¡Descarga projecte constructiu definicions y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Planificación y Control de la Producción solo en Docsity!
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 59
CAPÍTOL 6 PROJECTE CONSTRUCTIU
EL PROJECTE D’ENGINYERIA
6.1. CONSIDERACIONS PRELIMINARS
6.1.1. REDACCIÓ DEL PROJECTE
6.1.2. EXECUCIÓ DEL PROJECTE
6.1.3. CONCLUSIÓ
6.2. ESTRUCTURA GENERAL DEL PROJECTE
PORTADA
DOCUMENTS
6.3. DOCUMENTS DEL PROJECTE
6.3.1. DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA I ANNEXOS
6.3.2. DOCUMENT NÚM. 2. PLÀNOLS
6.3.3. DOCUMENT NÚM. 3. PLEC DE CONDICIONS
3.1. INFORMACIÓ GENERAL DEL PLEC DE CONDICIONS
CLÀUSULES ADMINISTRATIVES
CONDICIONS DE CARÀCTER LEGAL
CONDICIONS DE CARÀCTER FACULTATIU
CONDICIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC
CONDICIONS TÈCNIQUES
3.2. ESTRUCTURACIÓ EN DIFERENTS DOCUMENTS
Plec general de condicions
Plec de prescripcions tècniques particulars
6.3.4. DOCUMENT NÚM. 4. PRESSUPOST
ANÀLISI PARTICULAR DE PROJECTES DE MÀQUINES
60 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
6.1. CONSIDERACIONS PRELIMINARS
6.1.1. REDACCIÓ DEL PROJECTE
Un dels aspectes més importants que s’han de tenir en compte és que no hi ha cap metodologia genèrica, ja que la diversitat en el tipus de projectes i les característiques de cada projecte fan que sigui impossible establir una normativa genèrica.
A més, hi ha un fet afegit, com és el cas, per exemple, dels projectes de màquines, en els quals no hi ha una metodologia comuna, per la qual cosa cada projectista adopta la que considera més convenient.
Si a més hi afegim el fet que el contingut i la forma del projecte poden variar en funció de la persona o la institució a les quals va adreçat, això encara complica més la visió genèrica esmentada.
Per tot el que hem exposat, els projectes els diferenciarem atenent a dos grans grups:
- Projectes d’utilitat pública : són aquells projectes promoguts per l’Administració (local, autonòmica o estatal) que es caracteritzen perquè tenen una estructura molt rígida i deixen molt poca llibertat al projectista a l’hora de redactar-los.
- Projectes d’iniciativa privada : promoguts per particulars, es caracteritzen pel fet de cercar la màxima funcionalitat i donar més llibertat al projectista, malgrat que es disposa de menys informació que en el cas anterior.
Aquesta etapa serà desenvolupada per l’enginyeria.
6.1.2. EXECUCIÓ DEL PROJECTE
El projecte elaborat per l’enginyeria és exposat a informació pública perquè qualsevol empresa constructora interessada pugui fer l’oferta corresponent basant-se en els preus de partida fixats per l’enginyeria i acceptats per l’Administració, acceptant el contingut del projecte redactat.
Un cop seleccionada l’empresa constructora, se signarà el contracte corresponent, en el qual consta el preu d’execució que és vinculant.
Simultàniament a la selecció de l’empresa constructora, l’Administració escollirà el director d’obra o director facultatiu, que serà el responsable de la correcta execució de les obres, com a representant de l’Administració. Lògicament, ha de ser una persona aliena i sense cap tipus de relació amb l’empresa contractista.
6.1.3. CONCLUSIÓ
Els documents que defineixen el projecte, per tant, han de servir per:
- Descriure al promotor (Administració) la solució adoptada i confirmar la seva acceptació.
- Descriure al constructor (contractista) el contingut de les obres que s’han d’executar.
- Descriure amb detall els aspectes següents:
- especificacions tècniques,
- relacions econòmiques,
- normativa d’aplicació i aspectes legals
per tal que quedin perfectament definits per a totes les parts implicades:
- el promotor,
- el constructor i
62 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
La UdG
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 63
L’Agència Catalana de l’Aigua
Es complementa, a continuació, amb les dades associades a:
- La caràtula de projectes: dimensions
- La caràtula de CD-ROM
- Les etiquetes de CD-ROM
- L’estructura bàsica del CD-ROM
- PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226-
66 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
Pel que fa al títol del projecte, ha de complir els requisits següents:
- Breu: és recomanable que no superi les quinze paraules.
- Concís: no ha de contenir paraules supèrflues.
- Clar: ha de ser comprensible per a qualsevol persona.
DOCUMENTS
Des d’un punt de vista general, els documents que defineixen el projecte són:
Document núm. 1................ Memòria i annexos Document núm. 2................ Plànols Document núm. 3................ Plec de condicions Document núm. 4................ Pressupost
6.3. DOCUMENTS DEL PROJECTE
Els documents del projecte són els que s’indiquen a continuació i que analitzarem amb detall en aquest apartat.
ESTRUCTURA GENERAL DEL PROJECTE CONSTRUCTIU
DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA I ANNEXOS
MEMÒRIA
Antecedents Objecte del projecte Ordre de redacció del projecte i dades de l’autor: Títol del projecte Localitat, municipi i comarca Nom i cognoms dels tècnics autors del projecte, número de col·legiats i col·legi Organisme i òrgan que s’ha encarregat de la redacció del projecte. Data de l’encàrrec Resum dels estudis precedents, població i necessitats, que serveixen de base al projecte Títol, data de redacció, redactor del treball, entitat que l’ha promogut, estudis realitzats, conclusions Solucions alternatives i justificació de la solució adoptada Descripció de les obres en projecte preexistents i la seva interconnexió Programa d’obra Resum de pressupostos de l’obra Pressupost d’execució material i pressupost d’execució per contracte Consideracions finals: Propostes de classificació del contractista Declaració d’obra completa Relació de documents del projecte
ANNEXOS Justificació de preus Càlculs justificatius Estudi sobre la programació de l’obra Estudi sobre el manteniment de l’obra i avaluació econòmica del cost d’estudis econòmics i administratius sobre el règim d’utilització i tarifes. Pressupost per al coneixement de l’Administració Pressupost d’execució per contracte
68 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
Documents contractuals i informatius. Compatibilitat entre documents Descripció del dispositiu Disposicions tècniques Condicions que han de complir els materials. Condicions de fabricació Condicions de muntatge Control de qualitat Disposicions generals Inici de les obres Proves i assajos Precaucions durant les obres Obligacions i responsabilitats del contractista Recepció de les obres Termini de garantia i conservació de les obres
DOCUMENT NÚM. 4. PRESSUPOST
Estat d’amidaments Quadres de preus Quadre de preus simples de mà d’obra Quadre de preus simples de materials Quadre de preus simples de maquinària Quadre de preus núm. 1 Pressupostos parcials. Pressupostos generals
ESTRUCTURA GENERAL DEL PROJECTE. INSTAL·LACIONS
DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA
MEMÒRIA
Antecedents Objecte Especificacions Descripció de la solució Programa de l’obra. Terminis d’execució. Resum econòmic Relació dels documents del projecte
ANNEXOS
Descripcions tècniques Càlculs tècnics Pla d’obra Justificació de preus
DOCUMENT NÚM. 2. PLÀNOLS
Plànol de situació Plànol d’emplaçament Plànols generals d’obra Plànols constructius Plànols de detall
DOCUMENT NÚM. 3. PLEC DE CONDICIONS
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 69
Definició i abast del plec. Objecte del plec Documents contractuals, informatius. Compatibilitat entre documents Descripció de les obres Disposicions tècniques Materials i mà d’obra (materials, dispositius i instal·lacions). Unitats d’obra i la seva execució Amidament i abonament de les obres Disposicions generals Inici de les obres Proves i assajos Precaucions durant les obres Obligacions i responsabilitats del contractista. Recepció de les obres Termini de garantia i conservació de les obres
DOCUMENT NÚM. 4. PRESSUPOST
Estat d’amidaments Quadres de preus Quadre de preus simples de mà d’obra Quadre de preus simples de materials Quadre de preus simples de maquinària Quadre de preus núm. 1 Pressupostos parcials. Pressupostos generals
6.3.1. DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA I ANNEXOS
L’objectiu de la memòria és donar a conèixer el projecte a persones alienes a la seva elaboració i, per tant, ha d’incloure tots aquells continguts que siguin necessaris perquè el comprenguin.
La memòria està composta per dues parts diferenciades:
- La memòria pròpiament dita, en què es descriu el projecte d’una manera planera, sense entrar en detalls tècnics, de manera que es pugui obtenir una informació completa.
- Els annexos , entesos com aquella part de la memòria en què s’inclou tota aquella informació de caràcter tècnic que complementa i justifica els continguts descrits a la memòria.
MEMÒRIA
El contingut de la memòria és:
ß Antecedents ß Objecte general del projecte ß Especificacions
- Descripció de la solució
- Programa d’obra. Terminis d’execució. Pla d’obra
- Resum econòmic
- Índex dels documents del projecte
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 71
- La classificació del contractista
Per desenvolupar-ho, cal cercar la documentació consultant:
- Els decrets de revisió de preus i classificació del contractista
- La revisió de preus
- La classificació dels contractistes d’obres de l’Estat
- La normativa de la Generalitat
- La “Ley de contratos del Estado”
- “Capítulo 11. De la clasificación y registro de empresas”
- “Sección 1.ª Clasificación de empresas contratistas de obras”
- “Artículo 25. Grupos y subgrupos en la clasificación de contratistas de obras”
- “Artículo 26. Categorías de clasificación en los contratos de obras”
- “Artículo 27. Clasificación en subgrupos”
- “Artículo 28. Clasificación en grupos”
- “Artículo 29. Clasificación en categorías”
Que es desenvolupen a continuació:
DECRETS DE REVISIÓ DE PREUS I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA
Llei 13/1995, de 18 de maig de 1995, de contractes de les administracions públiques
Reglament general de contractació de l’Estat. Aprovat pel Decret 3410/1975, de 25 de novembre (modificat pel Reial decret 2528/1986, de 28 de novembre)
Decret 3854/1970, de 31 de desembre, pel qual s’aprova el plec de clàusules administratives generals per a la contractació d’obres de l’Estat
REVISIÓ DE PREUS
Decret llei 2/1964, de 4 de febrer, sobre revisió de preus en els contractes de l’Estat i els seus organismes autònoms
Decret 3650/1970, de 19 de desembre, pel qual s’aprova el quadre de fórmules tipus generals de revisió de preus dels contractes d’obres de l’Estat i els seus organismes autònoms
Reial decret 2167/1981, de 20 d’agost de 1981, pel qual es complementa el Decret 3650/1970, sobre fórmules tipus de revisió de preus
Decret 461/1971, d’1 de març, pel qual es desplega el Decret llei 2/1964, de 4 de febrer, sobre inclusió de clàusules de revisió en els contractes de l’Estat i els seus organismes autònoms
Reial decret 1881/1984, de 30 d’agost, de mesures complementàries sobre revisió de preus en la contractació administrativa
Ordre de 5 de desembre de 1984, de desenvolupament del Reial decret 1881/1984, de 30 d’agost, pel qual s’estableixen mesures complementàries per a la revisió de preus en la contractació administrativa
CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTISTES D’OBRES DE L’ESTAT
Ordre de 28 de març de 1968, per la qual es dicten les normes complementàries per a la classificació de contractistes d’obres de l’Estat
Ordre de 16 de novembre de 1972, per la qual es regula l’aplicació del sistema de classificació definitiva dels contractistes d’obres de l’Estat i dels seus organismes autònoms
72 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
Ordre de 14 de desembre de 1973, per la qual s’implanta amb caràcter general, a partir de l’1 de febrer de 1974, el règim de classificació definitiva dels contractistes d’obres de l’Estat i dels seus organismes autònoms
Ordre de 28 de juny de 1991, per la qual es modifica l’ordre de 28 de març de 1968 sobre classificació d’empreses contractistes d’obres
NORMATIVA DE LA GENERALITAT
Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals
Decret 26/1987, de 15 de gener, sobre mesures de revisió de preus en la contractació administrativa dins l’àmbit de la Generalitat de Catalunya
Ordre de 25 de juny de 1987, de desplegament del Decret 26/1987, de 15 de gener, sobre mesures de revisió de preus en la contractació administrativa dins l’àmbit de la Generalitat de Catalunya
LEY DE CONTRATOS DEL ESTADO
CAPÍTULO 11. De la clasificación y registro de e mpresas
SECCIÓN 1.ª Clasificación de empresas contratistas de obras
- Artículo 25. Grupos y subgrupos en la clasificación de contratistas de obras
- Los grupos y subgrupos de aplicación para la clasificación de empresas en los contratos de obras, a los efectos previstos en el artículo 25 de la Ley, son los siguientes:
Grupo A ) Movimiento de tierras y perforaciones
Subgrupo 1. Desmontes y vaciados Subgrupo 2. Explanaciones Subgrupo 3. Pozos y galerías Subgrupo 4. Canteras Subgrupo 5. Túneles
Grupo B ) Puentes, viaductos y grandes estructuras
Subgrupo 1. De fábrica u hormigón en masa Subgrupo 2. De hormigón armado Subgrupo 3. De hormigón pretensado Subgrupo 4. Metálicos
Grupo C ) Edificaciones
Subgrupo 1. Demoliciones Subgrupo 2. Estructuras de fábrica u hormigón Subgrupo 3. Estructuras metálicas Subgrupo 4. Albañilería, revocos y revestidos Subgrupo 5. Cantería y marmolería Subgrupo 6. Pavimentos, solados y alicatados Subgrupo 7. Aislamientos e impermeabilizaciones Subgrupo 8. Carpintería de madera Subgrupo 9. Carpintería metálica
Grupo D ) Ferrocarriles
Subgrupo 1. Tendido de vías
74 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
Subgrupo 3. Tablestacados Subgrupo 4. Pinturas y metalizaciones Subgrupo 5. Ornamentaciones y decoraciones Subgrupo 6. Jardinería y plantaciones Subgrupo 7. Restauración de bienes inmuebles histórico-artísticos Subgrupo 8. Estaciones de tratamiento de aguas Subgrupo 9. Instalaciones contra incendios
- Artículo 26. Categorías de clasificación en los contratos de obras
Las categorías de los contratos de obras, determinadas por su anualidad media, a las que se ajustará la clasificación de las empresas, serán las siguientes:
De categoría a ) Cuando su anualidad media no sobrepase la cifra de 60.000 euros.
De categoría b ) Cuando la citada anualidad media exceda de 60.000 euros y no sobrepase los 120.000 euros.
De categoría c ) Cuando la citada anualidad media exceda de 120.000 euros y no sobrepase los 360.000 euros.
De categoría d ) Cuando la citada anualidad media exceda de 360.000 euros y sobrepase los 840.000 euros.
De categoría e ) Cuando la anualidad media exceda de 840.000 euros y no sobrepase los 2.400.000 euros.
De categoría f ) Cuando exceda de 2.400.000 euros.
Las anteriores categorías e ) y f ) no serán de aplicación en los grupos H, I, J, K y sus subgrupos, cuya máxima categoría será la e ) cuando exceda de 840.000 euros.
- Artículo 27. Clasificación en subgrupos
Para que un contratista pueda ser clasificado en un subgrupo de tipo de obra será preciso que acredite alguna de las circunstancias siguientes:
a ) Haber ejecutado obras específicas del subgrupo durante el transcurso de los últimos c inco años.
b ) Haber ejecutado en el último quinquenio obras específicas de otros subgrupos afines, del mismo grupo, entendiéndose por subgrupos afines los que presenten analogías en cuanto a ejecución y equipos a emplear.
c ) Haber ejecutado, en el mismo período de tiempo señalado en los apartados anteriores, obras específicas de otros subgrupos del mismo grupo que presenten mayor complejidad en cuanto a ejecución y exijan equipos de mayor importancia, por lo que el subgrupo de que se trate pueda considerarse como dependiente de alguno de aquellos.
d ) Cuando, sin haber ejecutado obras específicas del subgrupo en el último quinquenio, se disponga de suficientes medios financieros, de personal experimentado y maquinaria o equipos de especial aplicación al tipo de obra a que se refiere el subgrupo.
- Artículo 28. Clasificación en grupos
Excepto en los grupos I, J y K, en los que no existirá clasificación en grupo, para que un contratista pueda ser clasificado en un grupo general de tipo de obra será preciso que reúna las condiciones establecidas para su clasificación en aquellos subgrupos del mismo grupo que por su mayor importancia se consideran como básicos, y que son los siguientes:
En el grupo A, los subgrupos A-2, explanaciones, y A-5, túneles.
En el grupo B, los subgrupos B-3, de hormigón pretensado y B-4, metálicos.
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 75
En el grupo C, los subgrupos C-2, estructuras de fábrica u hormigón, o C-3, estructuras metálicas, alternativamente, siempre que además acrediten haber ejecutado construcciones de edificios completos con estructura de cualquiera de las dos clases a que se refieren estos subgrupos.
En el grupo D, los subgrupos D-1, tendido de vías; D-3, señalizaciones y enclavamientos, y D-4, electrificación de ferrocarriles.
En el grupo E, los subgrupos E-2, presas; E-3, canales, y E-6, conducciones con tubería de presión gran diámetro.
En el grupo F, los subgrupos F-1, dragados; F-2, escolleras, y F-4, con cajones de hormigón armado.
En el grupo G, el subgrupo G-1, autopistas, autovías.
En el grupo H, los subgrupos H-1, oleoductos, o H-2, gasoductos, alternativamente.
- Artículo 29. Clasificación en categorías
- La categoría en un subgrupo será fijada tomando como base el máximo importe anual ejecutado por el contratista en el último quinquenio en una obra correspondiente al subgrupo o, si fuere mayor, el importe máximo anual ejecutado en las obras del subgrupo.
La cifra básica así obtenida podrá ser mejorada en los porcentajes que a continuación se señalan:
a ) Un 20 por 100 fijo, de aplicación general a todos los contratistas, en concepto de natural expansión de las empresas.
b ) Hasta un 50 por 100 según cuál sea el número y categoría profesional de su personal directivo y técnico en su relación con el importe anual medio de obra ejecutada en el último quinquenio. También será tomada en consideración, en su caso, la asistencia técnica contratada.
c ) Hasta un 70 por 100 en función del importe actual de su parque de maquinaria relacionado también con el importe anual medio de la obra ejecutada en el último quinquenio. Serán también considerados los importes pagados por el concepto de alquiler de maquinaria.
d ) Hasta un 80 por 100 como consecuencia de la relación que exista entre el importe medio anual de los fondos propios en los tres últimos ejercicios y el importe, también medio anual, de la obra ejecutada en el último quinquenio.
e ) Hasta un 100 por 100 dependiente del número de años de experiencia constructiva del contratista o de los importes de obra ejecutada en el último quinquenio.
ANNEXOS
Els annexos han de contenir tota aquella informació que complementarà la informació inclosa en la memòria però que pel seu contingut tècnic no s’hi pot incloure.
El nombre i el contingut de cada annex dependrà de cada projecte particular, i no es pot establir una relació general.
Un annex complet hauria d’incloure els apartats següents:
Annex núm. 1. Estudi d’alternatives
Annex núm. 2. Planejament urbanístic
Annex núm. 3. Topografia
Annex núm. 4. Reconeixement del terreny
Annex núm. 5. Càlcul de cabal
Annex núm. 6. Càlculs hidràulics
PROJECTES (ENGINYERIA INDUSTRIAL) // © Josep Bellvehí i Xavier Espinach // ISBN: 84-8458-226- 77
predecessors per a cada unitat. Finalment, s’ha de procedir a l’elaboració seqüencial de l’execució de l’obra, bàsicament seguint els criteris exposats en el diagrama de barres resultat de l’anàlisi de la xarxa.
Justificació de preus
En aquest annex es justifiquen i es calculen totes les unitats d’obra incloses en els quadres de preus a partir dels preus unitaris de mà d’obra, maquinària i materials, desglossats en:
- Preus simples: mà d’obra, materials, maquinària
- Preus auxiliars
- Preus unitaris descompostos en els diferents conceptes necessaris per a la seva execució, a partir dels preus simples
- Partides alçades:
- de cobrament íntegre,
- a justificar
A continuació es desenvolupen els conceptes que intervenen en cada justificació de preus:
- Element simple i element compost, partida d’obra, conjunt de partides d’obra
- Despeses directes
- Despeses indirectes
- Despeses auxiliars
ELEMENT SIMPLE, ELEMENT COMPOST, PARTIDA D’OBRA, CONJUNT DE PARTIDES D’OBRA
Element simple (1)
Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m^3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.
Element compost (2)
Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m^3 de morter de ciment, el quilo de ferro ferrallat, etc.
Partida d’obra (3)
Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra, i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, ml de vorada recta de peces de formigó.
Conjunt de partides d’obra (4)
Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que la realitza un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m^2 de paviment de lIambordins de formigó, la unitat de pou circular de registre, etc.
Criteri de codificació
Correspon a l’establiment d’un criteri estructurat per identificar qualsevol dels components de la justificació de preus.
78 EL PROJECTE D’ENGINYERIA
Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:
1r caràcter: indicador del tipus d’element:
A: mà d’obra.
B: materials.
C: maquinària.
D: element compost.
E, F, G, H, J i K: partida d’obra nova d’edificació, d’urbanització i d’enginyeria civil, de
seguretat i salut, d’assajos de control de qualitat i de rehabilitació d’edificació,
respectivament; 1, 2, 3 i 4: conjunt de partides d’obra nova d’edificació, d’urbanització i
d’enginyeria civil i de rehabilitació d’edificació, respectivament.
2n caràcter: indicador de capítol.
3r caràcter: indicador de subcapítol.
4t caràcter: indicador de família.
5è, 6è, 7è i 8è: diferenciadors dels elements d’una mateixa família.
DESPESES DIRECTES D’OBRA
Segons la redacció de l’article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (Reial decret 982/1987, de 5 de juny, BOE 181), es considera que I’IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.
Formen part de les despeses directes d’obra:
- La mà d’obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l’execució de la unitat d’obra, com per exemple: A0122000 oficial 1a paleta.
- Els materials, amb preus resultants a peu d’obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com per exemple: B0511302 ciment pòrtland CEM 1/32.5, a granel.
- Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 camió de 12 t.
La repercussió de l’import en concepte de ruptures i minves ocasionades durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.
DESPESES AUXILIARS
En la clàusula 51, “Precios”, del plec de clàusules administratives generals per a la contractació de l’Estat, s’indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l’acabat correcte de qualsevol unitat d’obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus.
Als conjunts de partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars, ja que aquestes estan repercutides dins de l’import de les partides d’obra components.
De la mateixa manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components.
