¡Descarga ABP Apuntes Xavier Borras y más Apuntes en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
TEMA 2: APRENENTATGE I MEMÓRIA
Nosaltres no rebem passivament la informació del medi, sinó que la elaborem i la retenim i això ens ho permet el procés d’aprenentatge i memòria. Els processos son fonamentals per la nostra vida.
Aprenentatge: l’aprenentatge te la finalitat i ens capacita flexibilitat per adaptar-nos en funció de les circumstancies que experimentem, modifiquem la nostra conducta per ajustar-nos al que el medi requereix.
Sense aprenentatge no podríem viure. Per tant, l’aprenentatge serveix per adaptar-nos a les circumstancies constants, ja que dona flexibilitat a la nostra conducta i permet que prenguem una sèrie de habilitats, aprenentatges, informacions diferents, etc. Perquè hi hagi aprenentatge es necessita que hi hagi experiència, practica i l’exercici. No hi ha aprenentatge sense experiència. L’aprenentatge son canvis de conducta, i en el que fas o tens capacitat de fer (potencial de conducta). Els canvis que produeix l’aprenentatge mai s’esvaeixen en un temps, sinó que tot allò que hem après ho retenim i a la nit ens seguirem recordant, perquè la memòria implica una relativa permanència de l’aprenentatge, tot i que amb el pas del temps si que pot ser una mica esborrat.
Aprenentatge i memòria estan estretament lligats. Per tant, el canvi que provoca l’aprenentatge perdura en el temps.
Tipus d’aprenentatge:
- Condicionament: es una de les formes simples i bàsiques de l’aprenentatge que es dona en els humans i animals.
- Condicionament clàssic: PAVLOV Investigava en gossos. Tenia en compte els reflexos que son conductes innates i automàtiques i involuntàries. El que explica les conductes reflexes es el sistema nerviós que esta preparat perquè determinats estímuls desencadenin determinades respostes innates i automàtiques. En el cas de la salivació es una conducta reflexa. El reflex salival consisteix en que determinats estímuls provoquen una resposta de salivació, en aquest cas seria el menjar. Per tant, quan Pavlov va fer un experiment amb un gos, on se li introdueix un aliment a la boca i fa que el sistema nerviós de forma automàtica desencadeni una resposta que es la salivació. I Pavlov observava com afectava els diferents tipus de saliva. Pavlov va observar que alguns gossos quan portaven unes quantes sessions estudiant les conductes es que uns gossos començaven a salivar abans que sals possés menjar a la boca. Per tant, com es que sorgeix abans la resposta que l’estímul? Això es el que va observar Pavlov i es va donar conte que era una forma d’aprenentatge. Pavlov va proposar el que li havia passat als seus gossos.
- Esquema de condicionament clàssic. Etapes: Etapa 1. Abans dels condicionament o aprenentatge la situació seria presentar un estímul com la campana i serà un estímul condicionat, i si li presentem per primera
vegada una campana no salivarà però si després li posem la campana (estímul condicionat) i li donem menjar (estímul incondicionat) perquè si dona resposta de salivació. Estapa 2. Com es presenten aquests element durant l’aprenentatge per tant , la forma mes eficaç per aprendre es associar els dos estímuls, la campana i el menjar. Es presenten els dos estímuls relacionats. Primer presentaré el so de la campana i després d’uns segons se li introduirà el menjar a la boca. I serà: campana(estímul condicionat), menjar(estímul incondicionat) i salivació(resposta incondicionada). Per tant, es repetirà moltes vegades aquest aprenentatge. Aquí el gos aprèn que la campana implica menjar, per tant, relaciona que la campana es un estímul que li anticipa quan hi haurà menjar. Per tant, inclou que un estímul com la campana que en un principi no implicava res, ara si que implica després de l’aprenentatge. Etapa 3. C om es presenten aquests elements després de l’aprenentatge. En aquesta fase el so de la campana li indica que a continuació i haurà menjar, per tant el gos abans de que li posin el menjar a la boca estarà salivant. I el resultat de l’aprenentatge serà: campana salivació (resposta condicionada: resposta apresa). I observem una nova conducta que es que el gos salivarà i abans aquesta conducta no existia, sinó que es conseqüència de l’aprenentatge.
- El condicionament clàssic en els esser humans:
Watson i Rayner. Sempre que un senyal ens implica una cosa aquet condicionament clàssic implica un aprenentatge. Watson va fer un experiment anomenat: EL PETIT ALBERT. En el qual va fer un condicionament clàssic on se li postra al petit Albert una rata blanca. I el que feia era jugar amb ella. Watson després d’ensenyar-li la rata blanca al cap d’uns segons amb un martell feia un soroll molt fort que li provocava por i un ensurt. Això ho va fer 7 vegades. La rata blanca es l’estímul condicionat i el soroll fort es l’estímul incondicionat, els associem i per tant, el Albert mai mes tornarà a jugar amb la rata perquè li farà por. Watson va mostrar amb aquest exemple que les fòbies realment son pors intenses a un estímul que normalment no produeix por. Per tant, moltes fòbies poden ser conseqüència de un estímul de condicionament clàssic. Per tant si la fòbia s’ha après per condicionament clàssic també es podria usar per tractar la fòbia. Es el tractament mes eficaç per tractar les fòbies. Per tant per posar remei i que no patis fòbia aleshores agafaríem un estímul agradable.
En el condicionant clàssic partim d’un estímul i resposta innats que s’anomenen incondicionats. Incondicionat: que els gossos produeixen resposta sense un condicionant. Aprenem una associació entre dos estímuls.
- Condicionament operant o instrumental:
Aquí s’aprèn per associació, la diferencia es que aquí aprendrem associar una conducta i resposta amb els estímuls que en son conseqüència.
Un càstig negatiu es l’eliminació d’un estímul. Per tant, parlarem d’un estímul AVERSIU. El subjecte rep un estímul desagradable i fa una conducta que elimina l’estímul aversiu, per tant, serà mes probable que torni a fer allò. De reforçament negatiu hi ha dos tipus: reforçament negatiu de fugida i reforçament negatiu de evitació. El primer es que fuig de l’estímul. Ex: si tens mal de cap i prens l’aspirina ho repetiràs per tant, fuges del mal de cap. Evitació : ex: vacunar-nos per prevenir malalties. El reforçament es produeix en funció de l’afecte sobre la conducta. En el cas dels càstig positiu es presenta un estímul aversiu que fa que la conducta sigui menys probable que es repeteixi de nou. Ex: a casa s’ha espellat una làmpada, i no prenc precaucions i pateixo una descarrega elèctrica, per tant, aquest episodi tindrà una conseqüència que fa menys probable que jo torni a fer la conseqüència. Es un càstig positiu que s’ha m’hagi presentat la descarrega elèctrica.
El càstig negatiu implica l’eliminació d’un estímul apetitiu amb la conseqüència que la conducta serà menys probable que es repeteixi de nou. Ex: carnet de punts que em permeten conduir, això es un estímul apetitiu, per tant, si faig una infracció em donen un càstig que fa que m’eliminin dos punts del carnet de conduir per tant, serà menys probable que repeteixi la conducta. La conseqüència es que m’han tret els punts, per tant, càstig negatiu. Càstig: El càstig ens presenta un problema científic i ètic. Per tant, des del punt de vista científic el càstig es un procediment eficaç però ha de complir una sèrie de condicions perquè sigui eficaç en que la conducta disminueixi de probabilitat. Condicions:
- Ha de ser immediat : sinó pot disminuir la conducta i efectivitat del càstig. El càstig s’ha de presentar immediatament, com mes immediat millor i s’ha d’aplicar en el moment que la persona faci la conducta. -Ha de ser intens: ex: si la descarrega elèctrica de làmpada no hagués sigut intensa s’hagués seguit reparant la làmpada.
- Ha de ser inescapable: que no es pugui perdonar. Perquè si un nen se’l càstig sense ordenador una setmana i al cap de dos dies li plora a la mare i la mare li aixeca el càstig en nen el que aprendrà es a plorar no a disminuir la conducta dolenta. -Ha de ser sobtat : s’ha de presentar des del principi intens durant tot el càstig -Ha de ser consistent
A traves del càstig aprenem a no fer una conducta. Però no es pot fer un us excessiu del càstig perquè tindria conseqüències molt negatives. El càstig nomes s’ha d’usar quan es estrictament necessari.
Experiment Skinner ratolí: conducta apretar la palanca conseqüència aconseguir menjar: procés de moldejament.
Preguntes examen:
- Somiar i meditar son exemples de estats alterats de la consciencia
- Des d’un punt de vista fisiològic , la consciencia representa un diàleg entre l’escorça cerebral i el tàlem
- Les il.lusions són percepcions falses
- L’estil congnitiu de les persones que tendeixen a percebre l’ambient com un tot, sense percebre els elements individuals, s’anomena (...mirar el manual)
- Segons l’estudi de Condon et al. (2013), la meditació pot tenir el benefici interpersonal d’augmentar la compasió envers els proisme Aprenentatge cognoscitiu o cognitiu No implica experiència directa però si que implica processos psicològics que no son directament observables a simple vista. Com la memòria, pensament, etc.
Els processos mentals impliquen una resposta immediata. Classificació sobre alguns tipus d’aprenentatge. Tipus d’aprenentatge cognoscitiu:
- Aprenentatge latent (amagat, encobert, no manifest): un aprenentatge que implica un canvi en el potencial de la conducta. ex: un nen que quan es petit li agraden molt els cotxes i sap molt quan als 18 anys es tregui el carnet sel traurà molt mes ràpid perquè ja tindrà molts coneixements que no un nen que mai hagi vist un cotxe. Un exemple es un mapa cognoscitiu es un aprenentatge cognoscitiu ex: si estàs a Berlín i et pregunten si saps on es un forn tu li indiques on hi ha un perquè anteriorment recordes que havies vist un això es un aprenentatge latent.
- Aprenentatge insight: seria en un còmic la bombeta quan te una idea. Es quan de cop trobem una solució a un problema que tenim. Es un aprenentatge cognoscitiu que es sobtat, de cop. La solució al problema no es produeix de forma gradual sinó que es de cop.
- Disposicions per aprendre: es quan aprenem aprendre. Quan el que aprenem en una situació no afecta nomes en aquella situació, sinó que posteriorment en el futur aquell aprenentatge pot servir. Aprens una lògica i forma de resoldre problemes que et capacita perquè quan apareguin altres problemes el puguis solucionar. Aprendre a aprendre. Ex: aprendre a sumar no nomes et serveix per sumar sinó per usar-ho en altres situacions com per anar a comprar. Es una operació mental que permet resoldre noves situacions o fer nous aprenentatges.
- Aprenentatge per observació: intervenen dues persones no una sola. El que aprèn per observació es l’observador i l’altre es el model que fa una conducta i obté unes conseqüències. Aquí ens fixem en que l’observador que observa al model aprèn de les
- Les dues característiques de la memòria sensorial es que per mes complex que sigui un estímul la memòria es capaç de captar tot en si l’estímul. Circuit: Registres sensorials que veiem els estímuls externs passen per un primer magatzem de memòria que no te res a veure amb la nostra consciencia, que son els registres sensorials. Es un magatzem gran i la percepció passa pel registre sensorial i després ràpidament desapareix. Però no tota, i nomes una petita part serà codificada. El procés psicològic anomenat atenció es el que selecciona la informació que ha de ser codificada i processada a traves del procés psicològic de la percepció. Serveix per processar la informació i donar sentit Tota la memòria va a la consciencia. Allò que es projecte es la consciencia. El procés de l’atenció farà que la informació que havia passat pels registres sensorials sigui seleccionada, codificada i anirà a parar al nostre primer magatzem de memòria, a la memòria de curt termini on s’arribarà a la consciencia. Arribem a la fase d’emmagatzematge. La informació que esta en la memòria a curt termini es allò quan som conscients. Tot allò de que som conscients esta a la memòria a curt termini. La memòria a curt termini també s’anomena memòria de treball perquè es la memòria que ens permet treballar i funcionar. Tot allò de que som conscients a tot moment es troba a la memòria a curt termini. La memori a curt termini te una capacitat petita i molt limitada. En el passat es va determinar amb experiments psicològics que la capacitat de memòria a curt termini podia retenir 5-10 bits (elements) d’informació. Això ens permet funcionar millor. I la informació que esta en la memòria a curt termini si no es guarda, desapareixerà per sempre per tant, te una durada il·limitada i breu. La repetició mecànica ens permet anar recordant la informació es diu repàs mecànic o de repetiment que ens permetrà anar recordant les coses. Tota la informació que passa per la nostra consciencia no la olivem per tan, si no fem cap esforç particular ni prenem atenció la informació no passarà per la fase d’atenció ni per la memòria a curt termini. Però tot i així tot i que prestem atenció nomes en recordem una petita part. Cadascú de les persones relacionem les coses en funció dels nostres coneixements previs d’una manera o una altre. Nosaltres recordarem les coses tal com nosaltres les hem codificat o entès i no com ens han dit la informació. Finalment es codifica la informació i això permetrà guardar la informació tal com l’estat processant en la memòria a llarg termini. La nostra memòria a llarg termini conte tots els nostres records i tot allò que hem après. Per tant, la memòria a llarg termini te una capacitat de retenir la informació il·limitada i inqualificable, es com un calaix.
Els records de la memòria a llarg termini durant depèn del record que sigui, hi ha que tenen un poc temps i altres que duren tota la vida per tant, es molt variable. Per tal d’afavorir el reteniment d’una informació a llarg termini podem usar el repàs mecànic. L’estratègia de codificació per generar memòria a llarg termini mes eficaç es associar (relacionar) els coneixements a experiències pròpies. Això s’anomena repàs elaboratiu, aquesta es la forma mes eficaç per tenir memòria a llarg termini. Efecte de posició serial Il·lustra be la interacció que es dona entre la memòria a curt i llarg termini. Aquest efecte es veu quan es fa un experiment i es demana a les persones que memoritzin una llista de 50 paraules i després d’uns minuts sels diu que apuntin el que recorden: Recordarem els primers elements i últims no tots. L’explicació d’aquest fenomen ens il·lustra be com intervenen i interactuen les memòries a curt i llarg termini. Recordem millor aquelles paraules que millor hem codificat. Les primeres paraules intermèdies les possibilitats de fer una codificació cada vegada son menors, per això recordem millor les primeres paraules que estaran millor emmagatzemades a la memòria de llarg termini perquè hem tingut mes temps d’emmagatzemar-les i les ultimes seria degut a la memòria a curt termini. Tipus de memòria a llarg termini:
- Memòria episòdica: es la memòria biogràfica, els records dels esdeveniments personals i fets viscuts. Son records que sempre estan associats a un lloc i moment concret. I es un record que som conscients de tenir i podem expressar amb paraules. Tots aquests records constitueixen una part de memòria a llarg termini.
- Memòria semàntica: funcionament del mon, son tots els coneixements que tens. Ex: la primavera es una estació de l’any, hi ha l’aparició de flors, això no es un episodi de la vida passada sinó es un coneixement del mon. Aquestes dues memòries tenen en comú que s’engloben com a memòria explicita. La memòria explicita inclou aquestes dues memòries anteriors i vol dir que es pot expressar amb paraules. Es a dir tots aquells records que podem expressar en paraules i que en som conscients.
- Memòria procedimentals: inclou tot el que sabem fer totes les habilitats i destreses que he adquirit. Ex: tocar el piano. Es una memòria molt diferent que no podem expressar en paraules sinó que l’executem.
- Memòria emocional: son les emocions que hem après al llarg de la nostra vida. Inclou tots els nostres records emocionals vinculats a coses a fets, adquirits a traves del condicionament clàssic. Es una cosa que sentim.
busquen. I en el moment que tornem al poble el context i situació ens fa recordar coses que van passar fa molt de temps. En aquet cas veiem que tot i que hi hagi records emmagatzemats si no hi ha una clau que ens el faci recordar pot ser que mai els recordem. Sense claus no hi ha possibilitat de recordar.
- Memòria dependent de l’estat: consisteix en que el record es millor quan intentem recuperar-lo en el mateix estat fisiològic mental quan el vam aprendre.
- En aquest cas l’estat fisiològic serà una clau que em permetrà recuperar un record o informació.
- La memòria dependent te afectes en persones que tenen depressió, ja que a partir d’aquesta memòria tendeixen a seleccionar allò que es coherent amb el seu estat emocional i augmenta la pròpia patologia.
TEMA 3: L’activació de la conducta: la motivació i l’emoció Motivació o motiu La motivació es el perquè de la conducta, el perquè de la nostra conducta. Per tant, nosaltres haurem de buscar la motivació que ens fa fer aquella conducta. El motiu d’assoliment elevat fa referencia a que hi ha persones que tenen la necessitat de demostrar la seva competència. Per tant, una persona amb aquestes característiques te una alta motivació d’assoliment. Les motivacions son molt diverses: la motivació sexual tindrà un component biològic i una mica mental psicològic, motivació d’assoliment es de caire estrictament psicològic no hi ha biologia. Les motivacions van des de motivacions que s’expliquen per conceptes purament biològics fins a motivacions que no tenen cap ordre biològic. La motivació no nomes impulsa la nostra conducta sinó que la dirigeix a una meta la nostra conducta. Ex: quan tenim gana, la gana activarà la nostra conducta (recerca de aliments). Perspectiva sobre la motivació Teoria de la reducció de la pulsió: es una teoria adequada pels motius que tenen una explicació d’ordre biològic, com: la necessitat de mantenir una temperatura corporal estable, gana, set, etc. Aquesta teoria. La teoria parteix d’un concepte de homeòstasi (igual/estat): aquell estat biològic, fisiològic corporal d’equilibri en el qual el nostre cos i funcionament orgànic es òptim. Per tant, correspon a l’estat on tenim totes les need biològiques correctes. La teoria de reducció de la pulsió o impuls, es un estat psicològic d’activació d’arousal, que es un neguit que l’anomenem gana. Per tant, la gana es aquet estat psicològic que el nostre cervell posa en marxa quan s’ha trencat la homeòstasis.
Quan l’estat de homeòstasis trenca, el nostre cervell experimenta un estat de pulsió que anomenem gana. Desencadenarà aquest estat d’atenció i neguit que el que farà es la motivació activa i dirigeix la nostra conducta: buscarem aliments i quan els aconseguim els ingerirem. La gana ha motivat la nostra conducta de recerca d’aliments. S’ha trencat l’homeòstasi (ens falten nutrients), l’hipotàlem provoca l’estat de gana (impuls) que em porta a fer una recerca d’aliments i per tant, quan s’ingereix l’aliment l’hipotàlem deixarà d’experimentar el neguit i per tant, ja no tindrem motivació per continuar recercar aliments i ingerir-hi. La conseqüència es deixar de tenir gana. Això es podria associar a un tipus de condicionant operant de reforçament negatiu de fugida. Aquesta teoria es podria aplicar a qualsevol altre need biològica. Es de ordre biològic i la teoria explica les need biològiques. Perquè el cos funcioni be es necessari satisfer unes need biològiques i bàsiques. Teoria de l’activació: Es orde psicològic Aquesta teoria proposa que igual com hi hauria un homeòstasi (factor equilibri) també hi hauria un estat d’equilibri al estat o ordre psicològic que fa que estiguem confortables. Ex: alguns ens agrada estar en petit grup i parlar, d’altres els hi agrada estar amb molta gent, soroll ,etc. Per tant la teoria proposa que cada persona busca un estat d’activació òptim per sentir-se confortable, i aquest estat d’activació òptim dependre del moment del dia o situació i de l’individu també. La teoria busca intentar introduir el concepte d’activació com un concepte central en la motivació. Llei de Yerkes- Dodson: proposa una relació entre nivell d’activació que un te i el seu rendiment en una taxa. La teoria proposa el nivell d’activació òptim per rendir en una tasca depèn del tipus de tasca, depèn de si es simple (tasca monòtona, on el subjecte molta experiència, etc.) o si es complexa (tasca que exigeix concertació, etc.). el nivell d’activació need perquè una persona rendeixi be es diferent. Si una tasca es simple: persona que fa molts anys que condueix i que ha de fer un viatje molt llarg amb cotxe, per tant es una tasca simple perquè te molta experiència i les condicions son favorables, per tant, es podria dormir la persona per tant, ha d’estar força activada per conduir activament, per tant, posaria musica ben alta per no adormir-se i mantenir l’estat de motivació need per rendir be. El nivell d’activació que dona lloc al major rendiment es un nivell d’activació elevat. Una sobreproducció es negativa en el rendiment. Si una tasca es complexa: conductor finalment arriba allà on anava que es una ciutat on no havia estat mai i va pel centre de la ciutat on mai havia estat i pregunta a la gent, per tant, ha d’estar molt atent, afluixa la musica i si aparca para la musica. Perquè nosaltres rendim be en una tasca hem de tenir un nivell d’activació que s’adapti a la tasca, perquè no totes les tasques demanen activació, depèn de la tasca.
Si ens agrada anar a classe tenim molta mes motivació per aprendre. Això es un punt de contacte entre motivació i emocions. Les emocions son desencadenades per estímuls. Les emocions tenen 2 components: 1. Component corporal (quan experimentem una emoció múltiples variables del nostre organisme s’altera o s’accelera) pot ser fisiològic o corporal de tipus muscular. Per tant, això inclou tant variables fisiològiques com moviments musculars. Les emocions tenen un component subjectiu. Plutchick va proposar quines serien les emocions primàries que serien innates. Es a dir qualsevol persona neix amb la capacitat innata d’experimentar aquestes emocions. Proposa que qualsevol membre de l’especia humana, tindria la capacitat innata d’experimentar les següents 8 emocions. Proposa Plutchick. Que en funcio del grau d’intensitat de l’emoció tindria diferents graus. En funció de si es mes intensa o menys intensa. Les emocions secundaries serien les apresses. Podem aprofitar la distinció entre emocions primàries i secundaries. Com es podria investiga si es una emoció innata o secundaria? Una emoció que aparegui amb nounats sense need duna experiència particular prèvia. Si una emoció es innata. Apareixerà de forma idèntica amb persones de totes les cultures. Un dels components musculars mes important es l’expressió facial de la musculació Es propi de l’emoció primària què l’acompanyi una expressió fàcil per identificar les emocions primàries. Les emocions bàsiques: Powerpoint Teories de l’emoció (Llibre: como detectar mentiras, en el trabajo, politica y pareja.) Com es relacionen els diferent components de la persona: corporal i l’experiència subjectiva. Totes aquestes teories tenen en comú que primer va la resposta subjectiva i després les accions corporals. Ex: si vaig per el bosc de nit i escolto un soroll primer el cor batega i després tens la por es així la seqüencia. Primer es donen els canvis corporals i després la visió subjectiva. Això ho fa el cos per supervivència. Ex: anem al bosc buscant bolets i dins del camps visual observem una serp que va corrents cap al nostre peu. Aleshores si primer haguéssim tingut por abans que fer un salt i marxar corrents aleshores la serp ja ens hagués picat fa hores.
- Teoria James-Lange: van formular a finals del S.XIX una teoria sobre les emocions que proposava que els estímuls ambientals desencadenarien en primer lloc els canvis corporals fisiològics que després aquests arribarien a l’escorça cerebral. La idea seria: quan un estímul desencadena una emoció el primer que te lloc son les respostes fisiològiques després aquesta informació es processada a l’escorça cerebral donant lloc a l’emoció. No surto corrents perquè tinc por, sinó que tinc por perquè surto corrents.
Aquesta teoria te un problema: hem vist que tenim 6 emocions primàries, els canvis fisiològics que es donen quan experimentem aquestes emocions primàries son pràcticament els mateixos. Per tant, el problema es que les diferents emocions incorporen una sèrie d’emocions molts similars, com es que genera 6 emocions diferents, nomes hauríem de tenir una emoció.
- Cannon-bard: proposta alternativa que ens diu que el estímuls ambientals provoquen de forma independent l’estímul desencadenaria les respostes corporals i de forma paral·lela la resposta emocional. Dos circuits independents.
- (^) Teoria cognitiva de l’emoció proposa: Schachter i Singer: van fer un experiment per demostrar la teoria cognitiva de l’emoció. Van agafar a persones i els hi van injectar adrenalina per tant, sels hi accelerava el cor, suaven , papallones a l’estomac, etc. Les persones experimentaven tot els canvis fisiològics propis de experimentar una emoció, per tant, tots experimentaven una emoció però no se sap quina (1a teoria). L’experiment ens permet veure un element que faltava a les teories anteriors: La teoria barreja les altres dues teories però afegeix que si que es veritat que hi ha dos circuits un immediat i l’altre mes tarida, però el processament que fa el subjecte pel context ambiental. Diu que els estímuls ambientals son els que proporcionen els senyals que li permeten a l’escorça cerebral i interpretar les emocions MANUAL! Comunicació no verbal: El to de veu es molt important per identificar com se sent una persona, per tant es molt mes important com ho diu que el que diu la forma del cos comunica molt la informació. Gènere... Si parlem d’emocions primàries hi ha diferencies culturals en les emocions? No perquè experimentem el mateix. Però si que pot estar influït amb els factors culturals segons si ho expressem o no i en quines circumstancies es adequat expressar-ho o no. Això s’anomena: en cada cultura hi ha unes regles de revelació que son les que segons la cultura fa que expressis les emocions o no de forma oberta. Ex: cultura japonesa: no expressar les emocions individuals. Per tant, les expressions facials si que seran expressades però les individuals no.
