¡Descarga Psicología Básica: Percepción, Consciencia y Aprendizaje - Prof. Borras y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
PSICOLOGIA BÀSICA
1.- L’accés al coneixement: la naturalesa de la sensació, la percepció i l’experiència conscient
- Sensació vs. Percepció
- Sensació: l’experiència i la captació de l’estimulació sensorial pura.
- Percepció: el procés i la interpretació de crear patrons significatius a partir de la informació sensorial bruta.
- Atenció: procés psicològic que ens permet seleccionar la informació que volem estar escoltar, sentir i percebre.
- (^) La Naturalesa
- Percepció Subliminal
- La idea que podem respondre a estímuls que es troben per sota del nostre nivell de consciència.
- La investigació mostra que l’efecte és transitori i només té lloc en estudis controlats de laboratori.
- Percepció: Psicòlegs de la Gestalt (tot, forma, patró): van proposar que l’encèfal crea una experiència perceptual coherent que es mes que la simple suma de les informacions sensorials disponibles. On el tot es més que les sumes de les parts. Es un procés actiu en el qual hi hauria un resultat final amb factors que no estan en la part final del procés.
- Organització Perceptual Primari: Figura-fons: Percebem un objecte (figura) contra un fons
- Organització Perceptual principis d’organització secundaris: ■ Proximitat: aquest objectes que estan molt junts les imatges que no podem identificar-les ■ Semblança: objectes tan semblants que ens semblen que son una mateixa figura. ■ Tancament: objectes que no estan definits ni delimitats, i la informació es incompleta, però que la nostra ment ho fa.
■ Continuïtat: quan l’objecte te una propietat de seqüencia continua, percebem la continuïtat dels objectes, i no els interposem.
- Il·lusions Visuals
- Ocorren perquè l’estímul conté senyals enganyosos.
- Donen lloc a percepcions falses.
- Diferències Individuals i Cultura en la Percepció
- Personalitat i estil cognoscitiu
- Motivació i expectatives
- Experiència
- Valors i Cultura
- Consciència
- Coneixement de diversos processos cognoscitius, com concentrar-se, prendre decisions, recordar, dormir, somniar, etc.
- Consciència de vigília
- Els pensaments, sentiments i percepcions que sorgeixen quan estem desperts i alerta.
- Normalment està orientada a l'acció o a un pla i està en sintonia amb l'ambient extern.
- Estats Alterats de Consciència
- Estats mentals que difereixen notablement de la consciència normal de vigília, com dormir,
- somniar, la meditació, la hipnosi o els estats induïts per drogues
- Ens trobem distanciats, en diversos graus, de l'ambient extern
- Explicació de la Consciència de Vigília
- La consciència podria ser únicament la “punta de l’iceberg” que inclou les activitats mentals inconscients.
- La major part dels nostres processos mentals tenen lloc fora de la consciència normal de vigília, com una forma de processament automàtic.
- També una gran part de les nostres accions les duem a terme sense una atenció deliberada
- La consciència representa un diàleg entre el tàlem (que analitza i interpreta informació sensorial) i l'escorça cerebral, del qual sorgeix el corrent continu de la consciència.
- La consciència es contempla també com una adaptació evolutiva que ens permet “empatitzar” amb els altres membres del nostre grup (humans).
- Es troba en l'origen de la societat i de la cultura.
- Son
■ La hipòtesi d’activació-síntesi: de caràcter més fisiològic. La intenció de interpretar i entendre allò dels pensaments aparentment caòtics. ■ Descàrregues aleatòries d’activitat de les cèl·lules nervioses són interpretats com a històries pels centres encefàlics superiors ■ Meditació i Hipnosi Relaxació: inhibeix l’activitat del sistema nerviós simpàtic Meditació: tècniques que milloren la capacitat d'atenció al moment present Hipnosi: estat similar a un trànsit ("trance") en què les persones poden respondre amb més facilitat a les suggestions. 2.- l’elaboració del coneixement: l’aprenentatge i la memòria. ■ Aprenentatge: el procés psicològic pel qual l’experiència(qualsevol fet de la nostra vida) o pràctica produeixen modifica el nostre comportament o el nostre potencial de conducta. Implica canvis en allò que sabem i en allò nou que aprenen. Diverses formes d’aprenentatge: Condicionament: forma bàsica o simple: clàssic i operant. Cognoscitiu: lligades al pensament, més complexes ■ Aprenentatge de condicionament:
- Clàssic : mètode Pavlov. Posaven menjar a la boca del gos que produirà i desencadenarà el reflex de salivació, a mesura que anaven repetint, podia veure’s que el gos saliva abans de posar-li el menjar a la boca. Tot això li fa pensar la teoria de condicionament clàssic. Tipus d’aprenentatge en el què una resposta provocada de forma innata o natural per un estímul arriba a ser provocada per un estímul diferent inicialment neutre. Abans del condicionament: estímul que provoca una resposta reflexa (menjar provoca salivació) s’anomena estímul i resposta incondicionats. Estímul que no provoca salivació, s’anomena estímul neutre. Durant el condicionament(assaig): vol aconseguir convertir el so de la campana en un associament i en un senyal per poder anteposar-se i predir que vindrà el menjar. Estímul neutre + estímul incondicionat=resposta incondicionats. Després del condicionament: en el moment que sona la campana, i el gos ha associat el so amb el menjar, comença a salivar en el moment del inici del so de la campana. Per això l’estímul(campana) es un estímul condicionat que provocarà la resposta condicionada(la salivació) Conductes provocades: desencadenades per un estímul. ■ Mecanisme d’aprenentatge que ens serveix per aprendre diversos i nous signes per ser capaços de predir i anticipar-nos per poder respondre abans de que passi.
■ Condicionament clàssic en els éssers humans:
Watson i Rainer (1920): “El petit Albert”: provocar una fòbia, i desprès treure-la. Dos estímuls: un que no li fa por, una rata blanca(estímul neutre). Un que si li fa por: un soroll estrident, fort i inesperat (estímul incondicionat) provocant la por innata(resposta incondicionada) Teràpia de dessensibilització: per eliminar les fòbies (un contra condicionament) associant l’estímul fòbic amb un estímul que produeixi una situació i una resposta agradable, que és la relaxació. Presentar la rata, i demanar que practiqui la relaxació en front a la seva fòbia, i així la persona aprèn a relaxar-se en presencia de l’estímul que fins ara era angoixant. EXERCICI: A continuació es presenten alguns exemples de condicionament clàssic. Identifica en cada cas quins són l'EI, la RI, l'EC i la RC:
- En Pere nota com la boca se li fa aigua quan la seva mare el crida a dinar. ✓
- Resposta incondicionada: la boca li fa aigua
- (^) Estímul incondicionat: el dinar
- Estímul neutre: el dinar
- Resposta condicionada: la boca li fa aigua quan el crida
- Estímul condicionat: quan la seva mare el crida a dinar 2. La Maria té molta por de les tempestes, de manera que comença a sentir por tan aviat com veu que el cel s’enfosqueix. ✓
- Resposta incondicionada: por a les tempestes
- Estímul incondicionat: fort impacte i molt sorollós
- Estímul neutre: impacte
- Resposta condicionada: por al veure que el cel s’enfosqueix
- Estímul condicionat: cel ennuvolat i enfosquit 3. La Marta ha anat al cinema a veure una pel·lícula en que el protagonista és un actor desconegut que fa d'assassí. Durant la projecció ha sentit diverses vegades com, quan l'actor cometia els assassinats, sentia por i el cor li bategava acceleradament. Al cap d'uns dies, es troba una foto de l'actor al diari, i nota una sensació desagradable i un augment de la freqüència cardíaca. ✓
- Resposta incondicionada: por de l’assassí i batecs ràpids.
- Estímul incondicionat: cometia els assassinats a la pel·lícula.
- Estímul neutre: actor
- Resposta condicionada: por de l’assassí i batecs accelerats
- Estímul condicionat: la fotografia de l’actor al diari 4. En moltes ocasions les sessions de quimioteràpia a les que s'han de sotmetre les persones que pateixen un càncer els provoquen, com a efecte secundari, nàusees i vòmits molt desagradables. En alguns dels pacients, s'ha observat que quan porten uns quants cicles de quimioteràpia, presenten,
2: d’evitació: no l’estic experimentant ara, però l’anticipo i l’evito. La resposta es presenta abans de de sofrir l’estímul. Ex: Posar-se una vacuna contra una malaltia. CASTIG: la conducta es menys probable que es repeteixi. ■ Positiu: presentació d’un estímul aversiu que fa la conducta menys probable que es repeteixi de nou. Pel fet d’ésser una conducta que presenta aquest estímul aversiu te com a conseqüència una un aprenentatge. Ex: rebre una descarrega elèctrica quan intentes arreglar una instal·lació elèctrica. ■ Negatiu: l’eliminació d’un estímul d’apetitiu que la conducta sigui menys probable que es repeteixi de nou. La conducta es seguida per l’eliminació, perquè et treuen alguna cosa que ja tenies(positiva) i reps alguna cosa negatives. Ex: cometo una infracció i em treuen punts del cotxe. EXERCICI A. preguntar-se quina es la conducta i quina la conseqüència. B. preguntar-se si la conseqüència augmentarà o disminuirà (reforçament o càstig) C. en que consisteix: presentació d’un estímul apetitiu o aversiu, i eliminació d’un estímul apetitiu o aversiu. Indica en cadascun dels següents exemples el nom del procediment de condicionament instrumental (reforçament positiu, reforçament negatiu de fugida, reforçament negatiu d’evitació, càstig positiu, càstig negatiu) de que es tracta:
- Presentem una sol·licitud de beca i ens la concedeixen: ✓
- Conducta: presentar la sol·licitud de la beca
- Conseqüència: ens concedeixen la beca
- (^) La conseqüència augmenta o disminueix: com ens han concedit la beca, augmentarà la probabilitat de tornar-la a presentar. Per tant, reforçament
- Estímuls: com es presenta un estímul apetitiu, que et donen la beca, es reforçament positiu. 2. Uns pares li concedeixen al seu fill el que demana per tal que deixi de plorar: ✓
- Conducta: els pares concedeixen al nen el que demana
- Conseqüència: l’infant para de plorar
- La conseqüència augmenta o disminueix: com l’infant deixa de plorar, augmentarà que els pares tornin a concedir-li allò que vol per tal que deixi de plorar. Per tant, és reforçament.
- Estímuls: com als pares els hi molesta que plori, eliminen l’estímul aversiu, per tant es reforçament negatiu. En aquest cas com els pares estan experimentant l’estímul aversiu que n’és el plor del nen, es reforçament negatiu de fugida.
- Cuinem un determinat plat de menjar i tothom que el tasta ens diu que el troba massa picant ✓
- Conducta: cuinar un plat de menjar
- Conseqüència: pica a la boca
- La conseqüència augmenta o disminueix: com a els comensals els hi pica la boca, disminuirà la probabilitat que aquests ho tornin a provar. Per tant es càstig.
- Estímuls: al presentar-se un estímul aversiu, en aquest cas el picant, el cuiner el pròxim dia no hi posarà picant, per tan s’eliminarà el picant. Es tracta de càstig positiu.
- Sortim d’un espectacle abans que s’acabi per no patir aglomeracions: ✓
- Conducta: Sortir de l’espectacle
- Conseqüència: no patir aglomeracions
- (^) La conseqüència augmenta o disminueix: com no han hagut de patir aglomeracions, tendirà a repetir-se aquesta conducta, per tant, és reforçament.
- Estímuls: al eliminar l’estímul aversiu, en aquest cas les aglomeracions, es reforçament negatiu. I el fet, de eliminar-lo encara que no s’ha produït, es reforçament negatiu d’evitació. 5. Un nen es porta malament i els seus pares el deixen sense veure el seu programa preferit de televisió: ✓
- Conducta: el nen es porta malament
- Conseqüència: els seus pares no els deixen mirar el programa que vol
- La conseqüència augmenta o disminueix: com l’han deixat sense mirar el programa que més li agrada, la conducta tendirà a disminuir. Per tant, càstig.
- Estímuls: al retirar un estímul apetitiu, no poder mirar el seu programa, es càstig negatiu. 6. Fem zàping amb el comandament de la tele i trobem un programa que ens agrada: ✓
- Conducta: fer zàping
- Conseqüència: trobar un programa que els agrada
- La conseqüència augmenta o disminueix: el fet de fer zàping i trobar un programa que els agrada, la conducta tendirà a repetir-se, per tant reforçament.
- Estímuls: al presentar un estímul apetitiu, en aquest cas el programa que els agrada, parlem de reforçament positiu 7. Trenquem amb la nostra parella perquè contínuament hi teníem discussions i baralles: ✓
- Conducta: discussions i baralles continues
- Conseqüència: trencar amb la parella
- La conseqüència augmenta o disminueix: pel fet de tenir discussions i baralles i això provoqui la separació amb la parella, la conducta tendirà a disminuir, per tant càstig.
- Estímuls: al retirar-se un estímul apetitiu com es el fet de perdre la teva parella, es càstig negatiu 8. Posem una alarma al cotxe per tal de reduir la possibilitat que ens el robin: ✓
- (^) Conducta: posar una alarma al vehicle
- Conseqüència: reducció de robatoris
- Conducta: apagar l’alarma
- Conseqüència: parar el soroll
- La conseqüència augmenta o disminueix: el fet de parar aquest soroll, augmentarà la conducta de tornar a parar l’alarma si torna a sonar es reforçament.
- Estímuls: al presentar-se un estímul aversiu, que es el so de l’alarma, es reforçament negatiu, i el fer de parar-la mentre sona es reforçament negatiu de fugida. 14. Posem mosquiteres a les finestres de casa: ✓
- (^) Conducta: posem mosquiteres
- Conseqüència: no ens piquen els mosquits
- La conseqüència augmenta o disminueix: el fet de que no ens piquin els mosquits, augmentarà la conducta de posar mosquiteres. Per tant, reforçament.
- Estímuls: al eliminar l’estímul aversiu, en aquest cas la picadura del mosquit, es reforçament negatiu. I com esta prevenint de que els piqui, que encara no els ha picat es reforçament negatiu d’evitació. 15. Arribem tard a l’aeroport i perdem el vol: ✓
- Conducta: arriben tard
- Conseqüència: perden l’avio
- La conseqüència augmenta o disminueix: el fet d’arribar tard tendirà a disminuir aquesta conducta perquè així no els torni a passar. Per tant càstig.
- Estímuls: el fet de retirar l’estímul apetitiu, en aquest cas no poder pujar l’avio, per tant càstig negatiu. Càstig eficaç:
- Immediat
- Intens
- Sobtat
- Inescapable
- Consistent El càstig no ensenya una conducta apropiada, únicament suprimeix la conducta no desitjada. Causa emocions negatives que poden obstaculitzar l’aprenentatge. Llei de l’efecte : teoria de Thorndike afirma que la conducta que es consistentment recompensada “s’estamparà” com una conducta apresa, en tant que la conducta que produeix incomoditat serà eliminada (també es coneix com el principi de reforçament) Entrenament d’evitació : aprendre una conducta desitjable per prevenir una ocurrència d’alguna cosa desagradable com el càstig. ■ Aprenentatge Cognoscitiu:
Aprenentatge que no està lligat a l'experiència immediata amb estímuls i reforçadors i que depèn de processos mentals que no són directament observables Implica processos com l’atenció, la memòria, les expectatives i el pensament. Aprenentatge latent: un canvi nivell intern. L’aprenentatge latent és un aprenentatge que té lloc abans que el subjecte el demostri i que no es reflecteix de forma immediata en un canvi conductal. EX: mapa cognoscitiu, que n’és un aprenentatge latent emmagatzemats en una forma de imatge mental. ■ Insight i disposicions per aprendre Insight: és quan l’aprenentatge sembla tenir lloc de forma sobtada, de manera que tots els elements d’una situació encaixen. ■ Les disposicions: es refereixen a l’increment de l’eficàcia en la resolució de problemes a través de l’experiència.
■ Aprenentatge per observació Albet Bandura: la teoria de l’aprenentatge social, emfasitza allò que aprenem a través de l’observació d’altres persones. L’aprenentatge per observació o vicari té lloc quan observem la conducta i les conseqüències de la conducta d’altres persones. Aprenentatge i condicionament operant. Oferir al observador la oportunitat, per aprendre les conductes i les conseqüències, sense tenir la experiència directa. El reforçament o el càstig vicaris afecten la nostra disposició a executar les conductes que hem après a través de l’observació. ■ MEMÒRIA
- La capacitat per a recordar allò que hem experimentat, imaginat o après
- La memòria s’analitza com una sèrie de fases en un model de processament de la informació
- Registre: el començament d’obtenir informació, com el nostres sentits capten la informació (sensació)
- Codificació: elaboració de la informació, la informació que s’ha obtingut és ordenada i plantejada (percepció)
- Emmagatzema: guardar la informació que s’ha ordenat
- Recuperació: esser capaç de poder recuperar la informació per tal de recuperar-la.
- La seqüència del processament de la informació
■ La memòria implícita: Aquests records no es poden recuperar de forma intencional. Memòria per a la informació que no podem expressar fàcilment en paraules i a la qual no podem accedir conscientment.
- Memòria procedimental: és la memòria del saber fer i què inclou habilitats perceptiu-motores. Implica una repetició, que al principi, ha de haver consciència i atenció. (llegir, tocar un instrument, etc.)
- Memòria emocional: respostes emocionals condicionades (clàssicament) a estímuls. ■ Efecte de posició serial : tenim a recordar millor els ítems o elements primers (efectes de primacia) i els ítems darrers (efectes de recència) d’una llista.
- Biologia de la memòria
- On s’emmagatzemen els records? ▲ No existeix un lloc únic ▲ Diferents parts de l’encèfal estan especialitzades en relació a diferents tipus de records.
- Lòbul frontal: emmagatzema els records semàntics i episòdics.
- Còrtex motor: emmagatzema els records procedimentals.
- Cerebel: participa als records procedimentals.
- Hipocamp: emmagatzema els nous records semàntics i episòdics a llarg plaç, els “transporta al lòbul frontal”
- Amígdala: és vital pel emmagatzematge de la formació de nous records emocionals.
- Lòbul temporal: relacionat amb la formació i l’emmagatzemen de records semàntics i episòdics a llarg termini i contribueix al processament del nou material en la memòria de curt termini.
- Còrtex prefrontal: implicada al emmagatzemant dels records de curt termini.
- Experiència i oblit
- El procés reconstructiu: els records es poden alterar cada vegada que es recuperen, no sempre ho recuperes de manera igual, reconstrueixes els records.
- Factors situacionals(ambients i context): el record de la informació és millor quan ens trobem en el mateix ambient en què es va aprendre la informació. Ens ajuda a reconstruir els fets, les claus i l’ambient on vaig experimentar allò.
- Memòria dependent de l’estat: el record de la informació és millor quan ens trobem en el mateix estat (fisiològic i/o emocional) en què es va aprendre la informació. Fenomen de la punta de la llengua : fenomen que consisteix en saber una paraula sense ser capaç de recordar-la d’immediat. Potenciació a llarg termini : canvi de llarga durada en l’estructura o funció d’una sinapsi que incrementa l’eficiència de la transmissió nerviosa i es creu que està relacionada amb la manera en que s’emmagatzema la informació en les neurones. Atenció : selecciona part de la informació pel seu processament posterior. Normalment, prestem atenció únicament a una petita part de la informació d’entrada. únicament a una petita part de la informació d’entrada
Els registres sensorials són punts d’entrada de la informació pura dels sentits, per tant són la primera parada de tota informació sensorial. tenen una capacitat pràcticament il·limitada amb poc temps de durada Repàs mecànic o de manteniment consisteix en repetir la informació una vegada i una altra, per generar informació a llarg termini, però és poc eficaç. El repàs elaboratiu : procés de relacionar la nova informació amb informació que ja està emmagatzemada en la memòria a llarg termini. S’extrau el significat de la nova informació i desprès es vincula o s’associa amb la màxima quantitat possible de coneixements ja existents El s esquemes : conjunt de creences o expectatives sobre alguna cosa que es basen en l’experiència prèvia. La segmentació és l’agrupament de la informació en unitats significatives per facilitar el maneig d’informació de manera més senzilla a la MCT. El procés re-constructiu : els records es poden alterar cada vegada que es recuperen, implica subjectivitat. Els factors situacionals (l’efecte del context): el record de la informació és millor quan ens trobem en el mateix ambient en què es va aprendre la informació. Actuen com una clau per recuperar informació oblidada, petits detalls que potser no havíem donat importància (on estaves col·locat dins l’espai, quina roba portaves, etc.) Memòria dependent de l’estat (fisiològic): el record de la informació és millor quan ens trobem en el mateix estat (fisiològic i /o emocional) en què es va aprendre la informació. Amnèsia retrograda : la incapacitat per reconèixer esdeveniments que precedeixen a un accident o lesió, però sense pèrdua de la memòria anterior. Interferència retroactiva : procés pel qual la nova informació interfereix amb la que ja havia en la memòria. Interferència proactiva : procés pel qual la informació que ja es troba a la memòria interfereix amb la nova. Mnemotècnics : tècniques que faciliten el rècord del material (palaus mentals)
EXERCICI: 1.- Indica, per a cadascun dels diferents tipus de memòria (segons has especificat a la pregunta 1): a) si el pacient de la pel·lícula té o no aquest tipus de memòria afectat; i b) especifica una escena concreta de la pel·lícula en la qual fonamentis la teva resposta.
- La memòria sensorial no la te afectada
- La memòria a curt termini més immediata no la té afectada, tot el que memoritza i no passa dels 1,5 o 2 segons ho recorda(escena dels números) una vegada es passa aquest temps no se’n recorda(li fan la mateixa pregunta, les persones de les càmeres no les recorda)
- La memòria a llarg termini la te afectada, però no tots els seus tipus: te afectada la semàntica té problemes amb la nova creació (es capaç de dir-te qui era el president o altres càrrecs importants abans de que patis la malaltia, encara que no els d’ara) la memòria episòdica ‘’(no recorda si ha anat mai de vacances), la memòria explicita sencera.
- Les que no te afectades són: la procedimental(va aprendre a jugar al ping-pong després de la seva malaltia, i encara se’n recorda de jugar) la emocional(és mostra desconcertat, preocupat, no sap que li depararà el futur) la memòria inplicita. 2.- Indica quina/es àrees del cervell consideres que podria tenir afectades el pacient.
- Lòbul frontal: emmagatzema els records semàntics i episòdics; TE AFECTADA NOMÉS LA PART EPISÒDICA.
- Còrtex motor: emmagatzema els records procedimentals.; NO LA TÉ AFECTADA.
JERARQUIA DE MOTIUS DE MASLOW
• LES VARIABLES COGNITIVES EN LA MOTIVACIÓ: EXPECTATIVES I
ATRIBUCIONS.
- Expectatives
- Pensament relacionats amb l’anticipació d’un esdeveniment futur.
- Tipus d’expectatives, Albert Bandura. ■ D’eficàcia: (autoeficàcia) la percepció d’una persona de si mateixa sobre la seva competència per desenvolupar una tasca. ■ De resultats: en cas de dur a terme la conducta, com de probable que és obtenir el resultat desitjat.
- Atribucions
- Explicacions del comportament de les persones i dels esdeveniments de la vida, després de fer la conducta i de saber-ne el resultat.
- Exemples de Heider, tipus d’atribucions: ■ Locus de control intern VS locus de control extern Fa referencia si aquestes atribucions les utilitzem els factors interns(he estudiat molt) o externs de la persona. Generarà motivació i autoestima si tenim de locus de control intern positiu. Si el tinc negatiu generarà i baixa autoestima i la desmotivació. O extern, la sort, un bon dia... ■ Estable VS inestable Atribucions que no puc canviar: no tinc capacitat, afecta a la meva autoestima Que si puc canviar: no he tingut un mal dia o fatigat. ■ Controlable VS incontrolable Que l’atribució es controlable per la persona o incontrolable. La sort del examen, es incontrolable i no em generarà motivacions. Controlable, he estudiat i controlo la situació.
- EMOCIONS
- Emocions com la por, l’alegria o la sorpresa que acompanyen a la conducta, l’activa i la dirigeix. Es innat, incontrolable. Com contribueixen en nosaltres, diferenciat en tres nivells:
- nivell subjectiu: experiència, com ens sentim quan la sentim
- nivell fisiològic: la contribució dels nostres òrgans interns
- nivell motor: les expressions i el nostre cos
Emocions bàsiques Plutchik (1980) existeixen vuit emocions bàsiques, primàries i innates:
- Por
- Sorpresa
- Tristesa
- Fastig
- Enuig
- Alegria
- Anticipació o
- La tendència actual es a distingir entre emoció primàries i secundaries.
- Una emoció primària ha de:
- Contribuir a la supervivència
- Ser evident en primats no humans
- Ser evident en totes les cultures
- Estar associat a una expressió facial diferenciada.
- Emocions: model revisat de les emocions bàsiques inclou:
- Por
- Enuig alegria
- Tristesa
- Fàstic
- Sorpresa
- TEORIES DE L’EMOCIÓ
- Teoria de James-Lange
- Els estímuls ambientals desencadenen canvis fisiològics que interpreten com a emocions. (Tinc por perquè corro) De forma innata experimentes aquesta emoció de por com a conseqüència dels meus canvis corporals.
- Teoria Cannon-Bard
- Els estímuls ambientals provoquen de manera simultània les respostes corporals i les emocions.
- Teoria cognitiva
- L’ambient ens proporciona senyals que ens ajuden a interpretar les nostres reaccions fisiològiques.
- COMUNICACIÓ NO VERBAL DE L’EMOCIÓ
- Qualitat de la veu
- Expressió facial
- Llenguatge corporal: la posició i la forma com ens movem, comuniquem informació.
- Espai personal: varia depenent de les emocions i de les cultures.
- Actes explícits: per exemple, donar un cop de port.
- GÈNERE I EMOCIÓ
- Els homes i les dones experimentem les emocions d’igual manera, però les expressem de forma diferent.
