PROJECTE METODES Treball final, Resúmenes de Metodología del Trabajo Social

¡Descarga PROJECTE METODES Treball final y más Resúmenes en PDF de Metodología del Trabajo Social solo en Docsity!

TREBALL REALITZAT PER:

MARTA CASANOVAS

EVA SEVILLA

LAIA VALLS

PAULA SANTAMARÍA

1.Presentació:

Des de l’assignatura de Mètodes i Tècniques d’Investigació Social sens demana la realització d’aquest projecte d’investigació, utilitzant el mètode científic, on volem analitzar els joves immigrants no acompanyats i la transició a la vida adulta respecte a la inserció laboral i la formació acadèmica. Les preguntes principals del nostre projecte de recerca són la següent, quines són les dificultats que sorgeixen en la transició de l’etapa de la vida adulta quan els menors estrangers no acompanyats deixen de ser menors? Té sentit acompanyar -los socio- educativament si després no podran obtenir recursos econòmics per prosseguir amb la seva vida dins l‟engranatge social del nou context? Com vénen, amb qui, què trajecte han seguit, amb quina documentació viatgen? Catalunya a estat sempre de les comunitats autònomes més receptores d'immigrants. Segons Anna Cabré, això succeeix per dues característiques, la primera característica, és el valor que es concedeix al treball que està molt per sobre, de com s'aprecia el treball al conjunt d'Espanya i a qualsevol de les seves comunitats autònomes, i la segona característica, molt lligada a la primera, és l'extraordinari nivell de promoció social que s'ha donat a Catalunya. La majoria d'immigrants que arriben a Catalunya són joves entre 14 i 29 anys, que tenen unes expectatives de vida molt diferents de la realitat. Els menors de 18 anys estan protegits pel sistema de protecció del menor, en el cas dels immigrants és aquí on entra enlloc el MENA, un cop són majors d'edat deixen d'estar protegits i passen a construir un futur de vida. La formació juga un paper molt important en aquesta transició de vida per després tenir un bon treball. En la societat contemporània el treball, en la seva vessant professional, juga un paper clau en la socialització dels individus. "La societat actual no es concep sense una activitat professional per part de la majoria dels seus membres adults" (Weller, 2007). Aquesta recerca abarca la problemàtica de la realitat sobre els joves immigrants menors no acompanyats, les dificultats que pateixen en la integració plena, i a més el conflicte que tenen amb la transició de la etapa de la vida adulta en l'àmbit de la inserció laboral i la formació. Principalment volem investigar els recursos que se’ls ofereix per saber si aquests cobreixen les seves necessitats, saber si els ajuda a la integració plena i quines són les demandes que existeixen per part del col·lectiu. Per tant l’objectiu d’aquesta investigació serà identificar la situació dels joves immigrants menors d’edat a Catalunya i quines son les dificultats que tenen aquests en el procés de transici ó a l’edat adulta. El projecte d’investigació consta d’una part teòrica composta per la presentació, marc teòric, preguntes d’investigació i hipòtesi i la metodologia. La segona part consta del pla de treball i cronograma i els resultats esperats junt amb la difusió.

posats a disposición dels organismes de protecció de menors, perquè s’haguesin escapat ocasionalment de casa o per qualsevol altre motiu.

Per tant parlem de MENA, un menor estranger no acompanyat és aquell menor nacional d'un Estat no membre de la Unió europea, menor de 18 anys que en entrar en territori espanyol, no va acompanyat d'un adult. També serà menor estranger no acompanyat qualsevol menor al qual s’abandoni només després de la seva entrada en el territori d'un Estat membre de la Unió Europea, en aquest cas en el territori espanyol. Quan l'adult reclina la seva responsabilitat una vegada que el menor ha entrat en el territori espanyol o fins i tot és abandonat només abans d'entrar en territori espanyol. La responsabilitat que recau sobre l'adult pot ser de fet o de dret, o sigui haver estat assumida per llei o conformement a costum (UNICEF y CGAE, 2009).

Nosaltres també creiem oportú per poder situar-nos dins del tema de recerca definir el perfil que tenen el col·lectiu que estem estudiant. En general quan es parla dels MENA tots els professionals (treballadors socials, psicòlegs, educadors, policies, fiscals i metges) que intervenen en infància els descriuen com un col·lectiu homogeni, un sol grup, caracteritzat per totes les connotacions d'"estranger" és a dir, "són menors amb una altra cultura, un altre idioma i una altra situació familiar" diferents dels menors nacionals amb els quals treballen, encara trobant-se en la mateixa situació de desemparament, risc i vulnerabilitat. Després de l'anàlisi dels perfils obtinguts del Ministeri d'Interior, de Bravo Rodríguez (2005), de Gallego i uns altres (2006) i especialment dels estudis d'UNICEF (2009 i 2010), Save the Children (2003 i 2007) i el Defensor del Poble ( i 2012), podem presentar al MENA com un individu independent amb unes vivències de viatge úniques i pròpies, amb uns motius de migració particulars i una situació familiar i social concreta. Encara que es podria assenyalar alguns trets comuns i predominants dels MENA arribats a Espanya en els últims anys. Amb caràcter general, el perfil d'aquests menors és el de jove de 15 a 18 anys, procedent del Marroc, Algèria, Mali, Nigèria i República de Guinea que ve al nostre país a "buscar-se la vida", a vegades de forma voluntària i, en unes altres, encoratjat per la seva família i que en arribar a Espanya es troba amb un Sistema de protecció on se li brinda una xarxa social d'integració basada en l'adquisició de formació educativa i professional, una assistència social, psicològica, jurídica i sanitària, allotjament i manutenció, tot això de difícil accés al seu país. Dins l’organigrama del Departament de Benestar Social i Família es troba la Direcció General d‟Atenció a la Infància i l‟Adolescència (en endavant DGAIA):

“Aquest é s l‟òrgan encarregat de les polítiques d‟infància i adolescència de Catalunya. Entre les funcions de la DGAIA estan promoure i coordinar polítiques proactives i de

foment de la convivència, la tolerància i la integració sociolaboral, així com del respecte als drets de la infància, per tal que els infants i adolescents assoleixin el millor grau de benestar idesenvolupament possibles en el seu procés de consolidació de l‟autonomia personal”. (Departament de Benestar Social i Família, Capítol Direcció General d‟Atenció a la Infància i l‟Adolescència)

Una vegada hem aconseguit tenir una idea sobre com son els menors que venen a Espanya és necessari saber els motius que porten a tots ells a deixar el seu país i la seva família ven lluny. Quiroga, Alonso i Armengol (2005), identifiquen tres motius principals de migració, mentre que UNICEF (2010) els àmplia a quatre. Expectatives en la seva majoria de millores econòmiques, culturals, polítiques i fins i tot en expectatives creades en general per la seva pròpia família i els Mass media. En alguns casos també com a fuita i fugida de situacions de conflicte familiar o estructural, que concerneix principalment a les nenes i joves.

BIBLIOGRAFIA:

1. Adolescents immigrats a Catalunya i construcció de la identitat cultural. Trajectòries de vida i processos d’inclusió. Projecte [en linea]. Disponible en: https://recercat.cat/bitstream/handle/2072/15548/RECERCAT%20MIQUEL%20ESSOMBA% 02005%20AMIC%2010020.pdf?sequence=1 [ Consultat 18 de març 2019].
2. Alarcón Alarcón, A i Alcalde Campos, R (2010). Joves d’origen immigrant a Catalunya. Necessitats i demandes. Una aproximació sociològica. Projecte [en linea]. Disponible en: http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_documents/arxiu/publicacio ns/col_aportacions/aportacions41.pdf [ Consultat 18 de març 2019].
3. Becerra Salvador, A (2014). LA INSERCIÓ LABORAL DELS JOVES IMMIGRANTS. ESTUDI DE CAS D’UN JOVE MARROQUÍ. TFG [en linea]. Disponible en: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2014/119591/TFG_ariadnabecerra.pdf [ Consultat 18 de març 2019].
4. Beteve (2018). La Generalitat crea 400 noves places per acollir menors migrants que arriben sols. Video [en linea]. Disponible en: https://beteve.cat/societat/menors-immigrants-no- acompanyats-noves-places-dgaia/ [ Consultat 18 de març 2019].
5. Canosa, M (2005). Educació i immigració : l'acollida als centres educatius. Llibre [en linea]. Disponible en: http://cercabib.ub.edu/iii/encore/record/C__Rb1707695__SInfants%20immigrants__Orightresul t__X3?lang=cat&suite=def [ Consultat 18 de març 2019].
6. Cónsola, M(2016). L’atenció socioeducativa dels menors estrangers no acompanyats. Una mirada vers les expectatives i les necessitats. Revista d’intervenció socioeducativa. Núm 64 (2016) [en linea]. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/311853/408841 [ Consultat 18 de març 2019].
7. Cruz Feliu, J i Marques Catarina, M (2013). Estratègies per a l'ensenyament de competències de vida a través de l'esport en joves en risc d'exclusió social. Apunts. Educació Física i Esports 2013, núm. 112, pàg. 63-71 ISSN-0214-8757 [en linea]. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/ApuntsEFE/article/view/268178/355756 [ Consultat 18 de març 2019].

8. Essomba, M (1998). Què es pot fer des de les entitats juvenils per a la integració dels joves immigrants. Revista Educar. Núm 22-23 (1998): Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Educar/article/view/20692/20532 [ Consultat 18 de març 2019].
9. Institut natura (2013). Comunitat d’Aprenentatge. Video Youtube [en linea]. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=6URog4Qv6G8 [ Consultat 18 de març 2019].
10. Juana María Sancho Gil, Fernando Hernández Hernández, Fernando Herraiz García, Paulo Padilla Petry, Rachel Fendler, Judith Arrazola Carballo, Xavier Giró Gràcia i Roser Valenzuela Segura(2012). Trajectòries d’èxit de joves immigrants a l’ensenyament superior i al món profesional. Memòria de projecte [en linea]. Disponible en: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32672/10/ESBRINA_Sancho%20et%20al%20ARA FI_2012.pdf [ Consultat 18 de març 2019].
11. Moreno, S (2014). Joves estrangers no acompanyats. Treball de recerca i pòster [en linea]. Disponible en: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2014/119188/TFG_malsinavillarreal.pdf [Consultat 18 de març 2019].
12. Raquel Fuentes Sánchez (2014). Menores Extranjeros No Acompañados (MENA). Revista internacional de trabajo social y bienestar N.º 3 [en línea]. Disponible en: https://www.siis.net/documentos/ficha/216899.pdf [ Consultat 18 de març 2019].
13. Roca i Caparrà, N (2012). Joves adults d’origen extracomunitari a Barcelona. Construcció de la identitat i processos d’inclusió i exclusió social. Revista de sociologia. Vol 98, num 2 (2013) SSN 2013-9004: [en linea]. Disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Papers/article/view/263708/351211 [Consultat 18 de març 2019].
14. Violeta Quiroga, Ariadna Alonso i Montserrat Sòria (2007). Els menors migrants no acompanyats a Catalunya. Present i futur del fenomen. Dinàmiques i estratègies migratòries [en linea]. Disponible en: https://www.siis.net/documentos/ficha/215775.pdf [ Consultat 18 de març 2019].