¡Descarga Treball Social Comunitari y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
1- Qué quiere decir que las problemáticas individuales suelen ser el reflejo de los problemas colectivos y qué solución tiene esta afirmación con el TSC? Explícalo con ejemplos Significa que quan es treballa per donar resposta a situacions de necessitat individuals, ens adonem que hi ha altres persones que presenten necessitats semblants, en les que l' abordatge individual, o fins i tot grupal, sembla insuficient per treballar en totes les variables que intervenen, les quals estan fortament condicionades per factors conjunturals de tipus socio- econòmic i cultural (que estan lligades al seu origen o al manteniment d' aquestes). D'aquesta manera aquests factors requereixen un aborgatge ampli i integral, que vagi més enllà de l' emergent i es centri en les causes per tal de disminuir la prevalència. Per això J.M Barbero i F. Cortès diuen que el TSC apareix com el nivell d'intervenció en la pràctica del Treball Social, al comprovar- se que les problemàtiques individuals sovint són el reflex dels problemes col.lectius. Actualment, es present en la nostra societat una tendència social que reforça l' individualisme, però també és de caire molt important reforçar els valors de:
- La participació
- El respecte
- La convivència
- La solidaritat
- L' ajuda mútua
- La tolerància Totes aquests valors ens ajuden a minvar les carències relacionals que pot originar l'individualisme, que deixa sola a la persona enfront a les seves dificultats. Així el treball social comunitari permet afrontar aquestes dificultats amb més garanties d' èxit cooperant amb altres persones, que de forma individual, ja que pren un paper protagonista com impulsora del canvi des de la seva pròpia realitat, valors, història i necessitats. Aquest protagonisme dignifica a la persona i la converteix en un recurs important per impulsar la millora de la seva situació i de les persones que l' envolten. Exemple: Quan es du a terme un projecte d'intervenció es treballa la problemàtica d'un determinat territori, a nivell comunitari. Potser que la raó del projecte estigui en la base de les demandes individuals, però aquella problemàtica social econòmica i cultural, afecta a tota la comunitat i no es pot resoldre únicament a nivell individual. Es pot fer referència al cas del Barri de Son Banya el cual es troba aïllat, en certa forma, del altres. El fet de que es resolgui la problemàtica d'una persona, no solucionarà que al seu entorn segueixi de manera igual, de fet l' entorn que l' envolta pot influir en la persona , amb la conducta i amb el grau de benestar. Aquest barri presenta problemàtiques en quant al consum de drogues, marginació social i segregació racial. Si les persones treballen amb unitat es pot arribar a un consens, però és imprencindible que participin totes les persones que pertanyen al barri, de forma que el barri no és quedi dividit. Si per una banda, es pretèn acompanyar el reallotjament de mesures d'integració social i laboral i per l' altra no es controla el reallotjament o es permet la creació de nous “guetos”, o es reuneixen els consumidors de drogues o narcotraficants a d'altres indrets de ciutats, no serveix de res.
2- Qué significa que des del punto de vista del TSC se trata de impulsar fórmulas de cooperación dentro de la comunidad y también como estrategias de trabajo, entre los propios profesionales? Explícalo acompañado de algún ejemplo Els professionals per treballar en una realitat complexa han d' estar qualificats tècnicament i han de prendre un posicionament lligat als valors ètics i polítics. Adoptant el rol de catalitzador ( que no de protagonista) del canvi social, el professional impulsa la presa de consciència de la persona sobre la seva realitat i el seu entorn, fomenta la seva participació i la seva organització en el procés d'intervenció, encaminant cap a una mobilització que generi canvis. En el cas d' un treballador social, comparteix espai professional amb altres tècnics com animadors socioculturals, educadors socials, psicòlegs socials i altres disciplines que intervenen en l'àmbit comunitari. És imprescindible que de la mateixa manera que s' impulsen les aliances i fórmules de participació dins la comunitat, els professionals generin estratègies de cooperació que els permetin unir esforços, aprofitar la riquesa de cada disciplina i de l' experiència professional i personal, dirigint- se cap a una intervenció comunitària integral. Exemple: Un exemple que es podría possar és el cas d'un projecte en el que participin diferents professionals, com també la població objectiu, associacions, entitats i voluntariat. Un exemple seria el del projecte ecològic comunitari de la UCR ( per malalts amb enfermetats greus) en el qual hi participen els veïns, l 'entitat GESMA, la UCR de Son Gibert i també diversos professionals (com treballadors socials, psicòlegs, monitors). Els professionals mitjançant l'activitat de cuidar el jardí, fan terapies als usuaris, com també de la mateixa manera, els integren amb la gent del barri, juntament implicant als veïns per la millora de l' estètica de la zona. D' aquesta manera els professionals uneixen els esforços entre els usuaris i els veíns voluntaris i també entre els mateixos professionals, aprofitant la riquesa de cada disciplina i de l' experiència professional i personal, dirigint- se cap a una intervenció d' àmbit comunitari. S'ha de fer un enfocament global en el que s' impulsi la presa de consciència de la persona cobre la seva realitat i el seu entorn, i fomenti la participació i organització dels diversos colaboradors. 3- En referencia al modelo de intervención individual-asistencial, se puede decir que actualmente y de forma mayoritaria la atención está centrada en el sujeto, que hay un colapso de servicios, que se trabaja en muchos casos des de una “actitud pasiva” por parte de los profesionales, facilitando la concepción individualista de los problemas,... qué significa? Explícalo con ejemplos. Cuál es la respuesta que frente a esto se puede dar desde el TSC? Afirmant l' enunciat, actualment pot considerar- se que existeix un model hegemònic de característiques individuals- assistencials que s'ha aguditzat amb l' extensió de la crisi econòmica i la implantació del sistema públic de serveis socials.
- És un model que desenvolupa una pràctica professional centrada en el tractament que es dona a les persones que són identificades amb problemes socials.
- L' atenció està centrada en el subjecte o en el sistema familiar. Això significa un col.lapse constant de serveis assistencials, ja que es treballa amb una oferta limitada i sempre inferior a la demanda d' atenció existent.
- Són objectius a llarg termini
- L'objectiu material bàsic és millorar determinades condicions de vida, a través de reivindicacions ciutadanes o per propostes externes del grup.
- Són objectius de caràcter preventiu
- Han de ser compartits per la població, les associacions i els politics. En el TSC és important tenir present que aportar una contribució professional a una tasca de naturalesa col.lectiva en la qual no trobarem a treballadors socials solament, sinó que aquests compartiran l' acció amb altres protagonistes. Podem enunciar cuatre co- partíceps de l' acció comunitària:
- Polític: determina la naturalesa i l'amplitud de la intervenció, determina els mecanismes de finançament. Una altra funció és garantir l' execució dels projectes i adonar dels resultats als ciutadans i les seves organitzacions
- L'administració : controla el quadre legal en el qual s'ha de desenolupar l' acció, fixant límits legals, financers i administratius
- Les organitzacions comunitàries : presenten les seves demandes, negocien, pressionen, reivindiqun, protesten, col.laboren i participen en diverses formes i graus en l' execució, control i avaluació del projecte.
- Els professionals del treball social: traduiran les demandes i aspiracions de les organitzacions en enunciats programàtics realitzables- projectes- seleccionaran els mitjans adequats per aconseguir les finalitats, hauran de consensuar els mètodes i les estratègies amb les seves institucions i amb les organitzacions comunitàries i executaran, conjuntament amb les organitzacions o usuaris, els projectes prèviament seleccionats. 6- Porqué hablan de actitud romántica en el concepto de comunidad, y cuáles son sus factores estructurales según Marchioni? L'actitud quasi romàntica al voltant del concepte de comunitat pot entendre' s tal vegada com a un desig que a priori no es correspon amb la realitat. El tipus de societat que vivim es caracteritza pel predomini de les idees de modernitat, racionalitat i progrés. No deixa per això de resultar un tant estrany i paradoxal que quan “lo comunitari” està en crisi, s' estengui l'ús del terme en àmbits com el del treball social i els serveis socials. Segons M. Marchioni (1999) la comunitat: es sempre un territori en el qual viu una determinada població que té determinades demandes i que compta amb determinats recursos. Els quatre factors estructurals són per tant: el territori, la població, les demandes i els recursos:
- Territori: determina en part les condicions de vida i de treball de la població. Anàlisi i coneixament del territori són fonamentals per a la planificació de la intervenció comunitària.
- Població : entesa com els emmbres d'una comunitat entre els que es produeixen interrelacions, i cmparetixen interessos, valors i, que creen un sentiment de pertinença. El treballador comunitari ha de conèixer les característiques de les persones que composen la comunitat, però també de les seves families, les relcions, de les xarxes i grups, i la història de la comunitat.
- Demanda : inclou les dimensions actual i futur, explícita i implícita, subjectiva i objectiva, existent i potencial. Es manifesta a tres nivells: les relacionades amb parts del
territori, amb part d ella població i amb problemes sectorials. L'atenció a aspetes concrets no ha de fer predre la visió global i la seva conexió amb altres problemes o necessitats.
- Recusos : Són la base per a l' acció. Des d'una òptica operativa es poden classificar en recursos existents, potencials, públics i privats. És necessari contemplar coma recurs les xarxes de relacions naturals. 7- Ciudadanía y participación. La participación como procesos de consolidación de la ciudadanía. Requisitos para la ciudadana y para la participación. opina sobre diferentes aspectos/condicionantes que pueden dificultar en la actualidad en la participación ciudadana.. (pag 27 y 28) La participació ciutadana és un component essencial del concepte ciutadania, juantament amb d' altres com són l' existència de determinats drets socials i la pertinença a una comunitat política. La participació ciutadana s'ha d' entendre des de la seva contribució al procés de consolidació de la ciutadania, procés en el qual tenen especial importància els moviments socials i l' associacionisme.
- Moviments socials: Grups de persones que realitzen accions col.lectives enfront de les institucions amb l' objectiu de destacar la seva independència i pretendre ser una alternativa. Ho són les diferents branques del moviment obrer, com anarquista, socialdemòcrata, comunista; nous moviments socials com el feminisme, ecologista.
- Les Associacions: Agrupacions de persones constituídes per a realitzar una activitat col.lectiva d'una forma estable, sense ànim de lucre e independents. REQUISITS: Al segle XXI, els diferents processos històrics i les dinàmiques socials han fet que en el cas d' Europa, la ciutadania substantiva suposi la presència de tres requisits:
- L'existència de polítiques de redistribució de l' estat del benestar, destinades ha garantir uns mínims de dignitat i que s'ha anat reduint com a conseqüència de les polítiques neoliberals.
- El reconeixement de les diferents entitats culturals
- La participació ciutadana La participació ha d' entendre' s com un procés que per a fer-se efectiu precisa de la presència de tres requisists:
- La participació requereix que els ciutadans vulguin participar motivació relacionada amb els valors culturals de cada societat i que ha de ser promoguda per l' Estat)
- Precisa que les persones sàpiguen participar (es a dir, que tinguin informació i formació necessària per fer- ho de manera efectiva)
- Requereix que els ciutadans puguin participar (el que precisa s'organització col.letiva, que manifestin les seves opinions, i que existeixin canals formals a través dels quals puguin participar en assumptes públics i d' interès general, com consells de barri o de districte) ASPECTES QUE PODEN DIFICULTAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA La participació ha de ser entesa com un ampli ventall que va des de la participació formal consistent en exercir el dret a vot cada quatre anys fins a la participació com a conflicte entre els plantejaments ciutadans i el poder instituït a nivell polític, econòmic i cultural.
comunitat”, tenint en compte la demanda social que aquesta comunitat realment expressa i en funció de les prioritats advertides tant pes administradors com pels tècnics professionals i també, per la comunitat mateixa. Segons Murray G. Ross la organització de la comunitat és un dels processos bàsis del treball social, que s' utilitza per aconseguir els mateixos objectius bàsics que amb el treball social individual i de grups, es a dir:
- La desaparició d' impediments pel desenvolupament
- La alliberació de potencialitat
- L'ús total de recursos interns
- El desenvolupament de la capacitat per manejar la pròpia vida. PRINCIPALS CONCEPTES: que es manejen entorn a l' idea de l' organització comunitària tenen a veure amb:
- Ajustar necessitats i recursos
- La necessitat de participació de la comunitat
- La mobilització dels recursos de la comunitat per resoldre o prevenir problemes socials
- La interacció entre els diferents sectors de la comunitat
- El procés es pot donar a nivell local, federal i nacional
- La planificació del benestar social
- El treballador social assoleix el rol de guia de la comunitat, de capacitador, d' expert i de terapeuta social. 9- características fundamentales del desarrollo de la comunidad según Marchioni.. (pag 39) El desenvolupament de la comunitat avança a Espanya de la mà de M. Marchioni. Les característiques fonamentals són:
- És una tècnica o pràctica social: conjunt de regles pràctiques i sistemàtiques que es recolzen es en coneixament científic de lo social i que es mou en els marcs teòrics- interpretatius de les ciències socials.
- És diferència d' altres tècniques socials per:
- L'objectiu que persegueix. Promoció individual, mobilització de recursos humans i institucionals mitjançant la participació activa i democràtica de la població en l' estudi, la planificació, execució i avaluació de programes dirigits a la millora del nivell de vida, canviant les situacions que són properes a la realitat local.
- Les modalitats operatives: no es tant una acció social. EN la comunitat com acció DE la comunitat
- El nivell en que funciona: metodologia de treball des de la base, que actua sobretot a nivell psicosocial, mitjançant un procés educatiu que desenvolupa potencialitats en individus, grups i comunitats per millorar les seves condicions de vida.
- La metodologia i la pràctica dels desenvolupament de la comunitat estan configurades per al integració i fusió de quatre components:
- Estudi de la realitat
- Programació d' activitats
- Acció social
- Avaluació de resultats
- Necessàriament s'ha de contemplar la promoció i mobilització de recursos humans, a través d'un procés educatiu conscienciador encaminat a aconseguir l' autogestió del propi desenvolupament.
- La participació popular és el centre de la teoria i de la pràctica
- Com a tècnica social, té un caràcter instrumental, però la intencionalitat dels programes concrets ve donada pel marc teòrics referencial i per la ideologia dels qui apliquen aquest instrument. 10- Etapas del TSC en España.. (pag 42)
- INTRODUCCCIÓ (RESUM INICIAL)
- Durant el Franquisme el TS juga un paper marginal, ja que les escoles de treball social apareixen a la fi dels anys 50, en un context social de creixament accelerat i augment de la capacitat de consum de les poblacions, fenòmens que contribueixen a legitimar les actuacions del règim. En el si de la divisió de TS, no es plantetja la necessitat del TS com a professió, atès que no s'ha desenvolupat una política de serveis socials personals de tipus modern.
- En els nuclis de treballadors socials que es desenvolupen en la dècada dels anys 60 , existeixen ideologies, teories i pràctiques contraposades D'una banda, intervencions de caràcter purament assistencials vers les necessitats socials creades per les modificacions socials en curs. D'altra banda, es dona una assimilació de les exigències de democratització i canvi social provinents de les organitzacions del moviment obrer i els moviments socials urbans.
- Durant els últims anys de la dictadura i l' inici de la transició, l' auge del moviment obrer i urbà, de caràcter reivindicatiu, amb clara oposició al poder dominant i coneixador de problemes socials existents, es converteix en el fin conductor del treball social comunitari.
- A partir de 1978, amb les primeres eleccions democràtiques, la promulgació de la Constitució i el reconeixament dels drets socials en la mateixa, s' originen canvis en els plantetjaments, l' organització i la dimensió de les polítiques socials. En el camp del treball social, s'introdueix un nou corrent que aviat serà hegemònic, la “teoria del Benestar social” importada del context i les experiències del TS Europeu i notablement influenciada per reformisme socialdemòcrata.
- Des d' aquest moment el TS va canviar el seu fil conductor. Comença a ser assumit per l'administració pública, justificant- se aquesta immersió des del propi TS, a partir d' argumentacions ideològiques i pràctiques de certa consistència: Estat de dret, constitució, estatuts d' autonomnia, lleis de serveis socials.
- Sobre la base de les consideracions s'ha donat un canvi qualitativament significatiu, es considera imprescindible una nova orientació del TSC en dos sentits:
- El TSC ha de contribuir a estimular a la població amb l' objecte de consolidar el procés democràtic
- La nova orientació del TSC ha d' estimular la participació del citadà amb l' objectiu de crear millors condicions de vida de les comunitats... Comencem a escoltar la divulgació de les xarxes de Serveis d' Atenció Primària, podem considerar que el TSC tendeix a la seva institucionalització, incorporant- se la majoria de la pràctica del TS a l' aparell de protecció pública estatal. El TSC aEspanya en els seus inicis
- El TSC fins a 1965: El concepte de “ desenvolupament comunitari” apareix en un moment en que l 'Esglèsia i Estat estan fortament vinculades. Els programes socials estaven encaminats a la beneficiència i s'atenien sols necessitats individuals, sense tenir en compte factors causals ambientals i no es comptava amb una planificació ni qualificació tènica. És l 'època, també, del Pla d 'Estabilització de 1958 , que cerca donar una resposta econòmica i social a la crisi estructural de l' economia espanyola. En aquest moment, s' introdueixen els conceptes claus del desenvolupament comunitari, sense que això repercuteixi a la pràctica, fruit de: la difusió d' experiències de la ONU, de la implicació professional dels TS en programes de desenvolupament local i a l' interès de determinats sectors.
- El TSC de 1965 a 1970: Entre 1960 i 1970, 4 milions de persones emigren a l' estranger, capitals de província i altres zones més pròsperes. Tot això genera la saturació creixent de les zones industrials i urbanes, un gran desenvolupament urbà i de serveis en les zones turístiques, i la consolidació de grans borses de pobresa regional. Es produeixen canvis d'importància a nivell teòric i pràctic. Es donen dos tipus de platetjaments enfronatts: el que defensa una evolució, amb un desenvolupament comunitari inserit en el sistema social vigent, i el que planteja un enfocament revolucionari, qüestionant l' ordre establert. El que és cert, és que es posen les bases perquè es produeixi un canvi qualitatiu en la forma d' entendre la promoció social que, proposa anar a l' arrel dels problemes per solucionar- los. El desenvolupament comunitario pren com una tècnica específica d' acció social. El maig de 1968, L'associació d' Assistents Socials de Barcelona organitza un seminari co- dirigit per M. Marchioni. Aquest és el punt de partida d'un procés d' atenció comunitària en els barris de les grans ciutats industrials. Marchioni va ser contractat pel Bisbe de Màlaga per dirigir un projecte de desenvolupament a Vélez- Màlaga
- El TSC a partir de 1970 A partir de les primeres eleccions democràtiques (1978), la promulgació de la Constitució i el reconeixament dels drets socials de la mateixa, s' originen canvis en els planejaments, l' organització i la dimensió de les polítiques socials. En el camp del TS, s' introdueix la “Teoria del Benestar Social” com ja s'ha comentat, importada del context i les experiències del TS Europeu i notablement iinfluenciada pel reformisme socialdemòcrata. Des d' aquest moment el TS canvia el seu fil conductor: Comença a ser assumit per l'administració pública. Amb la creació i extensió de les xarxes de Serveis d 'Atenció Primària , el treball social comunitari tendeix a la seva institucionalització, incorporant- se la majoria de la pràctica del TS a l' aparell de protecció pública estatal. La Llei de la Reforma Política de 1977 dona lloc a la creació d' un ministeri de Cultura, que inclou una Dº de Desenvolupament comunitari, gestió de centres socioculturals i serveis de tipus sociocultural. En aquesta època el TSC passa a un segon plà. A l' època del 1980 es posen en marxa les lleis de Serveis Socials a diferents autonomies. La idea de la comunitarització dels serveis socials es plasma tant a l' articulat de les lleis autonòmiques, coma la llei d' administració local, que atribueix
als municipis la competència en la prestació de serveis socials i la promoció i reinserció social. En tots els àmbits del TS (familia, infància, joventut, tercera edat...) i en els diversos sistemes de protecció social on el treballador social intervé (salut, educació, judicial), hi ha una dimensió comunitària. Per això és important conceptualitzar una sèrie de termes que els TSC es veuen obligats a manejar.
11. Exposa els objectius i beneficis del Treball social comunitari Objectius: El desenvolupament social és un important objectiu del treball social, aquest pot designar però, dues coses que en principi poden semblar diferents: la dinamització social i la promoció social. La primera s' entèn en el sentit d' activar relacions e interaccions socials ( a nivell individual, intragrupal) i la segona com a millora o producció de benestar d' entitats (col.lectivitats, grups, individus). El que interessa en qualsevol cas el ue interessa és desenvolupar la capacitat de la gent per establir aquell projecte, augmentar la cohesió social. Es tracta de posar en marxa nous processos que configurin noves situacions d' interacció social. En la intervenció comunitària els resultats importants es produeixen durant el procés i degut al procés. El objectius concrets tenen sentit com a indicadors del desenvolupament d' experiències significatives pels destinataris. La qualitat la determina la definició d' un sentit (valors) al que es dirigeixen les accions: el desenvolupament de la personalitat, les relacions socials, la integració social, no s' aconsegueixen amb actuacions puntuals. Aquesta experiència és significativa proporcionalment en la mesura en que es dona la implicació i el protagonisme, en que es tracti d' una experiència de compromís social. Això susposa que els resultats obtinguts són viscuts com a una conquesta i no, com a una donació. La intervenció comuntària te beneficis en les següents dimensions: (S'han de possr exemples!!!!) DIMENSIÓ CULTURAL: - Millora de l' autoimatge individual i col.lectiva - Espai social i instrument de creació d' identitats col.lectives: creació d' imatges, autoimatges, noves identitats (orgull de pertinença) - Dona als membres del grup una imatge positiva de si mateixos (un “motor dels projectes”). Més si la imatge de partida és negativa (reforç positiu, autoestima..) - A través de l' acció es pren consciència (adonar- se'n de: - Pertinença a grups amb característiques i interessos comuns. - Aspectes col.lectius dels problemes ( a altres els hi passa el mateix que a jo/ nosaltres) - Naturalesa política de les desicions de l' Administració - De la relació entre els problemes locals i els més generals (socio- polític- econòmic- cultural) a diferents nivells territorials (local, autonòmic, nacional, internacional) - Consciència de la realitat macrosocial (visió global) - I és que el primer pas cap el canvi és la presa de consciència
DIMENSIÓ EDUCATIVA:
- Les experiències organitzatives són un espai per l ' aprenentatge: es produeixen situacions, conflictes, que impulsen a aprendre a expressar- se , a assumir responsabilitats, a negociar, a planificar...
- Els èxits i fracassos en la solució de problemes incrementen la capacitat d' afrontar- ne altres
- “Aprenentatge social” efecte que el desenvolupament comunitari produeix al unir professionals ( i els seus coneixaments científics) amb els veïns (i el seu coneixament popular i la seva experiència)
- Són un espai i un instrument que ajuden a fer front a la modèstia i timidesa de les classes populars. Permet construir la confiança necessària per reclamar la participació en la presa de desicions. Romp el que Freire anomena “ cultura del silenci” o L. Miami “ timidesa dels pobres”, característiques de la marginació. Oportunitat per aprendre a expressar-se i augmentar la capacitat d' expossar problemàtiques que van més enllà de les preocupacions individuals i afecten al grup ampli. Per exemple en la dimensió educativa hi ha un “punt” que diu “aprenentatge social” efecte que el desenvolupament comunitari produeix al unir professionals ( i els seus coneixaments científics) amb els veïns (i el seu coneixament popular i la seva experiència) En relació en aquest punt un projecte que es podria fer referència és el Projecte ecològic comunitari, ja que aquest projecte te a veure en que els usuaris planten i cuiden un jardí, amb la finalitat de realitzar una terapia individual, com també aquest projecte es realitza amb l'objectiu de sensibilitzar a la barriada, als veïns per millorar l' estètica del barri, de les zones més deteriorades i convertir- les en jardins. La finalitat ha destacar, en aquest cas, del projecte és que mitjançant la plantació del jardí els usuaris poden establir una relació amb els veïns i integrar- se en el barri, com també implicar als veïns perquè col.laborin. Com també intercambiar coneixaments entre els professionals i els veins, les experiències que tenen i formentar la cohesió social. Un altre exemple és el reforç escolar a Son Ximenis (inclou aprenentatges per a la vida quotidiana com la higiène, desenvolupar habilitats socials), s' educa a nivell escolar, capaciten a les persones a participar, aprenentatge social i bagatge tècnic complementat d' experiència. 12. Conceptes de participació comunitària, paper de la iniciativa social i responsabilitat pública. Nivells de participació. Des de la consideració de la participació com a l' accés reial dels homes i les dones a les desicions que els afecten i consideren importants, això comporta tres reflexions:
- La pressa de desicions dels habitants enfront dels seus problemes i la comprensió de la seva situació
- El reconeixament que una comunitat ha de transformar- se a partir dels seus propis mitjans i de la seva història
- Implicar a la població en la recerca de solucions, el que comporta crear condicions de capacitació i progrés (Marchioni: la comunitat com a protagonista i propietària de canvi més que com a destinatària d' accions)
PAPER DE LA INICIATIVA SOCIAL I RESPONSABILITAT PÚBLICA
En el procés d' organització del desenvolupament local, els subjectes presents en la comunitat són els vertaders protagonistes de l 'acció social. Es tracta d' integrar la diversitat de projectes en un procés col.lectiu, des d' una visió cooperativa, realitzant accions conjuntes i de forma conscient per arribar a conseguir uns objectius prèviament determinats per les parts implicades. La reorientació del model de l 'Estat del Benestar ha transpassat obligacions pròpies de l ' Estat a la societat civil, provocant la privatització de part de l' acció social, ocasionant desigualtats estructurals donat que la lògica del mercat no s' ajusta a la lògica social. “És a dir, pareix que fomenten la participació però el que donen es responsabilitat, deleguen la responsabilitat a entitats, i no està be, per això s'ha de diferenciar el nivell de gestió del de responsabilitat, un altre exemple seria que un voluntariat fagès tasques que li tocaria fer a un professional)”. El ressorgiment comunitari des de la reivindicació del paper de la iniciativa social en la resolució de les problemàtiques que afecten a la comunitat exigeix un debat sobre el paper d' aquesta i la responsabilitat pública. El TSC ha de donar suport a la constitució de grups locals amb capacitat reivindicativa, lluitant per una societat civil forta, impulsant nous mecanismes de participació ciutadana que aprofundeixi en la democratització vers la pressa de desicions dels governs locals. A través de la participació, en la mesura que una comunitat pot comprendre les seves dificultats, i plantetjar conseqüentment alternatives, aquesta comunitat es desenvolupa, te més probabilitats de ser autònoma, de dir per si mateixa. Com ja s'ha exposat, la participació és el procés de presa de consciència de les necessitats col.lectives i la forma de solucionar- les mitjançant processos populars de presa de desicions. És un dret i un compromís dels ciutadans d' implicar- se activament en els processos de presa de decisions que afectin al desenvolupament social, vivencial i cultural de la població NIVELLS DE PARTICIPACIÓ (5):
- INFORMACIÓ: Des d' aquest nivell, es pot dir, que la socialització d' informació és un element clau de control per a la gestió democràtica de la vida col.lectiva en la qual s' utilitzen estratègies per a dificultar l' accès a la informació i conseqüentment a la participació. Per tant la població no tendrà la informació adient abans de decidir, és a dir, la desició es prendrà la forma de fet complet i els interessats podran tan sols reaccionar a favor o en contra.
- CONSULTA: Es trendrà en compte la presa de desició de la població, és a dir l ' opinió de la població, però no vol dir que es realitzi la seva elecció.
- DESICIÓ: és la intervenció activa dels interessats en el procés d' escollir una opció determinada. Significa fer efectiva la capacitat d' elecció sobre una o diverses alternatives en funció dels seus propis interessos. Els interessats són com a actors i constructors de la realitat social
- CONTROL: Els interessats vetllen per l' execució i compliment del seguiment de la desició adoptada.
- Xarxes mixtes: caracteritzada per múltiples relacions basades en principis de reciprocitat i de cooperació entre xarxes institucionals, informals en diferents escales territorials. ELEMENTS QUE COMPOSEN LES XARXES SOCIALS:
- Actors: individuals (individus i families) i/o col.lectius (grups, organitzacions), entesos com a receptors o emissors de la informació, consells, medis materials.
- Els vincles entre els actors: són l' element relacional de la xarxa, actuant coma canals de comunicació entre els membres que formen el sistema de xarxa. Els vincles poden ser entre persones i organitzacions
- Centralitat: Els actors no disposen de la mateixa força de comuniació, variant en funció de la localització que tinguin els actors dins de la xarxa i del tipus de vincle entre actors.
- Tipus de relació: determina la funció particular d' una xarxa concreta i es relaciona amb el tipus d' informació i ajuda que es transvasa entre els actors. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA XARXA SOCIAL:
- Tamany: nombre de grups i organitzacions que la composen
- Composició: es relaciona amb els diferents tipus de persones, grups i entitats que es troben vinculats en la xarxa (familiars, vaïns, professionals..)
- Densitat: grau d' interconnexió que tenen els membres, grups i entitats de la xarxa entre sí.
- Dispersió: Facilitat de contacte entre els membres de la xarxa i la disponibilitat de suport. Degut a la importància de les noves tecnologies la major dispersió suposa un inconvenient de la mateixa manera que l' apropament no és sinònim de vinculació. FUNCIONS NEGATIVES DE LES XARXES: Les xarxes socials poden cumplir funcions no gaire positives: de pressió, de control.. tots els efectes han de ser tinguts en compte per a mobilitzar a través de la intervenció social, el teixit relacional en la direcció de potenciar els efectes positius i de eliminar o neutralitzar aquells altres nocius. Serà necessari doncs, poder comprendre com són aquestes xarxes, com funionen, efectes que produeixen. Exemple de xarxa social negativa: funció de control social: col.lectius inmigrants sobre membres del seu propi col.lectiu. Quan es dona violència de gènere a una dona musulmana, desprès aquesta té dificultats a causa del control social, que exerceix la resta del seu col.lectiu. Aquests la presionen (els homes) i reflexen un efecte negatiu de control social. Una altre exemple seria una persona d' una determinada religió que es vol casar amb una altra de diferent religió, existeix un control social negatiu per part dels familiars o dels col.lectius. APORTACIONS El concepte de xarxa social ajuda a superar una visió individualista en que les xarxes estableixen només entre individus sense considerar que aquests formen part de grups, més o menys organitzats, en ocasions amb estratègies i finalitats comunes. L' anàlisi de les xarxes socials avui en dia, permet comprendre la diversa realitat interaccional: comunitats virtuals, relacions entre les organitzacions, relacions personals, intercanvis d' ajuda, densitat i evolució de les xarxes comunitàries.
14. Relació entre comunitat i xarxes soxials. Àrees i xarxes d' intervenció comunitària. Expica- ho acompanyant- ho d' alguns exemples. RELACIÓ COMUNITAT I XARXA SOCIAL La comunitat relacionada amb el concepte de xarxa social no es només el resultat de considerar l' individu i al familia com a subjectes d' anàlisi i intervenció, sinó al conjunt de grups, organitzacions i relacions, formals e informals, que es desenvolupen dins d'una determinada comunitat. Cada persona, grup, associació o entitat podrà tenir vàries xarxes més o menys superposades en funció dels continguts i les dinàmiques relacionals. Aquestes connexions relacionals transcendeixen els límits territorials que se li suposa tradicionalment al concepte de “comunitat” ÀREES I XARXES D' INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA:
- La intervenció amb xarxes personals: Objectiu és proporcionar consell i assistència amb la finalitat de reforçar els esforços informals de suport de familiars, amics, i veïns, reunir familiars i altres fonts de suport per a resoldre problemes, consultar amb altres recolzant els esforços ja existents. EXEMPLE: Recolçar i mantenir el suport que ofereixen els familiars en cas de haver perdut una persona estimada. Com també poden donar informació d' activitats per conèixer gent i no quedar- se aillat.
- Connexió amb el voluntariat: Quan els recursos personals de suport són limitats. Suposa connectar a l'usuari amb persones de la comunitat, que proporcionin consell i suport, establir relacions de companyia.
- Relació amb grups d'ajuda mútua: Desenvolupament de vincles amb persones amb problemes o interessos comuns amb l' objectiu de compartir recursos i reduir l' aïllament social. EXEMPLE: Dones maltratades, alcoholisme. Un grup de persones que tenguin el mateix problema.
- Fonts de recolzament en els veïns: l' objectiu seria la identificació de figures centrals entre els veïns que desenvoluparan informalment rols de suport claus
- Enfortiment de la comunitat: Amplia el desenvolupament de llaços entre líders informals d 'opinió dins d' una comunitat amb l' objectiu de planificar milllores en els serveis i d' identificar recursos disponibles. 15. Bases teòriques de la perspectiva ecològica i respostes en la intervenció social. Bases teòriques:
- Ruptura de les xarxes naturals de suport a la societat actual. Exemple: Abans comptaven amb més relacions de suport com la familia, ja que de vegades, vivien en la mateixa casa o en el mateix carrer.
- Relació conflictiva individu- ambient Tota intervenció ha de possar doble èmfasi en el seu plantetjament:
- Èmfasi ambiental, orientat a enfortir xarxes de suport social
- Èmfasi individual, orientat a augmentar la competència personal, reforçant a l' individu per afrontar de manera satisfactòria les situacions de dificultat.
ROL DEL PROFESSIONAL
El nostre rol d' ajuda és finamental però limitat. Només és efectiu si s' articula amb l' ajuda que surt dels altres sistemes de suport. El nostre rol estarà basat en:
- Descobrir els recursos naturals ja existents a la comunitat
- Potenciar la utilització d' aquests recursos
- Actuar com a facilitadors dels grups i col.lectius que puguin arribar a assumir funcions de suport, creant inclòs nous recursos.
