¡Descarga Processos psicològics: llenguatge y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 1. CARACTERITZACIÓ DEL LLENGUATGE
Com entenem el llenguatge des de la Psicologia cognitiva? El llenguatge humà no està sota control dels estímuls externs i no serveix a una mera funció comunicativa, sinó que és un instrument que s’utilitza per a expressar lliurement els nostres pensaments i per donar una resposta apropiada a noves situacions ( Chomsky, 1966 ). Se habla de lenguaje siempre que hay una pluralidad de signos de la misma naturaleza cuya función primaria es la comunicación entre organismos ( J. Hierro. 1986 ). Sistema de señales que utilizan los humanos cuando se expresan y se entienden en una llengua en tres possibles modalidades: auditivo-oral, visual-gráfica, visual-gestual. Estructura mental que nos capacita para expresarnos y entendernos a través de nuestro idioma ( J.A. García Albea, 1993 ).
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
- Funció d’evocació de la realitat a. (^) Representació del món b. Vehicle per a les representacions internes
- Funció de comunicació a. Subfunció descriptiva (declarativa) b. Subfunció conativa (instrumental o regulativa)
- (^) Demandes d’acció
- Demandes d’informació
- Demandes de confirmació c. Subfunció performativa d. Subfunció afiliativa i de solidaritat e. (^) Subfunció de metallenguatge
Trets Característics del Llenguatge (Hockett, 1968): I. [Ús del canal auditiu-vocal] (no sempre ha de ser així, ex: lleng. de signes) II. Arbitrarietat III. (^) Semanticitat (el significat d’una forma està delimitat; equival a un/determinats concepte) IV. Transmissió cultural V. Ús espontani (independència respecte l’estímul) VI. Ús de torns al parlar
VII. Desplaçament (capacitat per parlar sobre estímuls que no estan presents) VIII. (^) Dualitat (combinacions possibles en dos nivells: fonemes-paraules; paraules- oracions) IX. Dependència de l’estructura (regles per composar/ de combinatòria per formar oracions i s’estableix quines relacions de jerarquia hi ha entre els diferents nivells) X. Creativitat
(García-Albea):
- Arbitrarietat
- Funció simbòlica (= semanticitat)
- Compositivitat (= dualitat)
- (^) Sistematicitat (= dependència de l’estructura)
- Productivitat/ Creativitat
MARCS TEÒRICS FORMALISME ( = INNATISME ) (Chomsky) El llenguatge és un sistema FORMAL de representació de la realitat. La funció comunicativa és secundària. Un llenguatge és un conjunt finit o infinit d’oracions, cadascuna d’aquestes de longitud finita o construïda a partir d’un conjunt finit d’elements (Noam Chomsky, 1957).
- (^) Objecte d’estudi: el formalisme (la sintaxi) (aspectes formals del llenguatge)
- Descriure quins paràmetres són importants i quines regles governene el seu funcionament.
- Les regles determinen quins sistemes de comunicació són llenguatge i quins no.
- (^) Com sorgeix el llenguatge? Discontinuïtat evolutiva (“paradoxa de la continuïtat”)
- El llenguatge és fruit d’una mutació genètica
- Caràcter innat del llenguatge (LAD)
- Llenguatge propi únicament dels humans Es considera la necessitat de prerequisits innats, estructures que permeten l’aprenentatge del llenguatge, no obstant també defensen que es necessita estimulació ambiental després del naixement, sobretot durant un període crític.
FUNCIONALISME (=EMPIRISME) (hi ha diversos models depenent dels autors) (Piaget, Vigotsky, Tomasello); general:
- Especificitat de domini
- (^) Encapsulament informatiu
- Obligatorietat
- Rapidesa
- Superficialitat computacional
- Innatisme
- (^) Compacitat neuronal
- Pautes de deteriorament específiques
Què vol dir capacitat de domini específic o modular? Autonomia de processament i de representació:
- Llenguatge vs altres processos cognitius
- Entre determinats componenets del llenguatge: Sintaxi vs Semàntica Els sistemes modulars exhibeixen un patró de desenvolupament ontogenètic determinat per pautes específiques de maduració biològica.
Arguments a favor (de l’especificitat de domini del llenguatge) i contra arguments:
- Arguments i dades relacionades amb l’adquisició del llenguatge
- La pobresa de l’estímul i altres arguments
- (^) La creació del llenguatge
- Dobles dissociacions entre llenguatge i cognició durant el desenvolupament
- Relacions entre el llenguatge i el pensament
- El llenguatge, és una capacitat exclusivament humana? (Llenguatge i comunicació animal)
TEMA 2. APROXIMACIONS TEÒRIQUES A LA PSICOLINGÜÍSTICA
2.1. Adquisició del llenguatge humà: Innatisme vs aprenentatge
Especificitat de domini del llenguatge
Arguments i dades relacionades amb l’adquisició del llenguatge La pobresa de l’estímul i altres arguments
- Teories sobre l’adquisició del llenguatge
- Arguments: la pobresa de l’estímul
- Altres arguments innatistes
- Especialització selectiva pel llenguatge: dades sobre percepció de la parla en nadons
- (^) Mètrica i ritme
- Fonologia i pèrdua de l’adaptabilitat universal
- Teories sobre l’adquisició del llenguatge Perspectiva innatista: Chomsky (1988) “ L’aprenentatge de llenguatge no és realment una cosa que el nen fa; és quelcom que li passa al nen que es troba en un ambient adequat, així com el cos del nen creix i madura d’una manera predeterminada quan se li proporciona una nutrició i estimulació ambiental adequades. Això no vol dir que la naturalesa de l’entorn sigui irrellevant. L’entorn determina la forma en què els paràmetres de la gramàtica universal s’estableixen, produint diferents llengües”. Perspectives funcionalistes:
- Enfront de les perspectives innatistes hi ha teories de l’aprenentatge, empiristes o funcionalistes, que defensen que el llenguatge s’adquireix de forma inductiva (es construeix per l’experiència directa) (Lust, 2006)
- Es concep que l’individu contribueix activament al coneixement que està adquirint.
- Allò que aglutina els diversos corrents teòrics sota el paraigua de l’empirisme és la negació de l’existència d’un contingut sintàctic innat.
Teories sobre l’adquisició del lenguatge
Formalisme (innatisme)
Teoria Lingüística-innatista
- (^) Pinker, Chomsky
- Estructures especialitzades pel llenguatge que s’active en un medi adequat
- Processament modular del llenguatge
- Específic del éssers humans
- (^) Language Acquisition Device (LAD); Gramàtica Universal (GU) Teoria de l’aprenentatge (conductista)
- Skinner
- L’aprenentatge del llenguatge es fa amb els mecanismes
Context. Primer argument per l’innatisme de Chomsky
- (^) La pobresa “quantitativa” de l’estímul : els nens i les nenes no reben exemples de tots els tipus d’oracions (el nen/a pot generar oracions que no ha escoltat mai – Al tenir estructures innates pel llenguatge pot fer-ho).
Contraargument: el sistema cognitiu empra mecanismes de generalització, inferència, etc.
- La pobresa “qualitativa” de l’estímul : els nens i les nenes reben una informació dolenta (els nens/es no reben una informació sintàctica rica)
Contraargument: El “ Motherese” canvia al llarg del desenvolupament de l’infant.
- Altres arguments innatistes
- (^) Caràcter universal del llenguatge
Contraargument: O necessitats comunicatives pròpies de l’espècie?
- Existència d’universals lingüístics
CA: O són universals cognitius?
- Patrons d’adquisició similars en diferents llengües i diferents nens
CA: S’han troat diversos estils d’aprenentatge (diferències individuals)
- Manca d’instrucció explícita i ineficàcia de les correccions
CA: Però i instrucció implícita?
- (^) Període crític (hi ha un període crític per desenvolupar i activar els mecanismes del llenguatge innats a través d’imputs externs)
CA: Proves? El cas de la Genie és irrefutable?
- (^) Lateralització hemisfèrica
CA: Plasticitat cerebral?
- Especialització selectiva pel llenguatge: Dades sobre percepció de la parla en nadons
CA: O són habilitats perceptives de caràcter general compartides per altres espècies?
- Especialització selectiva pel llenguatge: dades sobre percepció de la parla en nadons (Nadons. Evidències a favor de l’innatisme)
Mètrica i Ritme
- Nadons de 4 dies prefereixen sentir la llengua materna (francès) que una altra (rus), Mehler et al. (1988)
- Nadons de 2 dies prefereixen sentir la llengua materna que una altra (Espanyol i Anglès), Moon et all. (1994)
- Als 2 mesos poden diferenciar Anglès del Japonès (però no Anglès d’Holandès), Bertincini et al. (1988)
- (^) Als 4 mesos monolingües Espanyol s’orienten més ràpid cap a la llengua espanyola, Bosh i Sebastiàn (1998)
Edats Mateixa classe rítmica
Diferent classe rítmica Nadons Anglès-holandès Italià-espanyol
NO Anglès-italià Rus-francès Anglès-japonès
SÍ
SÍ
SÍ
2 mesos Anglès-holandès NO Japonès-francès
Japonès-holandès
NO* (prq tan el japonès com el francèsson idiomes estrangers)
SÍ** (prq l’holandés s’assembla rítmicamenta l’anglès, per tant poden discriminar-lo del japonès) (Punt en contra: les
- La creació del llenguatge
- (^) Els sistemes Pidgin
- Les llengües criolles
- La llengua de signes de Nicaragua
- Explicacions teòriques
- (^) La creació del llenguatge D’on ve el llenguatge? Si els deixéssim sols, els nenes crearien una llengua? Què aprendrien els nens? Quin tipus de coses dirien quan comencessin a parlar? Quantes persones es necessiten per crear una llengua? Què ens diria tot això sobre el suposat instint dels nens per adquirir un llenguatge?
- Els sistemes Pidgin Una llengua Pidgin és una llengua simplificada que es desenvolupa com a mitjà de comunicació entre dos o més grups que no tenen una llengua comuna. Una llengua Pidgin pot evolucionar, s’enriqueix, quan és la L1 del nen/a, tan en sintaxi com en gramàtica, cap a idioma (llengua criolla).
- Les llengües criolles (evidència potent a favor de l’innatisme: pobresa extrema d’estímul – creació i desenvolupament d’un llenguatge) Els pidgins esdevenen llengües criolles quan una generació de nenes aprenen un pidgin com a L1. És un procés que regularitza la variació dependent del parlant en la gramàtica. Les llengües criolles poden substituir la barreja de llengües existent per convertir-se en la llengua nativa d’una comunitat. El chavacano de Filipines, el krio de Sierra Leione, el papiamento de Curaçao i el tok pisin de Papua Nova Guinea en són alguns exemples. No tots els pidgins esdevenen llengües criolles; un pidgin pot morir abans d’arribar a la fase de criollització.
- La llengua de signes de Nicaragua (LSN) Cas de Nicaragua (estudi empíric): com els nens “creen” una llengua (la llengua de signes de Nicaragua) a partir de tenir un sistema pidgin com a input. Cas extrem de la “pobresa de l’estímul”.
- (^) Explicacions teòriques Què ens pot ensenyar l’estudi d’aquesta llengua sobre les facultats amb les què naixem i les que es desenvolupen a partir de la interacció amb l’entorn? Explicacions teòriques possibles:
- Innatista (formalisme): Dispositiu d’adquisició del llenguatge (LAD)
- (^) Els infants estan preparats per a (i necessiten) què el llenguatge tingui estructura. Si no la troben en l’input que reben, la creen (gràcies al LAD i la GU)
- Això només passa en els infants (no en els adolescents), ja que són els que encara estan dins el període crític.
- Interaccionista (funcionalista): Sistema de suport per a l’adquisició del llenguatge (LASS)
- Els infants sords van estar en contacte per primer cop amb un gran nombre d’altres infants, alguns molt petits i en fase d’adquisició, la quan cosa va propiciar un entorn propici.
2.2. Llenguatge i cognició: és el llenguatge una capacitat cognitiva independent de la resta?
Especificitat de domini del llenguatge Dobles dissociacions entre llenguatge i cognició durant el desenvolupament Innatisme: llenguatge és una capacitat independent Empirisme: llenguatge està dins la resta de capacitats cognitives
Doble dissociació: Síndrome de Williams vs Trastorn Específic del Llenguatge (evidència del llenguatge com a capacitat independent des de dues vessants: bon llenguatge-dèficit cognitiu; bona cognició-dèficit lingüístic):
- (^) Síndrome de Williams:
■ Característiques: Dificultats cognitives generals (sobretot d’orientació visuespacial, excepte cares), però tenen un llenguatge (sintaxi, vocabulari i gramàtica) molt bo.
Casos “infants salvatges” i “Genie”: no han rebut estímuls lingüístics durant el desenvolupament (pobresa de l’estímul durant el període crític), posteriors problemes en la capacitat lingüística.
Especificitat de domini del llenguatge Relacions entre el llenguatge i el pensament
Llenguatge, pensament i cultura Llenguatge i pensament: dues entitats separades? Excepcions/matisos d’aquesta idea: Lèxic: una llengua pot tenir més peces lèxiques que altres per designar certs objectes, estats... Gramàtica: una llengua pot ser més específica que altres en certs aspectes.
- Hipòtesi Sapir-Whorf Determinisme lingüístic : les representacions semàntiques determinen aspectes de la representació conceptual. Les categories lingüístiques determinen aspectes del pensament de les persones. Relativisme lingüístic : Les diferents llengües utilitzen sistemes de representació semàntica que no són informacionalment equivalents. Algunes llengües afavoreixen un tipus de cognició més que d’altres.
- Categories lèxiques
■ Color Eleanor Rosh (Heider, 1972) Tasca: record de colors focals (verd, roig, blau) i no focals (turquesa, malva, blaucel). Participants: parlants de Dani (mili: fosc/fred i mola: clar/càlid). Resultats: sense diferències significatives. Tots els subjectes recorden millor els colors focals. Aquest estudi no va mostrar relació entre el llenguatge i la cognició (percepció visual) Conclusions: La percepció del color reflecteix propietats del sistema visual humà, i no està influïda pels termes que descriuen els colors. Kay i Kempton (1984) – experiment 1 Procediment: proporcionava als subjectes tríades de colors preses del continu blau-verd. La tasca consistia a indicar quins de les tres mostres era diferent a la resta (identificar quins dels colors són més semblants). Resultats: les respostes dels parlants de Tarahumara són a l’atzar (Tarahumara no tenien paraules per categoritzar blau i verd; els anglesos, si). L’experiment mostra que si no tens les categories lingüístiques del color, no es poden distingir. Kay i Kempton (1984) – experiment 2
Procediment: igual tasca, però entrenant prèviament els parlants de Tarahumara amb dues mostres de colors (més blau-més verd). Resultats: no hi ha diferències entre els resultats dels parlants d’anglès i els de tarahumara. L’entrenament en categories disminueix l’efecte. Conclusions: Malgrat que el llenguatge afecta la percpeciço del color quan és rellevant per a la tasca, no afecta quan és irrellevant. ■ (^) El lèxic dels nombres (les llengües xineses, la coreana i la japonesa segueixen un sistema de numeració que explicita la base 10). Miura (1987): representació de nombre emprant cubs de joguina –infants americans i infants japonesos, tots residents a USA). Estratègies emprades:
. Canònica : emprar cubs d’un color per a les desenes i d’un altre color per a les unitats. . No canònica : emprar cubs d’un color per a les desenes però no sempre . Un a un : emprar 35 cubs per a representar 36 unitats. Resultats: Els infants japonesos empren l’estratègia canònica. I els infants americans l’estratègia un a un. Conclusió: Els infants parlants de llengües asiàtiques comprenen millor el valor numèric com a resultat de la manera amb la qual les seves llengües representen els nombres. (Rèplica posterior del treball – resultats coincidents) ■ Llengua i estalvi Keith Chen : Els parlants de llengües que tenen formes estructurals de marcar el futur (temps verbals) mostren menys conductes estalviadores que els parlants de llengües que marquen menys futur.
■ (^) Forma i color Carroll i Casagrande (1958) –Nens bilingües amb llengua dominant anglès o navajo- Hipòtesi: els infants navajo aprendran a discrimianr la forma dels objectes abans que els infants anglesos. Tasca: Els subjectes havien d’aparellar el tercer objecte amb un dels dos primers, Així era possible saber si els nenes es fixaven més en el color o en la forma. Resultats: Nens amb llengua dominant navajo tenien més tendència a aparellar els objectes per la forma. Però... més endavant es va replicar l’ecperiment amb nens monolingües d’anglès a Boston i també van mostrar més tendència a agrupar els objeces per la forma. Per tant, les conclusions d’aquest estudi no són clares. ■ Raonament contrafàctic Bloom (1981) Capacitat de raonar sobre uns fets que sabem que no es corresponen amb la realitat, en parlants d’anglès i de xinès. Anglès: el mode subjuntiu ens permet parlar de fets que no han passat. Xinès: No hi ha una forma lingüística per fer raonaments contrafàctics.
■ No s’ha trobat cap forma de comunicació animal que presenti totes les característiques formals del llenguatge humà.
- Continuïtat/Discontinuïtat evolutiva
- Possibles exepcions: llengua piraha i els micos campbell ■ És possible que les capacitats cognitives d’una altra espècie permetin l’aprenentatge del llenguatge?
- (^) Experiments amb primats superiors i llenguatge humà
- Washoe
- Kanzi
- Altres Sistemes de comunicació animal a. (^) Els animals, empren llenguatge? El sistema de comunicació de les abelles: L’angle – direcció; La durada – distància Formigues:
- Deixen rastres de feromones per localitzar els punts d’aliment
- Alliberen feromones quan són esclafades que criden altres formigues
- (^) Intercanvien informació sobre els membres de la colònia (grups de treball) Mamífers:
- Els crits dels primats (Mones Verdes, Micos Campbell)
- Mamífers marins: dofins i balenes
Llenguatge humà i animals b. Podem ensenyar llenguatge humà als animals? Què aprenen:
- Paraules
- Regles sintàctiques Exemples: El lloro Àlex ■ Va aprendre unes 80 paraules en 13 anys ■ Podia produir i entendre frases curtes ■ Podia classificar objectes segons color i altres conceptes ■ (^) Comptava fins a 6 ■ Capacitats sintàctiques reduïdes: no combinava les categories sintàctiques segons les regles
■ Coneixia poques paraules-funció ■ (^) Coneixia pocs verbs
Les dofines Phoenix i Akeakamai ■ Aprenen un llenguatge artificial (de gestos) ■ Es calora la comprensió, no es por avaluar la producció ■ (^) Els autors defensen que hi ha comprensió semàntica i sintàctica
Primeres experiències amb primats: VIKI ■ Criança a casa, llengua oral ■ (^) Problemes amb el tracte vocal dels ximpanzés WASHOE ■ Llengua de signes
- Aprengué Llengua de Signes Americana (AMESLAN)
- Podia produir 200 signes i entendre’n més
- (^) Podia combinar signes i emprar-los correctament
- Generalitzava
- Podia contestar preguntes (què, qui, quan, com) SARAH ■ Sistema de fitxes NIM CHIMPSKY ■ Llengua de signes Crítiques rebudes per aquests estudis:
- La llengua de signes no és simbòlica (!?)
- Els ximpanzés no fan preguntes
- (^) Els enunciats es refereixen a l’”aquí” i al “ara”
- No hi ha proves clares que els ximpanzés emprin el llenguatge per ajudar-se pensar
- La comprensió sempre és millor que la producció Crítiques metodològiques a aquests estudis:
- (^) Manca d’estructura sintàctica i ordre de paraules inconsistent
- No rebutges oracions gramaticalment incorrectes
Estadi fonològic : avaluació dels trets distintius mitjançant les regles fonològiques de cada llengua. Estadi lèxic-sintàctic-semàntic : nivells superiors de processament del llenguatge
- El senyal de la parla
- El fonema com unitat ■ (^) Definicions: Unitat mínima de so que serveix per distingir significats (fonema-unitat mínima que serveix/pot fer variar el significat- vs al·lòfon –diferents maneres que acústicament podem produir el fonema-) Conjunt de trets distintius que es donen simultàniament ■ Descripcions: els fonemes es poden classificar segons... Segons l’articulació Segons els trets distintius
- (^) Característiques de la parla: (problemes que es troben per aprendre nous idiomes):
■ Variabilitat (absència d’invariància): hem d’intentar que no hi hagi variabilitat Fonts de variació: Individuals: característiques anatòmiques de les cavitats subglòtiques, la laringe i el tracte vocal (edat, sexe..); Relacionades amb el propi procés de la producció de la parla: velocitat de locució, el timbre de la veu, el mode de fonació i els hàbits articulatori; Factors contextuals: l’entorn fonètic immediaat, l’accentuació, la posició d’un so en la síl·laba, la paraula i l’enunciat; Factors sociolingüístics i culturals. ■ Problema de la linealitat (problema de la segmentació): hi ha linealitat al parlar, informació solapada 10 fonemes per segon: coarticulació
- Aspectes perceptius de baix nivell: categorització
- (^) Resolució de la variabilitat:
(estadi fonètic) ■ Els fonemes no es perceben individualment, sinó com a membres d’una categoria (percebem categòricament). Exemple: consonants sordes/sonores. La sonoritat d’una consonant no es percep com un continu. Però: la sonoritat depèn d’una variable contínua.
- Quan es produeix l’establiment de les categories fonètiques?
■ Proves amb nadons: Paradigma metodològic Succió no nutritiva ( high amplitude sucking). L’amplitud de succió varia amb l’atenció. Permeten establir que els nadons discriminin tots els contrastos fonètics. Amplitud de la succió al llarg del temps disminuïda (habituació). “El nen augmenta taxa de succió davant estímul nou”
Naixement – 8/10 mesos es van creant les categories i poden discriminar qualsevol so de qualsevol llengua.
- Aprenentatge de les categories fonètiques: pèrdua de l’adaptabilitat universal
Discriminació de sons en nadons (Janet Werker) Què afavoreix l’aprenentatge de les categories fonètiques? (P. Kuhl)
- Aspectes perceptius prelèxics: segmentació
- Resolució del problema de linealitat
(estadi fonològic)
