PRÀCTICA ÀCID-BASE/ NEUTRALITZACIÓ, Guías, Proyectos, Investigaciones de Química

¡Descarga PRÀCTICA ÀCID-BASE/ NEUTRALITZACIÓ y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Química solo en Docsity!

Pràci d ’o

Berta Martínez, Guillem Salvador, Ainhoa Jiménez i Sarah Latif Professora: Rocío Jiménez Matèria: Física i química Curs 2020/

INTRODUCCIÓ:

El que volem introduir amb aquesta pràctica és l'experiment d'una reacció química entre dos elements i determinar quin tipus d'enllaç hi poden arribar a formar. Per tal de dur-lo a terme, farem un experiment amb un aliment i un compost. L'aliment que utilitzarem serà l'ou, i en canvi el compost el vinagre. Si deixem l'ou dins el vinagre durant 48 h, la closca d'aquest es degradarà i permetrà que l'ou canviï les seves propietats i/o estats per la reacció que produeix un element base amb un àcid (el rovell amb el vinagre). També farem el mateix procediment amb un ou impregnat en aigua durant 48 h per comparar els resultats d'ambdós. Com sabem la pela de l'ou és una bio ceràmica composta d'una fase orgànica i una altra inorgànica. Químicament està composta d'1,6% d'aigua, 95,1% minerals, dels quals 93,6% corresponen a carbonat de calci en forma de calcita, 0,8% de carbonat de magnesi, 0,73% de fosfat tricàlcic i, finalment, 3,3% de matèria orgànica. En aquesta matèria orgànica esdevé una nucleació heterogènia primària i secundària (naixement de cossos sòlids molt petits en si mateix per una fase fluida homogènia sobresaturada) a partir de les mamil·les (petites masses de material orgànic distribuïdes de manera discreta, unides a la superfície externa de la membrana externa). Estructuralment, la closca d'ou d'aus està constituïda per quatre capes esmentades a continuació: a) membrana de la closca b) capa mamil·lar c) capa en palissada d) cutícula Per contra, el vinagre (C2H4O2) és una solució aquosa de l'àcid acètic, produïda per la fermentació de sucres o de l'etanol. Sabem que el vinagre és una substància alcalina i que té un pH de 3,4, aquesta pot interactuar o desnaturalitzar a diverses parts de l'ou, com el rovelló. Nosaltres tenim la hipòtesi que aquesta degradació de la closca i el canvi de propietats de l'ou es produeix per la reacció química del vinagre amb la closca de l'ou. Tot això canvia les propietats de l'ou per la sortida de gasos i d'elements que impliquen un aliment desnaturalitzat reaccionat per un àcid. MATERIALS: · Per tal de portar a terme la pràctica hem fet ús de…

1. Un ou impregnat de vinagre de la nit anterior.
2. Un altre ou sense la presència del vinagre per tal de comparar-lo amb l’altre.
3. Vinagre de poma
4. Un got de vidre perquè l'àcid del vinagre no el danyi
5. Una safata

3. Deixa reposar durant unes 48h. Obre el pot i saca l'ou amb cura.
4. Seca l'ou amb molta cura i podràs comprovar com botarà si el deixes anar sobre alguna superfície (no massa alta o podria trencar-se). Recorda que per dins l'ou continua sent líquid. https://youtu.be/IWjDxNGrNM RESULTATS: Després de submergir dos ous durant 24 h en vinagre de poma i aigua independentment, la closca de l'ou submergit en vinagre es va dissoldre deixant residus dins la substància. Aquest també va canviar a un color groguenc mentre que l'altre, impregnat en aigua, va seguir totalment igual respecte l'altre. Per altra banda, si obries el recipient feia una olor molt desagradable a conseqüència del vinagre i la mateixa reacció química que mantenien. Al llençar els dos ous per posar a prova les propietats agafades de l'ou reaccionat pel vinagre i el submergit en aigua, van analitzar que l'ou del vinagre va rebotar des de la safata mentre que l'altre es va trencar deixant dues parts ben diferenciades, el rovelló i la clara. En uns dels intents per la pujada de força i altitud, l'altre ou també es va trencar deixant una mescla de les parts que anteriorment la constituïen. Una que es podia diferenciar pel seu aspecte, era la closca tova que semblava part d'un ou cuit. Si haguéssim ficat l'ou en vinagre les 48 hores, l'ou hagués rebotat més en comptes de trencar-se, pel qual l'ou passaria d'un estat líquid a un sòlid.

CONCLUSIONS:

En realitzar aquest experiment i analitzar els resultats, concloem que l'ou submergit amb vinagre ha estat sotmès a més d'una reacció química i a una difusió. La pela de l'ou es compon bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3), que reacciona amb els àcids mitjançant la següent reacció química: CaCO3 + 2 H+ -> Ca+2 + CO₂ + H₂O En aquesta reacció es forma diòxid de carboni, CO₂, que es desprèn en forma de gas formant les bombolles que apareixen sobre la pela de l'ou, mentre que l'aigua i els ions calci formats es queden dissolts en el vinagre, per la qual cosa la pela queda literalment "destruïda". Per una banda, sabem clarament que la closca a l'entrar amb contacte amb el vinagre s'ha descompost per una reacció anomenada neutralització. Com sabem, el component majoritari de la closca d'ou és el carbonat de calci (CaCO3) és un element base que neutralitza qualsevol compost o element àcid. Per aquest motiu, quan entra en contacte amb el vinagre (4% d'àcid acètic) el carbonat de calci reacciona amb aquest, produint un gas: el diòxid de carboni CO₂. De manera sistemàtica i amb fórmules, la reacció produïda és: 2CH3COOH +CaCO3 → Ca(CH3COO)2 + H2O + CO Àcid acètic (vinagre) + carbonato de calcio → acetat de calci (una sal) + aigua + diòxid de carboni Aquest fenomen, produeix la degradació de closca, però aquest no és el motiu pel qual l'ou canvi de propietats i del seu estat. Com abans hem anomenat, s'ha produït una difusió, és a dir el pas de certes molècules des d'una substància a una altra. En estar submergit l'ou en vinagre durant dos dies, aquest ha reaccionat amb la pela de l'ou dissolent-lo, i pel procés de l'osmosi l'aigua del vinagre ha passat a través de la membrana elàstica a l'interior de l'ou. Això farà que l'ou s'infli lleugerament, provocant així que l'ou s'endureixi. Com sabem quan fregim un ou, les proteïnes de la clara es veuen sotmeses a una temperatura molt alta, la qual cosa provoca la seva transformació en una proteïna en estat sòlid l'estructura interna del qual és diferent de la inicial. Aquest procés és, a més, irreversible, i rep el nom de desnaturalització. El procés de desnaturalització ocorre quan la proteïna és sotmesa a canvis de temperatura (per exemple, quan fregim l'ou) o a canvis de pH (per exemple, quan la posem en contacte amb un àcid o una base). En el nostre cas, quan l'aigua travessa la membrana semipermeable que tanca la clara de l'ou, el fa acompanyada d'àcid acètic (responsable de l'acidesa del vinagre),