Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Teoria power Point Treball Social Comunitari
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Tres idees principals: El que dóna identitat al ts és el seu objecte; per altre banda, el que identifica el ts és que té una tecnologia, una manera de fer; i per altre banda el ts és una activitat professional, que s’ha constituït al llarg de l’historia.
Tal com plantegen la Federació Internacional de Treballadors Social (FITS) i l'Associació Internacional d'Escoles de Treball Social (AIETS) el 2004: El Treball Social promou el canvi social, la resolució de problemes en les relacions humanes i l'enfortiment i alliberació de les persones per incrementar el seu benestar. Mitjançant la utilització de teories sobre el comportament humà i els sistemes socials, el Treballador Social intervé en els punts en els que les persones interactuen amb el seu entorn. Els principis de Drets humans i Justícia Social són fonamentals pel Treball Social.
El compromís en la transformació d’una societat desigual i injusta. Afavorir la presa de consciència de les persones oprimides. Apoderar i mobilitzar als subjectes vulnerables per a defensar els seus drets. Una perspectiva feminista per a lluitar contra una societat patriarcal.
El Treball Social es construeix com a disciplina fonamentada en les aportacions científiques de les ciències socials i que aposta per a donar un caràcter racional racional a la seva activitat, activitat, entenent entenent que una actuació actuació ben pensada i ben duta a terme és un instrument inestimable per a assolir els objectius que es proposa o per assolir- los amb major eficàcia En el T.S.I es fa un abordatge individual de situacions socials personals que es concentra en les relacions bidireccionals individusocietat. En el T.S.G l' abordatge de situacions socials personals es desenvolupa en entorns grupals. El TSC és un abordatge de situacions socials col·lectives mitjançant el desenvolupament de processos organitzatius. El seu nucli central és la tasca de constitució (creació) i manteniment (sosteniment) d’un grup (grup informal, associació, coordinadora, comitè, etc.) al voltant d’un projecte col·lectiu de millora.
Els pobles cooperadors de Robert Owen: R. Owen (1771-1858), Socialisme utòpic Defensa que condicions ambientals, configuren carácter. Transformar medi ambient per a posar-lo al servei de les persones. Influència organitzacions sindicals i moviment coorperativista britànic. Moviment dels “settlement”(assentaments): Primer “settlement” a barri marginal de Londres (Barnett i esposa). Experiència exportada a EEUU per Jane Adams amb Hull House a Xicago el 1889. Les treballadores socials vivien i treballaven amb gent pobre a la que consideraven els seus veïns. Treball canvi social basat coneixement científic de condicions estructurals que generen problemes socials (Escola de Sociología de Xicago.) Els Consells de benestar de la Comunitat: Coordinació activitats benestar social i coorperació entre agències socials públiques i privades.
Anys 30, a EUA: Sistematització teòrica de l’organització comunitària ( Robert P. Lane i J.F. Steiner) A mitjans 50: NNUU promou programes de desenvolupament comunitari a Àsia i Àfrica. Definició oficial del desenvolupament de la comunitat com: “Aquells processos en els que els esforços d’una població es sumen als del seu govern per a millorar les condicions econòmiques, socials i culturals de les comunitats, integrar aquestes en la vida del país i permetre’ls contribuir plenament al progrés nacional.”
El treball comunitari és un abordatge metodològic del treball social que forma part de la seva tradició, però , avui altres professions properes (com els educadors socials, psicòlegs socials, professionals de la salut, artistes, etc) també s'han fet seu el treball comunitari. Aquest espai de pràctiques del treball comunitari de caràcter interdisciplinar en alguns llocs ha anat configurant, en major o menor mesura, una identitat professional diferenciada,, per exemple, a Anglaterra • A Catalunya aquesta diferenciació és molt menys acusada però en els darrers anys hi ha hagut cert desenvolupament del Treball Comunitari com espai de trobada interdisciplinar (Úcar i LLena,2006) https://professionalstreballcomunitari.org/2015/09/07/423/ La tendència cap a l'especialització professional genera debat en les organitzacions que
La comunitat implica un cert tipus de realitat social en la que estan presents alguns elements definitoris: Un col·lectiu humà al que se li reconeix capacitat de ser subjecte i protagonista d'accions i decisions, amb voluntat d'incidir en el canvi i en la millora de les condicions de vida de les persones que formen part d'ell. Consciència de pertinença entre les persones que integren el col·lectiu, és a dir, existència d'un cert grau d'integració subjectiva en una identitat comunitària compartida. Mecanismes i processos més o menys formalitzats d'interacció i recolzament socials, és a dir, de pautes de vinculació mútua i de reciprocitat quotidiana. Arrelament a un territori, a un cert espai compartit que articula a agents, instruments i continguts per l'acció. Un espai físic, una geografia, que incorpora significats de pertinència. Ajuntament de Barcelona (2005): Sovint treballem per a construir comunitat territorial en el marc local però la configuració d’interessos comuns no només es produeix en aquest espai. A més a la localitat també hi ha interessos en conflicte ja sigui perquè defensen un model de societat diferent, perquè competeixin per l’accés a recursos socials, etc El que defineix la comunitat és la construcció mental (i per tant subjectiva) dels individus, que fa que al compartir un repertori de símbols a partir de vincles vincles relacionals relacionals forts i altres a partir de vincles vincles dèbils que permeten permeten delimitar un espai social que ofereix un acord en quant a normes i comportament acceptat així com les facilitats de confiança necessàries per a generar els intercanvis de relacions, informacions, bens i serveis, etc.. Dintre d’aquestes fronteres, múltiples i sobreposades és on l’individu crea la seva identitat individual i social, on es defineix una part molt important del diferent accés a recursos i oportunitats que tenen els individus (Sancho, 2009) El concepte de comunitat ens dóna compte d’una realitat present a la nostra societat, però també evoca un ideal a aconseguir.
La comunitat com una xarxa o xarxes de relacions entre persones que interaccionen entre si per parentesc, interessos comuns, proximitat geogràfica, amistat, treball o la prestació o recepció de serveis o combinació diverses d’aquests elements… Les xarxes socials ofereixen un estadi intermig de l’articulació social, menys identitari, més fluid i compatible amb diverse s comunitats que poden compartir objectius en un moment determinat. En la mesura en que aquests procesos, sumats a d’altres més generals, progressin, s’aniran construint noves formes de comunitat, en tant que xarxes més cohesionades i sostenibles.
L’acció comunitària no ens permeterà recuperar la comunitat idealitzada ni és el remei ideal per les situacions de fragmentació social, d’exclusió i desafiliació.
