¡Descarga Resumen Treball comunitari y más Apuntes en PDF de Metodología del Trabajo Social solo en Docsity!
Apunts de treball social comunitari Ma. Antònia Buenaventura Rubio 2019- TEMA 1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL TREBALL SOCIAL COMUNITARI Els antecedents del treball comunitari se situen en l’emergència de canvis i moviment socials de l’època que plantegen propostes de reformes en la societat. 1.1. Evolució històrica del treball comunitari 1.1.1. Els pobles cooperadors de Robert Owen Robert Owen (1771-1858) és una de les figures més importants de l’època que defensa la que les condicions ambientals configuren el caràcter de l’individu. Creia que s’havia de transformar el medi ambient per a posar-lo al servei de les persones, i va crear les comunitats owensites, on es desenvoluparia un sentit de comunitat, d’obligacions mútues i de germandat que s’aniria estenen fins substituir al capitalisme, veritable causa de l’esfondrament de la comunitat. Owen es relaciona directament amb el socialisme utòpic, tot i que les idees no van prosperar van ser de gran influència en el naixement de les organitzacions sindicals i moviment cooperativista britànic. 1.1.2. El moviment dels “settlement”(assentaments) Son centres residencials en els quals es conviu amb els “desheretats”. El primer “settlement” sorgeix al barri marginal de Londres, on Barnett i la seva esposa acollien a joves graduats a Oxford i Cambridge perquè poguessin viure en comunitat i dedicar els millors anys de la seva vida a conviure amb els desheretats del barri i a millorar la seva situació material, cultural i moral.
Aquest establiment, doncs, estava destinat a l’educació i el desenvolupament cultural dels pobres, però també permetia que persones benestants (els voluntaris) prenguessin consciència de les condicions de vida dels pobres i de la necessitat urgent de promoure reformes socials. Al principi, actuaven intervenint en cada cas individualment (com feien les visitadores de la C.O.S) però de seguida es van adonar que es podia reforçar més a la persona en un entorn grupal, on pogués compartir un objectiu comú i el treball cooperatiu. Aquesta experiència també es va traslladar a EEUU de la mà de Jane Adams que va fundar el Hull House a Xicago el 1889. Com als assentaments anglesos, les treballadores socials vivien i treballaven entre la gent pobre a la que consideraven els seus veïns. Era important reduir la distància social entre el que ajudava i els que necessitaven ajuda. Les activitats de Hull House abastaven el servei social personal, el treball amb grups i amb el veïnat, principalment amb activitats educatives i d’oci (classes de musica, esport, exposicions, etc.), millores urbanístiques i en l’habitatge, el treball del canvi estructural en la forma de reformes socials, com pot ser la millora de les condicions laborals, lluita contra l’explotació infantil, tribunals juvenils, etc. Adams i el “moviment de l’Assentament” van defensar la idea de que els problemes socials eren generats per les condicions de la societat i no tenien res que veure amb la personalitat de l’individu. A més a més, es considerava que el treball del canvi social s’havia de basar en el coneixement científic de les condicions estructurals que generen els problemes socials. Per això van estudiar amb el suport de la Universitat de Xicago temes com les conseqüències socials de la urbanització, els estils de vida socioculturals dels immigrants i els factors econòmics que afectaven la seva comunitat. La seva principal obra “Hull House Maps and Papers” marca el naixement intel·lectual de l’Escola de Sociologia de Xicago.
1.1.4. Consolidació organització comunitària i desenvolupament comunitari com a mètode d’intervenció social Als anys 30 a E.E.U.U es sistematitza de forma teòric l’organització comunitària. El 1930 Robert P. Lane i J.F. Steiner, defineixen el mètode d'organització com una manera organitzada de treballar que tendeix a resoldre els conflictes i a crear les possibilitats d'un progrés consistent, ajudant a l’ajustament social de la comunitat conforme canvien les condicions existents. A mitjans dels anys 50, les Nacions Unides promou programes de desenvolupament comunitari de caràcter nacional a Àsia i Àfrica (creació de centres educatius, promoció industries rurals, foment del cooperativisme, extensió agrícola…). Un grup d’experts de les Nacions Unides sistematitzen les experiències en un document, apareix per primera vegada la definició oficial de desenvolupament de la comunitat, com aquells processos en els que els esforços d’una població es sumen als del seu govern per a millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats, integrar aquestes en la vida del país i permetre’ls contribuir plenament al progrés nacional. 1.1.5. Introducció del treball comunitari a España A Espanya abans dels anys 60 durant l’època franquista les condicions polítiques feien molt difícil l’impuls d’experiències comunitàries. Més endavant arriben les idees sobre el desenvolupament de comunitat de les Nacions Unides i alguns sectors s’interessen per les idees sobre el desenvolupament i la comunitat, també alguns programes de Caritas incorporen tímidament aquests plantejaments. No serà fins a finals dels anys 60 i principis del 70 que experts com Marco Marchioni, ofereixen formació en Projectes d’atenció comunitària en els barris de Barcelona, s'estenen per Espanya durant la dècada dels setanta en un context d’esperança i de canvi sòcio-polític. L’objectiu és la lluita per la democràcia i serveis benestar. En aquests moments els treballadors socials treballaven en els barris conjuntament amb els líders veïnals, sindicals, polítics, etc. donant veu als membres de les comunitats. A la dècada dels 80 l’expansió i consolidació de treball social en paral·lel a la implementació del sistema de benestar públic i, més concretament, el sistema de serveis socials afavoreixen la intervenció individual i familiar en detriment del treball social comunitari. Es va consolidant l’estructura organitzativa d’uns serveis socials
burocratitzats amb un predomini del món professional i acadèmic, perdent progressivament el dinamisme de la vida associativa en els barris 1.2. LA PERTINENÇA DEL TREBALL COMUNITARI EN EL CONTEXT SOCIAL ACTUAL Actualment la crisi de l’Estat del Benestar i la incapacitat de l’estat per respondre a l’increment de necessitats socials aboca a una a considerar el pas de l’Estat del Benestar a la Societat del Benestar. Això implica una responsabilització de la societat civil de la provisió del benestar. Es produeix el que s’anomena desestatització de la provisió del benestar social que suposa un cert traspàs d’aquestes responsabilitats al mercat, la família i la comunitat Per altra banda, la crisi del govern tradicional fa aparèixer l’emergència de noves formes de govern: la governança o govern en xarxa. La crisis del model de govern tradicional afavoreix el naixement de noves formes de govern més flexibles i preocupades per la participació dels actors socials implicats en una situació social determinada: la governança que significa el reconeixement, l’acceptació i la integració de la complexitat com un element intrínsec al poder polític en un sistema de govern a través de la participació d’actors diversos dins el marc de xarxes plurals superant la fragmentació del govern. Una nova posició dels poders públics en els processos de govern, l’adopció de nous rols i la utilització de nous instruments de govern, com poden ser l’autoritat com a capacitat d’influència i de lideratge sobre el conjunt de la xarxa implica un creixement important de l’associacionisme (Ariño, 2004). Durant les dues darreres dècades del segle XX s’ha produït un gir històric en l’associacionisme espanyol interpretat de diverses maneres: a) L’horitzó utòpic: Nova era de la participació i aprofundiment de la democràcia. b) Perspectiva critica. El discurs voluntarista com a coartada pel desmantellament de l’Estat del Benestar. c) Perspectiva integrada. Creixent institucionalització tercer sector junt i complementari a l’Estat i al Mercat. d) Crisi de les institucions tradicionals que canalitzaven el procés de socialització Desinstitucionalització i desvinculació respecte els marcs objectius que estructuraven vida subjectes: família, treball, habitat, religió, etc. comporten el creixement de l’individualisme negatiu. Predomini en la societat actual de la concepció racional i econòmica del ser humà (la persona és egoista i persegueix el seu propi interès, excloent comportament altruista). Això suposa l’augment de la vulnerabilitat de les classes populars com pot ser, entre altres:
definir una nova funció per al treball social , que demana un cert compromís emocional del professional, ja que en part haurà d’identificar-se amb la comunitat natural que esta treballant per tal de poder contribuir en l’enfortiment i creixement de les comunitats. Font: elaboració pròpia 1.3.2. El model crític Els models crítics són els que han estat més orientats a promoure el treball comunitari, o sigui la transformació de les causes del medi social. Aquesta perspectiva crítica es nodreix de les diverses corrents sociològiques crítiques i interpretatives, les pedagògiques de Paulo Freire, i les pròpies idees i pràctiques sistematitzades del TS (Jane Addams vinculada als anys 20, l’Escola de Chicago, les aportacions dels anys 60-70 de l’Amèrica Llatina). 1.3.3. El model humanístic El model humanístic respecta la diversitat, la diferència ètnica, la cultura, els estils de vida i d’opinió, denúncia les formes de violència i discriminació, respecta la capacitat d’acció i el dret d’elecció. Impulsa la cooperació, el treball comunitari i la comunicació. Te una visió integradora i holística de l’ésser humà i concep la persona com un tot en que s’interrelacionen els factors físics, emocionals, ideològics i espirituals. L’home és considerat com subjecte, la relació es basa en la reflexió i la capacitat de la persona en decidir, de produir el canvi i la transformació sense imposicions. Autors com Rogers, Maslow, Perls i l’enfoc gestaltic, entre altres.
1.3.4. El treball comunitari com una de les tres estratègies del treball social individual i familiar, treball social grupal i treball social comunitari, per abordar les situacions socials L’objectiu del treball comunitari és que cada ciutadà participi en les inquietuds i necessitats del seu entorn, per això és necessari suggerir temes i maneres de fer que l’ajudi a desenvolupar la seva dimensió col·lectiva. Els conceptes que es treballen en el treball comunitari són el concepte de comunitat entesa com la xarxa de relacions socials reciproques que assegura la ajuda mútua i proporciona un sentiment de benestar a qui ho reben. I el treball comunitari, en si mateix, que és la forma d’intervenció professional en un espai social formal o informal determinat, que dona lloc a canvis en els individus que pertanyen a l’espai, alhora, satisfà les necessitats d’aquest espai social, posant al seu abast els recursos socials i organitzatius fins aconseguir una certa autonomia. La intervenció en treball social en el treball comunitari és un contínuum d’intervenció en l’individu-grup-institució-comunitat-societat. Es tracta d’instàncies molts interdependents en la que és necessària una mirada integral i holística per la seva intervenció. Des d’una perspectiva individual/familiar cal tenir en compte la dimensió col·lectiva per reconstruir les xarxes socials que donen diferents tipus de suport (tangible o instrumental, informal, emocional...). Des d’una perspectiva col·lectiva no podem oblidar la dimensió individual. Actualment, el treball social tendeix a identificar-se més amb el que seria un mètode de caràcter genèric, no ho considerem com un procés lineal sinó com aprendre fent en un procés encavalcat. a) Estratègies d’intervenció del treball social El treball social individual i familiar és un abordatge individual de situacions socials personals que es concentren en les relacions bidireccionals individu-societat. Per altra banda, el treball social grupal és un abordatge de situacions personals en entorns grupals. L’individu apareix com a subjecte protagonista d’unes relacions intragrupals (interpersonal o grupal) que es converteixen en una experiència social significativa.
a dir els membres de la comunitat. Un dels aspectes que a considerar és que les poblacions destinatàries moltes vegades no tenen consciència de les mancances o necessitats , el treball comunitari requereix que vagi a trobar a les poblacions perquè en prenguin consciencia. Cal estimular la consciència de necessitat i el descontentament per la situació, ja que aquesta és un eix fonamental per l’acció. TREBALLAR PER IMPLICAR A LES PERSONES I A LES INSTITUCIONS EENTORNU ENTORN c) La preocupació per les relacions socials El treball social ha de facilitar els següents processos:
- el procés d’activació de les relacions socials.
- el desenvolupament d’ajustaments mutus entres subjecte/s i entorn social (conèixer i modificar, les relacions de les poblacions i persones destinatàries amb el seu propi grup i amb els altres).
- es preocupa de la gènesi estructural dels problemes socials i de la vivència personal d’aquests des d’una mirada psicosocial.
- Les interaccions socials que importen al treball social són aquelles que són explicatives dels problemes que pateixen les persones i poblacions subjectes del treball social i aquelles que poden contribuir a superar-los. El treball social es mou en el espai microsocial de la intervenció, en la vida quotidiana i relacional del barri, així com altres espais socials com el treball, l’escola, la relació amb les institucions, la família, els amics, etc. La tasca del treball social és afrontar les situacions concretes de la intervenció, l’abordatge pràctic de situacions complexes implica sempre una selecció i una reducció dels punts d’actuació, prioritzant aquelles actuacions que són més necessàries. d) El treball comunitari com una trobada interdisciplinària. El treball comunitari pretén abordar la transformació de les situacions socials mitjançant l’organització i/o l’acció associativa. Les situacions socials són ambients d’interacció, són normalment d’ambients de marginació, integració, exclusió, inserció, rebuig,
acceptació...El treball comunitari és una pràctica d’organització de poblacions que realitzen els professionals de la intervenció social Es pot definir treball comunitari com un conjunt de coneixements en el marc d’una disciplina o com una tasca d’organització comunitària que desenvolupen els professionals en l’àmbit de la intervenció social. La intervenció comunitària és essencialment una funció del treball social, a mesura que s’han anat configurant altres professions de la intervenció social, els mètodes s’han anat adquirit com patrimoni que elles també consideren valuós i útil. D’aquesta forma, en el treball comunitari diverses disciplines han aportat teories, activitats i pràctiques, com pot ser la psicologia social comunitària, salut comunitària i educació/pedagogia comunitària. Per aquest motiu, direm que el treball comunitari és un espai de trobada interdisciplinari, malgrat que encara hi ha molt a fer per apropar les teories i experiències d’aquests camps disciplinaris que sovint han tendit a ignorar-se. Segon Ander-Egg (1997) classifica la intervenció comunitària en: Treball Social: Ens referim a les formes d’actuació professional que es designen amb aquesta denominació i que estan orientades per teories pròpies d’aquesta disciplina. Desenvolupament de la comunitat: Els diferenciem del mètodes de treball social perquè si bé és veritat que el treball comunitari és un dels abordatges metodològics del treball social, cal reconèixer que també hi ha hagut un desenvolupament metodològic i pràctic important d’aquests tipus de processos en altres disciplines. Educació d’Adults: Cal entendre la metodologia de la intervenció sociopedagògica com una forma d’intervenció que integra tasques d’aprenentatge tecnològic amb l’aprenentatge de la vida cívica i social. En les seves formulacions més progressistes (educació popular) és també una forma de consciencia de la realitat que vol traduir en una praxi de transformació (Freire, 1970-2018). Animació o promoció sociocultural: Es tracta de generar processos de participació de les comunitats en el procés de desenvolupament propi i en la dinàmica global de la vida sociopolítica en que estan integrats (UNESCO). Investigació-acció-participativa: Apareix gairebé en paral·lel als plantejaments de l’educació popular i amb un estil metodològic i objectiu estratègic semblant, ja que també s’expressa una clara intencionalitat política al servei dels sectors populars. Aquesta apareix i es desenvolupa com a reacció a la decepció respecte a la investigació tradicional, que es fa extensiva a les ciències socials com a tals. En aquest sentit la IAP reapareix com instrument potent d’orientació de noves
àmbit és factible una repercussió participativa si s'aplica el procediment d’organització i desenvolupament de la comunitat (Porzecanski, 1983). Comunitat és una construcció mental, i per tant subjectiva dels individus, que fa que al compartir diferents símbols, es defineixen unes fronteres que els separen d’altres individus. En les fronteres, múltiples i sobreposades és on l’individu crea la seva identitat individual i social, on es defineix una part molt important del diferent accés a recursos i oportunitats que tenen els individus (Sancho, 2005). 2.2. L’acció comunitària i les seves dimensions Procés de conscienciació, identificació de l’actor o actors que permeten la identificació col·lectiva dels membres del grup o intergrup. Necessitat de construir una comprensió comuna dels problemes i de les solucions (Freire1970). Procés de mobilització, construcció d’una relació de forces i negociació sobre els reptes col·lectius i socials amb els actors institucionals. Es refereix al poder acumulat en el procés i a la capacitat que tenen les persones per a resoldre els problemes més enllà dels seus interessos (Alinsky, 2012). Procés d’organització, reforçar els vincles de cooperació interns i externs. Referit als aspectes més “econòmics” des del punt de vista de l’acció, a l’economia de l’acció (la seva racionalitat interna), amb les seves expectatives d’eficàcia (Henderson, 1980; Twelvetress, 1988). Dimensions de la dinamització de l’acció comunitària. L’acció col·lectiva és el procés de mobilització social en els quals uns actors socials prenen consciència de l’existència d’uns interessos comuns i s’organitzen com un grup per elaborar i dur a terme un projecte de desenvolupament social.
Dimensions del treball comunitari i l’acció comunitària Font: Dumas i Séguier (1997) 2.3. El treball comunitari com un procés organitzatiu en l’àmbit de la intervenció social per promoure un projecte de desenvolupament social La construcció de noves formes de consciència i de mobilització es produeix a través de la implicació/participació en processos socials. Els processos socials només són possible quan estem organitzats. En tot grup constituït hi ha tres pols de funcionament: a) Contingut: projecte de desenvolupament social b) Relacions: animació i motivació c) Formalització dels procediments organitzatius 2.3.1. El treball comunitari com un procés organitzatiu: participació i acció comunitària Participar significa ser part, formar part, ser tingut en compte, involucrar-se, intervenir, influir, responsabilitzar-se. La participació és un procés que enllaça necessàriament els subjectes i als grups; la participació relaciona a la persona amb les persones que estan implicats. Ser participant implica ser coagent, cooperant, coautor, corresponsable … Hem d’entendre la ciutadania com un conjunt de drets (civils, polítics i socials) però també com una responsabilitat. Avui hem d’assumir el repte de crear i desenvolupar els
Les xarxes socials ofereixen un estadi intermedi de l’articulació social, menys identitari, més fluid i compatible amb diverses comunitats que poden compartir objectius en un moment determinat. El foment de xarxes articuladores destinades a assolir objectius socials concrets pot ser un propòsit fonamental de les propostes participatives permetent un adequat equilibri entre l’autonomia de la societat civil i la seva capacitat de participar amb l’estat en processos de renovació democràtica de les polítiques públiques. En la mesura en que aquests processos, sumats a d’altres més generals, progressin, s’aniran construint noves formes de comunitat, en tant que xarxes més cohesionades i sostenibles. Podem definir les xarxes socials com un conjunt ben delimitat d’actors, individus, grups, organitzacions, societats globals, etc.- vinculats uns als altres a través d’una relació o un conjunt de relacions socials. Les característiques d’aquestes relacions o lligams poden ser utilitzats per interpretar els comportaments socials de les persones implicades. El capital social es defineix com el contingut de certes relacions socials entre individus (com actituds de confiança i conductes de reciprocitat i cooperació) que fan possibles majors beneficis dels que es podrien aconseguir sense aquests actius (Putman, 1999). Lin (2001) afegeix que aquests recursos es troben centrats i distribuïts en l’estructura de les relacions o xarxes (Lin, 2001). Podem definir les xarxes socials com un conjunt ben delimitat d’actors, individus, grups, organitzacions, societats globals, etc.- vinculats uns als altres a través d’una relació o un conjunt de relacions socials. Les característiques d’aquestes relacions o lligams poden ser utilitzats per interpretar els comportaments socials de les persones implicades. El capital social es defineix com el contingut de certes relacions socials entre individus (com actituds de confiança i conductes de reciprocitat i cooperació) que fan possibles majors beneficis dels que es podrien aconseguir sense aquests actius (Putman, 1999). Lin (2001) afegeix que aquests recursos es troben centrats i distribuïts en l’estructura de les relacions o xarxes (Lin, 2001). TEMA3. EL PERFIL, COMPROMÍS ÈTIC I ROL DEL TREBALLADOR COMUNITARI El perfil del treballador comunitari és polivalent, disposa d’àmplia formació tècnica (tècniques d’investigació, d’anàlisis, de planificació, d’organització, d’interacció, comunicació). És un professional que sap administrar el seu temps, analitzar i prioritzar, coordinador, reciclatge o sostenibilitat, sap posar límits, té formació en diverses disciplines, és operatiu, metòdic, investigador, planificador.. disposa també habilitats relacionals i comunicatives que més aviat s’aprenen més amb experiències col·lectives
que amb una estricta formació científica. És una persona sense prejudicis ,innovador, creatiu, comunicatiu, persistent, empàtic, assertiu, carismàtic, receptor, dinàmic, entusiasta, emprenedor, amb criteri, optimista, realista, ser referent, dinamitzador, mediador, accessible, capacitat d’escolta, cohesionador, … I té un alt compromís personal amb el canvi social. La idea per canviar el món, en primer lloc, ha de canviar la vida de la persona que l’abriga. Normalment solidaritat ser implicat, proactiu ,conscienciador, militant, estimulador, agitador, incitador, revolucionari, promotor,… 3.1. Els rols i funcions del treballador comunitari Les tasques, habilitats, destreses i coneixements, i processos organitzatius de responsabilització progressiva en:
- Descobrir necessitats i potencialitats.
- Presa de contacte amb la gent, treballar per consciència i possibilitat de millora, reunir-la.
- Formar i establir les estructures col·lectives, repartir les tasques.
- Ajudar a identificar i elaborar objectius, clarificar, prioritzar.
- Mantenir la organització activa (acció)Tenir cura de les relacions, de la comunicació (emocional)
- Apartar-se i concloure. L’aposta per afavorir el desenvolupament social a través d’un procés participatiu es basa en la convicció de que les situacions socials i problemes complexes s’han d’afrontar mitjançant processos (experiències) suficientment riques i sostenibles que permetin canvis significatius en diversos aspectes de la vida de les persones, col·lectivitats, grups o institucions socials.
3.3. La intensitat de la intervenció i la presència del treballador comunitari El treballador comunitari no està totalment fos en el grup ni exterior al grup, sinó “entrant i sortint”, per catalitzar d’una manera dinàmica el distanciament crític i ajudant a avançar metodològicament. Per Barbero (2009), la permanència del treballador/a comunitària a territori disminueix de forma gradual, quan el grup guanya autogestió a mesura que avança la seva experiència i guanya autonomia. TEMA 4. POTENCIALITATS I LÍMITS DEL TREBALL COMUNITARI COM A PROMOTOR DE L’ACCIÓ COMUNITÀRIA 4.1. Una mirada general a les experiències actuals de treball comunitari a) Processos de participació ciutadana: Processos de caràcter ambiental: diagnòstics ambientals, agendes 21 locals,… Pressupostos participatius Processos cívic-educatius: pactes pel civisme, projectes educatius de barri o ciutat, etc. Processos de caràcter comunitari: plans integrals i plans comunitaris en barris i processos per a col·lectius específics: immigració, joves o dones.. b) Els plans comunitaris: Procés de mobilització col·lectiva en el qual uns actors socials (polítics, tècnics i/o ciutadans) prenen consciència de l’existència d’interessos comuns i s’organitzen en una plataforma de treball comú entorn el disseny i l’execució d’un pla de desenvolupament social local.
Aquests processos d’organització comunitària tenen: una dimensió relacional: cal promoure el diàleg i el treball en comú entre els diversos actors socials implicats en el benestar del territori una dimensió substantiva: uns continguts concrets que tenen a veure amb l’educació, la salut, el desenvolupament econòmic, l’urbanisme, l’habitatge, etc. c) Els àmbits d’intervenció del treball social: Serveis Socials en sentit estricte, d’atenció primària o especialitzada. Serveis educatius El treball comunitari a l’escola: Dos nivells d’aplicació del treball comunitari des de l’escola: 1er nivell: dinamització escola entesa com una comunitat educativa constituïda per docents, alumnes i pares. 2on nivell: acció comunitària com un conjunt d’accions socioeducatives que van dirigides a la comunitat escolar amb el suport de serveis i recursos comunitaris, partint d’objectius compartits i amb la finalitat de possibilitar canvis que influeixin de forma positiva en l’entorn educatiu. A destacar l’aprenentatge-servei com a estratègia de vincular el procés educatiu amb la implicació en la millora de la societat. El treball comunitari la dinamització lleure i l’orientació juvenil: Tasca de dinamització d’activitats educatives i de lleure per a nens i joves amb perspectiva comunitària com crear una ràdio, un casal autogestionat, etc. Serveis de salut
- Estratègies pel desenvolupament de la promoció de la salut
- Enfoc utilitarista de la participació ciutadana
- Apoderament o capacitació dels ciutadans
- Projectes impulsats de les àrees bàsiques de salut
- Impuls de grups de voluntariat
- Dinamització grups d’ajuda mútua: exemple creació d’una associació
- Campanyes de sensibilització hàbits saludables (sida, drogodependències, sexe segur, etc.)
- Projectes de promoció de salut.
- Diagnòstic de salut amb participació de la comunitat. Serveis de justícia Serveis relacionats sector laboral: sindicats, mútues, cooperatives, inserció laboral, etc. Sector d’habitatge Exercici lliure
