droga depressora, ens baixa el nivell cortical: els efectes que ens fan és que ens comportem com un extravertit. Les drogues sobreestimulants ens fan estar més introvertits. Altres experiments: la sedació, necessitem més anestesia en els introvertits ja que ja estan més activats i necessitarem una dosi més alta per a sedar-lo. PRÀCTICA EPQ-R E: extraversió N: neuroticisme P: psicoticisme L: També apareix la dissimulació que ens mostra la sinceritat. És important que alhora de analitzar un test tinguem en compte que la persona pot mentir. Si el test per a accedir a un treball que la persona vol agradar, per exemple, el que s’anomena mostrar-se socialment desitjable. PUNTUACIONS T És un recurs estadístic que ens mostra com es troba la majoria de la gent. 50 és el normal, la mitjana. Tenint en compte els valors T sabré si té molt o poc de la característica. PD: puntuació directa EXERCICI: Corregir, relacionar les PD amb les T. Després analitzar: lo primer la L (si es mentidera o no, si fos mentider baixaria la credibilitat). Després analitzar cada aspecte. Mirar els adjectius del power. Després mirar amb què puntua en cada ítem, hauríem de veure en quins ítems si que puntua extraversió. Aleshores filem més prim en la descripció. CONTINUACIÓ TEMA MODELS FACTORIALS-BIOLÒGICS MODEL DE GRAY

quedava explicat amb la introversió-extraversió. Crea una nova dimensió: recerca de sensacions. Es clar que hi pot haver correlacions amb els extravertitits o intravertits però no ho arriba a explicar del tot. Experiències que comporten ric físic, financer... Parla de 4 subdimensions dintre d’aquesta dimensió.

  • Recerca de l’altura i risc
  • (^) Recerca d’experiències
  • Deshinibició
  • Susceptibilitat al avorriment. Avaluació amb el test, sobretot per a analitzar conductes delictives o adictives. Va realitzar altres estudis i va realitzar un altre qüestionari ZKPQ. Analitzava amb 5 factors de personalitat i en ells incloïa la dimensió de búsqueda de sensacions. És una dimensió que amb la edat disminueix. Els homes puntuen més alt que les dones, ja que biològicament els homes tenen més predisposició. L’enzim MAO està implicat en el tema de la dopamina i altres NT i amb la testosterona. Altres puntuacions, nivells baixos del MAO. Baixes puntuacions, alts nivells de MAO. Correlats psicomètric: Busca quins son els mecanismes biològics que sustenten aquesta dimensió. A ,es va fer un munt d’anàlisis factorials recollint tota la informació que hi havia per a poder introduir la seua dimensió. Troba la solució en tres (sociabilitat, emocionalitat, impuldivitat) ens recorden a la teoria de Eysenk, cinc o set factors. En cinc i set factors tamb surten les tres del primer. Ell pensa que en set factors hi ha una manera més adequada de la personalitat. Troba la solució als 4 factors: Extraversió, emocionalitat, agressió, impulsivitat (recerca de sensacions) *anàlisis factorial exploratori i-------------- (encaixen tots els trets en tres factors) Mirar. CLONINGER El seu test està avaluat en percentils. Si ens surt: impulsividad vs reflexión és bajo, és la reflexió baixa. Cloninger se’l distingeix fer un model integrador de totes les correntes: els cognitiuconductuals, humanista, psicodinamics i biomèdics. Inclou el temperament i caràcter (4 dimensions de temperament i 3 de caràcter). Intenta integrar coses que tenen a veure amb l’autodefinició de la persona no només els aspectes biològics. Va introduir 7 dimensions: en el seu origen considera que el temperament ve determinat per factors genètics, ell es preocupa pel tema bioquímic i les bases cerebrals que determinen la personalitat i troba aspectes de NT determinats genèticament. Introdueix el factor ambient, els aspectes biològics en conjunt amb els gens fa la personalitat: el ambient és important caràcter. 1a fase Considera que hi ha 3 dimensions: recerca de novetats (baixa activitat basal de la dopamina, Gray parla de impulsivitat), evitació del dany (respondre de forma intensa estímuls aversius,

davant una situació en la que hi ha una possibilitat de càstig la persona viu de forma intensa els estímuls aversius, BIS, inhibició de la conducta per a evitar el càstig. Gray parla de la ansietat), dependència de la recompensa (una persona està predisposada a respondre a la recompensa, però té a veure en una qüestió de l’aprenentatge). Quan fem alguna cosa acostant-nos a les novetats i ens surt bé, aprenem que va bé: dependència a la recompensa. L’evitació del dany es com la moduladora.. Cal tenir en compte la situació per a veure com actua el subjecte. Realitza estudis que diu al power. A cada una d’aquestes dimensions troba un sistema neurofisiològics que el sustenten. Apareixen crítiques i elabora la 2a fase. 2a fase Inclou: la persistència en les temperamentals (fins ara estava dintre de dependència a la recompensa). *Fa anàlisis factorials fins que veus que alguna dimensió té suficient pes. I introdueix 3 dimensions caracterials: Autodeterminació: com ens veiem a nosaltres mateixos. Cooperativitat: si la persona accepta als demés, si col·labora... com ens relacionem en societat. Autotranscendència o espiritualitat: com es sent l’individu en l’univers. Si es sent que forma part o no de la espiritualitat. Té la part més humanista. Personalitat del model de Cloniniger Interacció entre temperament (com respons) i caràcter (com et defineixes). Al final hi ha un quadre, ens indica el dinamisme de les 7 dimensions. Cada un de nosaltres processa la experiència de forma diferent. Ell parla de dos tipus de refernts que sustenen el caràcter i el temperament. Quan arriba la experiència, en arriba la info a la memòria perceptual (memòria en base a les sensacions).... el caràcter parla de la memòria conscient, com ens veiem en base a la consciència (com volem ser, que ens ha agradat que no ens ha agradat...). Aprenentatge conceptual: memòria conscient que podem modular. És important tenir-ho en conter per a la psicoteràpia. Hi ha molts aspectes que podem canviar i modular. 2.2 MODELS FACTORIALS-LÈXICS CATTELL Estem encara en els models de trets però anem als lèxics. No estaven interessats en el per què de la conducta sinó per el llenguatge. Cattell deia que el llenguatge reflexava el pensament. Deia que quan més important és un aspecte, més adjectius hi havia. Per exemple els esquimals tenen molts adjectius per a descriure la neu. Què és el que nosaltres utilitzem per a descriure la personalitat. Va ser molt amic de Spearman i per això va començar a investigar la intel·ligència i la personalitat. Parlava de tres tipus de personalitat:

  • Aptitudinal: intel·ligència, resolució de problemes.