












Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: bilogia, Profesor: , Carrera: Educació Primària, Universidad: URL
Tipo: Ejercicios
1 / 20
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!













Si volem aplicar la definici´o de treball com la integral de la for¸ca pel despla¸cament ens trobem que la for¸ca ve expresada en coordenades de posici´o x, y i el vector posici´o el tenim expressat en funci´o del temps. Caldr`a doncs unificar-ho de manera que ens quedi tot en funci´o de la variable t , ´es a dir,
~r = (x, y) = (2t, −t^2 ) d~r = (2, − 2 t)dt F~ = (x^2 , −xy) = (4t^2 , 2 t^3 )
F^ ~ · d~r =
1
(8t^2 − 4 t^4 )dt =
t^3 3
t^5 5
1
a subjecte per un extrem a una molla de constant 100 N/m en reposatica una distancia de 1 m fins que torna a quedar parat i aaniament en repos (t 3 ). Trobeu:(a) W (Fm) =
0
−kxdx = −
kx^2
0
(b) W (Fr) = − 0. 2 · 10 · 9. 8 · 1 = − 19 .6 J (c) La tensi´o de la corda ´es igual a la suma de les dues forces: la de la molla i la de fregament. Aix´ı el treball ser`a la suma dels dos treballs anteriors, ´es a dir:
w(T ) = 50 + 19.6 = 69.6 J
La diferencia esta en que la for¸ca de tensi´o t´e el mateix sentit que el despla¸cament i per aixo el treball ´es positiu, a difer`encia dels dos anteriors que eren negatius. (d) ∆Ec = 0 − 0 = 0
(e) w(Fm) =
1
−kxdx = −
kx^2
1
(f) El mateix treball que l’apartat (b). Tamb´e ´es negatiu perque la for¸ca actua en contra del despla¸cament. (g) ∆Ec = W (Fr) + W (Fm) = 50 − 19 .6 = 30.4 J (b) Apliquem el teorema del treball i l’energia cinetica a l’interval entre t 2 i t 3 :
kx^2 − 19. 6 x
∆Ec = 0 − 30. 4
kx^2 − 19. 6 x = − 30. 4 ⇒ x = 0.608 m
aix´ı la distancia que ens demanen sera la suma del valor obtingut x = 0.608 m´es la dist`ancia de 1 m entre t 1 i t 2.
Tenim un regi´o a l’eix x on actua una ´unica for¸ca de fregament Fr = − 0. 1 v^2. El coneixement de la for¸ca (i per tant, de l’acceleraci´o) ens permet trobar l’equaci´o per la velocitat, ´es a dir,
Fr = − 0. 1 v^2 ⇒ m · a = m
dv dt
= − 0. 1 v^2 ⇒ −
dv v^2
= 0. 1 t
Ara nom´es cal integrar l’equaci´o anterior:
∫ −
dv v^2
v
= 0. 1 t + C
Per trobar la constant d’integraci´o sabem que quan el temps ´es t = 0 , la velocitat val 10 :
t = 0 → v = 10 ⇒
= 0. 1 · 0 + C ⇒ C = 0. 1 ⇒ v^ =^
t + 1 (1)
A partir de la velocitat podem trobar la posici´o x tornant a integrar:
dx = v dt ⇒ x =
v dt =
t + 1
dt = 10 ln(t + 1) + C
i per trobar la constant d’integraci´o sabem que quan el temps es t = 0 , la posici´o val x = 0 :
t = 0 → x = 0 ⇒ 0 = 10 ln(0 + 1) + C ⇒ C = 0 ⇒ x^ = 10 ln(t^ + 1)^ (2)
Una vegada coneixem la posici´o i la velocitat, podem trobar e l valor de la velocitat quan la posici´o val x = 10 ,
x = 10 → 10 = 10 ln(t + 1) ⇒ t = e − 1 ⇒ v =
e
Aix´ı el treball realitzat sera igual a la variaci´o d’energia cinetica:
W (Fr) = ∆Ec =
1 · (10/e)^2 −
Una forma alternativa de resoldre l’exercici, es calcular el treball de la for¸ca de fregament de forma directe, ´es a dir:
Fr · dx =
(− 0. 1 v^2 )dx =
(− 0. 1 v^2 ) · (v dt) =
− 0. 1 v^3 dt
on podem substituir la velocitat obtinguda a (1) i els l´imit superior de la integral del resultat 3 , ´es a dir,
∫ (^) e− 1
0
(t + 1)^3
dt = − 43 .23 J
Si combinem les expressions obtingudes de la velocitat i de la posici´o podem obtenir la relaci´o seg¨uent:
v =
t + 1
⇒ ln v = ln 10 − ln(t + 1) ⇒ ln v = ln 10 −
x
→ v = 10e−^10 /x
i aleshores per trobar el treball tamb´e podem fer:
Fr · dx =
(− 0. 1 v^2 )dx =
∫ (^) x=
x=
(− 0. 1 · 100 e−^20 /x)dx
on el c`alcul d’aquesta ´ultima integral ja no resulta tant evident. En qualsevol cas el resultat esperat ha de coincidir
amb els anteriors. Vegem doncs que si podem buscar el treball a partir de la variaci´o de l’energia cin`etica sempre
resulta m´es senzill que el c`alcul directe.
Aquest exercici es pot resoldre utilitzant la dinamica i tamb´e es pot resoldre utilitzant el teorema de conservaci´o de l’energia. Veurem com en el primer cas cal una resoluci´o matematica m´es "complicada" i en canvi amb el teorema de conser vaci´o resulta molt m´es senzill.
P sin θ = mat = m
dv dt
P cos θ − N = man = m
v^2 R
A les equacions anteriors necessitem una relaci´o entre la velocitat v i l’angle θ. De fet s´on dos equacions amb aquestes dues incognites: v i θ. Escollim l’equaci´o corresponent a la component tangencial:
mg sin θ = m
dv dt
⇒ g sin θ =
d(ωR) dt
dω dt
multipliquem ambd´os membres de la igualtat anterior per dθ i ens queda,
g sin θdθ =
dω dt
Rdθ ⇒ g sin θdθ = dωR
dθ dt ︸︷︷︸ ω
= Rωdω ⇒
g sin θdθ =
Rωdω
Integrant les expressi´o anterior obtenim:
−g cos θ = R
ω^2 2
i per determinar la constant d’integraci´o tenim en compte que per quan θ = 0 (el punt m´es alt) la velocitat angular val zero ( ω = 0 ), ´es a dir,
−g cos 0 = R
Si ara posem aquest resultat a l’equaci´o de la component normal obtindrem:
P cos θ − N = m 2 g(1 − cos θ) ⇒ N = mg(3 cos θ − 2)
Aix´ı l’angle l´ımit pel qual el bloc es despr`en correspont a la situaci´o en que la for¸ca normal N es nul.la, ´es a dir:
N = 0 ⇒ cos θ = 2/ 3 , v =
gr
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒ (
mv^2 − 0) + (0 − mgR(1 − cos θ)) = 0 ⇒ v^2 = 2gR(1^ −^ cos^ θ)
on podem comprovar que el resultat obtingut coincideix amb l’anterior i ´es evident que ha resultat un proc´es m´es curt i simplificat. Una vegada tenim el punt en el que abandona a l’esfera gran podem analitzar el problema com un tir parabolic i podem trobar, per tant, la distancia on cau. Si nom´es ens demanen la velocitat a la que cau podem aplicar altre cop el teorema de conservaci´o entre el punt m´es alt i el punt en que cau al terra, ´es a dir,
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒ (
mv^2 − 0) + (0 − mg 2 R) = 0 ⇒ v^ =^
4 gR
Les caixes que es mouen entre els punts A i B estan sotmeses a 3 forces: el pes, la normal i la for¸ca de fregament. L’estudi din`amic ens permet trobar les forces:
P = mg , N = mg cos 15 , Fr = −μc mg cos 15
A continuaci´o ja podem aplicar el teorema de conservaci´o:
∆Ec + ∆Ep = W (Fr) + W (N ) ⇒ EcB − EcA + EpB − EpA = W (Fr) + 0
i substituint les dades tenim: ( 1 2
m 22 −
mv^2 o
Considerem els dos estats del moviment: el punt que correspon a un despla¸cament θ i el punt m´es baix. Les des forces que actuen durant el moviment s´on el pes de la massa m i la tensi´o del fil. Apliquem el teorema de conservaci´o entre els dos estats, tenint en compte que el treball de la tensi´o ´es nul ja que ´es perpendicular al despla¸cament.
∆Ec + ∆Ep = W (T )
1 2
mv^2 − 0 + 0 − mgh = 0 ⇒ v =
2 gh =
2 gl(1 − cos θ)
Equaci´o de la din`amica per l’eix normal:
T − P = man = m
v^2 l
⇒ T = mg(3 − 2 cos θ)
Apliquem el teorema de conservaci´o entre els punts 1 i 2 :
1 2
Apliquem el teorema de conservaci´o entre els punts 1 i 3 :
1 2
Mentre el cos cau esta sotm´es a dues forces: el pes que va dirigit cap avall i una certa for¸ca de resistencia de l’aire dirigida cap amunt. Com l’acceleraci´o de caiguda ´es constant buscarem primer les equacions del moviment per saber quina es l’al¸cada que ha recorregut el cos a l’interval considerat. En el temps inicial to = 0 la velocitat val 2 m/s i est`a dirigida cap avall i considerem que la pocici´o y es justament l’al¸cada des de la que cau.
t 0 = 0 y(0) = h v(0) = − 2 a(t) = −a
Eq. −−−−−−−−−→
v(t) = −at − 2
y(t) = h −
at^2 − 2 t
Hem d’imposar la condici´o de que per t = 10 s la posici´o vertical val y = 0 i la velocitat ´es de 52 m/s , aix´ı introduint aquest valors a les equacions obtingudes ens queda:
y = 0 ⇒ 0 = h −
a 102 − 2 · 10
v = 52 ⇒ 52 = −at − 2
a = 5 m/s^2 h = 270 m
Ara ja podem aplicar el teorema de conservaci´o de l’energia, ´es a dir,
∆Ec + ∆Ep = W (Fr) ⇒
m 522 −
m 22
Analitzarem l’evoluci´o del cos m per per etapes:
1 2
mv^2 B − 0 + 0 − mg · 27(1 − cos 40) = 0 ⇒ vB = 11.13 m/s
La for¸ca normal en el punt A conicideix amb el pes, ´es a dir, NA = 2450 N , en canvi en el punt B tenim:
mg cos 40 − NB = man = m
v^2 B R 1
N 1 = mg cos θ
i en el cas, per exemple de tenir un angle de 30◦^ (l’enunciat no ens dona cap informaci´o sobre el pendent del tram BC ) el valor de la for¸ca normal seria de N 1 = 2121.8 N
1 2
mv^2 D − 0 + 0 − mg(R 1 + d) = 0 ⇒ vD = 29.7 m/s
La for¸ca normal en el punt D la trobem fent:
ND − P = man = m
v D^2 R 2
Si observem la evoluci´o de la for¸ca normal veiem que en el punt A valia 2450 N , en la primera baixada per l’arc AB ha anat disminuint fins arrivar a NB = 730.43 , en el tram de baixada pel pla ha tornat a augmentar i es mant´e constant mentre baixa (hem fet una estimaci´o de N 1 = 2121.8 N ) i en arrivar al punt C , caldria veure quin canvi es produeix, respecte al valor N 1. A partir d’aqui de ben segur que torna a augmentar fins arrivar al valor m`axim en el punt D : ND = 5512..
La massa es mou entre dos instants que hem etiquetat a la figura com 1 i 2 , aplicarem el teorema de conservaci´o entre els dos instants. El nivell zero de l’energia potencial gravitatoria la prenem en el punt 2 , i quan la molla esta en repos (longitud de 0.2 m ) la seva energia potencial elastica tamb´e val zero.
tan θ =
sin θ = 0. 6 cos θ = 0. 8
Es pot comprovar facilment que per un abast de 200 mm cal una velocitat de v = 1.4283 m/s. Cal indicar que la velocitat obtinguda fa falta per trobar la distancia de compressi´o de la molla, no ´es un resultat final i, per tant, ´es aconsellable no arrodonir les xifres per evitar una "propagaci´o d’errors" i, per aix`o, hem "retingut" unes 4 xifres decimals.
astica. La .nica for¸ca que no es conservativa ´es el fregament, q per fer el balan¸c energetic:Fr = μN = 0. 2 · 1 · 9 .8 cos θ = 1.568 N
ancia x i el cos recorrera un total del 0.5+x. Apliquem el teorema de conservaci´o entre l’instant que est`a comprimida la molla i la part superior del pla:∆Ec + ∆Ep = W (Fr) 1 2
mv^2 − 0 + mg(0.3 + 0. 6 x) − 0 + 0 −
kx^2 = −Fr · (0.5 + x)
Substituint el valor de la velocitat i de la for¸ca de fregament obtenim l’equaci´o:
200 x^2 − 7. 448 x − 4 .744 = 0 ⇒ x = 0.17375 m ⇒ x^ = 174 mm
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒
mv^2 −
mv^2 A + 0 − mgh = 0 ⇒ v = 23.67 m/s
Observem que la vagoneta mentre de- scriu el "loop" sempre te dues forces: el pes que es mant´e sempre igual i la for¸ca normal, que va canviant segons el punt considerat. El en punt C per tal de mantenir la condici´o de moviment circular el propi pes ja asegura una for¸ca centr´ıpeta (dirigida cap al centre) i per tant la normal pot ser zero en el cas l´ımit (en aquest cas no hi haura contacte amb el rail).
encia entre un cas i l’altre i es que si ho apliquem entre A i B no necessitem coneixer la velocitat al punt m´es baix.∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒
mv B^2 −
mv^2 A + mgr − mgh = 0 ⇒ v = 21.45 m/s
En el punt B podem considerar dos eixos, el normal dirigit sem- pre cap al centre de la circumferencia i el tangencial dirigit en el sentit del moviment. Les equacions de la dinamica s´on:
N = m · an = m
v^2 B r
, −P = m · at
an = 38. 35 , at = − 9. 8 ⇒ a =
a^2 n + a^2 t = 39.58 m/s^2
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒
mv^2 E −
mv A^2 + mg(r + d) − mgh = 0 ⇒ v = 17.14 m/s
En aquest punt la equaci´o de la din`amica d´ona lloc a:
N + P sin θ = m
v^2 E r
N + P = m
v^2 C r
⇒ vC =
gr = 10.84 m/s
os de manera que una petita pertorbaci´o provocara que el sistema comenciLa bola de massa m surt del punt O , degut a la compressi´o de la molla arrivara al punt A amb una velocitat vA , seguidament travessara el tram horitzontal AB i en arrivar a B amb una nova velocitat vB pujara pel tramb circular BC. La condici´o perque la bola estigui sempre en contacte ´es que existeixi una for¸ca normal contra la paret: el cas l´ımit es aquell en que quan passa pel punt C la normal siqui zero, En aquest punt s’ha de verificar la condici´o dinamica del moviment circular:
P + N (= 0) = man = m
v^2 r
→ v =
gr =
Aquesta condici´o de velocitat m´ınima per la que ha de passar pel punt C es nom´es depen de g i del radi del "loop".
Aplicarem tamb´e el teorema de conservaci´o entre el punt O i el punt C :
∆Ec + ∆Ep = W (Fr) ⇒
mv^2 − 0 + 0 −
kx^2 + mg 2 r − 0 = −Fr · d
essent Fr = μmg. Combinant les dues equacions anteriors, la condicio de velocitat m´ınima i el teorema de conservaci´o obtenim que x = 0.10 m Quan la bola abandona el punt C descriu un tir parabolic i caura en algun lloc del pla horitzontal. Per aixo resolem un problema de cinematica escollint com a sistema d’eixos el punt B :
t 0 = 0 ~v(0) = (−
~r(0) = (0, 2) ~a(t) = (0, − 0 .9)
Eq. −−−−−−−−−→ ~v(t) = (−
La condici´o a imposar quan caigui ´es que la variable y(t) sigui 0 :
0 = 2 − 4. 9 t^2 ⇒ t =
2 / 4. 9 ⇒ x = −
Per tant la bola cau justament al punt A , que correspon a x = −.
La caixa petita est`a en contacte amb la caixa gran per dos superf´ıcies, per tant, apareixen dues forces normals N 1 i N 2 que estan indicades a la figura.
Considerarem els eixos: eix x paral.lel al pla i dirigit cap amunt, eix y perpendicular al pla. L’acceleraci´o dels blocs m i M 1 est`a dirigida en sentit ascendent pel pla i l’acceleraci´o del bloc M 2 (que ´es la mateixa) esta dirigida cap avall.
N 2 − P sin θ = ma , N 1 − P cos θ = 0
T − N 2 − Fr − P 1 sin θ = M 1 a , N − N 1 − P 1 cos θ = 0 , Fr = μN
a = 1.6 m/s^2 , N 1 = 8.487 N , N 2 = 6.501 N , T = 24.6 N
∆Ec = W ( P~ 2 + T~ ) ⇒
M 2 v^2 − 0 = M 2 gh − T h → v = 1.788 m/s
mv^2 A − 0
kx^2
= 0 ⇒ v^2 A = 20
mv^2 B −
mv^2 B
= −Fr 1 d ⇒ v^2 B = 12. 16
0 −
mv B^2
h sin 30
⇒ h = 0. 4607
mv B^2 − 0
h sin 30
⇒ v^2 B = 5. 9
mv^2 A −
mv B^2
= −Fr 1 d ⇒ v^2 A = − 0. 97
que ens indica que s’ha de parar abans. Aleshores canviem la hipotesi suposant que s’atura a una distancia d′^ , ´es a dir, (^) (
0 −
mv B^2
= −Fr 1 d′^ ⇒ d′^ = 1. 505
e queda momentaniament en rep`os. Trobeu l’al¸cada aConsiderem el diagrama del solid lliure per a cada bloc: Equacions de la dinamica:
PA + NAC − T = mA · a PC − NAC = mC · a T − PB = mB · a
a = 3.26 m/s^2 T = 39.2 N NAC = 26.13 N
Teorema del treball i l’energia cin`etica pel bloc A :
W ( T~ + N~AC + P~A) = ∆Ec
(PA + NAC − T ) · 1 =
mA · v A^2 − 0
vA = 2.556 m/s
Quan el bloc C es despren de la plataforma A , com el bloc B pesa m´es el sistema t´e tendencia a girar en sentt contrari al d’abans i per tant s’anira frenant fins quedar momentaniament en repos. Aleshores la tensi´o de la corda canvia a un valor T ′^ i la nova acceleraci´o val a′^. Les equacions dels dos blocs que queden s´on: { T ′^ − PA = mA · a′ PC − T ′^ = mC · a′
a′^ = 1.96 m/s^2 T ′^ = 23.52 N
Teorema de conservaci´o a la plataforma A tenim:
mAv A^2 ︸ ︷︷ ︸ ∆Ec
= − ︸ T︷︷ ′^ · h︸ W (T ′)
⇒ h = 1.666 m
Si apliquem la cinem`atica a la plataforma A tenim: { v = − 2 .556 + 1. 96 t y = h − 2. 556 t + 0. 98 t^2
v = 0 → t = 1.304 s y = 0 → h = 1.666 m
L’al¸cada a la que es trobara respecte al nivell inicial sera la suma de 1 m que ha baixat al principi quan hi havia el bloc C al damunt m´es aquest ´ultim valor h = 1.666 m fins que s’atura.
a en repos quan el cos passa per laetica trobeu la velocitat que tindra al puntConsiderem una posici´o qualsevol del cos entre els punts inicial ( C ) i final ( B ), ´es a dir, a l’interval 0 < x < 0 .6. Considerem tambe l’eix x amb l’origen al punt B i sentit positiu cap a la dreta.
A la posici´o indicada la molla est estirada una dist`ancia donada per: ∆d =
x^2 + l^2 − l =
x^2 + 0. 64 − 0. 8
i el m`odul que fa la for¸ca de la molla sobre el cos s’expressa:
F = k · ∆d = k
x^2 + 0. 64 − 0. 8
Podem comprovar que quan x = 0 no esta estirada i quan x = 0. 6 l’estirament val ∆d = 0.2 m. Resulta important adonar-se que la for¸ca que fa la molla a la posici´o B sobre el cos no ´es F = −k · 0 .6 sino F = −k · 0.. No hem de confondre l’estirament de la molla amb la variable x al llarg de la barra. La for¸ca de la molla F t´e dues components: la component horitzontal Fx que realitzara treball en el moviment de C fins a B i la component vertical que no realitzar`a treball ja que es perpendicular al despla¸cament, igual que tampoc faran treball ni el pes ni
∆Ec + ∆Ep = W (T ) ⇒
mv^2 − 0 + mgh′^ − mgh = 0 ⇒ v = 1.4 m/s
h = l − l cos θ = 0. 2
h′^ =
h 2
= 0.1 = l − l cos β → cos β = 0. 9 → sin β ' 0. 436
an =
v^2 l
= 1.96 m/s^2
P sin β = mat ⇒ at = g sin β = 4.272 m/s^2
tan α =
an at
⇒ α = 24. 647 ◦
Com la velocitat te la direcci´o tangent l’angle ´es el que acabem de trobar. Si el cos est´es pujant de h′^ fns a h aleshores l’anhle seria el suplementari, ´es a dir, 155. 353 ◦^.
Els 3 estats de la figura corresponen a quan la molla esta en repos (esquerra), quan est`a en equilibri (mig) i en el moment que l’estirem 100 mm per sota de la posici´o anterior (dreta).
l 1 =
l 2 =
l 3 =
x 2 = l 2 − l 1 = 0. 07574 x 3 = l 3 − l 1 = 0. 158835
A la posici´o d’equilibri la suma de forces verticals ´es zero:
k · x 2 · cos θ = m · g ⇒ m = 4.081 kg
Entre la posici´o de la dreta i la del mig apliquem el teorema de conservaci´o:
∆Ec + ∆Ep = 0 ⇒
mv^2 − 0 + mg · 0. 1 − 0 +
kx^22 −
kx^23 = 0 ⇒ v = 1.092 m/s