






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Teoria de l'educació, Profesor: Xus Martín, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB
Tipo: Resúmenes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Infant difícil → mal tractament a la llar. Infants criats en felicitat. Infant difícil és l’infant infeliç. Afecció dels alumnes envers l’escola. No exercir pressió sobre l’infant i no interferir-ne el desenvolupament. La idea de Summerhill Escola moderna (1962) Assemblees escolars (gent del centre, alumnes i docents). Vots per igual. Summerhill comença com escola experimental, avui dia és una escola de demostració, demostra que la llibertat és viable. Escola en funció de les necessitats dels infants. Promoure l’originalitat. Escola més feliç del món. Infants lliures expressen menys odi que els oprimits. Classes optatives i en relació als interessos. Adults no tenen autoritat sobre els infants. Infants no tenen por dels professors. La funció de l’infant és viure la seva pròpia, no la que els pares volen. Les interferències i orientacions de part dels adults poden produir una generació d’autòmates. Si feu aprendre als infants per força, els convertireu en adults sense interessos. Una ullada a Summerhill Els nois són més creadors perquè l’escola satisfà més les seves necessitats. Infants poden jugar si no volen aprendre. Educació sense disciplina rígida → llibertat. En un altre temps enviaven els fills per pura desesperació. L’agressivitat en els infants que no són lliures és una manifestació de protesta contra l’odi que han experimentat. A Summerhill l’agressivitat no és necessària. Els nens agressius són els que no troben a casa amor i comprensió. Hi ha precaucions per salvaguardar la seguretat dels alumnes. Infants se senten tractats iguals i amb respecte. L’educació a Summerhill enfront de l’educació corrent Recerca de la felicitat. Educació per a la preparació per a la vida. Els estudiants de les escoles normals tenen un alt grau d’immaduresa, estan atapeïts de coneixements inútils; en el seu punt de vista sobre la vida es comporten com infants. Els han ensenyat a saber però no a sentir. Els manca el factor emocional. Aprenentatge amb joc. Què passa als graduats de Summerhill La por del pare és un mal presagi per a la salut dels fills. Desig de que els fills aprenguin més coses de les que ells va aprendre. No deixen que els fills segueixin el propi ritme. Treball creador o original remarcable. Alguns infants tenen culpabilitat per haver rebut poques lliçons, atesa la importància als exàmens a l’hora d’entrar en el mercat del treball. Infant té la sensació que el món està en contra del joc i a favor del treball. Les classes particulars a Summerhill La finalitat de les classes particulars és la ràpida adaptació a la llibertat. Alliberar-se dels complexos per mitjà de la llibertat. Efecte teurapèutic del treball creador. Classes particulars amb la finalitat de l’alliberament emocional. La teràpia no té efectes immediats. Les lliçons individuals eren una forma de reeducació. La finalitat era tallar els complexos resultats de la moral i la por. L’autogovern
Summerhill és una escola d’autogovern. Allò relacionat amb la vida social o de grup, es decideix per votació a les assemblees generals. Personal docent i infants tenen mateix valor de vot. Cada assemblea té lloc sota la presidència d’un individu diferent, nomenat pel president anterior, i el treball de secretaria és voluntari. Es deixa de banda les qüestions acadèmiques, els infants s’avorreixen. Es presenten queixes, acusacions o suggeriments. El president té facultats de posar multes a qui no es porta com cal. Càstig en relació amb el delicte. L’autogovern funciona. No hi pot haver llibertat si els infants no se senten lliures per governar la seva pròpia vida social. Quan existeix un cap no hi ha veritable llibertat. L’assemblea general escolar és més profitosa que les matèries escolars; és un escenari excel·lent per a la pràctica de l’eloqüència. El que té més importància de l’autogovern és l’àmplia visió que adquireixen els infants. Les seves lleis fan referència a realitats i no a aparences. La coeducació A la majoria d’escoles hi ha un pla per separar els nens de les nenes; els assumptes amorosos no són fomentats. Tampoc ho són a Summerhill; la diferència és que a la nostra escola no són prohibits. Amb la veritable coeducació, la vergonya queda quasi eliminada. Menys preocupació pel sexe. Les escoles han de ser coeducatives simplement perquè la vida és així. Pares i mestres tenen por de la coeducació pel perill de l’embaràs. Els infants condicionats són incapaços d’estimar. Per a la juventut, la incapacitat d’estimar esdevé una tragèdia. Els nois que no han estat sexualment reprimits es miren el sexe d’una manera natural, per això a Summerhill no es té por del llibertinatge sexual. El treball Llei a Summerhill → nois majores de 12 anys i el personal de la casa havien de treballar dues hores al camp cada setmana. Sou simbòlic. No intervenia el joc en el treball. No he vist mai cap infant gandul. Ganduleria és sinònim de falta d’interès o manca de salut. Un infant no pot estar mai parat. Els nens petits tenen una actitud davant del treball diferent. Els petits de Summerhill treballaran sense pensar en la remuneració. S’identifiquen amb les persones grans i el seu treball es una fantasia que esdevé realitat. Els adults exploten els infants amb massa freqüència. Als infants, no els agrada que s’abusi de la seva persona. El joc La infància és fonamentalment joc. Summerhill atorga gran importància al joc. Jocs en termes de fantasia. Els jocs organitzats suposen destresa, competència, treball en equip, en canvi el joc dels infants no requereix cap d’aquestes premisses. Els contes i les pel·lícules poden orientar el joc. Per als nens petits, realitat i fantasia sovint confonen. No he pogut descobrir on comença i on acaba la frontera de la fantasia. M’inclino a creure que els nens s’imaginen que les joguines són de veritat i només quan l’adult entra en el joc i recorda que tot és fantasia, torna al món real. Per als adults jugar es perdre el temps. D’acord amb aquesta concepció es construeixen escoles amb moltes aules i aparells costosos per ensenyar millor. L’infant lliure atorga major importància al joc que a l’estudi. La por pel futur de l’infant porta als adults de privar els nens del seu dret al joc. Si juga, com aprendrà alguna cosa? El teatre El teatre és una part important de l’educació. Només es representen obres escrites a Summerhill. Norma: una obra escrita per un mestre només es pot representar quan no hi ha cap d’escrita per alumnes.
La fantasia digne de guardar és la que es pot convertir en realitat. L’esperit de destrucció Infants no tenen consideració per la propietat, la destrueixen inconscientment. Infants tenen valors diferents als adults. La veritable missió destructora significa odi en acció (infant problema). La destrucció de l’infant normal és acte de fantasia creadora. La mentida Mentim perquè ens han obligat a viure d’acord un nivell moral inassolible. L’adult que menteix als infants és que no comprèn veritablement els infants. La llibertat no fa que desapareguin les mentides dels infants. Dir una mentida és una petita feblesa; viure una mentida és una gran calamitat. Els pares que viuen una mentida són veritablement perillosos. Les mentides germinen on germina la por. Suprimiu la por i desapareixerà la mentida. La responsabilitat Confiar obligacions als infants. No confondre deure i responsabilitat. El deure s’adquireix en el món dels adults. Infant ha d’assumir responsabilitats per a les quals estigui preparat i prendre decisions que li corresponen. L’obediència i la disciplina Cada individu és lliure mentre no atempti contra la llibertat dels altres. La disciplina és un mitjà per aconseguir una finalitat. Els premis i els càstigs Atorgar un premi no és tan perillós com el càstig, però, mitjançant la concessió de premis, es pot influir en la moral de l’infant. Concessió de premis provoca gelosia. Càstigs són innecessaris. A l’infant lliure no cal castigar-lo. El càstig fa tornar més dolents els infants.
III EL SEXE Les actituds sexuals La tasca més difícil de pares i mestres és trobar una orientació per a l’educació sexual. L’interès sexual es deu a les repression s. El tabú sexual es el més radical de la repressió infantil. El sexe no es limita als genitals. Què podem fer per evitar la repressió sexual dels infants? Des del primer moment, ha de tenir llibertat completa a tocar-se qualsevol part del cos, ja que la repressió comporta perills. La naturalesa ha donat a l’home un poderós instint sexual. La descoberta dels anticonceptius ha de conduir a una nova moral sexual, sobretot si tenim en compte que la por a les conseqüències és un factor decisiu en els plantejaments de la moral sexual. L’amor ha de sentir-se segur per tal de poder ser lliure. La masturbació L’interès prové de la prohibició. Quan un infant és lliure de masturbar-se se’l veu alegre, perquè, en realitat, la masturbació no li interessa. Freud ens ha familiaritzat amb la idea que el sexe existeix des del començament de la vida, el nou-nat experimenta un plaer sexual quan mama. Així doncs, la masturbació és per a l’infant una descoberta natural. Només la prohibició paterna fa que la masturbació esdevingui un complex tan important. Com més severa es la prohibició, més profund és el sentiment de culpabilitat i més fort l’impuls a la masturbació. La nuesa
Freud afirma que els nens se senten orgullosos del penis, mentre que les nenes tenen vergonya de no tenir-ne. Actitud natural de Summerhill davant la nuesa. La pornografia Tots els infants són pornogràfics. Els menys pornogràfics són els que no varen tenir tabús contra el sexe. Els infants educats en llibertat pel que fa a les qüestions sexuals tenen una mentalitat oberta en relació a allò que nomenem vulgaritat. A Summerhil no hi ha res que sigui motiu d’escàndol. Quan hom s’escandalitza implica que existeix un interès obscè per allò que produeix escàndol. L’homosexualitat Existeix una etapa on es dóna l’homosexualitat inconscient. Els nens només es relacionen amb nens i les nenes només es relacionen amb nenes. L’homosexualitat té certa relació amb la masturbació. La promiscuïtat, la il·legitimitat i l’avortament Promiscuitat és una forma de neurosi, el canvi de parella amb l’esperança de trobar la que ens satisfaci. La veritable llibertat en l’amor no condueix a la promiscuïtat. L’infant il·legítim té perjudici perquè veu que els altres nens tenen pare. En regim de llibertat, aquests infants es desenvolupen tan feliçment com els nens nascuts dins del matrimoni.
IV LA RELIGIÓ I LA MORAL La religió Hom aprèn vivint la pròpia vida. L’home que proclama que el seu Déu és l’autoritat, imposa restriccions al desenvolupament i a la felicitat dels homes. Els infants són poc realistes i són massa sensibles per imaginar un Déu colèric i un diable temptador. La formació moral Adults creuen que cal millorar la naturalesa de l’infant. Els pares ensenyen als seus fills com han de viure. L’infant no és mai dolent. Els infants dolents són casos d’una educació desorientada i d’un primer ensenyament equivocat. La instrucció moral és allò que fa que l’infant sigui dolent. No hi ha cap necessitat d’ensenyar als infants la forma en què s’han de comportar. Un infant aprendrà el que és bo i el que és dolent quan serà l’hora si no se’l pressiona. Aprendre és un procés d’adquisició dels valors que hi ha en l’ambient. Si els pares són morals i honrats, els fills quan serà l’hora seguiran el mateix camí. Les influències sobre l’infant Qualsevol opinió que hom imposa a un infant és un pecat contra la seva persona. Un infant no és un adult en petit i, possiblement, no pot adoptar el punt de vista de l’adult.
V ELS PROBLEMES DELS INFANTS La crueltat i el sadisme La crueltat és amor pervertit; per això el sadisme és sexualitat pervertida. La persona cruel no pot donar perquè donar és una acció d’amor. Els infants lliures no són mai cruels. La crueltat de molts nens neix de la que han sofert per part dels adults. La crueltat neix de la ignorància i de l’odi envers un mateix. La crueltat és més difícil de combatre que la crueltat física. Una llengua paterna cínica i malèvola pot fer a un infant un mal incalculable. La criminalitat
Molt sovint l’infant malcriat representa per als pares la segona oportunitat de la vida. La gelosia La gelosia neix del sentit de possessió. La gelosia és un producte de la combinació de l’amor amb la possessió de l’objecte estimat. La gelosia està més emparentada amb el poder que no pas amb el sexe. Hi ha la por específica de perdre quelcom. El divorci Què és allò que produeix la neurosi d’un infant? En molts casos, el fet que els pares no s’estimin. L’infant neuròtic demana amor i a casa seva no n’hi ha. Probablement el millor per als infants de pares que no s’estimen seria que se separessin. La vida matrimonial sense amor fa desgraciada la llar, i un ambient desgraciat és la mort psíquica de l’infant. Cal modificar la llar per tal de que l’infant neuròtic superi els traumes. L’angoixa paterna El pare angoixat és aquell que ja no pot oferir més: ni amor, ni honor, ni respecte, ni confiança. Per al bon desenvolupament i felicitat de l’infant és essencial que la llar i l’escola marxin pel mateix camí i tinguin un punt de vista unificat. La gelosia constitueix una de les causes principals del desacord entre pares i mestres. La consciència paterna Tenir consciència significa ser lliure de prejudicis i d’actituds infantils, és a dir, tan lliure com es pugui. Consciència significa profunditzar per sota de la superfície de les coses, prescindir d’allò que és superficial. El mestre, pel fet de no tenir cap vincle afectiu amb els alumnes, té més possibilitats que no pas el pare d’exercitar constantment una actitud conscient per tal de conduir l’infant pel camí de la llibertat.
Sobre Summerhill Seguint el sistema de Summerhill, com es pot desenvolupar la força de voluntat d’un infant? Si hom li permet fer el que vol, com pot adquirir el domini de si mateix? A Summerhill no es permet a l’infant de fer tot el que li plau. Les seves pròpies normes el tenen encerclat. Hom li permet fer el que vulgui només en les coses que l’afecten personalment. EX: no se li permet tocar la trompeta a classe, perquè molesta els altres. Si eduqueu els infants en llibertat, seran més conscients d’ells mateixos, perquè la llibertat permet l’alliberament progressiu de l’inconscient. És per això que els infants de Summerhill tenen pocs dubtes sobre la vida. Saben el que volen.
S’enyoren els infants de Summerhill? L’enyorança de la llar acostuma a ser símptoma que és una llar carregada d’odi. L’infant enyoradís no anhela l’amor de casa seva, sinó les rivalitats que hi ha i la protecció de la llar. Malgrat que sembli una paradoxa, en realitat no ho és, perquè, si hi reflexionem, ens adonarem que com més infeliç és una llar, més protecció cerca l’infant. Sospira, no pas per la llar que coneix, sinó per la que li agradaria de tenir.
Admeteu infants retardats a Summerhill? No admetem infants deficients mentals, però un infant que porta retard escolar és una altra cosa.
Quin tipus de política seguiu amb els infants educats en ambients sincerament religiosos? Els permeteu a Summerhill de practicar la religió? És evident que els infants poden practicar la religió sense por a cap comentari advers del personal docent ni dels alumnes. Però jo veig que els infants quan són lliures no volen practicar la religió.
Sobre l’educació dels infants Si donem a un infant la llibertat absoluta, quant temps trigarà a adonar-se que l’autodisciplina és una cosa essencial en la vida, o és que no se n’adonarà? No hi ha llibertat total. Aquells que permeten als infants que ho facin tot a la seva manera segueixen un camí perillós. No hi ha ningú que pugui tenir llibertat social, perquè ha de respectar els drets dels altres. Tothom, però, pot tenir llibertat individual. Ningú no pot obligar un infant a aprendre llatí, perquè l’estudi és una elecció individual; però si en una classe de llatí un noi es dedica a fer gatzara, la mateixa classe l’expulsaria, perquè interferiria la llibertat dels altres. La veritable autodisciplina no implica repressió ni acceptació. Té en compte els drets i la felicitat dels altres. Creieu seriosament que la forma de suprimir els mals costums és deixar que els infants continuïn amb els seus vicis? L’única guarició d’un costum és permetre a l’infant que arribi a esgotar el seu interès per aquest costum.
L’educació familiar corregeix l’ensenyament equivocat de l’escola? Essencialment sí. La veu de la llar és més poderosa que la veu de l’escola. Si la llar és lliure de temors i de càstigs, l’infant no arribarà a creure que l’escola te raó.
El interés del niño proviene de la prohibición. La masturbación satisface el deseo de la felicidad porque es la culminacion de la tensión. Los niños educados en libertad, en cuestiones sexuales tienen una mentalidad abierta con relación a aquello que llamamos vulgaridad. La homosexualidad inconsciente de las chicas dura más que la de los chicos. La homosexualidad tiene cierta relación con la masturbación. La promiscuidad es una forma de neurosis, es el cambio constante de pareja con la esperanza de encontrar lo que satisface. El aborto es ilegal y la bastardía es en muchos casos un enemigo. Neill no enseña religión en Summerhill porque defiende la idea de que una persona aprendre lo que es la vida a base de vivir la suya y no aprendiendo a vivirla como lo hicieron otros. Otra cuestión por la cual no enseña religión es porque se utiliza para imponer restricciones y a Dios como una autoridad; y esta suprime la libertad. Neill opina que no es bueno imponer la religión, dice que un niño libre ya podrá resolver sus problemas cuando sea hora, y a veces la religion transforma al niño en un odiador. Neill considera que el niño nunca es malo y si son malos es porque se les ha educado mal. Nunca se debe influenciar a un niño, ellos mismos cogerán sus propios puntos de vista y opinión. Neill está en contra de la censura, ya que todo lo que es censurado, es lo que se desea más. En los niños no existe la crueldad, ésta proviene de la falta de amor de sus padres. Neill piensa que el niño nace bueno, y que la criminalidad es una expresión radical de la crueldad y nace como una forma pervertida del amor y de la falta de este. Si los niños viven en un buen ambiente, como Summerhill, no cogen el camino de la delincuencia porque no tienen odio hacia nadie. Para curar la delincuencia infantil, primero se deberia curar la socuedad de su propia delincuencia moral. El niño recibe la conciencia de la madre, del padre, del profesor y del medio ambiente en general. El amor y el odio no son contrarios. Lo contrario al amor es la indiferencia. Los problemas que presenta la conducta infantil son problemas que provienen de la falta de amor. Los castigos y los sermones hacen crecer el odio, nunca resuelven el problema. El niño malcriado resulta molesta para la sociedad y para él mismo. No demos al niño todo aquello que pide. Los celos nacen del sentido de la posesión, están más emparentados con el poder que con el sexo. El niño neurótico pide amor y en su casa no hay. Siente como los padres continuamente se pelean, por eso es mejor que dos padres que no se quieran se divorcien. Tener conciencia significa ser libre de prejuicios y de actitudes infantiles, tan libre como se pueda.