SUMMERHILL, RESENCIÓ, Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga SUMMERHILL, RESENCIÓ y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

SUMMERHILL

A.S. NEILL

Maria Megias Fernandez 21/03/

ÍNDEX

• Fitxa tècnica.............................................................................................................
• L’autor en el seu context.................................................................................... 4,5,
• Les idees principals i significatives 7,8,9,
• L’autor analitzat i estudiat pels experts............................................................. 11,
• Comentari crític ................................................................................................13,
• Bibliografia
• Annexos .................................................................................................................

Alexander Sutherland Neill, va néixer al 1883. Fill de pare mestre. La infància dura, la guerra i l’instint d’escriure, van fer que l’autor crees aquesta escola i aquest llibre. L’educació que va rebre el propi autor, va ser la principal raó per la qual va escriure aquesta obra, ja que va ser un “mal alumne” i hagué de treballar des dels catorze anys en les condicions de l’època, lamentables. Va estar uns anys combinant-se treball i estudis, i va obtenir una titulació elemental que li permetia d’educar els infants. Més tard, va aconseguir accedir a la universitat d’Edimburg. Allà, li va néixer una gran passió per escriure, mentre editava la revista de l’establiment, i fins i tot va crear un projecte per reformar-la. Va decidir ser escriptor, i va treball en una editorial edimburguesa, fins que va treballar més endavant en una nova revista que buscava crítics d’art i periodistes. Més endavant passat la guerra, Neill va tornar a treballar a l’escola on va treballar amb el seu pare, i es revolta contra un ensenyament buit de significat a través de la publicació de la seva primera quasi-novela: A Dominie¡s Long (Diari d’un mestre rural). El retorn a l’escola, determina en Neill el canvi definitiu. Com a la universitat es va apassionar per la literatura, aquí ho va fer amb l’educació. També s’aficiona per la psicologia, però sempre serà un mestre. Fou cridat com a instructor dels soldats a l’exèrcit, i en acabar la guerra, dins el marc de l’ajuda als infants refugiats, Neill crea Hellaran (alemanya) una escola internacional on posa en pràctics els ideals de llibertat que defensava en els seus escrits. Ell explica que mentre el seu grup internacional passava les vesprades a Hellerau ballant al so de la música d’una gramola, els nois del grup alemany, obligats pels seus mestre escoltaven lectures de Goethe o Nietzsche.

Neill escull com a referents a H.G. Wells, George Bernard Shaw, Henrik Ibsen, F. Nietzsche. Amb aquests autors es forja la seva pròpia ideologia política i una filosofia de la vida. Amb ells acaba de definir les seves preferències intel·lectuals. En arribar a la universitat, es decanta per la llengua i la literatura anglesa.

L’estimació que s’intensificava davant els nois que tenien problemes, el dugué a visitar el 1917, mentre era a l’acadèmia militar, una llar per a nois i noies delinqüents

anomenada <>. George Montague, futur comte de Sandwich, en visitar algunes d’aquestes repúbliques de joves va quedar tan impressionat que decideix fundar-ne una, posant de responsable a Homer Lane. Quan Neill el va conèixer, ja era un personatge ben relacionat en el món de l’educació. A la conferència Montessori, els participants van concloure aquelles jornades amb la convicció de que naixia un nou esperit entusiasma, ple d’esperança per al món. El contingut teòric d’aquest nou esperit era el naturalisme de Froëbel i de Pestalozzi, que cada mentre del grup aplicava amb noves influèncis. Tots van afirmar que l’objectiu de l’educació era desenvolupar els poders de l’infant. Per això primerament calia llibertat, per qual que aquests poders fossin adequadament desenvolupats, el mestre havia d’intervenir el mínim possible i tercerament, mentre el mestre havia de romandre passiu l’alumna havia d’estar sempre actiu.

Aquell primer cap de setmana a Little Commonwealth, de Lane fou per Neill impressionant: arribà a l’hora de l’assemblea, expressió màxima de l’autonomia dels nois. Molts anys desprès va escriure: “He oblidat com va començar aquella reunió: només recordo la meva sorpresa en veure com una colla de delinqüents s’espavilaven per resoldre els seus afers socials tan fàcilment. Aquesta mena d’assemblees esdevindran més tard una peça clau de Summerhill. Neill es feu immediatament deixeble i amic de Lane, fins el punt que quasi treballa a Little Commonwealth.

Trobà feina en un col·legi conegut pels dos amics,<> un establiment que era la mateixa imatge del que esdevindria Summerhill: convivien nois i noies ,els pares, tots del veïnat, havien fundat el centre i estaven plenament d’acord en la línea educativa que insistia en el valor educatiu de la llibertat personal. No hi havia ensenyament religiós, no es donaven notes als alumnes. Es va produir un xoc insoportable entre Neill i el director i professorat del centre, ja que Neill volia augmentar l’autonomia dels alumnes.

L’amistat amb Lane l’introdueix de ple en l’Escola Nova, i també l’introdueix en la lectura de Freud, li encomanà l’entustiasme per la psicologia, com a suport imprescindible de la pedagogia. Per el voltant dels anys 1925 va conèixer un freudià heterodox com Reich, mantingueren una correspondència, i fou potser la relació més significativa de Neill.

Malgrat l’èxit del seu treball amb nois i noies, l’autor de Summerhill es va veure sovint afectat per les tensions de la feina, de manera que aquesta li produïda trastorns afectius

3. El sexe
4. La religió i la moral
5. Els problemes dels infants
6. Els problemes dels pares
7. Preguntes i respostes

El resum de les idees principals d’aquest capítol és que Neill creu que un infant difícil és gairebé sempre difícil per el tracte equivocat que li van donar els seus pares en el moment de l’educació. Per això, a Summerhill curen la infelicitat dels infants, ja que un nen difícil és un nen infeliç, i això significa que esta en guerra amb el mon. Eduquen als infants en un entorn de felicitat.

Els infants són organitzats en diferents grups d’edat, cada grup d’edat consta d’una encarregada. Són totalment lliures, ja que no els vigila ningú, tenen una llibertat per ells mateixos. En tot moment, és l’escola qui s’adapta a l’infant, no al contrari.

Les lliçons que s’imparteixen a classe, no són obligatòries, es a dir, son optatives. Els infants que arriben a l’escola en edat de kindergarten van a les lliçons des del començament, però els infants que venen d’altres escoles no volen tornar a assistir a cap lliçó. Neil pensa, que quan els infants són lliures, tenen menys odi que expressar que quan es senten oprimits. Normalment, els infants agressius que tenen són aquells que van créixer amb una família sense amor, sense afecte, comprensió, respecte, llibertat.

A summerhill, es tracta a tothom per igual, amb el mateix tracte. No existeix jerarquies, es troben al mateix nivell Neill, i els infants. També hi ha una igualtat de drets.

A destacar sobre els continguts que s’imparteixen, en aquesta escola prioritzen l’educació sobre la creativitat, la imaginació, el caràcter que desenvolupin, etc. S’educa als infants també sobre la falta de por, per treure aquestes limitacions, i que puguin enfrontar-se a qualsevol situació del dia a dia. La tasca més important que es destaca en els infants, es que han de viure la seva pròpia vida. Tenen totes les tardes lliures, sense obligacions escolars.

A l’escola acudeixen dos tipus d’infants: els que els pares no creuen en aquest sistema de llibertat, però que són nens problemàtics o difícils, i els que creuen en summerhill. Planteja com a objectiu principal de la vida el fet de trobar la felicitat, i l’educació juga

un paper de preparació per a la vida, per fer que aquests infants quan acabin els seus estudis, tinguin les idees clares, un pensament crític, i observin la vida des d’una altre perspectiva.

L’educació “tradicional” no realitza preguntes relacionades amb els fets o problemes que passen en el món en el dia a dia. Neill pensa, que les assignatures com historia són inútils i no s’haurien de fer. Els infants aprenen el que volen realment aprendre, tot el que necessiten per fer això és saber llegir, saber escriure i explicar.

Normalment, a les escoles “tradicionals”, es a dir amb una metodologia tradicional, no ensenyen als infants a sentir, no eduquen en educació emocional. Per Neill, l’èxit absolut a la vida és la capacitat per treballar amb alegria i poder viure positivament.

El mètode de llibertat és generalment un èxit en els infants de menys de dotze anys. Les lliçons individuals són atencions psicològiques, i per als infants que arriben d’altres escoles, per accelerar la seva adaptació a aquesta metodologia basada en la llibertat. La finalitat principal és l’alliberació emocional.

Les qüestions relacionades amb la vida social o de grup, es decideixen per votació en les assemblees generals escolars de la nit dels dissabtes. Cada infant té un vot. Cada infant va al llit segons l’edat que té. El joc rep una gran importància en aquesta escola. Els principals jocs són hockey a l’hivern i tennis a l’estiu.

A Summerhill no hi ha cap tipus d’instrucció religiosa, en cap moment es plantegen educar als nens amb aquest “adoctrinament”. Hi ha uns setanta infants aproximadament, i l’escola esta situada en el camp.

Com a conclusió del resum, Neill diu que a les generacions noves se li ha de donar la oportunitat de créixer en llibertat, i donar llibertat és donar amor. La falta de la llibertat, comença en el naixement.

Idees significatives:

“Summerhill és una escola d’autogovern, de fórmula democràtica. Tot allò que està relacionat amb la vida social o de grup, incloent el càstig dels delictes socials, es decideix per votació a les assemblees generals de l’escola dels dissabtes al vespre.” (Pàgina 45. L’autogovern)

infants, i fan que no siguin lliures. Explica, que és molt difícil descriure un infant totalment lliure, per que és molt difícil trobar-ne un. Creu que quan realment eduquem els infants en la llibertat, crearem una nova civilització, on els canvis seran realment significatius, no els que prometen els partits polítics, als que realment no els hi interessa aquest plantejament.

L’autor analitzat i estudiat pels experts

Croall, Jonathan. Neill of Summerhill. The permanent Rebel. Rouledge and Keal Paul, Londres ,1983.

AS Neill va ser possiblement l'educador infantil més famós del segle XX. Va ser sens dubte el més polèmic. A tot el món, innombrables pares i mestres s'han sentit sorpresos, encantats o inspirats per les seves idees subversives sobre l'educació, o per una visita a "aquesta terrible escola" que continua fins al dia d'avui: Summerhill.

Publicat per primera vegada en 1983, aquesta simpàtica però crítica exploració de les seves idees i personalitat és el resultat d'entrevistes amb dos-cents ex alumnes, pares i mestres sobre la vida en Summerhill, i de la practicitat de la filosofia de Neill sobre la llibertat infantil. Jonathan Croall també s'ha basat en moltes cartes i documents no publicats, que ajuden a il·luminar les lluites personals de Neill, i la seva anàlisi i amistat amb Homer Lane, Wilhelm Stekel i Wilhelm Reich. El resultat és un retrat fascinant i revelador d'un home notable que, en la seva absoluta determinació d'estar 'del costat del nen', va romandre en permanent oposició al món adult.

Erich Fromm. Pròleg del llibre – Summerhill.

Com a referència, podem també incloure el pròleg del llibre, escrit per Erich Fromm. Segons les seves paraules, el sistema d’ A.S. Neill és un punt de vista radical sobre l’educació dels infants. És un llibre amb una gran importància perquè representa el veritable principi de l’educació sense por. A l’escola de Summerhill l’autoritat no es disfressa amb un sistema de manipulacions.

Sobre Neill opina que rebutja totalment l’ús de la força i mostra un respecte incondicional per la vida i per la llibertat. Diu que amb el temps, les idees de Neill serán com llavors que germinarán. Les seves idees seran generalment admeses en una societat nova en al qual tot l’esforç socail s’encaminarà vers a l’home en si i el seu desenvolupament.

Hart, Harold. Summerhill. For and Against, Hart, Nova York, 1970.

L'experiment de Summerhill va ser l'experiment educatiu d'AS Neill a l'Anglaterra de la postguerra. Va portar a l'educació contemporània, conreant entre els estudiants l’ autoexpresió en lloc de la memorització passiva; aprendre al seu propi ritme en lloc d'absorbir coneixement estructurats; i reconeixement de la sexualitat juvenil i adolescent. Aquests conceptes (i uns altres) van crear un cert furor en els cercles educatius, un que s'explica aquí amb noms notables en l'educació i filosofia educativa dels anys 60:

La creença en la lliure expressió i el joc, és un dels punts més controvertits de la seva pràctica escolar. Aquestes creences van fer que molts pares i pedagogs, dubtessin de Neill, pensant que dedicava molt de temps al joc, però ell insistia en la importància que tenia. Com a opinió personal, després de realitzar el cicle formatiu de grau superior d’educació infantil, he pogut descobrir la importància que té el joc des del moment del naixement per els infants, per millorar l’interacció entre ells, els aprenentatges de manera indirecta, la utilització del joc simbòlic per reflectir conductes del propi infant, etc. Penso que tenia un pensament propi del s.XXI.

Defensava la idea de deixar als alumnes llibertat per a expressar els seus instints agressius i destructius, facilitant l'alliberament emocional, la qual cosa solien fer a la seva arribada al centre, donant xerrades o lliçons privades, que consistia en una aplicació personal de la psicoteràpia freudiana, destinada a l'alliberament de tots els impulsos i emocions reprimides del nen. És molt important deixar als infants desenvolupar-se lliurement, ja que això afavoreix a adquirir la creativitat, la intel·ligència emocional, a fer que siguin curiosos i vulguin descobrir constantment coses noves. Fins i tot actualment, encara tenim aquesta necessitat d’educar als infants amb llibertat, i de tractar des de l’infantesa les emocions. Penso que avui en dia faríen falta més corrents pedagògiques amb les idees de Summerhill.

Neill també va prendre el valor pedagògic de l'afectivitat i l'amor, rebutjant tota actitud d'odi, càstig o violència. Des del moment en el que l’infant es troba en procés de gestació, fins que neix i va creixent, és important que els pares i especialment la mare, li atorguin a l’infant una afectivitat, una calidesa i molt d’amor. Neill, ja ho sabia, i per això defensava aquestes idees. Per tant, també penso que és acertada aquesta aportació que fa a la seva escola.

Gràcies a la influència de Neill, podem també destacar l’educació mixta que tenim en el nostre país, que es va iniciar al 1978 quan es van juntar nois i noies a una mateixa classe. També li hauríem d’agrair la desaparició de la religió, ja que ell va ser el primer en no incloure la religió en el llistat de les assignatures. Fins a 1980 a Espanya l’educació amb la religió va estar sempre present, a partir d’allà les famílies tenen el poder de decidir si els seus fills volen o no aprendre religió catòlica a l’escola.

Alguns exemples de escoles que contenen algunes petites pinzellades de les obres de Neill:

• Escola lliure de Paideia
• Escola de O Pelouro.
• Escola Tximeleta

En resum, la felicitat amb un mateix i el desenvolupament autònom i personal provocats per una gran llibertat de decisió, més un ambient segur, protegit, amorós i dedicat al nen és el que haurien de seguir totes les escoles per a formar gent capaç de treballar amb alegria i capaç de conviure en harmonia, perquè les emocions són molt més importants que els coneixements.

No importa el molt que sàpigues o els coneixements que emmagatzemis si ets nul emocionalment, ja que les emocions i la teva personalitat és el que et defineix, no els coneixements que posseeixis. Lamentablement, aquest tipus d'educació sol es pot aplicar de moment en ambients molt concrets i baix condicions especifiques, encara que poc a poc alguns aspectes de la metodologia de Summerhill es comencin a aplicar a les escoles.

Bibliografia i documentació utilitzada

Alexander Sutherland Neill. (1960). Summerhill. ciutat de Vic: Eumo Editorial.

Alexander Sutherland Neill. (2019, 15 de febrero). Wikipedia, La enciclopedia libre. Data de consulta: 17:00, març 15, 2019 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php? title=Alexander_Sutherland_Neill&oldid=1397 395.

Wikipedia contributors. (2018, February 11). Summerhill (book). In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 23:49, March 20, 2019, from https://en.wikipedia.org/w/ index.php?title=Summerhill(book)&oldid=_

Hart, Harold. Summerhill. For and Against, Hart, Nova York, 1970.

1 de març – 15 de març Redacció de la recensió

15 de març– 21 de març Supervisar la feina

21 de març Entrega de la recensió