¡Descarga Educación inclusiva: Diferencia, comprensividad, acción compensatoria y más y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
• Concepte: El terme atenció a la diversitat té múltiples lectures, encara que totes
estan interrelacionades. L’atenció a la diversitat es un principi bàsic del nou sistema educatiu, es configura com una estratègia global. Com un ajut ajustat a les característiques i necessitats de tots els alumnes en el marc d’una opció per un ensenyament adaptat. Si bé això es del tot cert, convé no caure en reduir el tractament a la diversitat a les mesures que implica el seu desenvolupament. L’atenció a la diversitat es tant un principi com una estratègia. Hi ha un conjunt d’opcions de fons (psicoeducatives, pedagògiques, sociològiques, ètiques) que fonamenten les mesures i el desenvolupament de les mateixes en els centres.
Des de la perspectiva dels fonaments psicopedagògics de l’aprenentatge, atenció a la diversitat implica conèixer les característiques cognitivorelacionals dels alumnes que condicionaran l’aprenentatge i l’ensenyament (capacitats, interessos i motivacions) per a poder desenvolupar un ensenyament adaptatiu que s’hi ajusti. Atenció a la diversitat és conèixer, respectar i valorar les diferències psicosocials i culturals de l’alumnat i així evitar situacions de discriminació. Atenció a la diversitat és ensenyar valors de respecte, solidaritat, igualtat, dignitat i tolerància envers les diferències ètniques, religioses, culturals o de capacitats. Atenció a la diversitat és sinònim també de preocupació per les necessitats educatives especials de tots els alumnes que requereixen actuacions educatives extraordinàries. L’atenció a la diversitat és una condició per a superar les desigualtat i els desavantatges amb què certs alumnes accedeixen o bé són tractats en l’ensenyament. En resum, per al professorat, dins el context d’una educació comprensiva i obligatòria, practicar un ensenyament atent a la diversitat significa planificar, desenvolupar i avaluar una acció educativa que s’ajusti a les característiques individuals i socials de tots els alumnes, de manera que els permeti realitzar aprenentatges significatius dels diferents tipus de continguts que s’ensenyen i assolir un desenvolupament equilibrat de les diferents capacitats que configuren la identitat personal i cultural. Principi o criteri que cal tenir en compte a l'hora de planificar, desenvolupar i avaluar, en tots els àmbits o esferes d'un sistema educatiu (legislació, formació del professorat, currículum, etc.), com és el cas del sistema promogut per la LOGSE a l'Estat espanyol. És un concepte polisèmic que presenta multitud de facetes, cap de les quals no exhaureix o aglutina la resta.
• Termes relacionats:
Diferència – Desigualtat situació de desavantatge (en termes de menys oportunitats per a... o de diferències) pel que fa als drets i ales obligacions
escolars, en què es troben determinats alumnes. S’origina en la convergència i la interacció de processos de pobresa, desarrelament o marginació de l’alumnat, amb prejudicis, actituds i expectatives negatives envers aquest.
• Equitat – Igualtat d’oportunitats. Valor social i educatiu que resumeix
l'aspiració que tots els alumnes siguin considerats idèntics pel que fa a la seva dignitat com a persones; que es doni la mateixa importància a les seves necessitats educatives, siguin quines siguin; que, de resultes d'això, les necessitats especials dels grups minoritaris no siguin considerades menys importants o secundàries en comparació amb les de la majoria.
• Comprensivitat: principi o criteri que poden adoptar els sistemes educatius,
especialment pel que fa a l’organització de l’etapa d’educació secundària, segons el qual s’ofereix un tipus d’ensenyament públic polivalent a la gran majoria de l’alumnat d’entre 11 i 16 anys; es retarda el màxim la separació d’alumnes en branques diferents (acadèmica enfront de vocacional o professional); es desenvolupa un currículum comú que conté els elements d’una cultura general àmplia, es porta a terme en els centres escolars del barri o de la comunitat local i es reforça el fet que els alumnes siguin agrupats de manera mixta i flexible. Les actuacions dirigides a promoure l’ensenyament comprensiu han de ser equilibrades i compatibles amb les que es dirigeixen a fonamentar l’atenció a la diversitat.
• Acció compensatòria: conjunt d’actuacions i mesures que s’apliquen en
alguns sistemes educatius per garantir la igualtat de drets i l’equiparació d’oportunitats per als alumnes en desavantatge, ja sigui per raó de naixement, origen o procedència, o per la situació social, capacitat, salut o forma de vida dels progenitors.
MESURES ORDINÀRIES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
• Currículum obert i flexible: l’atenció a la diversitat, s’ha concretat, en primer lloc, a
través de les decisions adoptades a la LOGSE referents a l’establiment d’un currículum relativament obert i flexible que de ser concretat i adequat en diferents aspectes. Aquest primer conjunt de mesures respon, entre altres motius, a la necessitat que cada comunitat autònoma, cada comunitat educativa i cada professor
amb ple sentit per a la totalitat de l’alumnat (siguin quines siguin les característiques o les condicions personals) i garanteix un desenvolupament harmònic d’aquest alumnat.
• Àrees curriculars: Les àrees curriculars es refereixen a una gamma àmplia dels
camps del coneixement i de la cultura del nostre temps. Així, trobem les dimensions humanística, científica, tecnològica, artística, creativa i també l’ètica, cosa que permet una pluralitat de situacions més gran en què l’alumnat pugui desenvolupar les capacitats bàsiques expressades en els objectius generals. D’altra banda, la configuració d’un ensenyament obligatori de caràcter comprensiu ha fet que el disseny dels currículums oficials tingui com a objectiu central que els alumnes assimilin de manera significativa i crítica els elements bàsics de la cultura del nostre temps que els permeten el seu desenvolupament personal i social en l’entorn actual. Es tracta, doncs, d’afavorir la dimensió cultural en lloc de l’especialització dels continguts de cada àrea a fi que l’alumnat desenvolupi unes capacitats bàsiques que li permetin viure en societat i de manera que les porti a la pràctica tant al centre escolar com en la vida quotidiana. Per això també es procura que els continguts tinguin una dimensió que reforci els aspectes pràctics, útils i aplicables a situacions habituals i corrents fora del marc escolar.
• Continguts: Els blocs de contingut de cada àrea per a tota l’etapa s’entenen com
agrupacions dels continguts que es consideren més adequats per a fomentar les capacitats indicades als objectius generals. A partir d’aquesta definició es proposen els continguts estrictament necessaris per a l’adquisició de les capacitats. D’acord amb aquesta definició, la formulació del blocs és prou àmplia i oberta (no constitueixen en absolut un temari) perquè els equips docents elaborin les seves propostes educatives adequant-les al seu centre segons les característiques de l’alumnat i el context socioeconòmic i cultural. Els blocs s’organitzen mitjançant tres tipus de contingut relatius a conceptes, a procediments i a normes, valors i actituds, ja que tots tres contribuisin en la mateixa mesura a l’adquisició de les capacitats esmentades en els objectius generals. Aquesta diferenciació, però, no és el més important, ja que la necessitat de treballar al mateix nivell i amb un èmfasi i una intencionalitat idèntiques els tres tipus de continguts és un element decisiu per a l’atenció a la diversitat.
• Conceptuals. D’una altra banda, no hem d’oblidar que si el que s’ensenya
correspon només o majoritàriament a un àmbit de continguts, que consisteixen principalment en fets i conceptes (com ha passat
tradicionalment), és indubtable que s’exclourà els alumnes que tinguin més dificultats d’aprenentatge.
• Procedimentals. En canvi, si els processos d’ensenyament inclouen, amb un
valor igual, continguts referits també a procediments, valors i actituds, és indubtable que s’afavorirà la inclusió o integració de molts més alumnes a l’ensenyament ordinari (penseu, per exemple, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials associades a un retard mental) perquè llavors l’ensenyament també tindrà sentit per a ells.
• Actitudinals.
• Ensenyaments transversals: Els ensenyaments o temes transversals , en la
mesura que intenten reforçar en particular actituds i valors lligats inequívocament a la dimensió ètica i a l’autonomia moral dels alumnes, es configuren com un element fonamental per a reforçar una de les dimensions bàsiques de l’atenció a la diversitat En efecte, són ensenyaments d’un gran valor, tant per al desenvolupament integral dels alumnes com per a un projecte de societat més lliure i pacífica, més respectuosa amb les persones i també amb la mateixa naturalesa que constitueix l’entorn de la societat humana.
• Criteris d’avaluació o objectius terminals: Els criteris d’avaluació o objectius
terminals de cada àrea per a tota l’etapa, que fonamentalment són plantejats com una font d’informació per a permetre al professorat conèixer el grau de consecució dels objectius d’àrea i generals i ajustar, en conseqüència, el procés d’ensenyament i d’aprenentatge, es revelen com uns elements de gran valor per a assegurar una atenció adequada a la diversitat.
• Optativitat: els instituts d’educació secundària disposen també d’un altre
procediment de gran valor per a adequar les propostes educatives del centre a les diferències individuals dels alumnes: la planificació de l’optativitat. La capacitat que ofereix l’organització i el desenvolupament d’aquest espai per a aprofitar com més millor els interessos i les motivacions de l’alumnat el converteixen en una via privilegiada per a donar resposta a les necessitats educatives dels estudiants i, en definitiva, per a treballar les capacitats de l’etapa mitjançant uns ensenyaments més adaptables que els que s’estructuren a través de les àrees bàsiques del vitae.
aquesta direcció, l’esquema que hauria de seguir les nostres actuacions s’hauria de fomentar en les premisses següents:
• Dificultats d’aprenentatge qualsevol alumne pot presentar problemes
d’aprenentatge.
• Dificultats educatives resulten de la interacció entre les característiques de
l’alumne i el currículum de l’escola.
• Integració escolar no es pot demanar que un alumne s’adapti a la escola si
se’l separa d’aquesta.
• Progrés de tots els alumnes es responsabilitat del professor
• Sistemes de suport als professors pq puguin assumir la responsabilitat.
INTEGRACIÓ: política i pràctica educativa que deriva del principi de normalització i pel qual alguns alumnes amb necessitats educatives especials són escolaritzats en centres ordinaris amb l’ajuda del professorat de suport i d’altres especialistes. La integració entesa d’aquesta manera conviu amb situacions de segregació a diferent nivell per a aquells alumnes que no són integrats. Per aquesta raó, se sol parlar d’una
• Integració física. integració física quan s’adopten mesures per a facilitar el
contacte i un cert coneixement entre alumnes amb necessitats especials i sense.
• Integració social. Es dóna la integració social quan els alumnes amb necessitats
educatives especials, tot i que estiguin escolaritzats en centres ordinaris, reben la major part de l’educació fora de la classe regular. Mantenen, però, bastant contacte amb la resta de companys.
• Integració escolar. Es parla d’ integració curricular en les situacions en què
l’alumnat amb necessitats educatives especials treballa juntament amb els companys en les activitats curriculars, cosa que no treu que es produeixin situacions de segregació parcial en una o més activitats curriculars. Les variables que cal tenir en compte en fer el pronòstic a l’hora de dirigir la intervenció en un centre educatiu en relació amb la integració escolar s’inclouen en 3 dimensions:
• La línia pedagògica o la proposta educativa del centre.
• L’estructura organitzativa.
• Es sistema relacional o aspectes psicosocials.
EXCLUSIÓ ESCOLAR: situació i sentiment que afecta un nombre creixent de persones que no poden accedir als seus drets i llibertats ni participar plenament en la seva comunitat perquè estan a l’atur o per raons de marginació, pobresa, desarrelament o prejudicis.
INCLUSIÓ ESCOLAR: política i pràctica educativa per la qual qualsevol nen, independentment de les seves necessitats educatives i, per tant, també quan la discapacitat és greu i profunda, ha d’anar a l’escola més propera, és a dir, a la qual hauria d’anar si no tingués necessitats especials. La “inclusió” se centra en les fites i capacitats individuals dels alumnes amb discapacitat dins de l’aula ordinària i requereix un sistema educatiu fortament orientat per valors en harmonia amb un ensenyament atent a la diversitat de l’alumnat. També requereix, entre altres factors, un currículum flexible, centres docents estructurats i dirigits correctament, un professorat disposat a adaptar els seus ensenyaments segons les necessitats educatives dels seus alumnes i estructures de col·laboració i de suport perquè aquest professorat pugui complir amb la seva responsabilitat envers tots els seus alumnes.
PROGRAMES DE TRANSICIÓ: fan referència al conjunt d’actuacions que adopten (o poden adoptar) de manera col·laborativa i coordinada els serveis socials, educatius i laborals per a facilitar el pas dels alumnes amb necessitat educatives especials de l’acabament de l’ensenyament secundari al món del treball. També han d’ajudar-los a entrar a la vida adulta i a integrar- se en la seva comunitat. Consegüentment, els processos de transició s’organitzen de manera que, en acabar, les persones amb discapacitat hagin adquirit els coneixements i les destreses que els permetin trobar feina, portar una vida independent i participar en la vida familiar i comunitària, com també en la defensa constructiva dels seus interessos en la comunitat
BLOC 2
programacions d’aula a un grup reduït d’alumnat o a un sol alumne a fi que puguin portar a terme l’escolarització amb èxit. modificació o ajustament dels objectius, els continguts, els criteris i els procediments d’avaluació, les activitats i la metodologia a fi d’atendre les diferències individuals dels alumnes.
• adaptacions de accés al currículum: modificació o provisió de recursos
espacials, materials o de comunicació que faciliten que l’alumnat amb
necessitats educatives especials pugui desenvolupar el currículum
ordinari o, si s’escau, el currículum adaptat. Es el conjunt de decisions i
mesures que es poden prendre per a facilitar l’accés a l’aprenentatge a
l’alumnat amb necessitats educatives especials.
• Adaptacions per afavorir la mobilitat.
• Adaptacions per afavorir la comunicació.
• Adaptacions per afavorir l’autonomia personal.
Una de les característiques més destacades del nou plantejament curricular és la seva obertura i flexibilitat. La programació de la intervenció educativa dirigida als alumnes amb necessitats especials no s’ha de convertir en una activitat paral·lela i marginal, sinó que ha de formar part dels nivells successius en què els centres han de desenvolupar i concretar el currículum.
• F 0 E 0 aquesta es la base del que s’entén com a ensenyament adaptatiu: un
ensenyament que de manera planificada i progressiva s’adequa a les característiques de l’alumnat a qui va dirigit; un ensenyament basat en l’establiment d’unes metes i uns objectius comuns que tenen a veure amb el desenvolupament de capacitats però permeten plantejar altres vies i mesures diferents per assolir els objectius, en un procés d’adaptació i d’ajustament constants. Per assolir aquest ensenyament adaptatiu cal que es donin els passos següents:
• Projecte curricular d’Etapa. document que recull el conjunt de decisions que
l’equip docent adopta per a adequar i concretar els diferents elements del currículum oficial a les característiques del centre i de l’alumnat que s’hi escolaritza. Aquest àmbit de decisions educatives constitueix el que s’ha anomenat 2º nivell de concreció del currículum. Les decisions que s’han de prendre són:
• Què cal ensenyar?
• Quan cal ensenyar?
• Com cal ensenyar?
• Què, com i quan cal avaluar?
El primer element que ens trobem a l’hora d’elaborar un projecte curricular d’etapa són:
• Els objectius generals d’etapa:
• Peculiaritats del conjunt de l’alumnat.
• La presencia d’alumnes amb necessitats
educatives especials. El segon element és la:
• Seqüència de continguts per cicle:
• Matisar els continguts de cada àrea curricular
que el currículum oficial estableix per a tota etapa.
• Incorporar altres continguts que el professorat
d’acord amb les característiques del context i de l’alumnat consideri important introduir en el projecte curricular. El 3er element són decisions relatives a:
• Organització i metodologia:
• Establir agrupaments d’alumnes oberts i
flexibles, bé dins de grup – classe, o bé entre aules del mateix cicle o curs que afavoreixin poder proporcionar una resposta educativa a la diversitat de l’alumnat.
• Fixar uns criteris als grups – classe que tinguin
en compte les característiques de l’alumnat.
• Establir criteris de selecció i adaptació de
materials vàlids per a tot l’alumnat.
• Definir la distribució del temps i ús d’espais del
centre tenint en compta les necessitats de tot l’alumnat.
• Potencial el treball de grup a fi d’afavorir la
interacció entre l’alumnat. I finalment cal prendre decisions sobre:
• L’avaluació.
dels objectius generals de cada etapa tal com estan establerts en els criteris d’avaluació.
• Donar prioritat a determinats objectius
i continguts.
• Modificar el temps d’assoliment dels
objectius.
• Grau de significativitat de les adaptacions curriculars. Podem considerar una
adaptació significativa la que afecta els objectius i els continguts nuclears o bàsics del currículum. El fet de decidir aquest tipus d’adaptacions pot qüestionar l’assoliment dels objectius generals d’etapa tal com estan establerts.
• Garanties en el procés d’adaptació curricular individualitzada:
• Avaluació acurada de l’alumnat:
• Aspectes generals del desenvolupament de l’alumnat.
• Nivell de competència curricular i estil d’aprenentatge.
• Aspectes destacats del context familiar i social.
• Aspectes destacats del context escolar.
• Responsabilitat en la presa de decisions.
• Les decisions d’adaptació han de ser contínuament revisades.
• Tot reflectit en un document individual d’adaptació curricular.
• Decisions sobre la modalitat o el tipus de suport.
BLOC 3
PROFESSORAT TUTOR: són els responsables d’adequar per al seu grup les mesures d’atenció a la diversitat que el centre adopta a escala general, i de coordinar el conjunt de les decisions adoptades respecte a la resposta educativa que rep cada un dels seus alumnes. Ha d’assegurar els processos de coordinació, col·laboració i consens entre el professorat pel que fa a les responsabilitats comunes i les específiques, a fi de garantir que hi hagi coherència en l’atenció global que rep l’alumnat sense diluir-ne el seguiment personal. Han de desenvolupar actuacions en els camps següents:
1. actuacions respecte a l’equip educatiu.
2. actuacions amb les famílies, individualment i col·lectivament, com a mediadors
entre aquestes i el centre escolar.
3. actuacions amb el grup – classe.
4. actuacions individuals amb l’alumnat.
PROFESSORAT DE SUPOR: professorat especialista encarregat de donar suport al procés d’ensenyament- aprenentatge de determinats alumnes. El professorat de suport del Programa d’integració s’encarrega de donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, mentre que el professorat de suport del Programa de compensatòria s’encarrega de donar suport a l’alumnat que pateix desavantatges socials.
LA CESSIÓ DE LA RESPONSABILITAT: la cessió de responsabilitat és la circumstància en què un rol determinat deixa d’assumir com a pròpies determinades funcions, delegant-les, explícitament o implícitament, en altres.
1. del tutor a l’orientador.
2. del professorat d’àrea al professorat de suport.
3. del professor tutor al professor de suport.
INTERVENCIÓ EDUCATIVA COORDINADA:
• CULTURA DE COORDINACIÓ I COOPERACIÓ
• MODEL COL.LABORATIU DE SUPORT I ASSESSORAMENT: l’assessorament
col.laboratiu es pot caracteritzar com un procés d’aprenentatge cooperatiu de construcció conjunta de significats compartits, mitjançant el qual els diferents implicats han d’anar adquirint nous coneixements que comportin en la millora dels processos educatius i de la mateixa institució escolar. Aprendre de manera cooperativa implica incorporar el punt de vista dels altres en l’anàlisi dels problemes i la recerca de solucions. El treball col.laboratiu dins el mateix equip de referència ajuda que tot l’equip d’un centre educatiu adopti el mateix model d’intervenció.
• CONDICIONS PER A UNA INTERVENCIÓ ADEQUADA:
• Equips de sector. Els equips de sector també anomenats equips d’orientació
educativa i psicopedagògica en el territori de gestió del MEC i equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) en la comunitat autònoma de Catalunya, són equips de professionals que s’encarreguen dels centres educatius d’una zona o sector. La seva característica comuna es que es tracta d’un servei de suport extern als centres educatius, amb seu i direcció independent, que atén un sector definit per l’administració educativa respectiva que acostuma a estar format per un grup ampli de centres entre els qual estableix prioritats d’atenció d’acord amb les necessitats que hi detecta.
• Departaments d’orientació. Es converteix en l’espai institucional on s’articulen les
funcions d’orientació i des d’una perspectiva especialitzada, l’atenció a la diversitat. Però cal recordar que l’orientació, en un sentit ampli, no és només competència seva, ja que totes les estructures organitzatives de l’institut s’ha de responsabilitzar de donar una resposta educativa ajustada a les necessitats de l’alumnat.
