psicosocial, Ejercicios de Psicología Social

¡Descarga psicosocial y más Ejercicios en PDF de Psicología Social solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

PSICOLOGIA SOCIAL (UB)

PSICOLOGIA SOCIAL TEMARI COMPLET

PROF. 16-

PSICOLOGIA SOCIAL

TEMA 1. LA DISCIPLINA DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

1. QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA SOCIAL?

2. LA DIMENSIÓ SOCIAL DEL SER HUMÀ

3. PRINCIPIS CLÀSSICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

4. LA PSICOLOGIA SOCIAL COM HISTÒRIA

1.Què és la psicologia social? Disciplina científica que estudia com els fenomens psicològics estan determinats i conformats per processos socials i culturals. (Ibáñez, 2008) -“Yo soy yo y mis circunstancias” (Ortega y Gasset) Les circunstancies influeixen en el jo, però el jo també influeix en les circunstancies. Hem de mirar l’individu des de l’interior i l’exterior. Psicologia positiva: el Jo com a generador/modificador de les circumstàncies. No és tan important què ens passa a la vida com el que fem amb els que ens passa a la vida. -Funcions (utilitats) de la psicologia social:

• Conèixer millor l’ésser humà i a nosatres mateixos (ens desconeixem més del que pensem). -Fal·lacia de validació personal (efecte Forer) :“Nuestra capacidad casi ilimiada para ignorar nuestra ignorancia”, “A veces vemos la paja en el ojo de otro i no vemos la viga en el ojo ajeno”. -Prediccions de la conducta i sentiments Il·lusió de focalització: QUASI cap cosa de la vida és tan important com pensem quan pensem en ella, ni les coses positives ni negatives acaben tenint tant efecte com pensàvem. Ex: si et toca la loteria, a mesura que t’habitues ja no et genera la felicitat i benestar que et generava al principi. Augmenten les teves expectatives i el que abans et proporcionava benestar ara ja no. Per sort, tenim més capacitat de la que pensem en superar les coses negatives del que creiem a priori. L’efecte dels fets negatius perduren una mica més però al record perdurem més els positius, a més, hi ha coses negatives que amb el temps es veuren com coses més banals. Oracle de Delfos: “res en excés”
• Millorar la qualitat de vida Com vull viure? Ser conscients de la finitud de la vida dona valor al present = la mort és el motor de la vida. Sent immortal el que no fas avui ho podrás fer l’any que ve, res té sentit, el moment present no té valor, no ens plantegem com volem viure. “L’únic que tenim a la vida és temps”. De què ens penedim abans de morir? De no haver tingut el coratge de fer la seva pròpia vida, i acabar fent el que els altres esperàvem que féssim. Somnis “irrealitzables”, objectius o coses que voliem fer depenien de prendre una decisió en un moment determinat. Haver treballat massa i haver perdut la infància dels fills, etc. No haver tingut el valor per expressar més els teus sentiments.

Factors explicatius: por a l’avaluació, distracció, simple presència.

• Ganduleria social: tendència de les persones a esforçar-se menys quan treballen amb altres per aconseguir un objectiu comú que quan són responsables de manera individual.

Estratègies per eliminar o reduir la ganduleria social: -

• Identificar i avaluar el rendiment individual. Convertir la tasca en un acte repetitiu, promoure la implicació de la gent i la identificació amb el
• grup. Les dones són menys individualistes que els homes, i per tant la ganduleria social és dóna més en homes. 2. Interacció social : la nostra conducta social és resultat de la interacció amb les altres persones. Ens construim com persones amb la interacció amb les altres persones. Ser “en devenir”. La imatge que nosaltres tenim sobre nosaltres mateixes està influïda per la imatge que els altres projecten de tu. (Miralls). “Cada palabra necesita otra palabra para ser ella misma” -Saramago.

Efectes positius de la interacció amb els altres: -

Grups de suport, terapèutics *Leer delicioso suicidio en grupo

3. Situació social: la nostra conducta social està afectada per la situació en la que ens trobem. 4. Construcció de la realitat : la realitat que percebem és una construcció personal i social. “El mapa no és el territori” (Korzybsky) “Si una situació és definida com real, és real en les seves conseqüències” (Thomas) “Corre, vuela, no te detengas” Estatua de Galatea- efecte Pigmalió. Les expectatives que els mestres tenen sobre els seus alumnes influeixen en el rendiment d’aquests -> clima socioemocional càlid, més informació, oportunitats de resposta, feedback. Efecte Rosenthal: experiment amb rates -> les expectatives de l’experimentador influeixen, d’una manera no conscient, en les respostes del subjecte experimental. Efecte Pigmalió: Importància de tenir expectatives positives sobre els altres. -> “Si tractem a una persona com allò que és, seguirà sent el que és, però si la tractem com podria ser, arribarà a ser tot lo que podia ser”. Tendim a viure a l’alçada d’allò que s’espera de nosaltres -> Veure pel·lícula en busca de la felicidad. Efecte placebo -> el poder de les expectatives. Com ens sentim depèn en gran mesura de com anticipem que ens sentirem. Efecte nocebo: com el placebo però fent dany. Ex: hipocondria

4. La psicologia social com història Ortega y Gasset: “La psicologia és una ciència social i històrica, perquè social i històrica és la naturalesa de l’ésser humà”. PSS: caràcter històricament construït del coneixement. Freud: sexualitat i neurosi. El coneixement que elaborem té una validesa temporal. -Norbert elias: tendim a pensar de manera històrica. -Transformació històrica de l’emotivitat: el procés de civilització.

-Un augment del control social i l’autocontrol de les emocions fortes en les seves manifestacions públiques i privades. (Canvis en la manera de comportar-se a la taula o en la manera d’escopir). Psicològicament suposa: -Disminució del llindar de vergonya, dels escrúpols i de la repugnància davant manifestacions directes de violència física. -Interiorització d’una prohibició més estricta sobre la violència.

IMPORTÀNCIA DE LA SITUACIÓ SOCIAL *Experiment referit a la situació social: un principi clàssic de la psicologia social. Que passa quan posem a bones persones en una mala situació? Philip Zimbardo: L’efecte Lucifer EXPERIMENT DE LA PRESÓ DE STANFORD Es tracta de passar dues setmanes en una presó simulada on de manera aleatòria alguns voluntaris fan de guàrdies i altres de presos. Al principi són grups comparables, però al final ho seguiran sent? Els rols que representen canviaran? Transformació del caràcter: en poc temps, persones normals manifesten comportament patològic. Guàrdies agressius i presos apàtics. Després de 6 dies es decideix acabar l’experiment. No dstinguien amb claredat la realitat i la ficció (els papers s’apoderaven d’ells).

Descripció de l’experiment: -

• Detenció i ingrés a la presó. Uniformització dels individus per desindividualitzar els participants. Normes participants: -Als guàrdies sels va dir que no podien maltractar físicament als presos, però es volia generar una situació d’impotència. -Guàrdies participaven en l’elaboració de normes. -Als presos no se’ls va donar cap instrucció. Què va passar? El 2n dia els presos es rebel·len, bloquejen les portes, es treuen el número. Els guàrdies fan servis l’ús de la força per reestablir l’ordre. Estratègia per trencar la solidaritat entre els presos -> tractes de favor Els presos actuen més individualment i els guàrdies com a grup.

Conductes guàrdies -

• Les arbitrarietats i els càstigs dels guàrdies van ser freqüents i anaven en augment.
• Tasques inútils. humiliants. Ex: agafar mantes i tirar-les als pinxos per recollir-les i treure-ho.
• Els guàrdies van fer coses que mai s’haurien imaginat.
• Tenen una imatge deshumanitzada dels presos Tres tipus de guàrdies: 1/3 dolents, cruels i abusaven de l’autoritat, d’altres no mostraven empatia. El 3r tipus mostraven empatia i els ajudaven però quan els guàrdies els maltractaven tampoc s’hi negaven, es sentien incòmodes i marxaven al pati.

TEMA 2. ELS MARCS TEÒRICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

1. EL PLURALISME TEÒRIC EN PSICOLOGIA SOCIAL

2. PSICOANÀLISI SOCIAL

3. SOCIOCOGNITIVISME

4. INTERACCIONISME SIMBÒLIC

5. CONSTRUCCIONISME SOCIAL

6. DE LA PSICOLOGIA HUMANISTA A LA PSICOLOGIA POSITIVA

1. El Pluralisme teòric en Psicologia Social -Per què hi ha tantes teories? Per la compexitat del comportament humà (inabastable). -Quina teoria és millor? En funció dels valor dels interessos, expectatives i valors, projecten unes o altres teories. Les teories són complementàries en funció del que vulguis veure, poden ser més o mneys adequades, no millors o pitjors. Cada teoria és una forma de veure la realitat (forma d’aproximaió a la realitat). Ex: com les parets d’una habitació, tots mirem el mateix però ho veiem de forma diferent. Cada teoria és a la vegada una forma de no veure la realitat. (Cada teoria et fa veure unes coses i te’n amaga unes altres). “No hi ha cap si que no contingui un no” “Tota llum projecta ombres”. Posar llum en un aspecte provoca ombres en d’altres. Pluralisme teoric: necessitat de veure la realitat des de diferents perpectives, per no limitar-se. “Si només tens un martell tots els problemes es tornen claus”. Només tens una eina (teoria). -Per què cada teoria es centra en uns aspectes i no en d’altres? Perquè es fan diferents preguntes, en funció de la pregunta que et fas la resposta també es diferents. Quan surten noves teories sobre un mateix fenomen no és que sigui millor, sino que respon una pregunta diferent sobre el mateix aspecte. Cada teoria té un model d’ésser humà subjacent, diferent, això fa que posem èmfasi en uns elements o d’altres. Igual que hi moltes teories també necessitem moltes metodologies. De vegades es pot caure en un complexe d’inferioritat per voler equiparar-se amb la resta de ciències, quantificar-ho tot pot fer les coses menys incomprensibles. -> Perill de caure en un instrumentalisme, perfeccionisme metodològic, on el perfeccionsime metodològic està per sobre de l’objecte d’estudi mateix.

MARC TEÒRIC MODEL D’ÉSSER HUMÀ FOCUS D’ATENCIÓ Psicoanàlisi Social Homo irrationalis Motius inconscients Emocions negatives Sociocognitivisme Homo cogitans Percepció Processos cognitius Conductisme Social Homo economicus, mecanicus Interès personal Reacció a estímuls externs Interraccionisme Simbòlic Homo actor, symbolicus Interacció Significat compartit PS Humanista PS Positiva Homo volens Homo invictus Emocions positives Autorealització

2. Psicoanàlisi social -La psicoanàlisi ha estat l’únic paradigma psicològic que ha estat veritablement popular, però fa servir conceptes ambigus no comprobables, es considerat mes un moviment cultural, ideologia. -La psicoanàlisi social trenca amb els postulats socials de Freud: FREUD DEIA QUE: -La societat es un simple subproducte de la biologia humana -La societat és repressora de l’individu.

EL PSICOANÀLISI SOCIAL DIU QUE: -La persona és un producte de la societat -La societat pot no ser repressiva. Hi ha una societat que és repressiva però no té per què ser- ho. Hi ha 3 línies: -Teories culturalistes: analitzen com la cultura influeix en la personalitat -Teories interpersonals -Teories freudomarxistes -Psicoanàlisi culturalista: Karen Horney La personalidad neurótica de nuestro tiempo (título libro): arrel culturalista (de nuestro tiempo). Les problemàtiques psicològiques tenen una arrel històrica i cultural, no podem entendre la psicologia de l’individu sense tenir en compte el context social i cultural. Les problematiques psicològiques que té una persona neuròtica són les mateixes que té qualsevol individu, són les que tenen a veure amb la seva cultura, pero aquestes s’expressen de manera més intensa i no les sap gestionar. Antagonistes culturals a la societat: forces o tendencies contradictories entre si (ens diuen que ens hem de comportar d’una forma i d’un altre), això crea conflicte en l’individu. El neuròtic no es capaç de superar aquest conflicte. Ex: hem de ser competitius per tenir èxit -> infants, jugar es converteix en guanyar. Competir vol dir haver d’imposar-te als altres. Cultura cristiana -> preocupar-te pels altres, ser humils, amor fraternal. (Valors contraposats) -Situar la neurosi dintre dels antagonismes culturals: -Competència, èxit -> <- amor fraternal, humilitat -Estimulació de necessitats -> <- frustracions reals -Presumpta llibertt -> <- restriccions reals Per motius econòmics, s’estimulen constantment les necessitats de les persones, però d’altra banda hi ha frustracions. El sistema es basa en la insatisfacció permanent, generar necessitats. No acabes gaudint de moltes de les coses que tens i en canvi, trobes molt a faltar allò que et falta. S’ens diu que som individus lliures, ens diuen que si ens esforçem serem el que vulguem ser, però hi ha restriccions reals. -Sóc jo neuròtic o no? “El neuròtic té la impressió de que ell mateix és un obstacle en el seu propi camí” Karen Horney El todo o nada

Recerca de Maslow amb indis peus negres. Presentació davant del Consell de Caps: “No sóc més que un blanc que ho ignora tot dels costums dels peus negres…” “Com et sents treballant com mestressa de casa i cuidant dels teus fills?” No té cap sentit la pregunta, no coneixen altre realitat.

ETNOMETODOLOGIA (Harold Garfinkel) Analitza mètodes que fa servir la gent per guiar la seva interacció. -Estudia les regles bàsiques amb les que la gent estructura el seu món quotidià. “Vivimos en un mundo prefabricado del que no nos dan las instrucciones al princpio” -Tractar totes les pràctiques, fins i tot les d’aparença més ordinària, con a desconcertants. -Qüestionar l’actitud natural davant del món. -Experiments de camp extravagants:

1. Comportar-se en casa teva com si fóssis un convidat. -Trencar les regles que estructuren la situació. 2.No respectar distància entre persones -Síndrome etnometodològic: la gent respon amb ansietat, irritació, malestar, agresió, etc. Hem trencat alguna cosa que sembla tonta però es important i ajuda a estructurar. -L’ordre social és precari i estable al mateix temps.
2. Construccionsime social La realidad es un escenario que nosotros construimos. És real la realitat? Qui crea la realitat? PRINCIPIS: -Especificitat històrica i cultural del coneixement. -Qüestionar les veritats generalment acceptades. Qüestionar categories a partir de les quals veiem el món i a nosaltres mateixos. -Les categories amb que nosaltres aprehenem el món no corresponen necessàriament a divisions reals. Ex: concepte de raça ***Veure pelicula Malcolm No hi havia concepte negre fins que van vindre els blancs i els van assenyalar amb el dit. -Reificació: percebem un fenomen com evident (es converteix en cosa). Ex: matrimoni, entitat creada per nosaltres, oblidem que ha estat creada per nosaltres, percebut com estat natural, déu vol que ens casem. -Antiessencialisme: no hi ha cap essència dins les coses ni les persones que les faci ser com són. Ex: faula de la granota i l’escorpí (essencialisme). Ex: no dir jo sóc així, sinó jo puc ser així o jo m’he comportat així en tal moment. Persona buida de contingut, no parlem de personalitat sino d’identitat. -Antirrealisme: perspectiva positivista que diu que hi ha una realitat encara que no la podem conéixer, pero sí interpretar. Construccionisme: no hi ha relaliat, sino interpretacions de la realitat. -L’antirrealisme qüestiona l’objectivitat, la veritat, ja que sempre parlem d’una posició determinada, sempre hi ha uns a aprioris que ens fa veure coses de forma o altre i tenim interessos concrets. -La realitat és descrita per algú i s’arriba a ella amb esquemes a priori. Dades (que ve donat), Laing diu que s’hauria d’anomenar agafada, perquè no està allà, la generes amb la teva pregunta. “Ya no se trata de saber “cuáles son los hechos” sino “para quién son los hechos”.

-Perspectives canviants; es trenca la “realitat local” del relat a través de l’autoreflexivitat. **Veure la Rosa Purpura de El cairo. -Importància del llenguatge. El llenguatge només reflexa la realitat sino que la crea el llenguatge, és una forma d’acció social, construeix el món. Dir ja és una manera de fer: no només reflexa la realitat sino que la construeix de forma determinada. Ex: a la ONU la paraula senyoreta està prohibida, perquè es fa distinció entre homes i dones i es classifica per si estan o no casades. “El presidente de EEUU advierte Sadam sobre “terribles consecuencias” si continua en Kuwait. (Titular del Pais). “Doneu suport a les nostres tropes” si no dius res, si no hi ha arguement, no pots generar contraargument. -El coneixement i l’acció són inseparables. “No pensarem d’una altra forma si no parlem d’una altra forma”. Tony Judt Ex: la crisi es una catàstrofe natural, no podem fer res ni hi ha resposables. Estafa: implica buscar responsables, exigir responsabilitats, etc.

6. De la psicologia Humanista a la Psicologia Positiva -Humanitzar la psicologia Abraham Maslow: obre la porta a la psicologia positiva que comença a finals del segle XX, principis del XXI. Ell critica la psicologia del moment perquè s’ha desenvolupat des del costat negatiu, estudia el que no va bé en l’ésser humà. “La psicologia és com una casa i l’únic que hem fet es treure a la gent del soterrani per portar-la a la planta baixa però ens hem oblidat de les habitacions de dalt”. Proposa una psicologia centrada en les possibilitats més que en les restriccions: estudiar persones sanes i que destaquen i no amb problemes. Proposa estudiar les emocions positives i potencialitats i no les malaties. A nivell metodològic “era un desastre” i no és tant reconegut per això, per por a que la psicologia humanista no sigui considerat que segueix el metode cientific.

Martin Seligman: -La psicologia s’ha convertitu en una “ciència de la victimologia”. Ell sí aporta dades empíriques. Per cada 100 articles que tracten el tema de la tristesa només hi ha 1 que tracta la felicitat. -Desesperança apresa (indefensión aprendida): quan a uns animals (gossos, rates, etc), se’ls hi donen descàrregues elèctriques que no poden evitar entren en un estat de desesperança, apatia i perden la voluntat. Al grup que patia descàrrega i la podien evitar, l’evitaven. Al grup que inicialment no ho podia evitar, no ho evitava quan podia fer-ho. ->Experiment d’Hiroto (!974) -Moment 1: s’introdueix la indefensió apresa (soroll molt molest)

“Al hombre se le puede arrebatar todo, excepto una cosa: la última de las libertades humanas. La eleccion personal de decidir su propio camino. No podemos cambiar la situacion? Tenemos la libertad de elegir la actitud con la que nos enfrentamos al sufrimiento. -Creixemet postraumàtic: aquella experiencia et facilita que puguis millorar com persona, augmentar fortaleses personals. Els esdeveniments extrems, tant positius com negatius poden tenir una sèrie de consequencies: -Canviar les prioritats de la vida, percebre nove oportunitats. -Major gratitud cap a la vida, desdramatitzacio dels petitis problemes quatidians gaudir dels petits plaers. -Sensació de major força personal -Centrar-se en l’aquí i ara -Millora en les relacions personals. La majoria de pertorbacions provenen d’exagerar les coses. Alguns estudis assenyalen que els esdeveniments traumàtics intermitjos provoquen major creixement personal.

Exercicis de psicologia positiva (per millorar el benestar subjectiu de les persones): Cada, dia 10 minuts abans de dormir hariem de: -Pensar i escriure coses (al menys 3) que han sortir bé, per no pensar tant en les coses negatives. Posar èmfasi en les fortaleses que serviran de barrera contra les debilitats. -Escriure per què ha anat bé. -Pensa en 3 portes que se’t van tancar en el passat i quines portes se’t van obrir a canvi? -Visita d’agraïment: escriure una carta d’agraïment, algú que et va ajudar o et va dir alguna cosa que ha canviat la teva vida, escriure per què et va ajudar i com va millorar la teva vida. -Prendre consciència de com reaccionem quan algú ens diu alguna cosa. Hi ha 4 formes de reaccionar: de forma activa i constructiva: suport entusiasta i veritable passiva constructiva: suport mesurat, no ens interessem activa destructuva: ressaltar els aspectes negatius del que ha passat. passiva destructuva: ignorar el que ens ha dit.

Ex: un amic ha fet una entrevista que ha anat molt bé i aconsegueix una beca.

TEMA 3. IDENTITAT PERSONAL I SOCIAL

**1. LA CONSTRUCCIÓ SOCIOHISTÒRICA DE LA IDENTIAT

2. L’EXPERIÈNCIA DE LA IDENTITAT: NARRATIVA DE SI MATEIX
3. LA IDENTAT SOCIAL: JO COM A MEMBRE DEL GRUP**
4. La construcció sociohistòrica de la identitat Entre els joves la depressió és 10 vegades més haitual actualment que fa 50 anys. En canvi, el nivell de vida, les possessions materials són molt millors, les possibilitats que tenim ara, les tecnologies, etc. En canvi, el nivell de felicitat es manté igual. -Modernitat líquida (Zygmut Bauman): les coses cada vegada duren menys, les materials i també les socials.

Noticia: Desperté tras 15 años en coma y pensé que todo el mundo se había vuelto loco. En 1987 sufrí un accidente y no desperté hasta 2002. En ese tiempo, el mundo cambió en muchas cosas. “Me sentía como un forastero en mi propia ciudad”. -La modernitat líquida implica no poder-te aturar, estar obligat a moure’t, la impossibilitat d’estar a un punt fix. “Hace falta correr todo cuanto uno pueda para permanecer en el mismo sitio. Si se quiere llegar a otra parte hay que correr por lo menos dos veces más rápido”. Lewis Carrol, Alicia a través del espejo. -Allò sòlid ha estat desplaçat per allò líquid: incertesa, inseguritat i vulnerabilitat s’instalen en la vida de moltes persones. HOMO ELIGENS: EL DEURE D’ESCOLLIR -Ara tenim moltes més opcions per escollir: Homo eligens (homo elector), hem d’escollir continuament. -Ens enfrontem a una multitud de possibilitats, hem de prendre decisions contínuament: l’ansietat de la responsabilitat d’escollir. -Sensació de pèrdua -Desordres narcisistes En el món anterior, on dominava l’escassetat, escollir era un plaer i suposava “millores”. Quan estas obligat a prendre decisions continuament pot sortir l’ansietat de l responsabilitat d’escollir. Quan hi ha poques eleccions és fàcil escollir: entre lo bo i lo mitjà, però quan hi ha moltes coses és més dificil escollir, a més escollir vol dir “deixar coses” i podem haver escollir malament. “Escollir és el destí inevitable del nostre temps.” Ho volem tot, però escollim i ens acompanya una sensació de pèrdua, és una font de frustament psicològic i decepcions. “Lo quiero todo y lo quiero ya” Orange. “El que quiere serlo todo no puede ser nada” Invin Yalom, la cura Schopenhauer. Tot sí conté diversos “nos”. “No te digo no a ti, me digo si a mi mismo, todo si conlleva un no”. “Los individuos quieren ser todas las cosas, estar en todas partes, ser en todo el mundo, ya que su identidad está fragmentada. Este es el tipo de desordenes que se encuentra hoy en dia, mas que los efectos de las formas tradicionales de represion, negacion sexual, compresion de la libido, etc. (neurosi) Alberto Melucci

LA RESPONSABILITAT DE SER UN MATEIX -Comunitat tradicional: un podia ser simplement, sense pensar-hi. -Era “comparació universal”: multiplica els patrons de comparació de que disposa el Jo.

-Som responsables del nostre futur. -

La identitat és una qüestió d’elecció. “La individualización consiste en convertir “identidad” humana de algo dado n una “tarea” y cargar a los autores con la responsabilidad de cargar con esa tarea y las consecuencias…”

2. La Experiència de la Identitat: Narrativa de Si mateix -Tipus d’identitat (personal/social) -Diversitat del Jo -Comparar “Jo actual”- “Jo ideal” -Dibuixar el “Jo ideal” pot ajudar-nos a donar sentit a la nostra vida.

Perquè fem alguna cosa calen 3 coses: -Saber-la fer -Estar motivat -Creure que la pots fer. Si tu creus que no tens poder per fer-ho, no ho faras. Per ser el protagonista de la teva vida has de prendre algunes decisions i fer canvis, i això té dificultat perquè tenim por a fer-ho. “Para venir a lo que no sabes has de ir por donde no sabes”. San Juan de la Cruz El primer pas és el més difícil perquè sortim de la zona de confort. Si esperéssim a estar preparats per fer-ho potser mai el fariem, per això aplaçem coses.

A vegades un no pren una decisió per evitar un torment emocional a curt termini, però a mig i llarg termini acaba sent més perjudicial. “No és la dificultat la que impedeix atrevir-se, sino que no atrevir-se prové tota la dificultat” Schopenhauer. Carlos Castaneda, las enseñanzas de Don Juan. Una forma yaqui de conocimiento: Si vols convertir-te en un home de coneixement hauràs de véncer a 4 adversaris: -Por (complexes, prejudicis) “No debe correr”. Debe desafiar a su miedo y pese a él, debe dar el siguiente paso en su aprendizaje, y el siguiente y el siguiente. Puede estar lleno de miedo pero no debe detenerse.” -Claredat Creure que ja ho saps tot, una vegada superes la por. “Esa claridad de mente, tan dificil de obtener, dispersa el miedo pero tambien ciega. Fuerza el hombre a no dudar nunca de si. La seguridad de que puede hacer cuanto se le antoje, porque todo lo que ve lo ve ocn claridad. Pero todo eso es un error, es como si viera algo claro pero incompleto. Dudar hasta cierto punto de ti mismo es bueno -Poder De vegades el poder et té més a tu que tu a ell. QUI SÓC JO? Test original (10 preguntes) -Donar 10 respostes -QUI VULL SER? “jo ideal” Viktor Frankl, L’home en busca del sentit. -Donar un seignificat al patiment -Qui té un per què per viure, trobarà quasi bé sempre el com” (Nietzsche) -Logoteràpia (III Escola de Psicoteràpia de Viena): donar un sentit a la vida. La motivació bàsica de l’ésser humà no es evitar el dolor i buscar el plaer sinó donar un sentit a la vida. “Les pàgines mes fosques de la vida es pinten de colors quan les pots posar al servei del altres.” Jorge Font Identitat situada i múltiple: -Realisme del Jo: tenim un jo autèntic que podem describir, s’enten com una substancia que existeix amb anterioritat al nostre esforç per descriu-re’l. -Totes les versions del jo són producte de diferents relacions amb els altres. -Més que trobar-nos a nosaltres mateixos hem de construir-nos. -Sortir de la lògica essencialista d’un jo autèntic, abandonar el jo sóc així i passar a l’estic sent així ara.

TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL (Tajfel i Turner): -Les persones mantenen, en part, la seva autoestima a través de la identificació amb grups que consideren millors que altres grups als quals no pertanyen. Una forma d’aconseguir autoestima és comparant-nos amb altres grups. -És a través de comparacions socials favorables a l’endogrup que s’aconsegueix i manté una identitat social positiva. “Som el que som perquè ells no són el que nosaltres som”. -La discriminació intergrupal augmenta l’autoestima. -Una autoestima baixa o amenaçada afavoreix la discriminació itergrupal. Necessitar algú per sota per sentir-te millor “si n ets millor que un negre no ets millor que ningú). -Reaccions davant una identitat social negativa Ex:Test de la nina: “White doll, black doll”. Preguntaven que nina era la més maca intel·ligent i tots deien que la blanca, inclús els negres. -Tancar-se al seu grup i admetre que té una posició inferior. -Mobilitat individual: canviar de grup si es té la possibilitat -Creativitat social (redefinir els termes de comparació) -Reavaluar positivaments certs atributs del grup -Canviar la dimensió de comparació -Competició social

TEMA 4. PERCEPCIÓ SOCIAL

**1. NATURALESA INFERENCIAL DEL PROCÉS PERCEPTIU

2. ATRIBUCIÓ DE LA CAUSALITAT
3. BIAIXOS ATRIBUTIUS**
4. Naturalesa inferencial del procés perceptiu -La percepció comporta una interpretació La realitat no parla per sí mateixa, no podem veure “la cosa en sí”, sinó que a la realitat hi hem d’arribar a partir d’alguns esquemes a priori. -La realitat es forma a partir d’esquemes a priori. Per poder veure la cosa “tal com és” (sense cap contaminació) sense cap esquema a priori, hauriem de tenir la ment compleament oberta, buida. “Una ment perpètuament oberta, seria una ment perpètuament buida” Bertran Russell “Sense el concepte la percepció és cega” Immanuel Kant -Prejutgem la realitat en base a les nostres expectatives o creences. Ex: seguidors de Barça i Madrid veuen diferent nombre de faltes. Ex: constelació osa menor, deien que era un cullerot, una caravana, un bou, etc. El coneixement que tenim d’un objecte, les expectatives influeixen en com ho veiem. -“Són les persones les que veuen o pereben i no els seu ulls”. Ex: prova del petó amb models i micos. Moltes vegades no experimetentem el món tal com és sinó tal com som nosaltres. -La percepció és un procés selectiu. Ex: quantos pases de pelota fa l’equip de bàsquet?

“Es fácil pderder de vista algo que no buscas” -Podem estar cecs per allò evident i a més “Som cecs a la nostra ceguesa”. No som conscients de que podem deixar de veure coses que són òbvies però pel context o la concentració en alguna altra cosa deixem de veure-la. -La percepció és un procés selectiu i està influenciat per les necessitats socials i culturals, els aprenentatges i altres característiques personals. Experiment clàssic de Bruner i Goodman. 1947: estimar la grandària de diverses monedes. Grup control: mida de cartrons (encert màxim). Mida de les monedes, sobreestimaven el valor quan era de 25, 50 cèntims que no quan era d’ o 2 cèntims. Els nens que venien de dificultats econòmiques sobreeestivamen més el valor de les monedes.

2. Atribució de la causalitat Ens enfrontem al món a través d’esquemes causals, necessitem saber què ha pasat, com i per què. -Per què?: Atribució (comprendre les causes del comportament) -Dues atribucions bàsiques: internes i externes ->Quines conseqüències té fer un tipus d’atribució o un altre? -Responsabilitat. Ex: ha perdut perquè és dolent (interna), ha perdut perquè tenia el camp massa gran (externa). No és culpa seva sinó de la situació. -Segons l’atribució que fem construïm la realitat d’una manera o d’una altra. -Fer una atribució situacional o disposicional ens porta a abordar els problemes personals i socials de forma molt diferent. El factor cultural és factor intern i extern: aquest individu es comporta així perquè és d’aquesta cultura… Exemple: fets d’Abu Grahib -El mateix problema el podem abordar de manera múltiple segons quin tipus d’atribució fem. -Estratègia de psicologització: acaba convertint a les persones en el problema. (atribueix responsabilitat a l’individu). -Estratègia de psicologització: oblidem els factors socials i ho centrem tot en variables externes estables de l’individu. És a dir, acaba convertint a les persones en el problema. -Altres dimensions: estable-inestable, controlable-incontrolable. Ex: està cansat (intern però inestable) Un mateix soroll ens pot molestar més o menys segons si és controlable o incontrolable. -Funcions: control, mantenir l’autoestima i presentació del Jo.
3. Biaixos atributius (o de correspondència) ERROR FONAMENTAL D’ATRIBUCIÓ (BIAIX DE CORRESPONDÈNCIA) -La tendència a subestimar la influència de la situació i a sobreestimar la influència disposicional quan observem la conducta dels altres. Tendim a pensar que aquell s’ha comportat d’aquella manera perquè és d’aquella manera. Tenim més dificultat per dir com són els altres que per dir qui som nosaltres. -S’accentua quan hi ha conflictes entre individus ogrups.