Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Problemes complementaris capitol 1 (2007-2008), Ejercicios de Ingeniería Industrial

Asignatura: Mètodes estadístics de l'enginyeria, Profesor: , Carrera: Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica (GEI), Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

Antes del 2010

Subido el 10/08/2008

sergiprc
sergiprc 🇪🇸

4

(29)

494 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PROBLEMES COMPLEMENTARIS DEL CAPÍTOL 1er
PROBLEMES PROPOSATS PER FER EN EXÀMENS
Curs 05 - 06
101) Els treballadors d'una empresa del sector de la construcció tenen una probabilitat
0´4 de tenir un accident laboral en el curs de l'edificació d'una obra de 27 plantes
si no han rebut cap tipus d'instruccions sobre seguretat, Però els obrers del grup
que han seguit prèviament un curset de prevenció de riscos tenen només una
0 0
1 F
pro babilitat 0´15 de patir un accident en la construcció de l'edifici; aquest grup
està format pel 54% del total de la mà d'obra de l'edificació. Hi ha també un grup
0 0
1 F
d'o brers que han seguit parcialment unes sessions amb recomanacions de
seguretat; aquests tenen una probabilitat 0´25 de patir un accident durant les obres
i formen el 27% del personal dedicat a la construcció de l'edifici.
a) Calcula la probabilitat que algun treballador de l'edificació pateixi un
0 0
1 F
acci dent laboral.
b) Si un treballador s'ha accidentat, calcula la probabilitat que sigui del grup
que ha seguit el curset de prevenció de riscos.
102) Tres companyies aèries A, B i C cobreixen un mateix trajecte. La companyia A
transporta el 56% dels passatgers, la companyia B en transporta el 32% i la resta
dels viatgers d'aquest trajecte utilitzen la companyia C. Les tres aerolínies
0 0
1 F
efec tuen pràctiques de sobrevenda de bitllets (overbooking). Per un determinat
dia la companyia A ha venut el 110% de bitllets, la companyia B n'ha venut el
105% i la companyia C ha despatxat el 102%.
a) Prova que la probabilitat que un passatger que ha comprat un bitllet a la
0 0
1 F
com panyia A es quedi sense vol és 0´0909, suposant que l'accés a l'avió
es fa de manera aleatòria i no per ordre d'arribada.
b) Si un passatger que ha comprat un bitllet per a aquest dia determinat s'ha
0 0
1 F
que dat sense vol, calcula la probabilitat que hagués comprat el bitllet a la
companyia C.
Curs 04 - 05
103) Una companyia bancària utilitza tres mètodes diferents per notificar als clients
que tenen un descobert en el seu compte. Segons les dades registrades, el 70%
dels deutors són visitats personalment, al 20% se'ls suggereix que paguin per via
0 0
1 F
tele fònica i a la resta se'ls envia una carta. Les probabilitats de cobrar alguna
quantitat amb aquests tres mètodes són 0´75, 0´60 i 0´65 respectivament.
a) Calcula la probabilitat de rebre algun pagament dels clients en descobert.
b) Si s'acaba de rebre el pagament per part de dos clients, calcula la
0 0
1 F
probabili tat que tots dos provinguin de visites personals.
USS / Mètodes Estadístics / Curs 07 - 08 / Problemes Complementaris / Capítol 1 - 1 -
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Problemes complementaris capitol 1 (2007-2008) y más Ejercicios en PDF de Ingeniería Industrial solo en Docsity!

PROBLEMES COMPLEMENTARIS DEL CAPÍTOL 1er

PROBLEMES PROPOSATS PER FER EN EXÀMENS

Curs 05 - 06

  1. Els treballadors d'una empresa del sector de la construcció tenen una probabilitat 0´4 de tenir un accident laboral en el curs de l'edificació d'una obra de 27 plantes si no han rebut cap tipus d'instruccions sobre seguretat, Però els obrers del grup que han seguit prèviament un curset de prevenció de riscos tenen només una 0 0 pro (^) 1 Fbabilitat 0´15 de patir un accident en la construcció de l'edifici; aquest grup està format pel 54% del total de la mà d'obra de l'edificació. Hi ha també un grup 0 0 d'o (^) 1 Fbrers que han seguit parcialment unes sessions amb recomanacions de seguretat; aquests tenen una probabilitat 0´25 de patir un accident durant les obres i formen el 27% del personal dedicat a la construcció de l'edifici.

a) Calcula la probabilitat que algun treballador de l'edificació pateixi un 0 0 acci (^) 1 Fdent laboral.

b) Si un treballador s'ha accidentat, calcula la probabilitat que sigui del grup que ha seguit el curset de prevenció de riscos.

  1. Tres companyies aèries A, B i C cobreixen un mateix trajecte. La companyia A transporta el 56% dels passatgers, la companyia B en transporta el 32% i la resta dels viatgers d'aquest trajecte utilitzen la companyia C. Les tres aerolínies 0 0 efec (^) 1 Ftuen pràctiques de sobrevenda de bitllets (overbooking). Per un determinat dia la companyia A ha venut el 110% de bitllets, la companyia B n'ha venut el 105% i la companyia C ha despatxat el 102%.

a) Prova que la probabilitat que un passatger que ha comprat un bitllet a la 0 0 com (^) 1 Fpanyia A es quedi sense vol és 0´0909, suposant que l'accés a l'avió es fa de manera aleatòria i no per ordre d'arribada. b) Si un passatger que ha comprat un bitllet per a aquest dia determinat s'ha 0 0 que (^) 1 Fdat sense vol, calcula la probabilitat que hagués comprat el bitllet a la companyia C.

Curs 04 - 05

  1. Una companyia bancària utilitza tres mètodes diferents per notificar als clients que tenen un descobert en el seu compte. Segons les dades registrades, el 70% dels deutors són visitats personalment, al 20% se'ls suggereix que paguin per via 0 0 tele (^) 1 Ffònica i a la resta se'ls envia una carta. Les probabilitats de cobrar alguna quantitat amb aquests tres mètodes són 0´75, 0´60 i 0´65 respectivament.

a) Calcula la probabilitat de rebre algun pagament dels clients en descobert.

b) Si s'acaba de rebre el pagament per part de dos clients, calcula la 0 0 probabili (^) 1 Ftat que tots dos provinguin de visites personals.

  1. Una companyia especialitzada en software realitza les seves vendes per correu, per internet i en una botiga. Segons les dades registrades, el 65% de les vendes s'efectuen per internet, un 25% de vendes es realitzen a la botiga i la resta són vendes per correu. La probabilitat que un client que ha comprat per internet faci alguna reclamació és de 0´25; si la compra s'ha fet a la botiga, la probabilitat que el client faci alguna reclamació és de 0´15; la probabilitat que un client que ha comprat per correu faci alguna reclamació és de 0´65.

a) Calcula la probabilitat que un client que ha fet una compra efectuï alguna 0 0 re (^) 1 Fclamació.

b) Si s'acaben de rebre reclamacions per part de dos clients, calcula la 0 0 1 F

0 0 probabi li (^) 1 Ftat que tots dos hagin comprat per correu.

Curs 03 - 04

  1. Cada vegada que una marca de productes de consum dissenya un nou producte el sotmet a la consideració d'un grup d'experts perquè els donin una qualificació única: una A si els consideren bons o una B si els consideren dolents. La 0 0 1 F

0 0 proba bi (^) 1 Flitat que qualifiquin amb una A els productes que tenen molt èxit és 0 0 0 ´95, la pro (^) 1 Fbabilitat que qualifiquin amb una A els productes que tenen un èxit moderat és 0´6 i, finalment, 0´1 és la probabilitat que qualifiquin amb una A els 0 0 productes que te (^) 1 Fnen poc èxit.

Dels productes dissenyats per la marca, el 40% són de molt èxit, el 35% tenen èxit moderat i el 25% tenen poc èxit.

Calcula:

a) La probabilitat que els experts qualifiquin un producte amb una A.

b) La probabilitat que un producte sigui de molt èxit si la qualificació dels 0 0 ex (^) 1 Fperts ha estat una A.

  1. La qualitat de la imatge d'una cinta de vídeo està condicionada per l'alineació 0 0 en (^) 1 Ftre la cinta i el capçal. La probabilitat que una imatge sigui de baixa qualitat quan l'alineació és correcta és de 0´001, que sigui de baixa qualitat quan 0 0 l'alinea (^) 1 Fció és descentrada cap amunt és 0´02, quan l'alineació és descentrada cap avall és 0´01; finalment si l'alineació és esbiaixada, la probabilitat d'una mala qualitat d'imatge és de 0´06. Suposant que en el 84% de les operacions de lectura 0 0 l'alinea (^) 1 Fció de la cinta és correcta, en el 5% l'alineació és descentrada cap amunt, 0 0 el 10% és des (^) 1 Fcentrada cap avall i que és esbiaixada en els casos restants, calcula:

a) La probabilitat que la imatge sigui de baixa qualitat.

b) Si la imatge és de baixa qualitat, la probabilitat que l'alineació sigui 0 0 esbiai (^) 1 Fxada.

amb un alt risc que el cobrament sigui difícil. Del total dels clients, el 60% està en el grup A, el 30% en el grup B i el 10% restant en el grup C. De les dades que 0 0 dis (^) 1 Fposa l'empresa es dedueix que no hi va haver dificultats per cobrar amb el 80% dels clients del grup A, amb el 60% del grup B i amb el 20% del grup C. 0 0 Suposant vàli (^) 1 Fdes aquestes dades, calcula la probabilitat:

a) que hi hagi dificultats de cobrament amb un determinat client de l'empresa.

b) que un determinat client amb el qual no hi ha hagut dificultats en el 0 0 cobra (^) 1 Fment es trobi classificat en el grup A.

  1. En una fàbrica s'utilitzen tres màquines A, B i C per produir independentment el mateix article. La màquina A produeix 100 caixes diàries, la B en produeix 200 i la C en produeix 300 i totes les caixes contenen el mateix número d'articles. La 0 0 pro (^) 1 Fbabilitat que un article sigui defectuós és de 0´06 per a la màquina A, 0´ per a la B i 0´01 per a la C. De la producció d'un dia s'escull una caixa a l'atzar i 0 0 s'ex (^) 1 Ftreu un article d'aquesta caixa, també a l'atzar. Calcula la probabilitat:

a) que l'article sigui defectuós.

b) que sabent que l'article triat sigui defectuós hagi estat fabricat per la 0 0 mà (^) 1 Fquina B.

ALTRES PROBLEMES

  1. ¿Quants nombres de quatre xifres es poden formar si en cada un d'aquests 0 0 nom (^) 1 Fbres només poden aparèixer les xifres 7, 3, 9, 4, 1 i 6?

  2. ¿Quantes columnes diferents de travesses de futbol de 14 partits es poden fer?

  3. ¿Quants nombres de quatre xifres distintes es poden formar si en cada un 0 0 d'a (^) 1 Fquests nombres només poden aparèixer les xifres 7, 3, 9, 4, 1 i 6?

  4. Un tren té parada en 15 estacions. ¿Quants models de bitllet s'hauran d'imprimir si en cada bitllet hi ha de figurar l'estació de sortida en primer lloc i la d'arribada en segon lloc?

  5. Si, amb molta paciència, reordenem de totes les maneres possibles les sis lletres de la paraula ESCOLA, ¿quantes paraules (tinguin o no significat) sortiran?

  6. Set persones es volen fer una fotografia assegudes en un banc. ¿Quantes 0 0 fotogra (^) 1 Ffies diferents es podran fer si n'hi ha dues, en Jaume i la Marina que, com que són molt amigues, sempre volen sortir juntes?

  1. ¿De quantes maneres es poden seure en una taula rodona 7 persones?

  2. ¿De quantes maneres es poden seure en una taula rodona 7 persones si la Carme vol tenir sempre a la seva dreta al Pep i a la seva esquerra al Toni?

  3. En un conjunt de 12 persones se n'han d'escollir 5 per formar un petit comitè. ¿Quants grups diferents podrem formar?

  4. ¿Quants blocs diferents d'apostes senzilles es poden fer en la loteria primitiva?

  5. Tenim tres copes diferents A, B i C. ¿De quantes maneres es poden col·locar dins d'elles 5 boles iguals?

  6. ¿Quants grups de quatre boles es poden formar si es tenen boles blanques, boles negres i boles vermelles?

  7. Amb 3 cincs, 4 quatres i 2 tresos, ¿quants nombres de 9 xifres es poden escriure?

  8. Si, amb molta paciència, reordenem de totes les maneres possibles les deu lletres de la paraula MATEMATICA, ¿quantes paraules (tinguin o no significat) 0 0 sorti (^) 1 Fran?

  9. ¿Quants nombres de quatre xifres es poden formar si en cada un d'aquests 0 0 nom (^) 1 Fbres només poden aparèixer les xifres 2, 5, 3, 0, 4, 1 i 6?

  10. En una urna tenim tres boles blanques numerades del 1 al 3, cinc boles negres 0 0 nu (^) 1 F 0 0merades del 1 al 5 i 4 boles grogues numerades del 1 al 4. Traiem una bola a l'at (^) 1 Fzar. Troba la probabilitat de: a) Treure un 3. b) No treure un 4. c) Treure una bola negra ó treure un 3. d) No treure ni una bola blanca ni un 2.

  11. Tenim 28 cartes de la baralla espanyola (les 7 primeres de cada coll). En traiem una a l'atzar. Troba la probabilitat que: a) Surti un as. b) No surti un 3. c) Surti un 2 ó una carta del coll de copes. d) Surti un 5 ó un 3 ó una carta del coll d'espases.

b) Si al treure una bola té un punt, troba la probabilitat que sigui de color blanc.

  1. Una urna A té tres boles, numerades del 1 al 3; i una altra urna B té 6 boles, 0 0 1 F

0 0 nu me (^) 1 Frades del 1 al 6. L'urna A té el doble de probabilitat se ser escollida que l'urna B. Escollim una urna a l'atzar i traiem una bola. a) ¿Quina és la probabilitat que sigui una bola numerada amb el nombre 1? b) Hem tret una bola numerada amb el 1. ¿Quina és la probabilitat que sigui una bola de l'urna A?

  1. Una urna U 1 té una bola vermella i una negra. Una altra urna U 2 té tres boles 0 0 ver (^) 1 Fmelles i una negra. Traiem una bola de U 1 i la posem a U (^) 2. Finalment traiem una bola de U2. Troba la probabilitat que: a) Les dues boles siguin del mateix color. b) La primera bola sigui vermella si sabem que la segona bola és negra.

  2. Siguin A i B són dos esdeveniments tals que i. Calcula i si sabem que.

  3. Girem tres vegades una ruleta dividida en 5 parts iguals numerades del 1 al 5. Troba la probabilitat que: a) Cap de les tres vegades no surti el 3. b) Almenys dues vegades surti el 4.

  4. Un alumne s'ha d'aprendre 26 fórmules de matemàtiques de memòria, però com que és gandul, només n'estudia 19. Troba la probabilitat que: a) Si el professor en pregunta 3, no en sàpiga cap. b) Si el professor en pregunta dues, almenys en sàpiga una.

  5. Sabent que , i , troba:

a) b) c) d)

  1. Una caixa A conté 9 cartes numerades del 1 al 9. Una altra caixa B conté 5 cartes numerades del 1 al 5. S'escull a l'atzar una de les dues caixes i es treu una carta que es deixa a fora. Si aquesta carta té un nombre parell s'agafa una altra carta de la mateixa caixa, en cas contrari s'agafa una carta de l'altra caixa. a) Troba la probabilitat que la primera carta tingui un nombre parell. b) Troba la probabilitat que les dues cartes tinguin nombre parell.

c) Si en la primera carta ha sortit un nombre parell, troba la probabilitat que la 0 0 se (^) 1 Fgona carta tingui també un nombre parell. d) Si les dues cartes tenen nombre parell, calcula la probabilitat que provinguin de la caixa A.

  1. D'una baralla espanyola de 40 cartes es treuen successivament, i sense devolució, dues cartes. Troba la probabilitat que: a) la primera sigui del coll de copes i la segona del coll d'espases b) una carta sigui del coll de copes i l'altra del coll d'espases c) cap de les dues sigui del coll de bastos

  2. D'una urna amb 4 boles blanques i 2 negres s'extreuen, a l'atzar, successivament i sense devolució, dues boles. a) Troba la probabilitat que les boles extretes siguin blanques b) Si la segona bola és negra, ¿quina és la probabilitat que la primera també hagi sigut negra?

  3. Siguin A i B dos esdeveniments dels mateix espai mostral i tals que , i. Calcula: , , ,. Raona si els esdeveniments A i B són o no incompatibles i si són o no 0 0 indepen (^) 1 Fdents.

  4. Siguin A i B dos esdeveniments dels mateix espai mostral i tals que , i. Calcula: , , ,. Raona si els esdeveniments A i B són o no incompatibles i si són o no 0 0 indepen (^) 1 Fdents.