HISTÒRIA ECONOMICA
CURS 2015-2016
membres del grup
Lídia farré gaset (78101699R)
ALEXANDRA FERENEZ (X9802924W)
guillem gangolells (39423383A)
kevin mascarò (XDA515711)
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
QUESTIONARI PRACTIQUES 1 I 2, Ejercicios de Historia Económica
Asignatura: Història Econòmica, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdL
Tipo: Ejercicios
2015/2016
1 / 15
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga QUESTIONARI PRACTIQUES 1 I 2 y más Ejercicios en PDF de Historia Económica solo en Docsity!
HISTÒRIA ECONOMICA
CURS 2015-
membres del grup
Lídia farré gaset (78101699R)
ALEXANDRA FERENEZ (X9802924W)
guillem gangolells (39423383A)
kevin mascarò (XDA515711)
1. EL CAPITALISME EN PERSPECTIVA HISTÒRICA.
1a. Comenta els tres gràfics de Piketty d’emprar el llibre de Feliu Sudirà per contextualitzar els comentaris.
GRÀFIC 1: El tipus de gràfic és lineal. Aquest gràfic representa la relació que hi ha entre el rendiment del treball i el rendiment del capital. En l’eix d’ordenades vertical apareix representat el rendiment del treball i del capital, en percentatge del rendiment nacional. L’eix d’ordenades horitzontal representa el temps, que va des de 1770 fins al 2010 en intervals de 20 anys. Les dos variables s’apropen més al 1850. Es pot observar que a major nivell d’economia hi ha menor diferència entre les rendes del capital i les rendes del treball.
GRÀFIC 2 : El tipus de gràfic és lineal. Aquest gràfic representa la desigualtat de la renta als EUA, compresa entre 1910 i 2010. En l’eix d’ordenades vertical apareix representat en percentatges el ingrés nacional. L’eix d’ordenades horitzontal representa el temps, que va des de 1910 fins al 2010 en intervals de 10 anys. El màxim punt de desigualtat és a l’època de la gran depressió. Aquesta desigualtat s’estabilitza i es redueix durant l’època dels anys 1930 i 1940. La renda creix i es redistribueix perquè hi ha una inversió pública, apareix la seguretat social i la obra pública.
GRÀFIC 3: El tipus de gràfic és lineal. Aquest gràfic representa la desena part superior, que són Europa i els EUA comprés entre els anys 1900 i 2010. Com es pot veure el nivell de renda és alt. Als EUA hi ha el % de gent amb més rendes de 45-50% als anys
- Els països representats són EUA, Alemanya, Suècia, França i el Regne Unit. En l’eix d’ordenades vertical apareix representat en percentatges, la desena part superior dins del ingrés nacional. L’eix d’ordenades horitzontal representa el temps, que va des de 1900 fins al 2010 en intervals de 10 anys. L’any 1900 els valors eren alts, però aquests valors van anant disminuint a partir de 1930, del 1940 al 1970 s’estabilitza i a partir dels anys 80 van tornar a pujar fins a situar-se en uns valors molt elevats. Entre els anys 1950 i 1970 la desena part superior representa el 30-35% dels ingressos nacionals en Europa i als EUA. En Alemanya a partir del 1930 la renda disminueix però després s’estabilitza perquè l’estat actua com a motor econòmic.
1b. Quina conclusió en treus a partir dels comentaris anteriors sobre el capitalisme actual?
En aquesta gràfica surt representada l’evolució dels índex d’atur a Espanya des del 1987 al 2012. L’evolució en vertical de la gràfica senyala el percentatge de població espanyola que es trobava en atur i l’evolució horitzontal senyala els anys que succeeixen.
Podem distingir tres casos de persones en atur que fan referència a les línies de la gràfica. La línia de color blau representa la taxa d’atur d’Espanya, la línia verda senyala la taxa de les persones de referència de casa que es troben en atur i la línia lila indica la taxa de famílies amb la totalitat dels seus membres en atur.
Com podem observar, les tres gràfiques segueixen una evolució molt similar però en percentatges diferents i variacions menors. La taxa d’atur d’Espanya es mou entre percentatges del 8% com a mínim i del 25% màxim, podem veure com és la taxa que sofreix les majors variacions. Pel que fa a la taxa de persones de referència de casa en atur es mou entre percentatges del 5% com a mínim i del 21% màxim. Finalment, en el cas de l’índex de famílies amb la seva totalitats de membres en atur té uns índexs del 3% com a mínim i 10% màxim i és la taxa amb variacions menors.
Al principi, de l’any 1987 al 1990 podem observar com les taxes disminueixen progressivament fins el 1991 que augmenten les taxes durant 3 anys fins superar l’estat de les pròpies taxes l’any 1887. Des del 1994 al 2007, els índex baixen en picat i arriben al percentatge menor de tota la gràfica, exceptuant un petit augment dels índex entre els 2001 i 2003. Finalment, les taxes d’atur es disparen del 2007 al 2012 passant del mínim percentatge màxim de tota la gràfica.
- (^) Evolución de las tasas de paro del año anterior, tasa de pobreza y exclusión social y del SMI (2004-2014*):
En aquesta gràfica surt representada l’evolució de la Taxa de Pobresa i Exclusió Social (TPES), de la Taxa de Pobresa (TP) i del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Espanya del any 2004 al 2011 i l’estimació de l’evolució de les mateixes taxes del 20012 al 1014. L’evolució en vertical de la gràfica senyala el percentatge de les taxes i l’evolució horitzontal senyala els anys que succeeixen.
En primer lloc, podem observar l’evolució de la TPES representada per la línia blava. Durant l’any 2004 fins al 2009 no sofreix gaires variacions i es mou entre el 23% i 24%, a partir d’aquest moment, les taxes augmenten progressivament fins al 2011 i arriben al 27%. Aleshores s’estimen augments dels percentatges fins al 2014 que arribaran al 31%.
En segon lloc, podem observar l’evolució de la TP representada per la línia verda. Durant els quatre primers anys hi ha un descens dels percentatges que es redueixen del 11% al 8%. Des de l’any 2008 al 2011 les taxes augmenten fins al 20% i s’estima que durant els tres següents anys segueixi augmentant fins al 25%.
Finalment, podem observar l’evolució del SMI representada per la línia rosa. Les taxes del SMI augmenten del 2004 al any següent, però l’any 2006 tornen a disminuir. Des d’aquest punt, el SMI es redueix fins al 2011 i s’estima una congelació d’aquest els anys vinents.
- Polarización de los salarios en Espanya en relación al Salario Mínimo Interprofesional (2012):
En aquesta gràfica de barres ens surt representat el percentatge de persones que cobren un cert salari en relació al salari mínim interprofessional (SMI). Apareixen diferents barres que van en relació als cops que supera el seu salari al mínim interprofessional, hi ha que el salari supera un cop al salari mínim fins als que el superen més de 5 cops. La part vertical de la gràfica senyala el nombre de assalariats en milions que cobren les determinades quantitats, tot hi que les barres corresponen també al percentatge dels assalariats.
La barra blava representa els percentatges aportats per l’Estadística de Salaris (AEAT) i la barra vermella representa els percentatges aportats per l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE), la qual en el seu percentatges exclou a les persones que cobren menys del SMI a diferència del primer.
Les persones que cobren 0 o 1 cop el salari interprofessional són les més extenses en el cas de la barra blava que representen el 32,9% , mentre que en la barra vermella, al excloure als que cobren menys del salari interprofessional, el percentatge correspon al 12,3%.
A partir d’aquí, el percentatge de gent es va reduint a mesura que el salari augmenta. Hi ha més persones que cobren dos cops el SMI que no pas els que el cobren tres cops,
Els objectius principals d’aquest model econòmic son: una reactivació de la economia per via del consum i la inversió, establiment d’una sèrie de controls bancaris més estrictes amb un fi principal de evitar que es pogués provocar una altra situació similar de crisi en el futur.
2c. Bibliografia i fonts emprades.
http://queaprendemoshoy.com/que-es-el-new-deal/
https://sites.google.com/site/wikitrabajocrisis/caracteristicas-de-la-crisis-espanola
3. PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I INNOVACIÓ
TECNOLÒGICA.
3a. Defineix el concepte de macroinvent i de microinvent. Posa un exemple.
El procés d’industrialització es produeix amb l’aparició d’un conjunt d’invents que se’ls nomena macroinvents, entre els que podem trobar el ferrocarril, l’automòbil o bé la electrònica. Aquests macroinvents donen pas al que nomenem microinvents, a partir d’un procés tecnològic, els quals son emprats per a millorar els macroinvents.
Un macroinvent és una idea radical que té un fort impacte en la producció, com ara la maquina de vapor o diferents maquinismes que estimulen la inversió amb el fi de obtenir la major font de beneficis a partir de l’aplicació d’aquestes idees
Un microinvent afecta directament als macroinvents, ja que té com a finalitat la millora de les seves prestacions, o bé els permeten adaptar en altres sectors productius. Aquests són els que ajuden a un major creixement de la productivitat. També són més nombrosos que els macroinvents.
3b. Explica breument un dels principals invents de la revolució industrial.
Un dels invents creats durant la Revolució Industrial va ser la Llançadora Volant creada per John Kay l’any 1733. Aquest invent va permetre l’automatització del procés de filar i va millorar l’efectivitat dels telers. D’aquesta forma es van poder teixir peces més ràpides i més amples. A més a més, va estimular la demanda de més fil. Es van desenvolupar tècniques que van permetre produir més fil, com per exemple: spinng jenny, wàter-frame i mule jenny, els quals van abaratir el cost del teixit però alhora van estimular la recerca de telers més resistents i ràpids per fabricar roba.
Abans de que s’inventés la Llançadora Volant, els teixidors havien de passar per el servei de transport per mitjà dels fils de l’ordit amb la mà. Però, gràcies a la seva creació es va posar el transport sobre rodes i es controlava amb un controlador.
3c. A partir de la lectura sobre James Watt [pp. 8 a 11], indica breument quines han estat les dues aportacions bàsiques d’aquest inventor a la revolució industrial.
Per començar, remarcarem que Adam Smith (el catedràtic de la universitat de Glasgow) va demanar a Watt, que reparés un model de funcionament real de la màquina de Newcoment, és a dir, la primera màquina de vapor. Watt durant el procés de reparació de la mateixa, va observar que el gran consum d'energia que requeria aquesta màquina era degut a que el vapor del escalfador d'aigua tenia una durada molt curta, fet que va raonar mitjançant el efecte escala. Watt, després d'investigar a fons el mecanisme de funcionament d’aquesta màquina, va fer unes petites modificacions (1769), canviant el funcionament amb dos cilindres, un de fred i un altre calent en un condensador apart, fet que podríem considerar un microinvent.
Per altre banda, l'any 1769 Watt va patentar la seva primera màquina de vapor, després d'investigar sobre la teoria del calor latent de Black. Sobre aquesta primera màquina sabem que Watt va
troba en auge cada any en el cas dels tres països, destacant la de Gran Bretanya que es troba superior a la dels dos altres països exceptuant el període que comprenen els anys 1905 i 1913 on Alemanya va sofrir un elevat increment de productivitat. A més a més, en aquest període també va superar la productivitat de França, la qual havia tingut uns nivells més elevats durant els anys abans.
- Quadre IV.10: Aquest quadre mostra l’evolució dels nivells d’industrialització per habitant de un seguit de països d’Europa des del 1800 fins al 1910. Com hem observat als quadres anteriors, els nivells sofreixen un seguit d’increments cada any. Gran Bretanya és el país que mostra els nivells més alts, seguit de França i Alemanya que destaquen dels altres països del quadre. Aleshores podem observar que Suècia, Hongria, Itàlia i Espanya es troben bastant dels països esmentats anteriorment, amb un nivell d’industrialització per habitant d’entre el 120 i el 300.
4b. Comenta el quadre 2 de la pagina 18. Té alguna relació amb el quadre IV-10?
En aquest quadre apareix la distribució de producte nacional entre l’agricultura, la indústria i el sector serveis de França, Gran Bretanya, Itàlia, Suècia i Alemanya. Podem dir que en el cas de tots els països el percentatge en l’industria augmenta i en l’agricultura disminueix.
Podem veure clarament que les dades reflectides en aquesta quadre, en relació a la renda per càpita, és força proporcional amb els nivells d'industrialització que hem vist al quadre IV-10.
Relacionant conceptes i raonant la informació aportada, podem deduir que aquesta elevada renda per càpita que trobem en alguns països com per exemple a GB, és molt més elevada que d’alguns altres països com Itàlia. Això ens indica que la capacitat d'inversió dels països amb una alta renda per càpita, tant en territoris propis com en aliens, és superior a la dels altres països. Un dels condicionants d'aquesta elevada renda per càpita que trobem en alguns països, és l’alt nivell d'industrialització, que és possible gràcies a un gran poder d'inversió. Creant aquesta mena de roda, sembla que els països mes rics hagin de seguir creixent, mentre que els que tenen menys recursos estiguin condicionats a tenir un creixement molt limitat.
4c. Etapes de la industrialització catalana: origen, mecanització i sectors industrials.
Fins al segle XVIII, tots els productes s’elaboraven en petits tallers d’artesans que es trobaven a les ciutats. Aquests, feien la feina manualment; no feien ús de màquines i ho feien amb algunes eines. Cadascun d’ells feia les peces completes i seguia un ritme de producció condicionat pels límits del treball manual.
A finals de segle comencen a aparèixer i generalitzar-se les fàbriques on els treballadors utilitzaven les maquines per treballar. Aquesta aparició va donar lloc a que les activitats industrials es concentressin a un lloc i a més va modificar l’organització del treball i
cada obrer tenia una tasca especialitzada en el si del conjunt productiu. Es va fer el
pas de societats agràries a societats industrials, amb tota una sèrie de canvis paral·lels de caire institucional, econòmic, social i cultural. No obstant, aquest canvi a Catalunya va quedar en mig a causa del desenvolupament d’un nucli industrial de dimensions reduïdes i limitat al sector tèxtil.
El procés d’industrialització catalana va tenir lloc al segle XVIII, enganxat amb la industria cotonera i les fàbriques indianes que van començar a créixer en producció i on s’introduïen les primeres filadores mecàniques. Aquest procés, es va veure aturat al principis del segle XIX per la Guerra del Francès, la qual va provocar un gran desgavell econòmic i sobretot cal destacar la pèrdua dels mercats colonials amb la independència de les colònies americanes. Això va provocar que els productes tèxtils catalans s’haguessin d’encarar a un mercat reduït com era l’espanyol el qual no oferia moltes possibilitats per expandir-se perquè tenien poca integració i problemes de comunicació.
També, es va realitzar de manera retardada el procés de mecanització i modernització i limitadament respecte la resta d’Europa. A més a més, Catalunya es trobava amb una falta de recursos naturals com el carbó i el ferro.
El principal sector industrial va ser el tèxtil cotoner i llaner que al llarg del segle va experimentar una creixent mecanització. Com altres sectors també podria destacar la metal·lúrgia, amb indústries com La Maquinista Terrestre i Marítima. Aquestes tenien poques possibilitats d’expansió a causa de la mancança en matèries primeres i indústries com la química i l’elèctrica. D’altra banda, la construcció naval va patir un greu retrocés per la pèrdua dels mercats colonials.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/03/la-industrialitzacio-de-catalunya-en- el-segle-xix/
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/947m.pdf
5. LA CONSOLIDACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ALS
ESTATS UNITS (1860-1910)
5a. A partir dels quadres i el gràfic de les pàgines 29 a 31, explica els canvis en la industrialització dels Estats Units. Finançament, sectors, mercats interior i exterior, etc.
Durant la Revolució Industrial els Estats Units van ser molt importants en el mercat internacional pel que fa a la seva producció. Aquest èxit recalcava la capacitats dels empresaris per poder adoptar les noves tecnologies i crear les organitzacions necessàries per explotar-les. Les seves industries destacaven per el ritme que duien a terme en les innovacions tecnològiques, la disponibilitat d’entrar en grans mercats i la necessitat de capital. No obstant, la presencia d’una població en creixement i la dotació de recursos naturals com terra fèrtil, minerals, or i petroli van significar els factors fonamentals en el creixement industrial. A més a més, aquesta revolució industrial no va ser una coincidència si es consideren abundants les quantitats de carbó i ferro que posseïa el país juntament amb les notables millores aconseguides en l’extracció i refinació dels recursos naturals. Pel que fa al sistema de transports, es va dur a terme una gran xarxa que podríem dir que era més gran que la ferroviària europea junta.
Tot i això el desenvolupament industrial als Estats Units va venir a causa dels avantatges productius per la disminució dels costos i la velocitat amb que es realitzaven les transaccions en l’economia.
Cal destacar que la població a les regions industrialitzades durant el segle XIX, va passar de 41 milions d’habitants al 1870 a 92 milions al 1910. Això va significar un augment en la demanda de productes agrícoles, la qual cosa es va traduir en una rapida transformació de mètodes i tàctiques en l’agricultura i en el transport d’aliments. El
sector agrícola va començar a disminuir en la proporció dels treballadors que s’hi dedicaven i aquests es van incorporar al sector industrial.
La industrialització als Estats Units va tenir el seu fonament en el desenvolupament del mercat interior que es va veure afavorit pel sistema de transport i el creixement de la població. El comerç exterior va mostrar una menor importància relativa en l’exportació de productes agrícoles degut a la tendència d’intercanviar productes manufacturats.
Durant aquest període, els Estats Units va deixar de ser una font de matèria prima dedicant una gran quantitat de productes manufacturats i minerals per a l’exportació.
Les inversions estrangeres del país, en un principi generalitzades a Gran Bretanya en un 80%, van passar solament a un 60%. Als Estats units, l’empresa moderna va aparèixer a les últimes dècades del segle XIX. Els empresaris industrials es van preocupar per buscar les millors estratègies per a operar amb guanys tenint en compte les fluctuacions en els preus dels productes. D’aquesta manera van sorgir noves tècniques administratives que propiciaren el sorgiment de nombroses empreses.
4b. Bibliografia i fonts utilitzades.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/revolucio-industrial/
http://ccsocials.blogspot.com.es/2009/09/02-la-revolucio-industrial-1- bah.html
http://www.buxaweb.cat/dossiers/revolucioindustrial.htm
6. En un màxim de 15 línies explica quin paper poden jugar les
aportacions de la Història Econòmica en la societat actual.
La Historia Econòmica té un paper fonamental en la societat actual, ja que a partir del seu estudi podem afrontar els problemes econòmics actuals per mitjà de lo après en el passat i poder així afrontar els contratemps actuals ocasionats en gran part per una mala gestió dels nostres recursos històrics. En la societat actual, l’estudi de la Historia Econòmica a de servir de mirall per donar raó o explicació al nostre present concret i poder vincular-lo a la nostra pròpia realitat per a justificar la nostra vida i els nostres futurs projectes. Lo històric es fa necessari al conèixer altres àmbits de la realitat present, tant propera com distant: cultura, societat, situacions polítiques, problemes